Terra Baixa Resum PDF

Preview

Summary

Resumen...

Description

TERRA BAIXA Personatges - MARTA. És una noia amable, dòcil, feble (fins que coneix al Manelic i, per altra banda, agressiva (quan cal). És el centre del triangle amorós entre ella, en Manelic i en Sebastià (per això, simbòlicament, l'ovella disputada entre el pastor -Manelic- i el llop -Sebastià-). És un personatge marginat, amb orígens pobres: la seva mare cega morí i amb el qui anomenava “pare” demanava caritat. Els dos junts van anar a parar amb el Sebastià, i ell els acull per treballar al molí, interessat en la Marta, de qui està perdudament enamorat. Ella es deixa endur per ell, i se sent molt feble, doncs amb ella fa el que vol. Llavors, la Marta és forçada a casar-se, i és quan coneix al Manelic, que l'ajuda a enfrentar-se al seu amo. Al començament, però, sentia fàstic per ell doncs creu que sap la història radera el casament, però no és així. I després se n'enamora. Físicament, és jove. - MANELIC. És un innocent i sincer pastor de la Terra Alta (viu de les seves ovelles), desconeix la malícia i actua segons el que a ell li sembla correcte. I, en tota la seva vida, només ha vist als seus pares i a l'ermità Tomas. Es casarà amb la Marta, la noia dels seus somnis, però més tard descobreix que el casament és un engany planificat per l'hereu Sebastià. Per això tothom se'n riu d'ell i, al adonar-se'n, decideix fugir de la Terra Baixa. Físicament, és fort, doncs ga matat llops amb les seves pròpies mans. - SEBASTIÀ. Té un caràcter fort i violent que s'imposa sobre els demés. A més, vol la Marta per ell sol i la subordina a ell. També és l'antagonista del Manelic, per tant, és el contrari a ell. És l'amo de tot (terres, treballadors, justícia, etc.). Per tant, és poderós i, alhora, egoista. Està molt enamorat de la Marta des del dia que la va conèixer quan ella tenia 14 anys, fins al punt de montar tot l'entremat del casament per ella. La casa amb en Manelic, que és de fora, per enganyar a la seva pretendenta, i comença aquí un triangle amorós. Físicament és un home gran (15 anys més que la Marta). - TOMÀS. És l’ermità que uneix a la Marta i el Manelic. No sap res de l’engany. Té molta estima L Manelic. És innocent i savi. Escolta a la Marta i la perdona. Viu des de fa poc a la Terra Baixa, i desconeix la història Marta-Sebastià. - NURI. És la germana petita de les Perdigones. És una bona persona que es mou per l’amistat i la compassió. Té 14 anys. Potser està enamorada d’en Manelic, però no per això deixa de ajudar-lo en la relació amb la Marta. És l’única decent del poble. - XEIXA. Només apareix durant el primer acte. Sap tot el que trama en Sebastià, però no vol conflicte i marxa. Abans, però, li explica tot al Tomàs, que intenta aturar el casament quan ja és massa tard. És dels pocs que s’enfronta al Sebastià. Ell, juntament amb la Nuri, té seny i és honest en una terra corrupta. - MOSSÈN. És el majordom d’en Sebastià. Les seves intervencions són puntuals, i escasses, i mostren l'obediència que té al seu amo. - PERDIGONS. Són els i les serfs d’en Sebastià. Nando, Josep, Pepa, Antònia i Perruca. Reaccionen per la tafaneria, l’afany de saber el que passa al seu voltant. Obeeixen les

ordres d’en Sebastià sense pensar-ho dues vegades i hi estan sotmesos. Ells no es manifesten, sols en Xeixa es revela contra en Sebastià. Els seus caràcters són similars: en el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D’això, ells no se n’adonen fins ben al final de l’obra, durant la qual només fan que criticar i fer cas a l’amo, tot sabent que és un tirà. Resum per capítols ACTE PRIMER Escena I. Al molí, la Pepa i l'Antònia volen sostreure al Xeixa informació sobre el possible casament de la Marta. En Xeixa, però, no es troba disposat a dir res. Escena II. La Nuri explica el que ha parlat amb l'ermitana: que l'ermità havia anat a buscar un pastor perquè es casés amb la Marta (casament al que volen assistir la Pepa i l'Antònia) i que, l'hereu Sebastià és propietari de molt més del que ella creia. També explica una estranya conversa que escoltà entre l'hereu Sebastià i la Marta, donant-se a entendre que en Sebastià sempre seria de la Marta. Escena III. Arriben en Josep i en Nando, que ja estan al tanto de l'asumpte gràcies al Perruca, que n'ha estat informat pel mateix ermità amb molt més detall: l'hereu Sebastià feia temps que buscava un marit a la Marta, però no n'en trobava cap d'adequat per a ella fins que l'ermità va parlar-li d'un pastor, en Manelic (qui té fama de ximple), el qual en Sebastià ja coneixia però no hi havia caigut. Les noies empatitzen amb la pobre Marta. I en Josep explica també que, el dia anterior, en Tomàs va anar a buscar al Manelic perquè es cassesin tot just arribar. L'Antònia es planteja evitar el cassament, però no li ho deixen fer, doncs l'hereu Sebastià és el seu amo. Llavors apareix la Marta, plorant, però no en vol saber res de ningú. Escena IV. Monòleg dels pensaments de la Marta, expressant la seva tristesa al veure's obligada a casar-se amb algu qui no estima. I també està rabiosa amb ella mateixa per no haver tingut prou esperit per posar-hi remei. Escena V. La Nuria, la Pepa, l'Antònia i en Xeixa parlen amb l'ermità Tomàs sobre en Manelic. En Tomàs desmenteix que aquest sigui un ximple, al contrari, en parla marevelles d'ell. I explica també com d'enamorat està de la Marta. Llavors, quan està en Manelic a punt d'arribar amb les noies esperant-lo, en Xeixa explica al Tomàs que l'heureu Sebastià va donar les terres a la Marta i al seu pare perquè tenia una relació d'amor amb ella. Però que, ara, per diversos problemes, s'ha de casar amb una pubilla i apartar les males llengües sobre la relació entre ell i la Marta casant-la a ella amb en Melic. En Tomàs no s'ho creu. Escena VI. Arriba en Manelic i allà s'hi reuneixen tots. Ell explica la seva felicitat envers el casament amb la Marta (però també el mal que li fa deixar enrera la vida de pastor) i explica també el dia que, en Sebastià i en Tomàs, van anar a buscar-lo per proposar-li matrimoni amb ella (parla de somnis, revelacions i parenostres). I deixa veure el poc control que té dels seus impulsos. Al Tomàs se'l veu preocupat pel que en Xeixa l'ha comentat anteriorment.

Escena VII. És l'hora del casament i, tard, arriba la Marta, plorosa. Es resisteix a casar-se amb en Manelic, i en Sebastià diu “letxuguino”, fet que fa riure a tohom. En Manelic perd el control per la burla dels demés, però en Sebastià posa ordre i el fa anar a vestir-se mentre la Marta espera. En Tomàs vol parlar amb el Sebastià, però ell no ho vol fer, i el Mossèn diu que en Xeixa li ho ha explicat tot. Escena VIII. L'hereu Sebastià i la Marta discuteixen pel matrimoni al que ella es resisteix. Ell l'amenaça i li posa por, aconseguint que cedeixi, però també ens revel·la l'amor que sent cap a ella. • Escena IX. Ara, en Manelic tampoc veu tan clar el casament perquè la gent se'n riu d'ell i perquè li fa pena deixar enrera laseva samarra i els seus bens. En Sebastià, però, els obliga a seguir, i tothom es prepara i dirigeix cap a l'ermita. Escena X. Enfrontament entre l'hereu Sebastià i en Xeixa, a qui fa fora. En Tomàs parla amb en Sebastià sobre el que en Xeixa l'havia explicat de la Marta, i ell ho desmenteix tot. En Tomàs el creu i es posa de la seva banda. En Xeixa, l'últim que fa és explicar que, en Sebastià, encara ara visita d'amagades a la Marta durant la nit. El Toma`s se'n dona compte. Escena XI. El Tomàs, a qui en Xeixa ha fet obrir els ulls, intenta impedir el casament, però ja és massa tard. Sonen les campanes i ell n'està molt penedit. Es despedeix d'en Xeixa, qui resulta ser un bon home. Escena XII. Després del casament, al dormitori, en Manelic està molt content, però la Marta no. Ell explica la història de les pessetes i el llop i, després, la Marta comprèn que el Manelic ha estat, com ella, enganyada. Però, llavors, se n'adona que el Sebastià és allà, i ho dissimula.

ACTE SEGON Escena I. Han passat 10 dies des del casament, i la Nuri i en Manelic tenen una conversa en què es pot apreciar un cert interés d'ella cap al marit de la Marta. Escena II. Arriba la Marta, qui està gelosa de la Nuri i l'intenta fer fora. Ella no ho comprèn i acaba plorant. Amb ella va en Manelic, i deixa a la Marta plorant sola. Escena III. Monòleg dels pensaments de la Marta, que està enfadada amb en Sebastià i aprecia al Manelic. Per això està gelosa de la Nuri, amb qui veu que ara ell parla com parlava a ella 10 dies abans. Escena IV. Durant l'ausència de l'hereu Sebastià, en Tomàs i la Marta parlen. Ella explica quan morí la seva mare cega i l'adoptà un home, a qui anomenava “pare”. Eren pobres i, un dia, es van topar amb en Sebastià. Ell va acceptar la seva feina per interés sexual de la Marta, qui era només una nena (en Tomàs no s'ho pot creure). Explica també que, durant aquest temps, ha sigut tan poc valenta perquè no tenia en qui buscar suport però, ara, té al Manelic, a qui no vol perdre.

Escena V. Tot i la prohibició, molts es troben al molí. Allà, les veïnes demanen al Tomàs que les expliqui tot el que sàpiga sobre la Marta i en Manelic. Ell, envés de fer això, explica una llarga història que ve a dir que els xafarders van a l'infern Això fa riure als nois i, a elles, enrabiar-se. Escena VI. En Manelic se'ls troba i s'enfada pel seu riure que no comprèn i perquè mecionen al Xeixa i no sap perquè. Nota que l'estan amagant alguna cosa i, a més, se'n riuen. Escena VII. Arriba la Marta i, de mal humor, fa fora a tothom menys al Manelic. Escena VIII. La Marta i en Manelic discuteixen. Ella vol que es quedi però, ell, està enfadat i diu que hauria de matar-la. Ella li suplica que ho faci, i ell la fereix al braç, de la qual cosa es penedeix i se n'adona que l'estima. Finalment decideixen escapar junts a la terra alta. Escena IX. Es topen amb el Mossèn i en Sebastià, qui està molt enfadat per la seva decisió i qui es casa en breus. A més, se n'adona que el pla de trobar a un marit ximple per la Marta, havia fallat, doncs ara ella vol marxar amb ell. • Escena X. S'enfronten contra el Sebastià, però ell té l'ajuda dels veïns, qui s'emporten al Manelic i, ell, a la Marta. ACTE TERCER Escena I. Primerament, en Josep i en Nando són al porxo, parlant, penedits d'haver apartat al Manelic de la Marta. I se situen contra e l'hereu Sebastià. Llavors arriba en Perruca, que ha estat enviat pel Sebastià a parlar amb la Guàrdia Civil i, algun dia, testificar en contra d'en Manelic per una amenaça de mort. I també hi posa pel mig al Josep i al Nando. Escena II. La Pepa i l'Antònia, que han estat amb la Marta, són preguntades pels nois sobre com està i què creuen què passarà. Elles només opinen, doncs la Marta no ha dit res, només plora. I, llavors, arriba l'hereu Sebastià. Escena III. En Sebastià vol parlar amb la Marta, que és a l'habitació amb l'Antònia i la Pepa i no vol sortir. Ell, espera a fora, assegut a taula. Mentre espera, en Josep, en Nando i en Perruca intenten revelar-se, i dir-li que ells no van sentir l'amenaça de mort d'en Manelic al Sebastià, però ell els obliga a dir-ho, tot i això. Escena IV. En Mossèn informa a l'hereu Sebastià que el pare de la seva promesa ja ha arribat, i que sospita tot l'entremat de la Marta i en Manelic. En Sebastià, de primeres, no li dona importància, i prefereix parlar amb la Marta però, després, el Mossèn el convenç i van a veure al pare de la seva promesa. Escena V. La Nuri, trista, pregunta pel Manelic, preocupada per ell. Els demés intenten amagar-li el que passà, però finalment ho descubreix i es posa a cridar. Escena VI. La Marta escolta la Nuria escridaçar i surt de l'habitació contenta de veure-la. Juntes, comparteixen la ràbia als demés per haver ajudat al Sebastià a fer fora al Manelic i, la Nuri, és l'única que aconsegueix consolar degudament a la Marta.

Escena VII. La Nuri i la Marta es tanquen a l'habitació i es lamenten juntes. La Nuri volajudar-la a escapar, i trama un pla: durant la fosca nit, simular un accident mentre jugui amb els seus hermans i apagar els llums per, seguit, donar la senyal (una rialla molt forta) i que la Marta pugui escapar sense ser vista per ningú. Això sí, insiteix perquè la Marta li dongui “expressions” al Manelic de part seva. Escena VIII. Monòleg dels pensaments de la Marta, a l'habitació, instants abans d'escapar. Esperant la senyal de la Nuri, molt nerviosa per ser enxampada. Escena IX. Durant la fuga, la Marta es topa amb l'hereu Sebastià., i ràpidament se n'adona de les seves intencions. La Marta, aquesta vegada, però, té valentia per plantar-li cara, i li crida tot el que pensa i sent. En Sebastià, però, no cedeix, sinó que es tanca amb ella i s'enfronten. Escena X. Apareix en Manelic, que havia estat espiant a l'hereu Sebastià, i s'enfronten. Primer, ell treu un ganivet, però el llença al terra, per fer una batalla més justa. En Sebastià, però, no en té de sentit de la justícia, i correr a agafar-lo. Però en Manelic es llença sobre seu i l'escanya fins a matarlo, als ulls de la Marta. Escena XI. Arriben la resta de personatges on en Sebastià ha mort, i en Manelic s'emporta a la Marta cridant, orgullós i repetidament “he mort el llop!”. Auto Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle XIX. En 1874 va ingressar en el grup de la "Jove Catalunya" i va participar activament en el moviment polític i cultural que propugnava la instauració de l'autonomia catalana....