Apuntes America colonial PDF

Preview

Summary

...

Description

Precedents: l’expansió europea La idea bàsica seria el concepte d’Europa. És als segles XIV, XV i XVI. A aquests segles ja hi havia una idea d’Europa. Aquesta Europa és la que, conjuntament, comença unes dinàmiques expansives, que tenien uns objectius globals. Tot i així, el pes d’aquesta expansió el tenien Castella i Portugal (es veien obligats a portar aquesta dinàmica). Aquestes dinàmiques tenien tant objectius propis (estatals), com objectius globals (europeus). És per això que no només trobem portuguesos i castellans actuant, sinó gent de tot Europa. Fins al moment, el protagonista havia estat el Mar Mediterrani. Ara es comença a donar molta importància a l’expansió atlàntica. Això serà la carrera de les índies, que és tot el procés de tràfic que van fer els espanyols portant els béns d’Amèrica a partir del segle XVI. Tot i així, aquesta seria la segona carrera de les índies, ja que trobem una primera carrera de les índies al segle XV que faria referència a les autèntiques índies, les índies orientals. Mòbils de l’expansió europea: - Factor religiós: Creuades i reconquesta peninsular - Factor econòmic-comercial: Or i espècies - Factor tecnològic: Avenços de la nàutica A partir d’aquests factors entendrem perquè a finals del segle XV un mariner anomenat Cristòfor Colom (1436/1451- 1506) va estar en disposició de descobrir el continent americà (en aquests moments es van donar les condicions adequades per fer-ho). Fins aquest moment teníem principalment una geografia cristiano-occidental i del pròxim orient (dues visions). Al mig hi ha el Mar Mediterrani. El Mediterrani havia fet de frontera, fet que durant els segles XIII i XIV va salvar en part a Europa, que a nivell tecnològic estava molt menys desenvolupada que els musulmans. A partir d’aquí, ens trobem que Europa està preparada per créixer en tots els aspectes.

1

El segle XIV va ser un retrocés per Europa a causa de la pesta negre. Però al segle XV comença l’expansió d’Europa. Centrant-nos a la Península Ibèrica, trobem diferents factors d’expansió (factor religiós, factor econòmic-comercial i factor tecnològic): - Factor religiós Hi trobem la idea de la creuada (cristiandat). Les creuades, ja des del segle X, justifiquen la lluita armada per implantar la verdadera fe, que és el cristianisme. Aquesta idea de creuada serà present del segle X al segle XV. El propi Colom (com d’altres com per exemple Enric el Navegant) està induït en aquest ideal de creuada, és a dir, de lluita contra els infidels per portar-los a la religió cristiana. De fet, Colom promet l’or de les índies al reis catòlics per tal de conquerir Jerusalem. Tot aquest ideal es traslladarà a Amèrica. A més, el factor religiós destaca a la Península Ibèrica pel seu caràcter de reconquesta i repoblació peninsular. Es pretén fer fora els musulmans i repoblar la península de cristians. És una reconquesta lenta. Fins el 1492 no s’acaba de reconquerir el Regne de Granada. Tenim doncs un procés intern que ens porta a pensar en la idea de frontera. És una idea de frontera molt flexible, molt mòbil. Aquest espai fronterer mòbil, el que fa és que més que una frontera bèl·lica sigui una zona d’intercanvis. S’intercanvien moltes coses entre cristians i musulmans. Tot i així, aquest espai de frontera crea un estil de vida de frontera, amb saquejos, segrestos... Moltes d’aquestes pràctiques de frontera s’exportaran després a altres zones, com per exemple Amèrica. La reconquesta de Granada acaba imposant un únic model a tota la península. Els reis catòlics imposen un únic model polític (centrat en la seva figura) i una unitat religiosa (catòlica). Tota la resta serà expulsat (jueus i moriscos), tot i que fins al moment convivien. Tot això té la seva importància en el concepte de la neteja de sang (limpieza de sangre), on es valorava pels càrrecs, que la gent tingués una sang pura cristiana. Amb això es pretén fer un control social. Moltes vegades quan no interessava que algú pugés massa se l’acusava de no tenir puresa de sang cristiana. Es van falsificar molts documents per tal de demostrar la puresa de la sang. D’aquí és d’on prové la importància dels dos cognoms de la gent.

2

Aquest concepte de la neteja de sang traspassa fronteres i arriba a Amèrica, on estarà molt present entre les elits colonials, que havien de demostrar que no havien tingut contacte amb indígenes o esclaus. L’espai de frontera també va ser important per la promoció militar i social, ja que molts individus ho van utilitzar per viure-hi i promocionar-se. Hi feien negocis amb uns i altres. Un exemple clar és el del Cid, que era un aprofitat d’aquest món de fronteres. La conquesta d’Amèrica també serà un lloc de promoció. L’espai de fronteres també serà un espai de creació de mites. A les creuades s’hi creen mites, com per exemple el de Ricard Cor de Lleó, príncep cristià que s’ofereix per la lluita contra l’islam i que serà mitificat. A la reconquesta de la península tenim els casos del Cid o el de l’apòstol Santiago. Santiago és un mite que ens interessa, ja que primer apareix a la península i després farà el mateix a Amèrica. Passa de dir-se Santiago Matamoros a dir-se Santiago Mataindios. -Factor econòmic-comercial Trobem que les ciutats-estat italianes es posen com a intermediaris dels intercanvis entre Europa, Àsia i el món musulmà. La crisi de finals del segle XIV provoca unes necessitats a Europa, ja que amb la pesta hi va haver una davallada de la població, i per tant un avenç dels boscos per les terres agrícoles, que provocarien un augment de la necessitat de consum de carn, sobretot entre els nobles, entre els quals el consum de carn de qualitat passa a ser un motiu més d’ostentació de riquesa i de distinció social. A partir d’aquí, a mesura que baixem el llistó social, tenim un descens del consum i de la qualitat de les carns. Aquest augment del consum de carn fa que es necessitin sistemes de conservació. Aquí és on apareix l’augment del consum de les espècies, i per tant del seu comerç. Aquestes espècies ja existien, però tenien una capacitat limitada de conservació. Amb l’arribada de les espècies orientals o africanes (com el pebre negre), aquesta capacitat de conservació augmenta molt. A més les espècies també tenen capacitat aromàtica, que amb les noves espècies exportades augmentava molt, i permetia que la carn que estava una mica passada no només millorés amb el gust, sinó també amb l’olor. I a més a més, aquestes espècies tenien propietats afrodisíaques, aspecte important ja que hi havia casos en què s’arribava a donar gràcies a les espècies per la seva ajuda

3

a la continuació del llinatge. Aquestes propietats afrodisíaques encara mouen molts diners actualment. Un altre factor important dels intercanvis és l’or. Trobem que Europa no exportava pràcticament res i orient molt. Europa havia de pagar amb or. Si no hi havia prou or, qualsevol empresa que volgués invertir en la recerca d’or seria rentable. Així doncs, apareix aquesta voluntat d’expansió per trobar or. També trobem altres productes importants com la fusta per la construcció, el blat, bancs de pesca (peix), marfil, seda, perles, herbes medicinals, matèries tintoreres... La conseqüència de tot això és la carrera de les índies entre Portugal i Castella. A mitjans del segle XV es produeix la conquesta de Constantinoble pels turc otomans, que bloquejaran les vies comercials entre l’Europa oriental i la occidental. A més, encareixen molt els intercanvis fent d’intermediaris. Aquests intercanvis deixen de ser tant rentables com abans, i per tant, és per això que Portugal i Castella (i Europa en general) els hi canvien els interessos. Canvien de zona d’actuació i busquen nous mercats. Volen aconseguir els mateixos productes, però ara ja no a partir d’intermediaris musulmans o asiàtics, sinó a través de la cerca de rutes alternatives. En part, doncs, podem dir que els turc otomans contribueixen en el descobriment d’Amèrica. A partir d’aquí, doncs, a mitjans del segle XV, trobem que cases comercials de tot Europa es comencen a situar a ciutats com Portugal o Sevilla a partir de les quals es pretén trobar nous mercats. El fet de que el Regne de Granada no fos alliberat fins el 1492 fa que Portugal, que ja feia temps que s’havia alliberat dels moriscos, tingués avantatge en aquestes pretensions de cerca de noves zones comercials. Això també ens fa estranyar que els reis catòlics fossin els que confiessin amb Colom per tal de realitzar el viatge que el portaria a descobrir Amèrica. El 1498 Portugal guanya la carrera de les índies que havia durat tot el segle XV, però trobem que el 1492 ja hi havia hagut un fals guanyador que havia estat Colom. De fet, Colom es pensava que el que ell havia descobert eren les índies, o si més no una part oriental d’Àsia.

4

- Factor tecnològic El factor tecnològic és fonamental, ja que per la necessitat expansiva va evolucionant segons les pretensions. Estem parlant d’una dinàmica marina que passa del Mar Mediterrani a l’Oceà Atlàntic, per tant la dificultat de navegació augmenta molt. Tot això produeix unes necessitats marítimes molt grans. Es produeixen millores en la construcció naval i de la instrumentació nàutica. Això produeix unes naus molt més aptes per la navegació atlàntica. En aquest aspecte s’ha de destacar la gran capacitat Xina pel que fa la navegació, respecte l’europea. De fet, Xina hagués pogut descobrir Amèrica perfectament, i possiblement ho va fer (o va vorejar la costa), però com que no tenien la necessitat de trobar nous mercats com els europeus no els hi va interessar descobrir Amèrica. Al segle XV, doncs, trobem que hi ha els mitjans adequats per descobrir Amèrica. Seria similar a la carrera tecnològica que es va dur a terme durant els anys 40, 50 i 60 per anar a la lluna. A partir d’aquí s’iniciaran noves rutes comercials. En aquest comerç agafaran importància ciutats africanes (zones claus pel comerç europeu) i les índies. De fet, és aquí on comença la carrera de les índies que durarà durant tot el segle XV entre Castella i Portugal. Carrera de les índies entre Portugal i Castella a l’Atlàntic el segle XV Aquesta carrera té 3 fases: 1. Procés d’ocupació de les Canàries (1415-1434) 2. Avançament portuguès per les costes africanes i arxipèlags atlàntics (1434-1462) 3. Sistema de factories comercials 1. Procés d’ocupació de les Canàries (1415-1434) Els portuguesos es centren en el nord d’Àfrica i Castella en les Canàries. Això passa durant les dues primeres dècades, en les quals sembla que Castella avança més, ja que Portugal es queda al nord d’Àfrica. Les Canàries estaven habitades per uns natius que van posar resistència a l’ocupació castellana, fet que provoca que Castella s’hagi d’oblidar del paper de les Canàries a la

5

ruta atlàntica i s’hagi de centrar en la ocupació de l’arxipèlag. Així doncs, a causa de l’esforça que ha de realitzar Castella a les Canàries, s’hi quedarà encallada. A més, els portuguesos també intentaran quedar-se amb les Canàries, cosa que provocarà conflictes amb Castella. Aquesta primera fase acaba el 1434 amb l’arribada al cap Bojador, zona tòrrida i inhabitable. Aquí es veu que no hi ha monstres, ni l’aigua bull... com es creia, fet que provoca l’entrada a la segona fase. 2. Avançament portuguès per les costes africanes i arxipèlags atlàntics (1434-1462) Els portuguesos aniran fent una ocupació ràpida per la costa africana i arxipèlags atlàntics. En aquests moments és quan els portuguesos introduiran el cultiu de la canya de sucre a zones com Madeira, Açores... Aquesta segona fase és la que va des del Cap Bojador al Golf de Guinea. En aquesta segona fase és on apareix la figura d’Enric en Navegant, que tenia tant l’esperit de creuada (lluita contra l’infidel) com una clara mentalitat mercantilista (esperit comercial). Amb això, Enric el Navegant dóna suport a l’expansió portuguesa. Amb tot això, els portuguesos aconseguiran arribar al Golf de Guinea. Aquesta segona fase és clau perquè els portuguesos iniciaran les factories. Les factories són zones comercials on s’hi pretén intercanviar productes africans amb europeus. El concepte d’intercanvi a les factories s’anomena rescat. Quan això s’acaba ve la imposició. El sistema de factories durarà durant la segona i la tercera fase. Portugal no es plantejarà mai l’ocupació de zones, sinó l’intercanvi profitós. Ho fa amb aquestes factories. Pretén aconseguir productes avantatjosos d’Àfrica com l’or. Així doncs, trobem que Portugal no intenta ocupacions a Àfrica (només hi va fer a Ceuta). Això Portugal ho exportarà a la costa de Brasil.

6

Les factories és un model rentable basat en l’intercanvi comercial. Portugal s’impregna d’això, però trobarem que Castella no hi participa. Colom intenta posar-lo en pràctica, però Castella té per sistema la colonització i la conquesta. A les Canàries, Castella també va intentar el sistema de les factories, però ni li va funcionar i haurà de realitzar la colonització. Després li passarà el mateix a les Antilles. Les naus portugueses que participaven en aquest sistema portaven sal, ferro... i demanaven als africans pell, marfil, pebre negre... A partir d’aquí apareixerà la figura de l’esclau, que els portuguesos comencen a acceptar quan els africans no els hi poden pagar amb matèries. D’aquesta manera veuen que els esclaus es venen a molt bon preu, i per tant, els portuguesos (i després tot Europa) demanaran molts esclaus. La tracta d’esclaus apareix, doncs, en aquesta època, i serà un aspecte clau per finançar la carrera de les índies. Lisboa i Sevilla es van convertir en aquesta època en ciutats molt importants en el tràfic esclavista. També hi haurà esclaus que no arribaran a Europa, sinó que seran portats pels portuguesos a Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) perquè facin de mà d’obra en el cultiu de la canya de sucre. Aquest fet d’utilitzar mà d’obra negre pel cultiu de la canya de sucre ho comença a fer Portugal, però de seguida es farà molt popular. Després els portuguesos ho exportaran a Brasil. És el triple concepte: illes-sucre-negre A partir d’aquí trobem que a Castella li costa avançar, en canvi Portugal, amb la seva política d’anar fent i gastar poc, va avançant. Així és com el 1462 entrem a la tercera fase. 3. Sistema de factories comercials Trobem que els portuguesos pensen que la ruta sud els hi pertany exclusivament, i que Castella pensa que les Canàries li pertany exclusivament. Hi ha moltes disputes entre els uns i els altres. Trobem que els Portuguesos, abans d’arribar al Cap de Bona Esperança (Cabo de Buena Esperanza) tenen l’esperança d’arribar al final i trobar les índies. És un viatge llarg, però com que van fent negoci entre mig van aguantant. L’únic objectiu, per això, és arribar a les índies. De fet, l’objectiu de Colom també serà arribar a les índies, per una altra banda, però arribar a les índies.

7

Portugal nega el suport a Colom perquè veu com a inviable el viatge, ja que les distàncies reconegudes en el moment feien innavegable el viatge de Castella a les índies. És per això que Portugal li nega el suport econòmic a Colom. Castella també tenia clar la invalidesa del projecte de Colom, i a més, tenia el problema de la reconquesta del Regne de Granada. Així doncs, trobem que ningú dóna suport al “disbarat” colombí. Però ja al 1492, amb la rendició del Regne de Granada, serà quan Castella tindrà la capacitat de d’obrir nous fronts i donar suport a la idea de Colom. Tornant a la tercera fase, trobem que com més els portuguesos s’endinsaven al viatge per Àfrica, més dificultats es trobaven a l’hora de tornar a causa de les corrents. Era molt difícil tornar cap al nord. El que fan és investigar diferents rutes favorables per tornar cap al nord. Això provoca que els portuguesos coneguin les rutes més favorables per tornar cap al nord, aconseguint grans coneixements de navegació. Això ens fa pensar que és molt probable que moltes naus portugueses aconseguissin arribar a la costa de Brasil abans de 1500, però com que no van aconseguir tornar no en tenim constància. A partir de 1500 sí que n’hi ha constància. És per tot això que a finals de la dècada dels 70, quan Portugal ja ha consolidat la ruta sud i Castella encara està consolidant la conquesta de les Canàries, que el 1476, Castella canvia el model de conquesta senyorial que tenia fins al moment, per un suport directe de la corona. Amb aquest suport de la corona s’incorpora el sistema de capitulacions, a partir del qual la corona demana suport (impostos, exèrcit...). A partir d’aquí la conquesta de les Canàries s’acaba. Aquí hi trobem que tant a Portugal com a Castella li interessa posar fi al conflicte entre ells. És per això que arriben al Tractat Alcaçovas-Toledo (1479-1480), on es busca el reconeixement mutu entre les potències. Portugal té la sobirania sobre les Açores, Madeira, Cap Verd i totes les terres situades entre el Cap Bojador i Sierra Leone (Sierra Leona). A més es reconeix la superioritat de Portugal a la costa africana i el seu monopoli comercial. Castella obté el reconeixement definitiu del seu control a les Canàries. A causa d’aquest tractat Castella no és una potència esclavista a finals del segle XV.

8

El Tractat Alcaçovas-Toledo és un tractat polític entre dues potències que ve precedit per tractats amb Roma. Mitjançant butlles (bulas), l’església atorga drets d’ocupació territorial a regnes cristians per tal d’evangelitzar als naturals de les zones. És per això que trobem franciscans a les Canàries. El 1456 ja trobem la butlla per Portugal i més tard la de Castella (Castella ho haurà de fer quan trobi “les seves índies”. És el paper de l’església intentant controlar els descobriments europeus i pretenent que l’evangelització estigui present a les zones descobertes. La factoria era un sistema que anava molt bé a Portugal. Era una espècie de zona fortificada on es realitzava l’intercanvi. Havia de ser una zona estable, amb poca població que la mantingués (unes 200 persones). Factoria: lloc d’intercanvi comercial (comerç per barata o troc “trueque”) en llocs i mercats estratègics on es combina el control polític i fiscal de la monarquia amb l’estímul de la lliure iniciativa mercantil. S’han de fer acords amb les elits locals per establir-se a la zona. Tot i així, seran zones fortificades, ja que no te’n pots fiar gaire dels governs locals. Quan al segle XVII Portugal perd les factories i les agafen anglesos, francesos... la problemàtica vindrà de fora (del mar) i no de dins. La clau de l’època de les factories portugueses és el sistema de rescat. Procés d’ocupació de les Canàries A una zona d’Anaga (Tenerife) s’estableix la Real de Fernández de Lugo, i a partir d’aquí aniran conquerint. Els hi interessa el control de l’illa, no la cultura dels guanches (indígenes). L’illa de Tenerife i en general les altres illes estaven dividides per diferents bandos o parcialitats. N’hi havia de més militars i de més pacífiques. Amb les més militars s’havia de realitzar invasió militar i amb les més pacífiques es podien fer pactes. Els guanches estaven dividits per aquestes parcialitats. Estaven dividits, no tenien una cultura i una identitat conjunta. Això afavoria Castella perquè no estaven junts, però també la perjudicava perquè havien d’anar conquerint grup per grup. És un procés molt lent.

9

Característiques de l’ocupació de les Canàries: - Violència armada (utilització de violència). Volen conquerir per les armes el territori - La violència genera respostes, és a dir resistències (inicials) o revoltes (posteriors). Alguna d’aquestes revoltes rebien l’ajuda de Portugal pels interessos que també tenien a l’arxipèlag. - Aquestes resistències i revoltes generen repressió per part de Castella. És repressió armada. Sovint (la repressió) provoca esclavitud. - Assegurada la conquesta de les illes, es comença el procés de colonització agroramadera, que representarà un impacte ecològic sense precedents a l’illa (canya de sucre, ramaderia...). - També hi ha evangelització. El 1436 hi ha una butlla papal que obliga a iniciar un procés d’evangelització sobre els guanches. A canvi, els papa reconeix la legitimació d’ocupació per part de Castella a les Canàries. S’hi instal·len molts franciscans que realitzaran l’evangelització. - Hi ha un procés d’aculturació i de mestissatge, ...