ART DE LES Civilitzacions Antigues PDF

Preview

Summary

Download ART DE LES Civilitzacions Antigues PDF

Description

ART DE LES CIVILITZACIONS ANTIGUES 07/02/19: falten apunts TEMA 1: MESOPOTAMIA I EGIPTE 3000aC aproximadament es quan començem a trobar els primers testimonis de l’escriptura. En aquest moment ja hi ha testiomonis escrits en vers testimonis plenament material, te un valor exepcional perquè d’aquesta manera es dona veu a aquella persona que va realitzar la peça. A Mesopotamia hi ha l’escriptura cuneifoprme i a Egipte, la jereoglifica. La zona de mesopotamia esta definiada i condicionada pelnament per la georgafia. Tigris i Eufrates son dos rius caudalosos que formen una gran plana extraordinariament fertil. En aquest periode hi ha una canvi de paradigma perquè abans tan sols es viu de la ramaderia i no pas de l’agricultura. Hi ha a eccedent agrari, els funcionaris s’encarreguen del repartiment i l’organització d’aquest accedent.

08/02/19 L’element que tenien en comú era el riu. Això els hi permetia tenir una agricultura de regadiu. Aquest fenomen natural que es va interrompre per la construcció del llac Nasser amb la voluntat de millorar el regadiu i va ser la ultima obra d’egipte. L’obra de la presa va interrompre el curs del riu que es el desencadenant de la riquesa egipcia. Al produirse les crescudes s’arrastrava un fang que posteriorment, al ser molt ric en fertilitzants, duarant els mesos que hi havia aigua no s’utiltzava però al baixar el nivell tenien una terra molt fertilitzada. Hi havia grans excedents agrícoles. L’altre valor del riu Nil te a veure amb les seves característiques, es un riu molt llarg que travessa un gran territori. El riu feia molt mes fàcil el trasllat d’un lloc a l’altre. El riu era frecuentat per vaixells. Quan no hi havia vent al no poder utilitzar les veles els mariners vaixaven del baixell i pel costat del riu l’empuxaven. El sud era ric en granit de colors suaus. A la zona del sud es on hi ha Sudan que durant una gran part del període Egipte va marcar la historia d’egipte, era Nubia. Finalment nubia serà annexionada i serà

el moment en el que excavaran a nuvia el temple de busimbel. Nubia era on hi havia pedres diverses de cualitat, els egipcis el van saber extreure i mitjançant el riu nil van poder transportar-los. La denominació dela geografia egipcia es una denominació fluvial, el curs alt es la part del sud, el curs mitj es cuan les aigües van mes planes i el baix Egipte es el desenvocament del riu al mar. El nil es importantisim per el transport i l’agricultura i la circulació de persones i la governabilitat del país. El riu va facilitar la vida. Amb una geografia d’aquesta mena (desert occidental i oriental), tenien la mateixa capacitat disuadoria dels enemics. Egipte nomes tenia dos indrets febles que era la zona del delta i per la zona sud del país es a dir la frontera africana. Aquesta consciencia d’estar tranquil dins les fronteres provoca una consciencia de superioritat respecte els veïns.els egipcis es sentien segurs i superiors, aquesta consciencia de suoeprioritat els hi ve de que ells feien coses importants, cosa que es veritat alhora de fer coneixements científics, del cel (que gracies això van poder utilitzar els punts cardinals). Ells eren talentosos alhora de gestionar el territori del nil. Aquesta bona capacitat de gestió va contribuir en la gestió d’una política que es l’estat fort ordenat sota l’autoritat del faraó. El faraó estava al cim de la societat i per sota una sèrie de grups socials que es coordinen perfectament entre si, i el respecte sobre aquest faraó ve donada perquè el consideren el seu rei i un rei que també es deu, aquesta divinitat el converteix en un personatge carismàtic, respectat i coerent. L’historia d’egipte es una historia de pau a diferencia que mesopotamia. Mesopotamia es una planura on sorgiran ciutats estat i en uns certs moments aquestes seran hegemòniques sobre les altres. Tenen un cabdill que es rei però no es deu. Es l’intermediari entre el deu i els homes. Cadascuna de les ciutats de mesopotamia tenen el seu propi cabdill. En el cas de mesopotamia les particularitats del territori fan que els ciutadans no es sentin gaire segurs. Mesopotamia es un territori on les guerres son permanents. Depenent de la guerra la pujança d’una ciutat serà una o altra. Tornant a Egipte des del punt de vista del rei es molt interresant veure com es va estructurar l’idea del rei deu. A partir d’aquesta imatge els egipcis de les epoques posteriors es preocuparant molt pel mes enllà. Això ho demostrava l’existencia de la llegenda osidiaca. La llegenda usidiaca es l’historia d’osiris. Del període inicial no tenim cap llegenda escrita, es de període anterior, però en el mon antic no tota la info sha transmès via escritura. A causa de les histories orals han tingut diverses variants. L’historia explica que hi havia un faraó

egipci que es deia osiris, aquest tenia una dona que es deia isis, el seu germà set envejava a osiris, aquest acabara per assassinar a osiris i el descuarterara i els llançarà al riu. Aquest crim va pasar al alt Egipte. Els fragments del cadàver es van arrastrar fins el delta, allà isis va recuperar aquests fragments, en la recuperació dels fragments la va ajudar anubis. Cuan els tenien tots anubis i isis van recomposar el cadàver i el van enterrar. L’historia diu que la desesperació de isis era de tal magnitud que per culpa de això osiris va resucitar, i va ser tant eficaç que va fecundar a isis donant així a néixer a Horus. Va ser una resurrecció en que cuan ell va recusitar va prenyar a la dona i va seguir vivint en el mes enllà amb una vida semblant a la vida a la terra. A consecuencia d’aquesta historia els egipcis van considerar que cuan el faraó els governava a la terra no era altra cosa que la encarnació de Horus. Perquè cuan osiris recusita i ha tingut ewl fill horus, horus venja la mort del pare barallantse amb set i el venç, no el mata, sinó que simplement es la humiliació d’haverlo vençut. Això s’esdeve a un indret que es Edfu que avui en dia segueix sent el temple de culte del rei horus. Aquesta divinitat dels reis d’egipte es va establir perquè cuan el faraó governava creien que era horus vivent i cuan aquest moria es convertia en osiris i el successor seguia sent horus vivent. El faraó era deu tant cuan era viu com quan moria. Si els artesans contribuïen amb el faraó, estaven apostant per la seva vida al mes enllà. Havien de fer content al faraó sempre perquè ells consideraven que la inundació periòdica del nil era un fenomen que afavoria el rei de manera que si els egipcis volien viure era essencial que el faraó estigues content. Amb el temps aquest mon de mes enllà de la mort que era restringit pel rei, es va ampliar a la família del rei, i finalment degut a la crisi d’egipte hi ha uns funcionaris que tenen el suficient poder com per assumir el pas al mes enllà per si mateixos. I organitzen tot el pas al mes enllà pel conte propi. Per exemple hi ha el creador de la piràmide esglaonada. Darrera de la momificació dels cossos hi ha l’imatge d’osiris descuarterat. El s egipcis havien de pasar pel procés d’osiris per passar a la vida eterna. En la cultura occidental cuan es parla de l’home la tradició ha configurat dos elements que son el cos i l’anima. Els egipcis anaven per aquesta via però ells pensen que la vida humana conflueix en 3 elements, la materia, el Ba que seria l’anima que no es integrada al cos sinó que es representa com un element (ocell) que acompanya el cos , i el tercer element que es el Ca que es l’alè vital. Si falta un dels tres elements no hi ha vida. Cuan es produeix la mort aquest 3 elements es dispersen, queda el cos , el ba i el ca que son eterns es dispersen, deixen de pertànyer a la materia. Si no es fa re la materia es destrueixe, el Ca i el Ba son infinits. Els egipcis pensaven que per

garantir la resurrecció s’havia de reunir els 3 elements. El que plantejava mes problemes era el cos, el que van perfeccionar es la momificació que no es altre cosa que sotmetre el cadàver a l’eternitat. La momificació es un ritual misteric. Tenim constància de com momificaven no pels egipcis sinó pels viatgers que preguntaven i ho escrivien. Herodot va ser un viatger que es el que ha escrit. Hi ha diferents tipus de momificació. Per la gent humil i per la gent de classe alta. Un grec anomenat Arodot, quan parla de la momificació explica que n’hi ha de diversos tipus, la mes elemental es aquella de la gent mes humil i n’ha de mes complexes. tot allo extret del cos no es llença sino q també es momifica. Els vasos canops (on es guarden els organs) tenen un element distintiu a la tapa q simbolitza 4 caps dels fills d’Horus. Es considera q els fills d’Horus tenien la capacitat de curar organs (per exmple si tens mal de cap) i que quan eres mort s’encarregaven de conservar els organs. El cadaver es sotmet a un procès de preservació amb sal i, passats 30 dies es farceix el cadàver de totes les visseres i amb herbes q ajudaven a la preservació. Després es cosia i s’envenava el cos. Els egipcis ho basen tot en la magia, la magia es essencial en la societat egipcia. Hi posen molts amulets que creuen que conservaran el cos. Inicialment només el rei te vasos canops pero mes endavant hi ha molta mes gent q pot accedir a tenir vasos canops. Després d’apilcar aquesta tècnica al cos, es procedeix a fer la cerimonia de la obertura de la boca, era una cerimònia que pretén que el Ca i el Ba tornin a la matèria que han abandonat fa 30 dies. Aixo es fa a través d’un ritual que fan els sacerdots i consisteix en fer ofrenes perquè el Ca i el Ba tornin, i després totes les paraules que composen el ritual son essencials perquè el ritual funcioni be. Ho fa un sacerdot acompanyat d’un grup de sacerdots. El moment final es un sacerdot que toca amb una vartea metalica la boca de la mascara q hi ha sobre del momificat i se suposa, que el Ca i el Ba etren altra vegada al cos i es aqui on comença la vida eterna. Es segella la tomba. El difunt pot sortir i entrar de la tomba, pot anar a caçar, navegar, etc, es dir, era una vida que era un replica de la vida de la terra pero sortint i entrant quan el farao o difunt ho vulgues. Osiris és mort i esquarterat, i Isis i Anubis el tornen a recomposar, es en aquest moment quan Osiris resucita. Aixó es el mateix procés que

la momificació (mort, esquarterat (buidat) i reconstruit (omplert de nou) i cerimonia per obtenir la vida eterna). En les cerimonies els sacerdots molts cops es posen les mascares de terracota dels deus . Gairebe tocant al delta hi ha la ciutat de Memfis, que va ser capital durant l’Imperi (?). I durant altres imperis la capital es molt al sud, per tant sempre queden aquestes ciutats ben lluny de qualsevol centre del territori. L’art egipci es un art instrumental, l’art es desenvolupa seguint unes pautes. Per tant, l’art desenvolupat d’un lloc perifèric de la ciutat capital s’adapta a l’art i a les caracteristiques de l’art que es desenvolupa a la capital. Tauletes de fang i pedres allisades son el material per divulgar imatges OSTRACA/OSTRACON. 14 i 15/02/19 Pedra de Rosetta Va ser el que ens va permetre introduir-nos i conèixer la cultura Egípcia. Egipte va ser un lloc de visita per als cristians que anaven a Terra Santa i paraven al port de Alexandria i visitaven les terres per on la sagrada família va fugir de la persecusió d’Herodes. Egipte va passar a ser una província Romana però els romans van respecatr la seva cultura sense ser sectari alhora d’integrar territoris a l’Imperi. En el moment en el que el cristianisme va ser perseguit pels Romans ja que els veien com a un element suberciu de l’Imperi perquè no acceptaven l’esclavitud ni el politeisme, dos conceptes bàsics de l’imperi, alguns ciutadans egipcis van convertir-se a aquesta religió de manera clandestina. Al 313 el cristianisme va ser admes per als romans gràcies a l’edicte de Milà però sense eliminar la resta de cultes però l’emperador el va promoure. A finals del segñe IV els emperadors van assumir el cristianisme com a religió oficial i única de l’imperi, cosa que va provocar que els cultes politeistes com el de Egipte deixen de tenir sentit i els temples es tancaràn convertint-se en cristians i les comunitats sacerdotals que els regentaven es dispersaràn. Hem de tenir en compte que la memòria de l’escriptura jerogífica egípcia era dominada per aquestes comunitats sacerdotals que es feien servir per a textos religiosos i d’altres de caràcter culte. A causa de la disperció d’aquest sacerdots l’escriptura jeroglífica es perd i no es recupera fins al segle XIX. Fins al descobriment de la escriptura egípcia no es crea la disciplina que l’estudia, l’Egiptologia, això va ser gràcies a la Pedra Rosseta on s’hi trova un text escrit en tres caràcters diferents, demòtic, grec i jeroglìfic. El demòtic és una llengua derivada de la jerpgífica però que

es podia realitzar a major velocitat, l’escriptura jeroglífic eren figuratius i lents de copiar i es reservaven a intervencions lentes. Va ser escrita durant l’època en que Egipte estava governada per la dinsatia grega i per tant el grec era una llengua oficial. La Pedra Rosset ava ser descoberta al 1799 per un soldat de l’exèrcit Napoleònic. L’expedició de Napoleò a Egipte va integrar erudits i experts en antiguitats Francesos que van acompnayar l’exèrcit francès a Egipte per copiar imatges que decarven els murs i endur-se el material que avui forma part de la colecció del Louvre. En diferents sectors de la pedra Rosetta hi havia jeroglifics amb una forma ovalada que els envoltava corresponien a noms de reis i que aquesta forma ovalada era un signe de respecte i que pretenia posar en valor al monarca. Champollion va ser el desxifrador de l’escriptura jeroglífca. i va descobrir que hi havia signes fonètics i d’altres que tenien valor que avui podem denominar ideogrames. A Egipte aquest dos tipus d’escriptura convivien i s’escrivien en paral·lel. Amb aquests descobriments neix la disciplina que estudia la història d’Egipte, l’Egiptologia i amb aixó neixen les col·leccions universitàries d’europa i estats units i els museus que incorporen col·leccions d’art d’Aquesta civilització com el British i el Lovre. A l’Estat espanyol la col·lecció d’art egipci més rellevant es troba al museu arqueològic nacional de Madrid, una col·lecció que s’origina gràcies a les excavancions dels anys 60 que Espanya va realitzar a Egipte per la construcció del llac Nasser. La Societat Egípcia: El Faraó 1-El faraó: era rei i déu d’un estat centralitzat que té dues meitats l’Alt i el Baix Egipte. La unifiicació es va produïr al 3.000 a.C. al mateix temps més o menys que la invenció de l’escriptura i en aquest moment també es crea la figura del faraó. Les dues meitats no no van ser considerades una fusió ja que cada meitat tenia la seva divinitat i cada una tenia el seu ”escut” . La figura del faraó no era qüestionada per ningú tot hi que moltes vegades no es deixava veure entre la població civil. El faraó és un personatge que està per damunt de la resta dels humans i per tant les seves representacions eren idealitzades i no corresponien a la realitat, i aquestes escultures que els representaven no estaven pensades per ser col·locades a l’exterior sinó que eren pensades per estar dins d’una habitació fosca sense que ningú la contemplès perquè era un artefacte màgic.

Per identificar de quin faraó es representa en una escultura s’han d’identificar els atributs. Per identificar si es tracatava d’un rei de l’Alt o el Baix Egipte ens hem de fixar en el seu color, les corones vermelles formen part del baix Egipte (nord) ja que és el color del fang del curs baix del riu. Un altre atribut reial era la barba postissa sense tenir en compte el gènere del farò o el ceptre que és una insignia de reialesa que ha pervirscut al llarg del temps. El tron reial era representat amb dos atributs a cada costat que fan referència a les dues terres les quals el faraó és rei, els artistes feien entrallaçar les dues flors característiques de cada terra, el lotus i el papir que simbolitzen la unió. El rei podia tenir diverses esposes una de les quals és el principal i tenia un harem, dones que mantenia a palau amb el consentiment de les seves dones. Aquest fet no es traslladava a la societat on hi la monogàmia. La poligàmia del rei estava permesa perquè era déu. 2-Els escrivants: són l’estament de la societat que va per sota del faraò, eren la part de la societat que sabia escriure i llegir, s’hi inclouen els funcionaris i els sacerdots. El sacerdot no està viinculat al temple hi podia haver temporades que vivia amb la seva família fora del temple. Les temporades que vivia en el temple havia de ser un home pur que s’aconseguia resuran-te tot el cabell del cos ja que els polls eren un problema ja que eren un paràstit i no permetien la puresa, es rentaven permanentment de forma litúrgica i es resguardaven al temple sense sortir-hi . Dins del temple hi havia una gerarquia amb un petit grup que podien veure la imatge del déu resguardada dins d’una habitació tancada on hi estava, li proporcionaven menjar i eren els únics que podien interpretar l’horacle. Aquestes dinàmiques només es realitzaven amb eles divinitats mistèriques, tots menys els solars. Els altres sacerdots les temple es dedicaven a treballar en els magatzems on s’hi guardaven les collites del temple, mantenir la vaixella on menjava la divinitat i el temple en condicicons. Una feina destacada que feien els sacerdots era investigar i controlar els tallers d’artefactes artístics (objectes que els laics ofereixen a les divinitats). Els funcionaris esdevenien escribans quan des de petits qualsevol nen d’Egipte era ingressat a la Cort on aprenien a llegir i ha escriure i amb les capacitats talentoses d’un nen determinat podia anar progressant fins ariibar a ser alts funcionaris representants del rei que s’engarregàven de recaptar els impostos, i posaven pau en les discusions dels límits de les terres dels camperols i supervitzaven que les canalitzacions del riu nil estiguessin en bones condicions.

22/02/19 2-Els escrivants: són l’estament de la societat que va per sota del faraò, eren la part de la societat que sabia escriure i llegir, s’hi inclouen els funcionaris i els sacerdots. El sacerdot no està viinculat al temple hi podia haver temporades que vivia amb la seva família fora del temple. Les temporades que vivia en el temple havia de ser un home pur que s’aconseguia resuran-te tot el cabell del cos ja que els polls eren un problema ja que eren un paràstit i no permetien la puresa, es rentaven permanentment de forma litúrgica i es resguardaven al temple sense sortir-hi . Dins del temple hi havia una gerarquia amb un petit grup que podien veure la imatge del déu resguardada dins d’una habitació tancada on hi estava, li proporcionaven menjar i eren els únics que podien interpretar l’horacle. Aquestes dinàmiques només es realitzaven amb eles divinitats mistèriques, tots menys els solars. Els altres sacerdots les temple es dedicaven a treballar en els magatzems on s’hi guardaven les collites del temple, mantenir la vaixella on menjava la divinitat i el temple en condicicons. Una feina destacada que feien els sacerdots era investigar i controlar els tallers d’artefactes artístics (objectes que els laics ofereixen a les divinitats). Els sacerdots duien uniforme cosa que provocava una cohesió de grup que feia que els sacerdots tinguèssin un sentiment de epertinença. Aquest uniforme consistia en una túnica blanca curta amb le pit descobert i l’autoritat del temple duia un elemnt distintiu. Els funcionaris esdevenien escribans quan des de petits qualsevol nen d’Egipte era ingressat a la Cort on aprenien a llegir i ha escriure i amb les capacitats talentoses d’un nen determinat podia anar progressant fins aribar a ser alts funcionaris representants del rei que s’engarregàven de recaptar els impostos, i posaven pau en les discusions dels límits de les terres dels camperols i supervitzaven que les canalitzacions del riu nil estiguessin en bones condicions. No necessàriament qui volia ser escribà havia de ser fill d’eescribà. Estaven exempts de pagar impostos i reben del rei alimenet, vstit i calçat, tant ells com les seves famílies.En el cos de funcionaris hi ha una jerarquia, els alts funcionaris eren un grup minoritari que a part dels altres beneficis el rei podia donar-los terres que amb el pas dels anys hi havia famílies que acomulaven grans pro...