Dilemes ètics PDF

Preview

Summary

Treball dilemes professió - psicologia quantitativa - memoria de testimonis...

Description

DILEMA PSICOLOGIA QUANTITATIVA Durant els anys 90, diversos grups de psicòlegs especialitzats en l’àmbit de la psicologia cognitiva van desenvolupar diferents experiments demostrant la possibilitat d’induir la creació de records falsos d’infantesa a persones adultes. Aquests estudis van posar de manifest el risc de crear falsos records als pacients durant l’execució de certs tipus de teràpies psicològiques. L’objectiu del treball consisteix en analitzar el desenvolupament d’aquests experiments des d’una perspectiva ètica i definir els límits d’aquests tipus de recerca. Hyman Jr., I.E., Husband, T. H. & Billings, F.J. (1995). False memories of childhood experiences. Applied Cognitive Psychology, 9, 181-197. 

Lydia Carrasco Nadal, 16521492 Sara Suarez Cubero, 16291612 Alba Vallvé Romeu, 16534770

a) Descripció de la recerca (mostra, procediments, resultats,etc) Aquest estudi tracta sobre si és possible crear falsos records a partir d’experiències viscudes en un passat. Els falsos records, tal com indica el seu nom, són esdeveniments que no han passat, o bé, una distorsió d’un fet que sí que ha passat. Així doncs, aquest article té com a objectiu principal investigar, a partir de diferents entrevistes i després de donar informació confusa sobre la seva infància als subjectes de l’experiment, si realment aquests són capaços de crear falsos records de la seva infància. L’estudi es divideix en dos experiments i ambdós es contacta amb els pares de cada subjecte per obtenir informació sobre diferents fets de la infància del seu fill. Els subjectes són universitaris que cursen Psicologia en la Universitat de Western Washington L’experiment 1 té com a objectiu principal la possibilitat d’obtenir falsos records a partir d’una informació prèvia sobre els fets reals. Pel que fa al material i als subjectes del primer experiment, se’ls hi passa un qüestionari als pares dels 131 subjectes que volen participar, però es retornen només el 63% dels qüestionaris; així doncs, queda un total de 83 subjectes. Després de descartar aquells que no han passat les preguntes pilot i els que no poden continuar l’experiment per problemes de disponibilitat horària, ja que l’experiment dura dues setmanes, el total són 20 subjectes: 5 nois i 15 noies. El qüestionari que se’ls dóna als pares tracta sobre fets específics de la infància del subjecte (des dels 2 fins els 10 anys) dividits en sis categories: Perdre’s en algun lloc, anar a l’hospital, una festa d’aniversari, la pèrdua d’una mascota, vacances familiars i trobar-se a una persona famosa. En cada una de les categories s’ha de senyalar l’edat del nen i la descripció de l’activitat, el lloc, el fet… A més, els experiments afegeixen dues descripcions a la categoria “festa d’aniversari” i “anar a l’hospital” que s’utilitzaran com a falsos records amb connotació positiva i l’altra negativa, respectivament. Pel que respecte al procediment, tots els subjectes passen per dues entrevistes (74 fets reals i 20 falsos records, en total) amb una diferència de temps entre elles de 7 dies. Se’ls hi diu als subjectes que hauran de recordar un conjunt d’esdeveniments de la seva infància que es basen en la informació proporcionada pels seus pares, i que l’objectiu de l’experiment consisteix en investigar quant poden recordar al final de la segona entrevista per fer una comparació amb la informació dels pares. Per tal de recordar, se’ls hi dóna el “títol” de l’anècdota que han de recordar i l’edat que tenien (a partir del qüestionari). Si no el recorda, els experimentadors donen una pista per facilitar el record i sinó es passa al següent fet. El fals esdeveniment és presentat de la mateixa manera que els altres. Al finalitzar la primera entrevista, se’ls hi comenta que dediquin un temps en pensar en els fets que no han sigut capaços de recordar de cara a la segona entrevista. En la segona entrevista, se’ls hi fa preguntes de tipus emocional sobre els fets i si ho han comentat amb els seus pares (el qual se’ls hi havia exigit no fer). Després d’això, se’ls hi diu que un d’aquests fets no és real i tenen que endivinar de quin es tracta.

1

Com a resultats i conclusions s’extreu que sí que s’han creat falsos records a partir de la informació proporcionada de manera confusa i les exigències socials del moment per part dels investigadors han jugat un paper important (a més ambigua és la informació que es dóna, més resposta a les demandes socials hi haurà). Aquells que han creat un fals record incorporen informació errònia addicional en la segona entrevista sobre aquest record distorsionant la seva memòria (en la primera entrevista ningú recorda el fet fals, però a la segona entrevista 4 de 20 sí que recorden l’esdeveniment fals; a més, 3 d’aquests 4 no reconeixen que hagi estat fals). L’experiment 2, però, és una rèplica de l’anterior amb dues diferències. La primera, es construeixen tres esdeveniments falsos els quals no són tan típics o són més difícils de què passin i tots són de connotació negativa. La segona diferència, les edats ja estan marcades: 2, 6 o 10 anys. Pel que fa al material i als subjectes, se’ls hi passa un qüestionari als pares de 256 estudiants de la Universitat de Western Washington. Es retornen el 60% de qüestionaris (queden 143 subjectes) i entre els que no passen les preguntes pilot i depenent de la seva disponibilitat, el total de la mostra queda en 51 subjectes: 17 nois i 34 noies. Les categories del qüestionari són les mateixes que anteriorment però s’hi afegeixen quatre més (guanyar en un determinat context, un fet relacionat amb un cotxe, bodes i una entremaliadura amb un amic). El procediment de l’entrevista es divideix en tres fases amb un dia de diferència entre cada fase. Es demana als subjectes que recordin tres de cinc fets proporcionats pels pares i un dels tres inventats. Es registren totes les respostes i se’ls hi diu que l’objectiu és comprovar el nivell de precisió del record. En la primera fase es demanen detalls dels fets, en la segona se’ls dóna el “títol” i l’edat de l’esdeveniment i a la tercera fase s’intensifica la demanda social. En aquesta segona part no només veiem que també es creen falsos records sinó que no hi ha cap diferència pel que respecta al moment cronològic del subjecte a l’hora d’introduir un fals record (és a dir, és possible incorporar un fals record tant als 10 anys com als 5 anys). A més, també s’observa que aquells subjectes que discuteixen amb l’experimentador sobre la informació confusa proporcionada en la primera entrevista, tendeixen a crear un fals record en la segona entrevista (dels 30 dels que discuteixen més sobre el record, 11 creen falsos records; en canvi, dels 21 que no donen informació tan precisa només 2 d’ells creen falsos records).

b) Anàlisi de l’ús de l’engany en aquesta recerca i anàlisi dels possibles efectes negatius (o riscos) sobre els subjectes experimentals. Aquest experiment pot plantejar-nos certes qüestions ètiques sobre el fenomen de l’engany en l’àmbit de la recerca científica. És ètic enganyar als subjectes per la finalitat d’una investigació? Pot veure’s afectada la persona del subjecte de manera negativa si no té plena consciència de la finalitat de l’estudi? Què pensaria el subjecte si sabés que està sent enganyat? 2

El clímax de la Psicologia (i sobretot la Psicologia Social) va ser durant els anys ’50 i ’70, després de la II Guerra Mundial, amb els experiments d’Ash (1951), Milgram (1961-1962) i Zimbardo (1971). Aquests tres experiments tenen en comú l’ús de l’engany dels subjectes per tal de realitzar l’objectiu real de la investigació donant peu a un seguit d’esdeveniments qüestionablement ètics. Tant en l’experiment de Ash com el de Milgram, els investigadors i alguns dels subjectes estaven confabulats en l’engany; mentre que en el de Zimbardo tots eren conscients de l’objectiu de l’experiment. A més a diferència de l’experiment de Zimbardo, en el de Ash i en el de Milgram no va existir un consentiment informat. Tot i així, a l’experiment de Zimbardo van aparèixer efectes negatius, extrems i col·laterals en comparació els altres casos. Malauradament, aquests tres experiments no van tenir en compte el codi de Nuremberg, el qual es va escriure com a resultat de les deliberacions portades a terme en els Judicis de Nuremberg. Aquest codi reconeix el valor que pot aportar a escala social els experiments amb humans i proposa uns determinats principis ètics i legals. L’any 2005, UNESCO recull els 28 articles de la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans, els quals senyalen la precaució que s’ha de tenir en el camp de la psicologia i investigació. Finalment, l’any 2008 s’aproven 5 principis que formen la Declaració dels Principis ètics per psicòlegs, el qual té molt en compte el benestar del subjecte per sobre dels interessos de la investigació. Per tal d’investigar els falsos records, com en el present estudi, creiem que és necessari que existeixi cert engany. Creiem que els experimentadors minimitzen d’una manera molt intel·ligent les possibles reaccions negatives confabulant-se amb els pares del subjecte. A més, els subjectes són estudiants de psicologia, pel que estem d’acord en que poden tenir més interès i coneixement sobre l’experimentació psicològica que no pas una altra població. A l’article no s’explica ni es fa referència de ningun protocol davant possibles reaccions negatives dels subjectes, i des del nostre punt de vista, creiem que és fonamental la existència d’un “Pla B” que com a mínim convencés al subjecte dels beneficis per a la investigació. Durant la primera fase de la investigació (experiment 1), a l’última entrevista sí que se’ls diu als subjectes que un dels records és fals i han de senyalar de quin es tracta. D’aquesta manera els subjectes han estat sota unes condicions d’engany, però acaben sabent la veritat (com a mínim la veritat de les condicions experimentals) de manera que èticament ho valorem com més equitatiu. En canvi, a l’experiment 2 poden haver-hi més reaccions negatives a causa de què els subjectes mai sabran quin dels records era el fals, ni tan sols que hi havia records falsos, en aquesta condició experimental sí que creiem que no és ètic “deixar enganyat” al subjecte la resta de la seva vida. Com a mínim creiem convenient i necessari que, un cop finalitza l’experiment, s’expliqui la veritat de les condicions d’engany als participants. Per a afrontar possibles reaccions negatives existiria un protocol d’actuació, però creiem necessari i sobretot just que el participant conegui la realitat. En aquests experiments no queda reflectit si els subjectes firmen un consentiment informat, simplement se’ls explica uns objectius de l’experiment que, sí que són certs, però no són els reals de la investigació; és el que anomenaríem una “mentida piadosa”. Tot i que pot ser que hagin fet el consentiment informat de veu, sense constar-ho per escrit, creiem obligatori que tots els subjectes llegeixin, entenguin i signin un 3

consentiment informat per escrit. Creiem imprescindible que el subjecte disposi de tot el temps necessari per a llegir el document, que pugui accedir a la resolució de qualsevol dubte que es plantegi, i sobretot que signi assegurant que ha llegit i entès la investigació en la qual participarà.

c) Elaborar un consentiment informat adequat a les necessitats d’aquest experiment. S’elaborarien dos consentiments informats, un per a cada experiment. El motiu és que volem proporcionar la màxima informació verídica al subjecte, sempre que aquesta no interfereixi en la investigació. Per tant, com que es realitzen dos experiments dins de l’estudi, caldrà un consentiment informat per a cada modalitat d’experiment. Experiment 1: La Universitat de Western Washington porta a terme un projecte amb una final educativa i de recerca. L'objectiu d'aquesta investigació és identificar quanta informació són capaços de recordar sobre els propis records d’infància, els quals han estat refutats pels propis pares, durant les entrevistes. Les dades que s’obtinguin a partir de la seva participació seran utilitzades amb finals formatives i, únicament, per part dels experimentadors que realitzen l’estudi per tal de publicar-ho posteriorment en un article científic. Les dades personals queden guardades i cap persona aliena a aquest estudi podrà accedir a aquesta informació (Llei Orgànica a 15/1999 sobre la Protecció de Dades de Caràcter Personal) així la informació personal serà confidencial, anònima i únicament coneguda pels investigadors. Així doncs, aquest experiment es realitzaran dues entrevistes amb un espai de temps d’1-7 dies entre elles. Ambdós entrevistes es grabaran com a eina de suport per a la posterior comparació. A continuació s’explica el procediment que haurà de fer: Haurà de recordar un conjunt d’esdeveniments de la seva infància que estaran basats en informació proporcionada pels seus familiars. De cada esdeveniment, haurà de recordar què va passar i a quina edat va succeir. És necessari recordar el màxim de situacions per tal de fer una comparació amb la informació dels familiars al final de la segona entrevista. Es demana no parlar amb els familiars de l’experiment per tal de no esbiaixar els resultats. La seva participació en aquest estudi és absolutament voluntària. De la mateixa manera, vostè és lliure de decidir en qualsevol moment no concloure i retirar el seu consentiment, deixant així de participar en la investigació. També és lliure de formular qualsevol dubte als investigadors per tal d’entendre tota la informació. La seva signatura en aquest document indica que ha decidit participar, ha llegit i ha entès tota la informació proporcionada. Si ho desitja, rebrà una còpia duplicada d’aquest document. Signatura i data: 4

Experiment 2 La Universitat de Western Washington porta a terme un projecte amb una final educativa i de recerca. L'objectiu d'aquesta investigació és comprovar quin és el nivell de precisió en els records de la infància. Les dades que s’obtinguin a partir de la seva participació seran utilitzades amb finals formatives i, únicament, per part dels experimentadors que realitzen l’estudi per tal de publicar-ho posteriorment en un article científic. Les dades personals queden guardades i cap persona aliena a aquest estudi podrà accedir a aquesta informació (Llei Orgànica a 15/1999 sobre la Protecció de Dades de Caràcter Personal) així la informació personal serà confidencial, anònima i únicament coneguda pels investigadors Aquest experiment té una duració d’una setmana i es realitzaran tres fases amb un interval de temps d’un dia entre elles; a escollir entre Dilluns-Dimecres-Divendres o bé, Dimarts-Dijous-Dissabte. Totes les sessions es gravaran com a eina de suport per a la posterior comparació. A continuació s’explica el procediment que haurà de fer: Se li demanarà recordar un conjunt de records de la seva infància els quals són proporcionats pels seus familiars. Es demana no parlar amb ells de l’experiment al qual es sotmet per tal de no esbiaixar els resultats. La seva participació en aquest estudi és absolutament voluntària. De la mateixa manera, vostè és lliure de decidir en qualsevol moment no concloure i retirar el seu consentiment, deixant així de participar en la investigació. També és lliure de formular qualsevol dubte que tingui per a entendre tota la informació. La seva signatura en aquest document indica que ha decidit participar, ha llegit i ha entès tota la informació proporcionada. Si ho desitja, rebrà una còpia duplicada d’aquest document. Signatura i data:

d) Elaborar un protocol d’actuació per proporcionar la informació post-experimental a cada subjecte. Un cop finalitzades les entrevistes volem oferir una completa explicació de tota la informació que prèviament no s’ha pogut desvelar per tal de no esbiaixar els resultats de la present investigació. Informació que és important comunicar per tal de complir el nostre codi ètic, personal i professional, i creiem pertinent que cada participant conegui i entengui de manera completa. En primer lloc, creiem que els participants han de saber que tres dels cinc fets, que han estat proporcionats pels familiars, un dels tres, era inventat. Per tant l’objectiu de la investigació no és comprovar el nivell de 5

precisió en el record, que era el que s’havia explicat prèviament per tal de no esbiaixar els resultats, sinó que l’objectiu de la present investigació, és investiga la possibilitat d’obtenir falsos records a partir d’una informació prèvia sobre fets reals. Tanmateix, han de saber que tenen la possibilitat de comprovar quins han estat els fets falsos en cada cas, per tal d’evitar males interpretacions i per tal de demostrar que no es vol amagar al participant cap tipus d’informació sobre la veridicitat dels fets. En tercer lloc, esperem que els participants hagin entès els motius pels quals s’han hagut d’explicar unes condicions experimentals diferents de les presents. S’espera que la informació hagi estat ben rebuda i hagi quedat clar quin ha sigut el procediment i l’objectiu d’aquesta “trampa” en el present estudi. Aquesta esperança la tenim pel fet que els participants són estudiants voluntaris del grau de Psicologia, i donem per suposat que tenen un interès per l’estudi d’aquesta ciència. A la fi de no deixar cap dubte, es dóna la total llibertat de realitzar les preguntes que siguin pertinents. Aquestes seran resoltes sense cap inconvenient sempre i quan respectin la confidencialitat dels altres participants de la investigació i incumbeixin al participant present. Per últim, ens agradaria remarcar que prèviament a la investigació, s’ha fet firmar el consentiment informat adequat a les necessitats d’aquests experiments (1 i 2), per tal d’evitar qualsevol altercat ni malentès durant la investigació, respectant així les normes ètiques i professionals.

e) Anàlisi de les conseqüències (positives i negatives) dels resultats d’aquesta recerca sobre la pràctica professional dels psicòlegs. Tenint en compte el ventall de sortides professionals que té la Psicologia, farem un repàs d’algunes d’elles, sobretot les que més ens interessen, tot relacionant-les amb aquesta última pregunta. Primerament i on creiem que pot afectar més negativament, seria en l’àmbit clínic. El psicòleg pot contaminar les preguntes que faci al seu pacient, per exemple, vehiculant la conversa, d’una manera o altra pot afectar a la resposta final del subjecte i això és molt perillós quan parlem de teràpia psicològica. Un altre factor a tenir en compte podria ser el grau de suggestió del pacient, ja que aquest, pot variar depenent del trastorn que pugui patir i per tant l’afectació pot ser una o una altra. Antigament amb el cas de la hipnosi es deia que les persones més fàcils d’hipnotitzar eren aquelles que tenien un grau de suggestionabilitat més alt, una cosa semblant passaria amb la creació de falsos records. En relació a això, trobem la figura del psicòleg forense. A l’hora d’interaccionar amb un testimoni, és possible que el psicòleg no faci preguntes neutres i es pugui contaminar al testimoni inconscientment i no obtenir una declaració dels fets precisa o bé, crear un fals record depenent de com es fa la pregunta, tal com van comprovar L  oftus, Miller i Burns (1978) en el seu estudi del senyal de Stop. La memoria doncs, esta en constant canvi i actualització i no es una maquinaria perfecte d’emmagatzematge de tots els 6

nostres records, igual que la manera en que l’ésser humà processa els conceptes no és una manera estrictament precisa com seria la d’un ordinador. Com bé diu Baddeley (1999) els records no són una reproducció de la realitat, sinó una construcció a partir de informació incompleta que guardem del que succeeix. Per tant podriem veure que no és de gran dificultat desfer aquesta construcció de la informació i formar-ne una nova. Una cosa semblant ocorre amb la pràctica clínica quan l’entrevista que realitza el psicòleg és de resposta tancada, ja que serà més fàcil encaminar la resposta i per tant, delimitar la resposta del pacient, quelcom que portaria a evitar que donés altres respostes que sense una pregunta tan estrictament tancada hagués donat. Per tant ja no només els psicòlegs forenses sinó els psicòlegs clínics en una consulta també poden vehiculitzar la conversa de maner...