Comentari d\'Obra: el Panteó - Selectivitat Història de l\'Art de les Balears PDF

Preview

Summary

Comentari del Panteó per selectivitat d'història de l'art de les Balears. Hi ha context històric (època general + específica), autor i promotor, forma (tècnica, tipologia, característiques estilístiques generals del període, característiques específiques de l’obra com a obra arquitectònica, escultò...

Description

L'Imperi Romà expandí, notablement, els seus territoris i per tot arreu va desenvolupar una arquitectura d’obres públiques i monumentals, deixant gran quantitat de testimonis que encara es conserven i contribueixen al progrés en moltes àrees. El Panteó va ser construït durant el període de l’Alt Imperi, a la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat. La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la mà dreta d’August. Anys després hi va haver un incendi que va cremar l’edifici, que anys després va ser restaurat per Domicià, tot i que no va ser reconstruït fins l’any 118 dC per Adrià. L’arquitecte de la reconstrucció segurament va ser Apol·lodor de Damasc. i va conservar la inscripció de la façana en record d’Agripa (Marc Vipsani Agripa, fill de Luci, que el va fer durant el seu tercer consolat). En aquesta obra hi trobam la tècnica arquitravada, pròpia de l’Antiga Grècia, amb la suma de la tècnica voltada de roma. Les característiques principals de l’art romà és que és un art realista i Individualitzat, amb funcions Propagandistiques i commemoratives. Electicisme. El seu lema seria ellesa, firmesa i utilitat Monumentalitat i colossalisme com a concepció de bellesa. I escassa teorització, ja que eren més de pràctica. Es tracta d’un temple, per tant la funció era la d’un edifici consagrat al culte típic de la religió romana. Consta de dues parts. Un pòrtic octàstil amb tres cossos rematat per un frontó (d’inspiració grega), que estava situat sobre un gran pòdium al qual s'accedia a través d'una gran escalinata frontal, que augmentava el protagonisme de la façana d’acord amb la tradició romana (actualment no s’aprecia ja que el nivell del terra ha pujat). I una enorme cel·la circular sobre el qual descansa la cúpula, de 43 metres de diàmetre, que crida l’atenció i que remata l’edifici. La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un pròpylon que s’aixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor. La cúpula de la cel·la circular descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult entre els murs i els pilars que sustenta la cúpula, i hi ha una gran rotonda de la cel·la o nau central, coberta per una cúpula que cobreix l'espai interior. Els materials emprats per les columnes de la façana són granit egipci i base marbre blanc, el capitell és d’ordre corinti amb una altura de 18 metres d’altura i sustenten un frontó llis. Altres 8 columnes divideixen el pòrtic en tres naus, la central més ampla que les laterals, ja que és la que condueix a la porta d'accés a l'interior, i està coberta per una volta de canó de fusta, i les 2 naus laterals, amb coberta plana, culminen en sengles nínxols oberts a la massa del mur del pròpylon i destinats a allotjar estàtues colossals. Al centre de la cúpula hi ha un oculum central en la part superior per a la il·luminació. Hi ha l’opus sectile del paviment de marbre (realitzat amb els colors de l’edifici), on el quadrat s’enllaça amb el cercle que manté una relació d’harmonia. Hi trobam al níxol oposat a la porta d’accés dins la cel·la les estàtues de Mart, de Venus i de Juli Cèsar. També hi ha unes façanes fictícies, ornamentada a base de marbres i materials nobles, i una curulla de columnes, cornises i pilastres…

La cúpula està decorada a base de cassetons, símbol de la volta celest, i rematada per l’òcul.

L’espai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importància que l'aspecte exterior. És la primera vegada que se li dóna més importància a l’interior que a l’exterior. Es tracta principalment d’una sola planta circular, la construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta. La cúpula de mitja esfera que en el seu punt zenital arriba a la mateixa alçada que el diàmetre (aprox 43’3 m) que descansa sobre un tambor, cosa per la qual es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. Aquestes proporcions confereixen a l’edifici una perceptible sensació d’harmonia. La cel·la o rotonda parteix d’una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre de la cel·la, s’obrin vuit obertures, nínxols entre pilar i pilar, una de les quals es correspon amb la porta d’accés i l’oposada a una mena d’absis cobert per cúpula de quart d’esfera on els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos. Les altres sis obertures corresponen a sis nínxols profunds, a mena de capelles a l’interior, emmarcades per pilastres corínties, i tancades per dues columnes del mateix ordre a cada nínxol. El Panteó és un edifici amb funció religiosa, perquè era per rendir culte a tots els déus de l’Olímp, inclosos els emperadors anteriors, ja divinitzats. Tot i axò els 7 àbsis estan consagrats a les set divinitats celestes, el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Dónen especial importància a Venus i Mart, la deessa de bellesa i el déu de la guerra, que simbolitzen el poder de Roma.La cúpula simbolitza la volta celeste. L’òcul de la cúpula simbolitza el Sol, que és el centre de l’Univers, com ho era Roma en aquell moment. Els 28 cassetons simbolitzen els dies del cicle lunar i hi ha cinc cercles perquè el sistema planetari antic en tenia cinc. També tenen funció propagandística,ja que el panteó estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb l‘emperador, que era proclamat un déu als ulls del poble. Partint dels sistemes arquitravats grecs, aportarà solucions pràctiques amb la utilització de l’arc i la volta (d’influència etrusca i orientalitzant). Els antecedents més directes del Panteó són els antics tholoi grecs (temples circulars), que eren temples funeraris dedicats a herois....