EL Relleu DE LA Peninsula Ibèrica PDF

Preview

Summary

Apuntes 2n bachillerato INS Marisu Torres...

Description

EL RELLEU DE LA PENINSULA IBÈRICA 505990km2 Punt més occidental d’Europa – Pirineus fan barrera natural – 14 km separen Gibraltar d’Àfrica

1. FORMACIÓ GEOLOGICA RELLEU PENINSULAR a) ERA PRIMÀRIA/PALEOLOGICA Fa 570 milions d’anys. Fa 250 milions d’anys es produeix el moviment hercinià. S’aixeca a l’oest el Massís Hespèrid, que arrasat per l’erosió es converteix en sòcol o altiplà. També es troba el massís de l’Ebre i el catalanobalear. Materials rígids i resistents: roques silíciques o metamòrfiques: pissarres o llicorelles, granits, quarsites i esquistos.

b) ERA SECUNDÀRIA/MESOZOICA Fa 195 milions d’anys. Època de calma orogènica. Només es produeixen lleugers basculamens de les plaques i l’avenç o retrocés del mar. L’erosió dels relleus hercinians van formar estrats de materials gruixuts com conglomerats o de materials més fins com gregs margues i argiles. La sedimentació marina va donar lloc a estrats de calcàries i arenes.

c) ERA CENOZOICA Fa 65 milions d’anys.

Període terciari Es produeix pel plegament alpí. els materials hercinians a causa de la seva duresa no es van plegar sinó que es van fracturar i descol·locar i es van rejovenir. L’antic sòcol es va fracturar en dos blocs: La Meseta nord va quedar més elevada que la Meseta sud. A les zones de fractura es van formar dalles, depressions i horts que van donar lloc a les serralades que creuen la Meseta (sistema central, monts de Toledo), el Massís Galaicolleonès, part de la serralada Cantàbrica i Sierra Morena. Les grans pressions van plegar els materials sedimentaris dipositats que es van bombar formant serralades com el Sistema Ibèric i la part de la Serralada Cantàbrica. També es van plegar els material acumulats en les foses oceàniques i es van fracturar i aixecar part dels sòcols, formant-se els Pirineus, les Serralades Bètiques i les Serralades Litorals Catalanes.

Període quaternari S’inicia fa 1’8 milions d’anys i es caracteritza per l’erosió dels relleus alpins deguda sobretot a l’acció dels rius i les glaceres que van reomplint el territori modelant el paisatge. Es forma la Depressió del Guadalquivir. També la sedimentació va formar planes litorals amb l’ajut de sorres marines com per exemple el Delta de l’Ebre o la costa de la depressió del Guadalquivir.

2. CARACTERISTIQUES DEL RELLEU PENINSULAR 



FORMA MASSIVA o Gran amplària de la península o Costes rectilínies DISPOSICIÓ PERIFÈRCA DEL RELLEU: les serralades formen un arc que boreja la Meseta a més de les serralades exteriors, provocant o Escassa influència del mar cap al interior o Dificultats històriques en la comunicació interior/perifèria

3. DISPOSICIÓ PERIFÈRICA DE LS SERRALADES

4. EL RELLEU PERIFERIC I LA XARXA FLLUVIAL El relleu es el conjunt de formes que representa la superfície terrestre. Aquestes formes son dinàmiques i s’han anat formant i modificant fins arribar a l’actualitat

5. UNITATS MORFOESTRUCTURALS MOVIMENT OROGÈNIC: Moviment de l’escorça terrestre amb forces i pressions, que dona lloc a la formació de sistemes muntanyosos.

a) SÒCOL Planes o altiplans formats en l’era primària. Base de la Meseta. Compost per matèries paleozoics (rígids): granit, pissarra, quarsita (silicis).

b) MASSISOS ANTICS Muntanyes formades en l’era terciària a partir d’un bloc del sòcol. El material es paleozoic. Aquests massissos tenen formes arrodonides.

c) SERRALADES ALPINES Grans elevacions sorgides a l’era terciària pel plegament de materials sedimentaris. Presenta material calcari. Formes escarpades  

Serralades intermèdies Serralades alpines

d) CONQUES SEDIMENTARIES Zones enfonsades formades en l’era terciària. Materials de sediment (argilós i calcaris).  

Conques, enfonsament d’un bloc del sòcol Depressions, entre serralades alpines.

6. ESTRUCTURA GEOMORFOLÒGICA U N IT A T S M O R F O E S T R U C T U R A L S

L a M e s e ta

S e r r a la d e s e x te r io r s

D e p r es s io n s e x te r io r s

A r x ip è la g s

S u b m e s e ta nord

P i r in e u s

D e p r e ssió d e l'E b r e

Ille s C a n à r ies

S u b m e s e ta s u d

S e r r a la d a C o s ta n e r a c a ta la n a

D e p r e s s ió d e l G u a d a l q u i v ir

Ille s B a le a r s

S is te m a C e n tr a l

S e r r a l a d e s B è t iq u e s

U n it a ts p e r ifè r iq u e s

M a s s ís G a la i c o l le o n è s

S e r r a la d a C a n tà b r ic a

S is te m a I b è r ic

S ie r r a M o r e n a

a) MESSETA •

La Meseta és la unitat morfològica fonamental del relleu espanyol, tant per la seva posició central com per l’extensió que ocupa (el 45 % del total de l’extensió peninsular).

•

La base de la Meseta és un sòcol paleozoic enfonsat pel plegament alpí i inclinat cap a l’Atlàntic.

•

Sòcol paleozoic (+ antic): granit, pissarres i quarsites

•

Conques sedimentaries formades per materials sedimentaris que aporta el riu: sorres, argiles. Guixos. Margues i roques calcaries.

•

El Sistema Central subdivideix la Meseta en dues grans zones: Submeseta Nord i Submeseta Sud . Supera els 2000m d’altura. Monts de Toledo (1400m)

SUBMESETA NORD •

•

La Submeseta nord o Conca del Duero té una altitud mitjana superior als 750 metres i una superfície aproximada de 50.000...