Comentari «LTI. La llengua del Tercer Reich: Apunts d’un filòleg», de Victor KLEMPERER PDF

Preview

Summary

Comentari d'un fragment de l'obra «LTI. La llengua del Tercer Reich: Apunts d’un filòleg», de Victor Klemperer...

Description

Ferran Fusalba Roselló

Llengua Alemanya per a les Humanitats

LTI. La lleng llengua ua del Ter Tercer cer R Reich eich eich:: A Apu pu punts nts d’ d’un un fil filòle òle òleg g Vict Victor or KLEMPERER

Víctor Klemperer (1881 – 1960) fou un escriptor alemany que visqué un dels episodis més vergonyosos i dramàtics de l’Europa del segle XX, l’ascens del nazisme a Alemanya. Klemperer, que visqué més pròpiament els fets pel fet de ser jueu en l’Alemanya nazi, va publicar, l’any 1947, la seva obra LTI. La llengua del Tercer Reich: Apunts d’un

filòleg. El dietari recull situacions escrites en primera persona per Klemperer sobre l’estat de la llengua en l’Alemanya nazi en la que hi va sobreviure. Ja el capítol cinquè, titulat De los diarios del primer año, denota una sèrie de canvis en la societat alemanya a través de l’idioma, si més no la voluntat de les autoritats feixistes de controlar, a partir del llenguatge, els seus ciutadans. El dietari del capítol cinquè comença el 21 de març de 1933. L’autor comenta l’acció del govern nazi envers les universitats, les quals vol nacionalitzar. Aquesta decisió comportaria el control i decisió directa d’aquests centres, ja que és on s’hi permeten els debats i l’ensenyament plural, la llibertat de càtedra. A continuació, Klemperer observa un avís penjat a les universitats alemanyes, on s’hi pot llegir «Cuando el judío escribe en alemán, miente»; «en el futuro, cuando publique en lengua alemana, debería calificar sus libros como “traducciones del hebreo”». En aquest breu fragment ja s’hi pot observar la qualificació més personal de Klemperer en aquella època —i les seves conseqüències—, com és el fet de que fos jueu. Tot i així, Klemperer va poder viure en l’Alemanya nazi gràcies a l’estar casat amb la seva muller, una alemanya ària, si bé tampoc li va solucionar la llibertat plena, ja que també va seguir patint igualment repressions pel fet de ser jueu. Sobre el fragment proposat, ja es pot demostrar que l’Alemanya nazi, a partir del seu llenguatge, no sols vol controlar la població amb neologismes, sinó que també vol depurar la societat a través de l’alemany. Aquesta relació amb l’hebreu i la mentida sols fa que desprestigiar-los, un dels seus objectius. Així mateix, l’autor “juga” amb aquest canvi de mots i pretén qualificar les seves obres com a «traduccions de l’hebreu». En un dels altres dies descrits al dietari, el 27 de març, ja s’indica un dels fets socials que es produiran durant l’Alemanya nazi, com el boicot a les botigues i dels metges

1

Ferran Fusalba Roselló

Llengua Alemanya per a les Humanitats

jueus.1 Així mateix, el règim continua amb la depuració lingüística, com l’exemple que les SA, organització paramilitar del NSDAP, es passessin a anomenar «l’exèrcit marró». Més greu és el cas dels camps de concentració, dels quals l’ús del concepte, a nivell lingüístic, va desaparèixer. La raó, fou, òbviament, negar-ne l’existència a la mateixa població alemanya, ja que, de ser el contrari, els hi estarien explicant la veritat: «Campo de concentración, en cambio… Yo sólo había oído la palabra cuando era niño, y entonces tenía un matiz exótico-colonial nada alemán: durante la guerra anglo-bóer se hablaba mucho de los compounds o campos de concentración, donde los bóers prisioneros eran vigilados por los ingleses. Luego, el término desapareció del todo del habla alemana. Y ahora reaparece de golpe y designa una institución alemana, una institución de tiempos de paz, dirigida sobre suelo europeo contra alemanes, una institución duradera y no una medida bélica provisional contra los enemigos. Creo que en el futuro, cuando se pronuncie la palabra «campo de concentración», se pensará en la Alemania de Hitler, única y exclusivamente en la Alemania de Hitler…» (Klemperer 2001: 61)

És a dir, que, per als alemanys, els camps de concentració passaven a ser quelcom estranger i no aplicat al propi territori. Aquest concepte d’explicar les coses a través de la mentida, depenent de l’acció del moment, es fa visible també en el cas de Jan Kiepura, cantant, descrit al dietari del 17 de juny: si prohibeixen un recital seu, llavors s’explica que és jueu; si actua en una pel·lícula, es parla d’ell a través del seu personatge; però si canta una cançó alemanya —amb protestes del públic incloses—, llavors es diu que és el «cantant alemany Kiepura».2 Finalment, s’aclareix que Kiepura fou polonès. D’altres qüestions que remarquen el fet no sols patriòtic, però exaltant del líder, Adolf Hitler, també són presents al llarg del dietari. Un exemple són les reunions comunitàries on s’aprofita per recitar un poema dedicat al líder, «patètic», segons Klemperer;3 o l’exaltació de la bandera, la Blutfahne, amb connotacions a la sang del propi cos, a través del color de la sang i el nom (bandera de la sang). Sobre els —únics— mítings que s’organitzaven a favor del líder, l’autor explica com el llenguatge de l’anunci de la convocatòria canvia per dotar-li d’èpica. En comptes d’explicar als treballadors que Hitler pronunciarà unes paraules en un lloc i hora concrets, es recorre al llenguatge evangèlic, amb un resultat força autoritari: «En la decimotercera hora, Adolf Hitler vendrá a los trabajadores». És evident com es dona la idea que el “salvador” ve als pobres i als perduts de la pàtria.

1

Klemperer 2001: 52 Klemperer 2002: 54 3 Klemperer 2002: 57 2

2

Ferran Fusalba Roselló

Llengua Alemanya per a les Humanitats

L’esport i el jovent també se’n veu afectat, no sols per les accions, sinó també pel canvi en el llenguatge, peça central d’aquesta obra. L’exemple més clar és l’excessiva ocupació dels estudiants en exercicis esportivo-militars, després de classe. Aquests exercicis servien com a excusa de complement a l’exèrcit, si bé eren encoberts dins els programes educatius. Sense deixar l’educació, l’Alemanya nazi, segons l’autor, deixa d’una banda la llengua francesa, ja que es considera llengua de l’enemic i poc patriòtica: «El francés ha dejado de ser una de las elecciones preferidas por los estudiantes de magisterio; se considera poco patriótico, ¡y peor aún si las clases sobre literatura francesa las imparte un judío!» (Klemperer 2001: 61)

A més a més, l’autor aporta aquest punt personal sobre la seva condició en un entorn difícil com és la universitat sota control estatal. Klemperer fou expulsat de la universitat en una etapa al llarg del nazisme, i se li va denegar l’accés a fonts de consulta per a les seves investigacions acadèmiques. Finalment, també parla d’un dels fets socials més transcendents de l’època nazi, com les eleccions al Reichstag del 12 de novembre del 1933. Klemperer fa un mínim extens anàlisi a mesura que s’acosta la data de les eleccions, i en descriu el comportament de la gent. Klemperer opina que, davant la llista única —unes eleccions on Hitler guanyà presentant-s’hi sol, en forma de plebiscit—, al Reichstag li resten pocs dies com a parlament. També s’expliquen certs detalls que avui en dia semblarien acceptats, com expressar l’opinió pública en la vestimenta («la gente lleva pegatinas con el “sí” en la solapa del abrigo»4) o opinar sobre la situació política del moment i la decisió del vot, com quan l’autor explica que sent com gent expressa voler votar a Hitler i justificant la necessitat de la fi del «sistema de Weimar».5 Klemperer, finalment, exposa la seva negativa a acceptar com aquella gent podia comprar el relat del nazisme i, a més a més, justificar-lo. L’obra de Victor Klemperer resulta necessària per a analitzar i comprendre fins a quin punt l’horror del nazisme va ser impregnat en la societat, i fins a quin punt aquesta el segueix. Klemperer parla en primera persona sobre la visió que ell va viure a Alemanya, però també hi ha una diferenciació sobre allò que explica —tota la gent que compra el relat, o bé perquè s’ho creu realment o bé necessàriament per acatar la decisió—, i sobre

4 5

Klemperer 2002: 62 Klemperer 2002: 63

3

Ferran Fusalba Roselló

Llengua Alemanya per a les Humanitats

allò que ell creu realment. Amb l’obra d’aquest autor alemany queda demostrat fins a quin grau va ser capaç l’Alemanya de l’època per a introduir aquests canvis en la mentalitat de la societat, i no sols en la pressió mediàtica, potser l’eina més eficaç; sinó també en la lingüística, en la pròpia llengua alemanya. Primer de tot s’exalta la mateixa llengua, ja que s’entra en un punt de rivalitat amb la força veïna, França, i no interessa l’aprenentatge del francès (francofília). En l’exaltació de la llengua alemanya també entra una reflexió sobre l’origen de les paraules, així doncs es prioritzarien abans mots de suposada arrel germànica que d’una d’estrangera. D’altra banda, les paraules prenen un altre significat per adaptar-se al context, a l’interès de la força del poder. Es canvien de significat conceptes com «camp de concentració» o «eleccions», la manera d’amagar un plebiscit. En últim exemple, el vocabulari comú de l’època també va incorporar llenguatge antisemita o bé exclusiu, com «neteja de sang», «aliè a la raça» o «mig jueu o jueu complet». Les accions de l’Alemanya nazi, més enllà de la barbàrie com el genocidi, les guerres o els camps de concentració i extermini, porten a una reflexió, a través de les línies de Klemperer, sobre el que va succeir en aquella època a través del llenguatge. Tot i haver passat gairebé 90 anys, avui en dia potser no tant en el llenguatge però sí en certes accions, com les campanyes mediàtiques, fan que pensar en l’embrió d’una societat excloent, xenòfoba i racista. Les accions mediàtiques, junt amb la desinformació o el baix nivell intel·lectual poden portar cap a lideratges personals per una banda, i a agrupacions col·lectives d’ideari per una altra, que fan pensar en la polarització de la societat cap a extrems perillosos, per exemple. El que demostra Klemperer en la seva obra és precisament això, un pensament únic —o bé perquè hi creuen realment o bé per la necessitat d’acceptar-ho— basat en la desinformació, el baix nivell intel·lectual i per tant la fàcil influencia sobre el poble, que portaria a la producció d’un nou llenguatge on la paraula i el vertader significat canvien.

Font prim primàr àr ària ia

KLEMPERER, Victor (2001): LTI. Apuntes de un filólogo. Barcelona: Editorial Minúscula

4...