Curs de llengua catalana. Nivell C PDF

Preview

Summary

Llibret preparació examen N2 de català...

Description

Curs de LLENGUA

CATALANA

Nivell C

Ortografia

Tema 1

LA SÍL·LABA

Tema 1

LA SÍL·LABA

La separació de síl·labes a efectes ortogràfics

Entenem per síl·laba un grup de sons que emetem d’un sol cop de veu.

a) Els dígrafs

Els diftongs

Dígrafs que no podem separar

Un diftong és la reunió en una mateixa síl·laba d’una vocal i d’una i o una u.

Creixents

ua, üe, üi, uo darrere de g o q

Decreixents

Quan la i i la u estan situades al darrere d’una altra vocal

gua: a-guan-tar güe: ai-güe-ra güi: pin-güí guo: pa-rai-guot ai: ai-re ei: fei-na oi: noi ui: cui-na

qua : qua-li-tat qüe : de-lin-qüent qüi: a-qüi-cul-tu-ra quo: quo-ti-di-à au: pa-lau eu: creu-re iu: viu-re ou: mou-re

Dígrafs que hem de separar

gu qu ll rr sc tx tg ix

a-con-se-guir ro-ques ca-va-ller car-ro as-cen-sor cot-xe fet-ge cai-xa

ny ig

pi-nya re-buig

ss l·l tj tz

tas-sa til-la nat-ja set-ze

b) En els mots compostos hem de destriar quins són els elements que els integren. in-ter-ur-bà, trans-at-làn-tic, mal-a-gra-ït, in-hu-mà, al-ho-ra, cel-o-bert

c) A final o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, és incorrecte fer les següents separacions:

Remarques

farmàci-a, d’-altres, l’-oli, a-nell, o-bligació

a) Els diftongs ii i uu, tot i que teòricament possibles, són rars en la nostra llengua.

Síl·laba tònica i síl·laba àtona b) Quan tenim dues vocals contigües en síl·labes diferents diem que estem en presència d’un hiat o hiatus, no d’un diftong.

La síl·laba tònica és la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de síl·labes. Segons la posició d’aquesta síl·laba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrúixols.

Eu-là-li-a, Jo-a n, u-ni-ó, cu-a, t e-a -tre

c) En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la segona, com una semivocal. En aquestes combinacions la semivocal mai no és tònica, altrament no hi hauria diftong, sinó hiat. En moltes paraules que porten dièresi aquest símbol indica la presència d’un hiat on hi podria haver un diftong decreixent.

Mots aguts

La síl·laba tònica és l’última.

Mots plans

La síl·laba tònica és la penúltima.

Mots esdrúixols

La síl·laba tònica és l’antepenúltima.

camí, algú, paper, dolent, paret, parlarem, faré, roí, demà, par tit cérvol, pinta, jutge, pilota, til·la, préssec, platja, beina ràdio, autèntica, Dénia, física, història, fórmula, Úrsula

a-gra-ir, tra-du-int, trans-e-ünt, r a-ïm, ve-í

d) Tingueu en compte com separem les combinacions següents que molts manuals inclouen en els diftongs creixents: i + vocal a inici de mot vocal + i /u + vocal

io-gurt, io-de, hie-na, iu-gos-lau, iot no-ia, La-ia, fe-ia, dè-iem, dú-iem cre-uar, be-uen, ni-ua-da, mo-uen

uEXERCICIS

1. Separeu les síl·labes d’aquestes paraules i classifiqueu-les segons si tenen diftong creixent, decreixent o hiat. caure, interlocutòria, eina, treure, condició, guineana, quatre, boina, freqüent, pingüí, fruita, sentien, aguantar, continuar, quota, ciutat, crueltat, antiquari, cloure, cuota, guapa

Els triftongs

diftong creixent

diftong decreixent

hiat

Són el resultat de la combinació, en una mateixa síl·laba, d’un diftong creixent i un de decreixent. Al-guai-re, Pa-ra-guai, guai-tar, fè-ieu, dú-ieu, cre-ueu

8

Ortografia

Ortografia

9

LA SÍL·LABA

2. Separeu les síl·labes de les paraules següents i digueu quantes síl·labes té cadascuna. Ex.: desinhibició guaitéssim mouen reimpressió joieria cloïssa guaitar delinqüència trèieu il·lusió diguéssiu cacauet veïna Maria besàvia llenyataire engreixar

Tema 2

Tema 1

adhesió

ad-he-si-ó

4

interacció atribuir traduïa possessiu interactuar borratxera guant juliol bellugueig Eulàlia sapigueu policíac anàveu vosaltres iaia produir aleatòria

A/E ÀTONES Anomenem vocal neutra el so vocàlic del català oriental que correspon a les vocals a/e en posició àtona i que de vegades s’escriu amb a i d’altres amb e, però que fonèticament és un so entremig que representem amb el símbol [∂].

A/E àtones en l’acabament de substantius i adjectius En general, els mots masculins acaben en -e i els femenins acaben en -a. alcalde, poble , Per e , viatge directe, tendr e , esquerr e , ample

Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castellà, però no sempre és així. el pobr e , la pobr a el pediatr e , la pediatr a el psiquiatr e , la psiquiatr a la pest a , la tarda , la planícia , l’orgue , l’Esteve la ema , la ena , la ela , la essa , la err a (els noms de lletra)

D’altra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, són excepció a la norma. És a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.

3. Torneu a escriure aquestes poblacions dels Països Catalans amb les síl·labes separades. Tingueu en compte que teniu un requadre per a cada síl·laba. Aiguamúrcia Alguaire Guadassuar Carcaixent Borriana Paüls Riudecanyes

Duesaigües Maials Arbúcies Enveig Eivissa Mollerussa Dénia

Masculins que acaben en -a

Les terminacions

-arca: monarca, patriarca -cida: homicida, insecticida -ista: artista, ciclista -ma: diploma, cisma -grama: programa, diagrama -ta: pirata, demòcrata

Substantius masculins que provenen de femenins

el defensa, el guàrdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el paraigua, el picapor ta

Altres

4. Classifiqueu, com en l’exemple, les paraules de més d’una síl·laba d’aquesta cita segons si són agudes, planes o esdrúixoles. Escriviu-les amb les síl·labes separades.

Al cementiri dels mots en jauen molts de benemèrits. Però també n’hi ha de mor ts assassinats i de suïcides. En aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecció dels morts i la reencarnació. Stanislaw Jerzy Lec (1909-1966), escriptor polonès

Els femenins següents Femenins que acaben en -e

Les terminacions

Altres Agudes: Planes: ce-men-ti-ri

Ortografia

dia, goril·la, ioga, mapa, papa, pària, el tequila, el titella, antípoda (masc. i fem.), geòmetra (masc. i fem.), trànsfuga (masc. i fem.), agrícola (masc. i fem.), belga (masc. i fem.) febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge, àgape, barbàrie, base, calvície, classe, faringe, fase, higiene, super fície, espècie, sèrie -aire: cantaire, xerraire -ble: comptable, feble -me: enorme, inerme -ne: indemne, solemne -re: acre, alegre jove, ferotge, múltiple, rude, salvatge, tènue, verge, ximple

Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es. Recordeu que la formació de plural comporta els canvis ortogràfics següents:

Esdrúixoles:

10

porta , taula , Maria , platja directa , tendr a , esquerr a , ampla

ca > ques: vaca > vaques ça > ces: plaça > places qua > qües: Pasqua > Pasqües

Ortografia

ja > ges: esponja > esponges ga > gues: mànega > mànegues gua > gües: aigua > aigües

11

Tema 2

A/E ÀTONES

A/E àtones en l’acabament de verbs

Tema 2

A/E ÀTONES

Català amb a / castellà amb e

Si la vocal neutra és l’última lletra, hi escrivim -a; si la vocal neutra és la penúltima lletra, hi escrivim -e. venia, anava , cant a , deia

venie n, anaves, cante s, dèie u

afaitar avantatge latrina sanefa

ambaixada avaria maragda sarbatana

arravatar davall quarantena Sardenya

assassí davant ramat

avaluar darrere rancor

Hi ha, però, algunes formes de verb que acaben en -e. Els infinitius dels verbs de la 2a conjugació: veur e , prendr e , riur e , caur e Les formes: corr e , vine , obr e , omple

uEXERCICIS

1. Completeu els substantius següents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup tots són masculins, i en el segon, femenins.

A/E àtones en l’arrel dels mots Com podem saber quina lletra cal escriure? Substantius i adjectius Verbs

Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la família on aquest so aparegui en posició tònica, és a dir, accentuat (gràficament o no). Buscar la 3a persona del singular del present d’indicatiu.

Exemples taula > t a ulada teula > t e ulada blau > bla vós negre > ne grós parla > parlar queda > que dar

Els verbs següents, però, tenen doble arrel. Cal escriure la vocal que pronunciem en posició tònica, i a, en posició àtona. jeure (jaure) néixer (nàixer) treure (traure)

je c (jac), je guis (jaguis), ja iem, ja uríeu, ja ient, ja gut ne ixi (naixi), ne ix (naix), na ixia, na ixessis, na ixent, na scut tr e us (tr a us), tr e uen (tr a uen), tr a uràs, tr a guem, tr a ient, tr e t

En canvi, els verbs següents presenten alternances de a/e en el radical, però les formes àtones sempre s’escriuen amb a. saber caure fer haver

sé, sabés quèiem, cauran fent, faria hem, hagut

Català amb e / castellà amb a

12

Ortografia

alcàsser cànem emparar estella Llàtzer orfe rapsode sometent treball

almogàver canemàs Empordà estendard malenconia orgue rave tàlem vernís

dogm... belg... vespr... deut...

mestr... rav... símptom... comet...

ebenist... sogr... bisb... titell...

orf... templ... pediatr... pebr...

sèri... rest... templ... pest...

escombriair... sogr... lleny... obr...

Assumpt... catàstrof... ef... cov...

flair... tard... pediatr... act...

piràmid... llebr... Carm... xacr...

2. Escriviu el singular (masculí i femení) d’aquests adjectius. xerraires: terribles: lliures: joves: ximples: pulcres: febles:

agres: còmodes: dignes: liles: amples: alegres: rectes:

golafres: cultes: rudes: agrícoles: tendres: pobres: neutres:

3. Completeu la taula següent tal com mostrem en l’exemple.

Recordeu que els mots següents sovint s’escriuen malament per influència del castellà.

albercoc assemblea efeminat espàrrec javelina monestir ràfega setí tràfec

psiquiatr... periodism... tract... palet...

ametista Caterina Empúries Esteve màrfega polseguera resplendir tàvec Xúquer

ànec eben enyorar gelea meravella punxegut sergent temptejar

Derivat terreny t...ulell t...ndresa recl...mació abr...çada bl...vor lam...ntació

Ortografia

Primitiu terra

Verb derivat aterrar emb...natge quar...ntena c...ndrer m...ndrós verm...llor f...blesa

13

A/E ÀTONES

O/U ÀTONES

4. I ara completeu la taula de verbs següents d’acord amb l’exemple. pensar saber treure afaitar néixer caure jeure

jo penso

tu pensaves

ell pensarà

pensant

En català oriental les o i les u que es troben en posició àtona es pronuncien totes dues com una u.

O/U àtones en l’arrel dels mots

5. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parèntesis. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Tema 3

Tema 2

Em fa l’................ (afecte / efecte) que fa la seva feina amb diligència. La Mariona ............... (centra / centre) el seu treball de recerca en l’evolució de la pagesia. Cal enllestir el .............. (conducta / conducte) de l’aigua abans de l’arribada de les pluges. La nau ................ (espacial / especial) es va enlairar amb cinc tripulants europeus. La modista m’............... (estranyaria / estrenyeria) el vestit per a la festa si l’hi portés avui. Avui es ................ (jutja / jutge) a l’Audiència l’acusat de l’homicidi de Romeu Guinar t. Aquest any no hi haurà prou pastures per a tots els ................ (ramats / remats). Al poble on passo l’estiu, Gisclareny, hi ................ (regna / regne) la tranquil·litat. Avui gairebé cap jove ja no treballa en la ................ (tornaria / torneria). El genet ................ (subjecta / subjecte) el cavall amb fermesa abans de la cursa.

Substantius i adjectius

Com podem saber quina lletra cal escriure? Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la família on aquest so aparegui en posició tònica, és a dir, accentuat (gràficament o no).

Verbs

Buscar la 3a persona del singular del present d’indicatiu.

harmònium: orgue afilat: olorós: agitació: militar: penó: polsinera:

llança: brillar: gelatina: sac: vàter: homicida: ressentiment:

a) En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i els seus compostos) aquesta vocal s’escriu u quan és tònica i o quan és àtona. collir cosir escopir sortir tossir

puc / vull pots / vols pot / vol podem / volem podeu / voleu poden / volen

Ortografia

culli, culls cuso, cusin escup, escupis surt, surto tusso, t ussi

pugui / vulgui puguis / vulguis pugui / vulgui puguem / vulguem pugueu / vulgueu puguin / vulguin

pugues / vulgues pugui / vulgui puguem / vulguem pugueu / vulgueu puguin / vulguin

c) Els pseudoderivats són mots cultes derivats directament del llatí i no de la paraula catalana evolucionada del llatí. És per això que no es pot partir del primitiu català per escriure’ls correctament.

1. Tot i el caràcter ...f...minat i aquella pell de s...tí, destacava entr... la r est... dels ...mbaix...dors en ser un dels homes més atractius de l’...ss...mblea. 2. La metgessa forens... va examinar la presumpt... homicid... i va recom...nar que rom...ngués aj...guda un mínim de quar...nta-vuit hores per un problema al pàncre...s. 3. La veu del r apsod... ompl... la sala del mon...stir mentr... els tr...ballador s que la restaur...n en van d...v...llant plaques de la t...ulada. 4. Vés tr...ient del cov... els alb...rcocs que s’hagin fet malbé i posa’ls a la caixa del r...có. 5. L’...stiu passat vàr...m fer un viatg... per S...rdenya, però ...nguany anirem a ...mpúri...s, a l’Alt ...mpordà, perquè arran del n...ix...ment de la nostr... filla no podem viatjar lluny. 6. Corr... una altr... vegad... cap al celler i digu...s a l’Estev... que l’ampoll... verd... només s’ompl... fins a la m...itat. 7. Per veur... si la s...nefa amb forma de ess... ha quedat ben fixada te l’has de mirar pel d...vant i pel d...rrer... . 8. La jutgessa va admetr... el recurs d’...mpara interposat i va prendr... la decisió d’obrir el procediment un altr... cop. 9. La Cat...rina, pobr..., ...ncar... ...nyora l’època en què només lluïa m...ragdes i am...tistes. 10. Obr... una llauna d’espàrr...cs perquè f...rem una bona am...nida d’enciam i n’hi posarem. 14

collíem, colliré cosíssim, cosiries escopiré, escopia sor tiríeu, sor tí tossim, t ossissis

b) En els verbs poder i voler, quan l’arrel és tònica, escrivim o/u, segons soni; quan l’arrel és àtona escrivim o, llevat de les formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu, que s’escriuen totes amb u.

ratxa: fusta: puntuar: laca: desperfecte: profitós: prodigi:

7. Completeu els buits amb les vocals adients.

ell munta > muntar ell triomfa > triomfar

Ara bé, no sempre que la tònica s’escriu amb o o amb u aquesta lletra es conserva en les altres paraules de la mateixa família.

6. Completeu les paraules i torneu-les a escriure al costat del seu sinònim o hiperònim. orgue, ass...ssí, jav...lina, pols...guera, l...trina, r...ncor, punx...gut, ...stella, ...valuar, f r...gant, ràf ...ga, tràf ...c, est...ndard, g...lea, m...r...vella, r...spl...ndir, av...ria, màr f...ga, v...rnís, av...ntatjós, s...rgent

Exemples lluny > llunyania grumoll > grumollós

Primitius boca cònsol corb doble dolç home jove moc món nodrir sorgir títol volcà

Ortografia

Derivats boqueta consolat encorbar doblar endolcir homenet jovent, joventut mocós ______ nodriment ressorgir titolàs volcànic

Pseudoderivats bucal consular curvatura, cur vilini duplicar, duplicitat dulcificar, edulcorar humà, humanitat, humanisme juvenil mucositat, mucosa mundial, mundà nutritiu, nutrició insurgent, insurrecció titular, titulació vulcanisme

15

O/U ÀTONES

Tema 3

O/U àtones en l’acabament dels mots Substantius i adjectius Verbs

O/U ÀTONES

2. Completeu el quadre segons l’exemple.

Normalment s’ha d’escriure -o: xoriço, toro, lloro... Hi ha alguns cultismes, però, que acaben en -u. Sovint coincideixen amb la terminació en castellà -uo: individu, vidu, inter viu, contigu, mutu... La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -o: admeto, cabo, començo, rebo, venço...

dur tossir poder muntar sortir bullir voler collir

La terminació del plural de noms i adjectius masculins és sempre -os, tot i que en català oriental soni -us: discos, calaixos, braços, pisos, espessos, textos, lletjos, complexos... Cal no confondre aquests plurals amb mots invariables com: tipus, globus, cactus, sinus, cosinus, ficus...

Català amb o / castellà amb u atordir brúixola complimentar escapolir-se fonament joglar ordir rètol sofrir títol

avorrir-se capítol complir escodrinyar furóncol joventut pèndol robí sorgir tomba

bordell cartolina cònsol escopir governatiu monyó podrir roí sospirar tonyina

bufetada cuirassa focus muntar ritu sufocar trofeu

b...cal cons...lar d...plicar n...trició v...lcanisme c...rvilini tit...lar m...ndial j...venil d...lcificar

Bor riana cobrir embotir escrúpol Hongria mostela polir Romania sostreure Torí

duies

duguem

dut

Que posseeix un títol. De tot el món. Relatiu o pertanyent a un cònsol, als cònsols. Conjunt de les manifestacions volcàniques. Que segueix una línia corba. Fer dolç. Fer doble, multiplicar per dos. Per tanyent a la joventut. Relatiu o pertanyent a la boca. Acció de nodrir o de nodrir-se, l’efecte.

4. Completeu aquestes paraules i classifiqueu-les segons que s’escriguin amb o, amb u o que no hi afegim ni o ni u.

Català amb u / castellà amb o ateneu correu fetus muntanya porus subornar tramuntana

duc

3. Completeu els pseudoderivats següents i aparelleu-los amb la seva definició.

Recordeu que els mots següents sovint s’escriuen malament per influència del castellà!

aixovar botifarra colobra Empordà esdrúixol Joan nodrir polvoritzar rossinyol tamboret

Tema 3

butlletí escullera fòrum mussol riu supèrbia turmell

butxaca estiu harmònium Pirineus sèrum suportar tur ment

cacau europeu liceu Pompeu sinus tètanus vidu

trofe..., cangur..., ganx..., barat..., s...pèrbia, s...spirar, corre..., tamb...ret, vidu..., rit..., b...tifarra, trib..., gest..., individ..., b...fetada, lice..., caca..., lavab..., estupend..., mutu..., escrúp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca, atene..., xoriç..., t...mba, t...rment, europe..., ridíc...l s’escriuen amb o

s’escriuen amb u

no hi afegim ni o ni u

uEXERCICIS

1. Completeu amb o o u aquestes paraul...