Apuntes estructura examen PDF

Preview

Summary

Download Apuntes estructura examen PDF

Description

TEMA 12: Tendencies  i transformacions del sistema comunicatiu (anys 80 fins ara) Context i tendencies  actuals El proceso de cambio del sistema comunicativo internacional y de consolidacion  de un sistema mediatico  mundializado por vez primera se enmarca en el proceso general de globalizacion neoliberal. Neoliberal globalization of communications services beginning in the mid-1980s: - Crisi economica  i de l'Estat del Benestar. - Auge de les ideologies neoliberals - La comunicacio com a sector punta per sortir de la crisi - Crisi del concepte i de la practica  de servei public  - Globalitzacio: pressions externes per obrir els mercats nacionals a la competencia estrangera - Convergencia tecnologica:  els operadors diversifiquen les seves activitats Grans tendencies  dels sectors comunicatius en els ultimes  decades  1.- Desregulacio (Dimensio politica)  Conjunt de reformes legals per obrir a la lliure competencia  un sector o mercat, com la disminucio del grau d’intervencio estatal o desaparicio de monopolis. - Liberalitzacio: Obertura de mercats a la lliure competencia  on abans hi havia monopolis o oligopolis. Exemples: Televisión pública a televisión - Privatitzacio: Consisteix en traspassar al capital privat empreses o serveis de propietat publica,  totalment o majoritariament. Sector public  Una empresa publica  es aquella que pertany a una institucio publica  (ajuntament, diputacio, comunitat autonoma,  estat). No es sinonim  de Estatal. No confondre amb public company. Desregulacio no significa menys lleis, sino al contrari... - Eliminacio de barreres i restriccions legals entre sectors, alleugeriment de mesures anticoncentracio, restriccio de drets laborals o salarials... - Reregulacio: processos de macroreforma legal dels sectors afectats. Ley 7/2010, de 31 de marzo, General de la Comunicacion  Audiovisual. Origens i evolucio Inicialment afecta les telecomunicacions als EUA. Batalla entre AT&T (monopoli privat de les telecomunicacions, infraestructures i serveis) i IBM. - Primera onada (1984): Trencament monopoli AT&T i creacio d’empreses amb monopolis regionals.

-

Segona onada (1993-96): Desaparicio de barreres regionals o de sectors (Telecommunications Act)

A Europa: procés molt profund al sector de les telecomunicacions (desaparicio dels monopolis estatals, les tradicionals PTT) El Regne Unit es pioner en la imitacio dels americans, i el 1980 trenca el monopoli de British Telecom, que despres sera privatitzada. 1987: la Comissio Europea publica el Llibre Verd sobre les Telecomunicacions, que donara peu a diverses directives que comencen a desmantellar els monopolis dels tradicionals PTT 1993: Segon llibre verd de les telecomunicacions de la Comissio. Cap a la liberalitzacio total: A partir de 1995 a arrel de les exigencies de la Comissio de la UE, es produiran noves privatitzacions i la introduccio de la lliure competencia.  La desregulacio del mercat de telecomunicacions a Espanya es va desenvolupar entre 1987 i 2003, pero a un ritme diferent degut a que es va demanar una moratoria.  Va consistir en una privatitzacio i una liberalitzacio del sector. Desregulacio del sector audiovisual a Espanya Desregulacio parcial: Si a la liberalitzacio, pero NO a la privatitzacio dels antics monopolis. - La Ley de Television  Privada de 1988 - Proyecto de lanzamiento de la TDT (1999) - La Ley de Television  de 2005

2.- Concentracio (Dimensio economica  i empresarial) - Punt de vista del mercat: Proces pel qual en un mercat d’un producte o sector es va reduint progressivament el nombre de proveidors  independents, perque els mes poderosos es van fusionant, absorbint o fent desapareixer  els mes febles. - Punt de vista de les empreses: Creixement, expansio, ja sigui intern o extern (absorcio d’altres empreses). Es considera positiu. Desde finales de los noventa, el 75% de las industrias de EE.UU. ha aumentado su nivel de concentracion  empresarial. Esto se ha traducido en una disminucion  de los salarios y del poder adquisitivo de la gente

Conceptes associats als processos de concentracio - Holding, conglomerat, grup. - Empresa matriu. - Empresa filial. - Fusio: Unio voluntaria de dues o mes societats en una nova, amb una personalitat juridica  diferent. (Grupo Correo + Prensa Espanola)  - Absorcio: Una societat conserva la seva personalitat juridica, mentre que les altres queden formalment dissoltes. - Monopoli: Explotacio exclusiva d’un servei, activitat o mercat, amb el consequent domini. - Oligopoli: mercat on existeixen pocs competidors. Cadascun pot influir en les variables del mercat. - Monopsoni: Mercat en el qual nomes existeix un comprador. El monopoli l’imposa el demandant del servei o producte. - Duopoli: Tipus especial de oligopoli on el mercat en el que nomes existeixen dos venedors - Posicio dominant: Quan una empresa controla una part substancial del mercat d’un producte o servei fins al punt d’alterar la lliure competencia.  - Cartel: acord entre empreses d’un mateix sector adrecat a limitar la competencia  entre elles, pactant preus, repartint-se el mercat.... - Dumping: rebaixa sobtada i sistematica del preu d’un producte o servei destinada a penetrar, dominar o invair un mercat. - Joint venture: acord de col·laboracio o pacte temporal entre empreses per assolir conjuntament determinats objectius. Tipus de concentracions: - Horitzontal: empresa que s’expandeix o es concentra amb una altra dins del seu mateix negoci. Sales de cinema que compren altres sales de cinema. - Vertical: empresa que s’expandeix o es concentra amb una altra dins de la seva cadena de valor. Quan una productora compra sales de cinema. - Diagonal o lateral: empresa s'expandeix es fusiona o es concentra amb una altra d’un sector econòmic que li és proper o veí. Santillana decideix comprar diaris i crea El País. - Multisectorial: empresa que s’expandeix o compra empreses amb un sector econòmic que li és aliè. Dins de cada sector hi ha una cadena de valor, dins hi ha diferents negocis que es poden considerar similars. Ex: totes les productores de cinema.

3.- Globalitzacio (Dimensio territorial) Proces de superacio de les fronteres de l’estat nacio com a marc de referen  cia dels sistemes mediatics.  Antecedents: creacio de les agencies  de noticies  mundials a la segona meitat del XIX.

Causes: - Factors tecnologics (satel·lits de televisio i telecomunicacions, cables transoceanics de gran capacitat). - Factors geopolitics  (caiguda del bloc sovietic,  auge del sudest asiatic).  - Factors socioeconomics  (migracions, globalitzacio del capitalisme). Globalitzacio i localitzacio: glocalitzacio. “Think global, act local”. 4.- Convergencia  (Dimensio tecnologica)  Es considera una consequència de la digitalitzacio i al·ludeix a la difuminacio de les barreres tecniques  tradicionals entre emissors, canals i missatges. ● 1957: es posa en òrbita el primer satèl·lit artificial. ● 1969: inici d’ARPANET la primera xarxa d’ordinadors. ● 1973: primera trucada de mobil realitzada per Martin Cooper, enginyer de Motorola. ● 1991: llancament  del protocol World Wide Web ● 2001: creació de Wikipedia ● 2004: creació de Facebook, expansió de les xarxes socials ● 2005: primer vídeo pujat a Youtube ● Dècada del 2010, els smartphone substitueixen al mòbil. Comercialització SmartTV Polisèmia del terme: - Convergencia de xarxes: distribuir continguts diferents a través del mateix canal (parla de la distribució, i que cada vegada és més fàcil la seva distribució). - Convergencia de terminals: consum. Distribuir continguts complementaris en diferents formats. - Convergencia de continguts i de narratives: cada vegada es concentra més els formats dels continguts o productes que consumim. TEMA 13: Els principals grups de comunicació internacionals La primera onada de grups de comunicacio s’originen als paisos occidentals (EUA, Franca, Alemanya i Japo) a partir de finals dels anys 80 i, sobretot, durant la decada dels 90. Els primers conglomerats son resultat dels canvis produits pels processos de desregulacio, fusions i l’expansio de les empreses o grups originals, moltes vegades familiars. A partir de meitats dels 2000 es comencen a produir els processos contraris, amb desconcentracions i reduccio d’alguns grups. Aqui podem situar els dos primers punts d’aquesta presentacio: el sis grans grups globals de comunicacio i grups de comunicacio mitjans i petits.

La globalitzacio i els canvis en els eixos de poder i influencia del segle XXI han fet que posem la nostra mirada en altres grups de comunicacio que, malgrat no tenir abast global, tenen gran importancia  en els seus territoris. THE WALT DISNEY COMPANY (EEUU) Al 1923 els germans Walt i Roy Disney creen el Disney Brothers Cartoon Studio i el 1926 li canvien el nom a Walt Disney Studio. El nom definitiu The Walt Disney Company es de 1986. A mitjans dels 80 comenca una estrategia de diversificacio i d’expansio que ha continuat fins ara. Es un dels grups que mes ha crescut en els ultims anys i un dels mes gran en aquests moments per xifra de negocis. Al 2019 va comprar les productores i cataleg cinematografic de la 21st Century Fox, convertint-lo en el principal grup d’entreteniment global. - 1923: Comenca la produccio d’Alice Comedies, el primer producte d’animacio de Disney Brothers Cartoon Studio - 1928: Estrena de Steamboat Willie, tercer curt d’animacio on apareix Mickey i Minnie, pero el que els hi dona projeccio. - 1937: Estrena de Blancaneu i els set nans, primer llargmetratge d’animacio. - Decada de 1950: Despres de la II Guerra Mundial, Disney es llanca a la produccio de llargmetratges d’animacio, pero tambe pel·licules d’accio amb actors i a la creacio de contingut televisiu. - 1955: Inauguracio de Disneyland - Decades dels 60-70s: Disney es consolida com la principal productora de pel·licules d’animacio i infantils. - 1983: Comenca les emissions televisives The Disney Channel - 1986: Walt Disney Productions es converteix en Walt Disney Company Principals productores i distribuidores  de cinema La seva principal linia de negoci es la produccio i distribucio de productes d’entreteniment a traves del cinema d’animacio i d’accio. Malgrat que l’ultima jugada ha estat ampliar el cataleg  de cara a competir tambe en altres generes. - Walt Disney Animation Studios / Walt Disney Motion Pictures: Les productores originals de la companyia. Continuen generant contingut d’animació. Són el nucli central del Hòlding. - Al 2006 compra una de les seves principals competidores, Pixar Animation Studios. - Aprofinant la crisi econòmica i en plena estratègia d’expansió compra al 2009 Marvel Entertaiment i al 2012 Lucasfilm, convertint-se en el principal grup d’entreteniment global. - Al 2019 compra 21st Century Fox i es queda la seva divisió d’animació (Blue Skye Studios), el catàleg clàssic de 20th Century Studios i Searchlight Pictures.

Media Networks es la unidad principal de The Walt Disney Company que contiene la gran variedad de redes de television,  canales de cable, companías de produccion y distribucion asociadas y estaciones de television propias y operadas en dos divisiones: Walt Disney Television y ESPN. Walt Disney Television: - A 1983 Disney crea Disney Channel, però el gran salt a la televisió ho farà amb la fusió al 1996 amb ABC, una de les quatre cadenes històriques dels EE.UU. La seva expansió cap al negoci televisiu ha seguit amb la compra de Fox21 Television Studios al 2019. No s’ha pogut quedar els canals de televisió de la FOX degut a l’informe negatiu de l’autoritat anti monopolis dels EE.UU. ESPN: - Mitjançant la fusió amb ABC, Disney es va fer amb ESPN, un conjunt de canals de cable dedicats als esports. Disney és propietària del 80% de les accions i Hearts Communications de l’altre 20%. Plataformes de contingut a la carta Disney no ha estat aliena al creixement de les plataformes de video a la carta o video on demand (VoD), per tant tambe ha evolucionat cap a aquest tipus de negoci. La fita mes important es la creacio de Diney+ aquest 2020. Ejemplos: Disney +, Hulu, ESPN+... Altres sectors de negoci: - Disney Music Group: BSO pel·lícules Disney - Parcs temàtics - Disney Theatrical Group - Disney Store / Disney Consumer Products

COMCAST (EEUU) Es la major companyia de serveis televisius per cable i la major proveidora de serveis d’internet de banda ampla dels EE.UU. Es converteix en el major proveidor de serveis de TV per cable dels EUA amb l’absorcio, al 2001, d’AT&T Broadband, el major operador del moment. El 2011 va adquirir NBC Universal, convertint-se en un dels principals conglomerat multimedia del mon per volum de negoci. Ha continuat creixent absorbint empreses proveidores de serveis de TV per cable o Internet dels EUA, arribant a enfrontar-se amb Disney amb l’intent de compra de 21st Century Fox. Opera majoritariament al continent america, esta poc globalitzada, malgrat que la compra d’SKY al 2018 li ha fet entrar amb forca a Europa.

-

-

-

1963: Creació d’American Cable Systems, una petita operadora de televisió per cable amb 12.000 subscriptors. Dècades 60 i 70s: A 1969 es transforma en COMCAST i comença l’expansió en el mercat de la televisió per cable. 1988: Entra en el negoci de la telefonia mòbil amb la compra d'American Cellular Network Corporation. 2001: Amb l’absorció d’AT&T Broadband, COMCAST es converteix en l’operadora de televisió per cable més gran dels EE.UU. arribant a 22 milions de subscriptors. 2011: Entra en el negoci audiovisual per la porta gran absorbint NBC Universal, un grup que havia sorgit de la fusió del canal de televisió NBC (un dels quatre històrics dels EE.UU.) amb la productora clàssica Universal Studios. 2016: Absorbeix la productora d’animació DreamWoks. 2017: Intenta absorbir la companyia 21st Century Fox, però les continues contraofertes de Disney i l’absorció de Warner Media per AT&T van fer que COMCAST es retirés de la cursa. 2018: La pèrdua de l’opció de comprar 21st Century Fox fa que COMCAST redirigeixi la seva estratègia i acabi comprant SKY un servei de subscripció de televisió.

Serveis d’Internet, telefonia i televisió per cable - Xfinity: És el nom comercial de Comcast Cable Communications, LLC, l’empresa que comercialitza els serveis de televisió per cable, internet i telefonia. Serveix com a plataforma per a la resta de productes del grup, oferint paquets de contingut. - Comcast Sportnet: Es tracta d‘una cadena de pagament de canals de televisió regionals esportius més coneguda com CSN. - NBCUniversal: Companyia teatral que ofereix esdeveniments d’entreteniment en directe a una audiència global de més de 20 milions de persones en més de 50 paisos  - Sky: És la companyia de mitjans més gran d’Europa i més gran del món de televisió per subscripció amb 23 milions de clients. Opera des de Londres i dona servei a Gran Bretanya, Irlanda, Alemanya, Àustria, Itàlia, Espanya i Suïssa. Principals productores i distrubuïdores audiovisuals - Universal: Una de les grans 5 productores clàssiques de cinema de Hollywood. Després de diverses vicissituds, ha acabat dintre del hòlding de COMCAST. Ha fet pel·lícules con Jurassic Park, ET, Mamma Mia!! o Tiburón. - Focus Features: És una productora de cinema independent propietat de COMCAST. Actua també com a distribuïdora de les seves pròpies pel·lícules i de títols estrangers. Entre els seus èxits està Brokeback Mountain. - Dreamworks: Productora de cinema d’animació que inclou personatges reconeguts i franquícies com Shrek o Madagascar.

AT&T (EEUU) AT&T, Inc. (American Telephone and Telegraph) es la companyia de telecomunicacions mes gran del mon,  i el major proveidor  de telefonia mobil  i fixa als EE.UU. Des del 2018 s’ha convertit tambe en la tercera companyia mes gran d’entreteniment del mon  a partir de la compra de Time Warner, que passa anomenar-se WarnerMedia. AT&T es va crear a 1885 i va tenir el monopoli de les telecomunicacions als EE.UU. fins a la decada  dels 80. - 1885: Es crea l’empresa American Telephone and Telegraph Company (AT&T) com a subsidiària de la Bell Telephone Company, però acaba absorbint a la seva empresa matriu i obté el monopoli de les telecomunicacions als EE.UU. - Dècada dels 80s: La desregulació de les telecomunicacions als EE.UU. obliga a AT&T a dividir-se en empreses territorials més petites a les quals cedeix l’explotació dels serveis de telefonia. - Anys 2000: Inicia la seva expansió a Iberoamèrica, comprant les principals empreses de telecomunicacions a Mèxic. - 2018: Entra en el negoci de l’entreteniment absorbint el grup Time Warner, un dels més importants fins al moment, però amb greus problemes econòmics. Time Warner era fruit de la fusio de dos gegants: Time Inc. (revistes) i Warner Bros. (cinema i audiovisual). Despres d’una forta expansio durant els anys 90, la crisi la va obligar a desconcentrar-se de gran part dels seus negocis fins que ha acabat sent absorbida per AT&T. - 1989: Es formalitza la fusió entre Time Inc. i Warner Communications, creant el gran hòlding Time Warner propietat de Ted Turner. - Dècada dels 90s: És l’època d’expansió del grup en diferents sectors del món de la comunicació. - Dècada del 2010: Els efectes de la crisi fan que el grup hagi de desfer-se de diverses empreses com la inicial Time Inc. o Time Warner Cable i America On Line. Quedant-se només amb el negoci audiovisual. - 2018: AT&T acaba absorbint el grup i el converteix en WarnerMedia Principals productores i distribuïdores audiovisuals - WarnerBros: La principal productora del grup encarregada de generar cinema, televisió i videojocs. Manté el nom de la històrica Warner, una de les productores clàssiques de Hollywood. - DC Entertainment Inc., encargada de las producciones que se realicen, tanto cómics como películas y series (DC Films) sobre DC Comics. - Cartoon Network Studios: Els estudis d’animació del grup, han produït sèries com Hora de Aventuras, el laboratorio de Dexter o Historias corrientes - Castle Rock Entertainment: Estudi independent de cinema i televisió.

Principals canals de televisió - CNN: Creada al 1980 per Ted Turner, posterior propietari de Time Warner, va ser el primer canal de notícies 24 hores al dia. - Boomerang: Canal infantil de subscripció per a Llatinoamèrica. - Cartoon Network: És un canal de televisió per subscripció centrat en el públic infantil i adolescent. - Cinemax: Canal de subscripció que emet a Llatinoamèrica. - TNT: Canal de subscripció que emet a a diferents llocs del món. PLATAFORMES DE CONTINGUT A LA CARTA: - HBO → La joia de la corona de WarnerMedia es la productora i plataforma de videos sota demanda HBO amb superproduccions televisives com The Wire, Joc de Trons, Els Soprano, Band of Brothers, Westworld, True Detective, etc. A Espanya nomes tenim acces a la plataforma de videos a la carta, pero als EE.UU. HBO te tambe diversos canals de televisio per cable. NEWS CORPORATION/FOX CORPORATION (EEUU) Encara que actualment siguin dos grups per raons estrategiques, ambdos son propietat de Rupert Murdock i es van originar a partir del holding original News Corporation, fundat a Australia.  Es un dels conglomerats mes globalitzats, tot i que principalment centrat en el mon  anglosaxo. Va tenir un proces d’expansio multimedia molt ambiciosa, pero amb inversions no sempre exitoses (exemple: Myspace, competidor fracassat de Facebook). El 2013, com estrategia davant de la crisi, News Corporation es divideix en una nova News Corp. (que es queda el negoci de premsa) i 21st Century Fox (es queda amb el negoci audiovisual). A finals del 2018 21th Century Fox va vendre la majoria del negoci a Walt Disney Company, en una operacio de desconcentracio i replegament, creant la nova Fox Corporation. - 1923: Es crea a Australia el grup de premsa escrita News Limited, que sera la llavor de News Corporation. Sir Keith Murdoch, pare de Rupert Murdock es fa accionista a 1949. - 1952: Rupert Murdock hereta els actius del seu pare i es fa amb la gestio de l’empresa. - Decades 60 i 70s: Dinamica d’expansio en el sector de la premsa escrita, absorbin...