Dossier-MARX- Ampliat 1516 PDF

Preview

Summary

IES BIEL MARTÍBATXILLERATKarl MarxKarl Marx: la crítica al capitalisme.1.- K. Marx: Vida i obra. Context històric i filosòficVida i obraKarl Marx (1818-1883) va ser una barreja d’intel·lectual i home d’acció, poc habitual en un món com el de la filosofia, ple d’ensopides biografies de professors. La...

Description

IES BIEL MARTÍ

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. 2n BATXILLERAT Karl Marx

Karl Marx: la crítica al capitalisme. 1.- K. Marx: Vida i obra. Context històric i filosòfic Vida i obra Karl Marx (1818-1883) va ser una barreja d’intel·lectual i home d’acció, poc habitual en un món com el de la filosofia, ple d’ensopides biografies de professors. La seva vida es sol dividir en tres períodes: 1818-1843. Període de formació. (Alemanya) Neix a Tréveris (Renània). El seu pare, Heinrich, era d'ascendència jueva, però s’havia convertit al protestantisme. Va ser educà en un ambient liberal i democràtic, oposat al règim prussià. Estudia dret a Bonn i Berlín, però s’interessa cada vegada més per la filosofia, ja que “sense un sistema filosòfic no es pot entendre res”. S'apassionà per Hegel («filòsof oficial» a Prússia), tot i que adoptà una postura crítica en front aquest. Ingressa en el cercle de l'esquerra hegeliana, el “Club dels doctors” (1838), el principal animador del qual era Bruno Bauer. L'any 1842 començà a col•laborar a la Gaseta del Rhin, òrgan de la burgesia renana. El diari és prohibit i Marx va partir cap a París. 1843-1848. Període especulatiu (París i Brussel·les). Arribà a París l’octubre de 1843 per dirigir amb A. Ruge la nova revista Annals franco-alemanys, de la qual només sortirà el primer volum. Entrà contacte amb els grups revolucionaris socialistes, comunistes i les associacions d’obrers alemanys exiliats. Es relaciona amb Heine, Proudhon, Blanc, Bakunin,.., i comença la seva amistat amb Friedrich Engels. Marx es comprometé políticament i social, això ja es comença a veure en els seus escrits. Fou expulsat de França, es dirigí a Brussel·les. El 1847 ingressà en la “Lliga dels Comunistes” i publicà La misèria de la filosofia, en la qual criticà Proudhon i rebutjà definitivament totes les formes de socialisme utòpic. El 1848, l’any de la revolució, redactà amb Engels el Manifest del partit comunista, a petició de la «Lliga dels Comunistes». Va ser expulsat de Bèlgica i retornà a París. Durant aquest període Marx —amb Engels— va passar comptes amb el hegelianisme i el socialisme utòpic, va iniciar la crítica a l’economia política capitalista i va trobar les idees fonamentals del materialisme històric. 1848-1883. Període revolucionari (Londres. La Internacional. El capital). Marx arribà a París en un moment de plena exaltació revolucionària (març de 1848). A l’abril partí cap a Alemanya per ajudar a estendre la revolució, i s'instal·là a Colònia, on dirigí la Nova Gaseta del Rhin. Però la revolució fracassà i retornà a París. El 1849 es traslladà a Londres. Marx esperava que una gran crisi econòmica conduís a una nova revolució. Però la crisi no es produïa, i per això renuncià pel moment a l’acció immediata, abandonà la “Lliga dels Comunistes” i es dedicà a l’estudi de l’economia capitalista. D'aquest període és la famosa carta a Weydemeyer (5 de març de 1852): “No som el descobridor de l'existència de classes en la societat moderna, ni tampoc de la lluita de classes. Molt abans que jo, els historiadors burgesos havien descrit el desenvolupament històric d’aquesta lluita de classes, i els economistes burgesos l’anatomia econòmica d’aquestes classes. El que jo vaig aportar de nou va ser demostrar: a) que l'existència de les classes està vinculada únicament a fases particulars, històriques, del desenvolupament de la producció; b) que la lluita de classes condueix necessàriament a la dictadura del proletariat; c) que aquesta mateixa dictadura només constitueix la transició cap a l’abolició de totes les classes i cap a una societat sense classes.” El 1860 llegí Darwin i pensà trobar en L'origen de les espècies una confirmació del seu punt de vista materialista i dialèctic. Poc després començà a preparar la seva obra fonamental, El Karl Marx 1/28

IES BIEL MARTÍ

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. 2n BATXILLERAT Karl Marx

Capital, el primer llibre del qual es publicà a Hamburg el 1867. Marx estava esgotat pel treball i la malaltia, però tornà a l’acció: va ser un dels fundadors de la Primera Internacional (Associació Internacional de Treballadors, Londres, 1864), i en va ser el redactor dels Estatuts i del Discurs inaugural: “Considerant que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels treballadors mateixos; que la lluita per l’emancipació de la classe obrera no és una lluita per privilegis i monopolis, sinó per l’abolició del règim de classe; que el sotmetiment del treballador als detentors dels mitjans de treball és la causa primera de la servitud en totes les seves formes; que, per tant, l’emancipació econòmica de la classe obrera és el gran objectiu al qual ha de subordinar-se, com a mitjà, tot moviment polític [...], per totes aquestes raons, ha estat fundada l’Associació Internacional de Treballadors.” L’orientació doctrinal de la Internacional enfrontà Marx als proudhonians i, sobretot, a Bakunin. D’altra banda, Marx donà suport a la Comuna de París amb el seu escrit La guerra civil a França (1871) i s’interessarà cada vegada més pel moviment revolucionari a Rússia. Marx morí a Londres el 14 de març de 1883. Engels va morir el 1895, però va tenir temps per publicar el llibre segon d’El Capital (1885) i preparar la publicació del tercer (1894). D'acord amb el períodes podem classificar la seva obra, aquí sols deixarem constància dels seus escrits més significatius. Període de Formació (1818-1842). Realitza la seva tesi doctoral sobre Les Diferencies en la Filosofia de la naturalesa de Demòcrit i Epicur. Període Especulatiu (1843-1848). Crítica de la filosofia del dret de Hegel (1844). Manuscrits econòmic-filosòfics (on la filosofia es veurà com una crítica de l'economia) La Sagrada Família, La Ideologia alemanya (on exposa, d'una manera incipient, el materialisme històric), Onze tesi sobre Feuerbach (on apareix clarament l'allunyament de la filosofia idealista a favor d'una filosofia com 'praxi'), La misèria de la filosofia Manifest del partit comunista Període revolucionari (1848-1883). La lluita de classes a França, El 18 Brumari de Lluís Bonaparte, Contribució a la crítica de l'Economia política El Capital: Crítica de l'economia política. Context històric general. Sense el seu context històric i social no podem entendre la filosofia de Marx. Per això convé veure què estava passant a l'Europa del seu temps. Quan Marx neix Europa estava sumida en el procés de Restauració: les nacions que aconseguiren posar fi a l'Imperi napoleònic (1804-1815) eren hostils a les idees de la Revolució Francesa i iniciaren un període inspirat en els principis de l'Antic Règim (oposició a la sobirania popular, autoritarisme, monarquies absolutes, supressió d'alguns drets dels comerciantes...). Contra aquest intent de restaurar els privilegis de l'aristocràcia i l'absolutisme aparegueren els moviments filosòfic i polítics liberals, la intenció dels quals era defensar les llibertats individuals que no haurien d'estar mai sotmeses a l'autoritat exclusiva d'un monarca (defensa de la sobirania nacional). El Karl Marx 2/28

IES BIEL MARTÍ

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. 2n BATXILLERAT Karl Marx

liberalisme va ser defensat per la burgesia, que amb els efectes de la revolució industrial va anar prenent una posició social cada vegada més influent. A l'estiu de 1830 esclataren a París unes revoltes que suposaren una autèntica revolució que s'estengué a altres països europeus. Els defensors d'aquesta revolució tenien interessos molt heterogenis: burgesia liberal (que defensava interessos empresarials -com la introducció de la màquina en la indústria- i interessos polítics -com el sufragi censatari), periodistes (que reivindicaven la llibertat d'expressió), obrers (que temien la introducció de la maquinària en el procés de producció i reivindicaven una ocupació i salari dignes), republicans i alguns estudiants. De fet, l'únic motiu que unia aquests grups tan dispars era l'oposició a la monarquia autoritària. Sembla inevitable que després d'un moment de cohesió fracassàs la revolució de 1830 i, conseqüentment, les monarquies empitjorassin el seu conservadorisme. El descontentament polític i les dificultats econòmiques donaren origen, al París de 1848, a un nou moviment revolucionari. En aquell moment les reivindicacions polítiques se centraren en la defensa de la democràcia: sufragi universal, sobirania popular, crítica al liberalisme per la seva defensa d'una igualtat merament jurídica i es lluita per la reducció de les desigualtats socials. Aquestes reivindicacions polítiques sorgiren en un moment de crisi econòmica i de malestar social. Els problemes de pauperisme i l'atur generat per la creixent introducció de la maquinària en els processos de producció provocà tensió a les masses obrera, que començaren a formar grups organitzats per defensar els seus drets. En esclatar les revoltes, el gener de 1848, burgesos i obrers s'uniren per lluitar contra absolutistes i aristòcrates. L'abril es convocaren eleccions, amb sufragi universal, i la burgesia liberal prengué el poder, amb una progressiva tendència a desatendre i oprimir els interessos proletaris. L'any de 1848 va ser crucial per a la vida i el pensament de Marx. Els moviments revolucionaris de 1848 fracassaren: la burgesia temia pels seus interessos davant del creixent poder del proletariat. Aquest fracàs dugué Marx a analitzar el contingut doctrinal del Manifest i que, encara partint de les tesis centrals allà exposades, necessitava d'una anàlisi més profunda i detallada dels grups socials i dels seus interessos econòmics: el resultat madur de tal projecte d'investigació serà El Capital. La lliçó que els grups proletaris aprengueren del fracàs revolucionari de 1848 va ser que la burgesia tenia por de perdre els seus poders i preferia pactar amb els poders reaccionaris. A partir d'aquests moments parlar de revolució només podia ser parlar d'una revolució duta a terme íntegrament pel proletariat. Així doncs, el 1864 es fundà a Londres la Primera Internacional, amb la col·laboració directa de Marx i Engels. Aquesta associació d'obrers defensava la necessitat d'establir una solidaritat internacional entre el proletariat i tenia com a objectiu que aquests conquerissin el poder polític. Al final de la vida de Marx el moviment obrer era ja una realitat amb pes específic: l'experiència, encara que breu, de la "Comuna de París" de 1871 és una bona prova d'això. El poder dels moviments obrers era apreciable i els seus actes varen ser tinguts en compte en les decisions i accions dels governs.

2. El triple origen del pensament de Marx. Context filosòfic. L’any 1913, Vladimir Ilich Lenin va publicar un curt assaig biogràfic sobre Karl Marx que ha estat un dels textos tradicionals d'introducció al pensament marxià. Segons el revolucionari rus, Marx és el punt de trobada i la síntesi dels tres principals corrents ideològics europeus del segle XIX: la filosofia clàssica alemanya, l'economia política anglesa del capitalisme liberal i el socialisme utòpic francès.

Karl Marx 3/28

IES BIEL MARTÍ

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. 2n BATXILLERAT Karl Marx

L’esquema leninista és bastant clar però insuficient perquè, a més, caldria veure també Marx com un crític de la Il·lustració. Sabem que de jove fou un lector important de Voltaire i que algunes referències a la raó i a la ciència –així com la crítica a la religió- són inseparables de la confiança il·lustrada en el progrés. Per a Marx, el socialisme era, en bona part, conseqüència de la insuficiència de la Il·lustració. Les idees de "llibertat, igualtat i fraternitat" no es realitzaven per a tothom, sinó només per als burgesos i la immensa major part de la població (la classe obrera industrial) no en gaudia. Tot i aquesta triple influència i la crítica als valors il·lustrats, s'ha de dir que Marx no era – ni es va considerar mai ell mateix- ni un filòsof, ni un economista, ni un polític, sinó un crític de la filosofia, de l’economia i de la política. Hi ha la famosa frase de Marx: "Jo no som marxista". 2.1. La filosofia clàssica alemanya. La filosofia clàssica alemanya (Hegel, Feuerbach i esquerra hegeliana), mostrà que la realitat és dialèctica, és a dir, està regida per la contradicció, tant en la història, com en la naturalesa i en l’home. Ludwig Feuerbach específicament és un crític del cristianisme, que considera que les idees no regeixen el món sinó que són producte de les necessitats i dels desigs humans. La religió específicament és una conseqüència de la por de l'ésser humà. Vegem-ho a poc a poc: La revolució copernicana de Kant (idealisme transcendental) va consistir a admetre que la realitat està configurada per les estructures cognoscitives del subjecte. Es va denominar “Idealisme” perquè la realitat, la veritat i objectivitat no existeixen a les coses sinó que són productes del subjecte; i “Transcencental” perquè la realitat no és relativa a cada individu sinó que és compartida per tots, tots participem d'una raó -de les mateixes estructures cognoscitives de la raó pura (en el seu ús teòric i pràctic). L’idealisme moderat de Kant havia deixat el noümen al marge de les idees del subjecte. Segons els idealistes no hi ha un “en si” que pugui ser pensat però no conegut. L'idealisme absolut el desenvoluparan Fichte, Schelling i, sobretot, Hegel. Hegel (1770-1831) intentà construir un sistema que no es preocupés d'esbrinar com són les coses en si mateixes, sinó de l'ésser humà i el seu entorn. El que preocupava a Hegel era intentar comprendre i justificar la realitat en la seva globalitat (la realitat cultural, societat, història). I per desenvolupar aquesta tasca necessitava una sistematització, un mètode (la dialèctica). Hegel descobrí que la veritat, tan desitjada pels filòsofs, és històrica i cada període només pot conèixer una veritat parcial. Hegel s'adonà que el conflicte no és només inevitable, sinó que constitueix l'essència del moviment històric; ens hem de convèncer, per tant, que el conflicte no suposa una pèrdua, sinó una passa en el camí de la llibertat. La Història de la filosofia és, per tant, la història de la recerca de la veritat. Superant les insuficiències dels sistemes filosòfics anteriors, però sense deixar-los de banda, Hegel construí un sistema que recull la totalitat de la realitat en una Idea primera que es desplega dialècticament com a realitat natural i històrica (idealisme absolut). L'objecte de la filosofia és conèixer la Raó o Idea que organitza la totalitat de la realitat. “Tot el que és real és racional i tot el que és real.” Cal entendre aquesta expressió en sentit dinàmic: totes les coses tenen la seva raó de ser, i la realitat i la racionalitat estan en moviment, la Totalitat és una cosa viva, com un procés que es desenvolupa a base de contradiccions internes. La dialèctica és el mètode amb el que Hegel intentà entendre i explicar aquesta totalitat canviant; la dialèctica és a la vegada una concepció de la realitat (ontologia) i un mètode de la ciència (lògica). Els dos aspectes són inseparables, en efecte, per a Hegel realitat i raó coincideixen. Tot procés és dialèctic i, per tant, la raó ha de procedir també Karl Marx 4/28

IES BIEL MARTÍ

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. 2n BATXILLERAT Karl Marx

dialècticament. D'aquesta manera Hegel establí una nova relació entre Filosofia, Ciència i Religió. La Filosofia torna a ser sistemàtica i metafísica. Adapta el mètode dialèctic a les noves necessitats i la Filosofia es col·loca per damunt de la Ciència, a la qual deixa de mirar com a model. La Metafísica és, ara, la Ciència per antonomàsia. La Religió és concebuda com una expressió imperfecta de la Metafísica. Es pot dir que amb la filosofia de Hegel mai en la història de la filosofia s'havia esperat tant de la Metafíca. L'obra de Hegel és, per tant, d'una gran profunditat i riquesa, però dóna peu a una certa ambigüitat o, quan no, a diverses interpretacions. En conclusió, l’Idealisme Absolut de Hegel proposà: a) el Mètode Dialèctic com a dinàmica de la Idea o Raó Absoluta, b) el Sistema Absolut com a conclusió i unificació d'aquesta Idea. Els deixebles i intèrprets de la proposta hegeliana llegiren els seus escrits accentuant un o altre caràcter. D'aquesta manera el hegelianisme es va dividir en dos branques : la dreta hegeliana i l’esquerra hegeliana. - La dreta hegeliana posà èmfasi en el sistema absolut com a proposta fonamental de la Filosofia de Hegel,i així van posar l’accent sobre el pensament religiós de Hegel i sobre el tancament del sistema. Així, la filosofia de Hegel es podia interpretar, prenent com a eix el sistema absolut, com a la consolidació i conservació de la religió i la teologia, i com la defensa d'un poder i un Estat autoritari, que en aquell moment se sustentava gràcies al suport de la burgesia liberal. - L'esquerra hegeliana prengué com a proposta central de la filosofia de Hegel el mètode dialèctic. L’esquerra va fer una crítica a la religió i va destacar el caràcter dinàmic del sistema, és a dir, la dialèctica; per tant, el sistema no està tancat. D'aquesta manera, la filosofia de Hegel, donant prioritat al mètode dialèctic, es podia veure com una crítica a la religió i, com una proposta d'anàlisi de la realitat a partir del seu caràcter dialèctic: la dialèctica es convertia, així, en el "motor de transformació" de l'ordre social i polític. Tan sol a partir d'aquesta lectura s'aprecià el caràcter crític, pràctic i, en certa manera, revolucionari de la filosofia de Hegel. Dins l'esquerra hegeliana hi va haver dues tendències: una posà especial atenció en la crítica de la religió i de la teologia (Ludwig Feuerbach, David F. Strauss, Bruno Bauer), i l'altra inicià la crítica política i teòrica de la filosofia hegeliana (Karl Marx) 2.2. L'economia política anglesa del capitalisme liberal. A finals del segle XVIII, el dret diví dels reis va ser desplaçat per la llibertat natural de l'individu i pel contracte social. L'ensalçament de l'individu tenia com a objectiu desplaçar els monarques i l'Església. L'efecte que s'aconseguí va ser l'afiançament de la propietat privada. Adam Smith sostenia que el bé públic es recolzava sobre “l'esforç natural de cada individu per tal de millorar la seva pròpia condició”. L'individualisme i el laissez-faire (“deixar fer”) trobaren les seves fonts en diferents corrents de pensament i impulsos sentimentals. En mans de Locke i Hume, aquestes doctrines fonamentaren l'individualisme. El contracte social suposava drets per als individus, la nova ètica col·locava l'individu en el centre. Aquestes idees donaren un fonament intel·lectual satisfactori per als drets de propietat i la llibertat de l'individu per a poder fer el que més li plagui amb ell mateix i amb allò que és de la seva propietat. Aquest individualisme no va ser desenvolupat completament i conscientment fins a començaments de segle XIX, quan el principi del laissez-faire havia arribat a conciliar la Karl Marx 5/28

IES BIEL MARTÍ

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. 2n BATXILLERAT Karl Marx

proposta ètica de Hume amb el principi utilitarista del major bé per al major nombre de persones. Aleshores, el filòsof polític podia retirar-se en favor de l'home de negocis perquè aquest podia assolir el bé públic pel simple fet d'encalçar el seu benefici privat. Els filòsofs i el economistes havien dit que, per diverses raons, l'empresa privada sense traves havia promogut el major bé per al major nombre de persones. A més, cal tenir en compte la selecció natural de Darwin. El principi de supervivència del més apte es podia considerar com una àmplia generalització de l'economia ricardiana (de David Ricardo). Les interferències socialistes eren, no només inconvenients, sinó que eren vistes com a entrebancs col·locats per a retardar el moviment del vigorós procés que duria a la màxima felicitat per al major nombre de persones. L'economia política anglesa del capitalisme liberal (Adam Smith, David Ricardo) considera el treball com una mercaderia, amb un valor que depèn de les necessitats de la producció i que pot intercanviar-se segons les lleis d’oferta i demanda. L'economia política és l'eina que Marx emprà per a una comprensió del món en termes materialistes i en desemmascarà els aspectes ideològics i falsejadors de la realitat: el treball col·lectiu no genera una riquesa universal, sin...