Enfermería clínica Dietética PDF

Preview

Summary

Enfermería clínica Dietética...

Description

Segon d’Infermeria

Martina

ALIMENTACIÓ EN LES DIFERENTS ETAPES DE LA VIDA L’alimentació és l’acte voluntari de decidir quin alimenr prenc. És un fet que permet:  El creixament i desenvolupament del nadó (important en el desenvolupament del SNC, com més Omega-3 més gruixudes serán les parets de les neurones)  La salut, l’activitat i la creació de l’adult. Necessitat s nutricionals Les recomanacions nutritives i alimentaries de la dona embarassada tenen com objectiu: 1. Cobrir les necessitats de la dona (El fill s’ho queda TOT: supervivencia; si hi ha alguna carencia repercutirà a la mare) 2. Donar suport al creixement fetal(Si cobrim la mare, el fetus estarà sà) 3. Preparar l’organisme matern per afrontar millor el part (Ja que requereix molt exercici, un part de 24 hores equivala 3 Iron man) 4. Preparar el fut ur alletament ( Augmenta el gast energètic) L’embaràs es l'única etapa de la vida en que l’organisme es capaç de fer reserves nitrogenades ajuda al desenvolupament muscular. La dóna alletant ha de menjar per dos, la embarassada NO.

GESTACIÓ: síntesi de nous teixits L’embaràs es caracterit za per el gran ANABOLISME (únic cas on canvia tan ràpidament): •Teixit uterí....1 Kg •Placenta i nou nat.....4 Kg.

•Glàndules mamaries....0,5Kg •Teixit adipós...5,5 Kg

EMBARÀS: guany de pes El pes augmenta de forma progressiva durant tota la gestació

Segon d’Infermeria

Martina

El cos és llest! Una noia anoréxica acaba perdent la menstruació ja que no té un cos preparat perquè naixi un nadó. A vegades, hi ha avortament natural. Embaràs i lactància: recomanacions nutricionals

RDA (proteïnes): Embaràs: 56 g/d i Lactància: 66g/d catalana 96 g/d

ATENCIÓ Mitjana

El pes augmenta de forma progressiva durant tota la gestació.

Embaràs i Lactància: requeriments nutricionals Recomanacions Nutricionals Àcid fòlic

Població General

400μg

Iode (provoca bocio el 110μg dèficit)

Embaràs

Lactància

600μg

500μg

200μg (suplementació+ sal iodada)

=

=

Ferro

18mg

20-25 mg

Calci

800mg

1400mg

1500mg

Segon d’Infermeria

Martina

El cos fa adaptacions metabòliques, canvis:  Augmenta la síntesi de greix, ja que redueix el metabolisme basal. I augmenta el pes.Tot el que menja una embarassada es converteix en greix o reserva nitrogenada.  Proteïnes: Mecanisme biològic-adaptatiu.

Mare Nadó/fetus     

1r fase (1r trimestre)

2n Fase

Augmenta anabolisme (per les reserves) Disminueix anabolisme

Augmenta catabolisme (Desfà per donar-ho) Augmenta anabolisme

Quins consells cal donar-li a una mare embarassada? Que faci una alimentació saludable i equilibrada a la seva situación personal. Els 5 sentits s’aguditzen en una dóna embarassada. Els requeriments energètics d’una dóna embarassada no acostumen a ser molt superiors (al primer trimestre nomès es necessiten 150 Kcal/dia més, que equival a una poma) Una dona embarassada ha de suplementar elsproductes làctics. Les proteïnes están cobertes en la major part de la población, no cal preocupars’hi massa (RDA)

Segon d’Infermeria

   

Martina

Necessiten extra líquid per la placenta i la sang del nadó. Si l’embarassada no veu prou aigua pot patir estrenyiment perquè el fetus aconsegueix l’aigua d’on pot i deshidrata la femta. Recomenació nutricional una mica més alta, però encara més alta la de la dóna lactant. La fibra es queda basttant calci del que consumim Les racions de tots els grups han de ser iguals menys la de làctics.

CALCI: recomanacions alimentaries (1400mg) (Afectació a la mare si no en pren suficient, podrá patir osteoperosis) Quantitat Ca en mesures casolanes: ALIMENT- MESURES CASOLANES

CALCI

Llet 1 got (250ml)

300mg

Iogurts 2u

300mg

Formatgets 2

50mg

Formatge fresc 1 terrina (60-80g)

237mg

Formatge Gruyère 1 tall (20-30g)

220mg

Formatge manxec semi 1 tall (20-30g)

190mg

Espinacs bullits 1 plat (200-300g)

280mg

Cigrons cuits 1 plat (180-250g):

120mg

Soja 1 got batut (250ml)

250mg

Pa 1 llesca (20g )

11mg

Sèsam 1 cullerada (20g):

150mg

Mongeta seca cuita 1 plat (180-250g) Sardina en llauna (gràcies a les espines)

129mg

Segon d’Infermeria

Martina

ACID FÒLIC: recomanacions alimentaries (600μg) (Evita espina bífida perquè tanca el tub neural del fetus) Quantitat en mesures casolanes ALIMENT- MESURES CASOLANES

ACID FÒLIC

Bledes, espinacs cuits 1 plat (200-300g)

350μg

Endívies, escarola (60-80g)

77μg

Creixen cru 1 porció amanida (15-30g)

48,2μg

Col bullida, col i flor 1 plat (200-250 g)

195μg

Esparrec blanc conserva (150-250 g)

226μg

Cigrons cuits 1 plat (180-250g)

215μg

Nous 1 grapat (15-25gr)

31μg

Avocat 1 (100g)

150μg

Llenties cuites 1 plat (180-250)

129μg

Foiegras 1 c/s (15-25g)

113μg

Cereals integrals esmorzar 1 ració (30g)

105μg

FERRO: recomanacions alimentaries (25mg)(provoca anèmia si no se’n prèn suficient: anèmiatristorDepressió post part.)Ha de ser ferro HEMO(escopinyes, carn vermella, el NO HEMO no és funcional perquè l’hem de convertir en hemo. A més tenen fibra, que repta part del Fe.) Quantitat en mesures casolanes ALIMENT- MESURES CASOLANES

FERRO

Entrecot de vedella 1 ració (150g)

4,3mg

Espinacs cuits 1 plat (250gr) (no hemo + oxalats + fibra)

6 mg

Botifarra negre (60-85 g)

16mg

Escopinyes, cloïsses...1 llauna (60g)

17,9mg

Segon d’Infermeria

Martina

Cloïssa crua (50-70g)

8,4 mg

Fetge, foie, paté... 1c/s (15-25g)

1,3mg

Cereals integrals d’esmorzar 1 ració (30 g) (no hemo + fibra)

4,5 mg

Cargols 1 ració (150 g)

7,5mg

Ous 2

2 mg

Fetge (75-115g)

4,8 mg

Pernil cuit (100g)

1 mg

Llenties cuites 1 plat ( 180-250g)

7,1mg

En embarassos multiples ha d’haver-hi suplementació, és complicat que es pugui suplementar únicament amb aliments Fe, Z,Cu,Ca, ac. Fòlic, vit B-6, C, D desprès de 12 setmanes d’embaràs.

Lactància materna

Diferencies entre la llet humana i la llet de vaca

La llet de vaca és: - 2 vegades més rica en proteïnes

Segon d’Infermeria

Martina

- 4 vegades més rica en Ca i Na - 6 vegades més rica en fòsfor -Menys ensucrada - Presencia de Lactoglobulines (al·lèrgies) - Excessiva Caseïna (pitjor digestibilitat) - Absència d’immunoglobines - Poc linoleic

Embarassos especials: Adolescents: els requeriments han de ser més grans perquè la mare encara està en edat de creixament. Hàbits Tòxics: fer un bon seguiment, el bebé tindrè síndrome d’abstinència durant les primeres dues setmanes. L’alcohol pot provocar malformacions al fetus i el tabac provoca el síndrome, típics nens que ploren dia i nit les dues primeres setmanes.

 

Trastorns: 

     

 

Nàuseas i vòmits (Primer o segon trimestre o mai) pel qual s’han de fer àpats petits i durant el dia, no condimentats en greix, ni picant. Que no es begui molta aigua mentre es menja. Els vòmits són més freqüènts al matí. Abans d’aixecar-se del llit que es prengui productes secs (pa, galetes maria, chips de bossa-en ocasions de desesperació) Pirosis Cremos d’estòmac. Estrenyiment  Beure molta aigua Rampes La matriu es trova sobre els nervis ciàtics Anèmia Edemes aïllats Hipertensió arterial (Assossiat a preclampsia complicació provocada a finals del l’últim trimestre de l’embaràs, provoca edemas a mans i peus, i hi ha una acumulació de proteína de la orina; l’única solución és donar a llum el bebé.) Insuficiència ponderal (En embarassos en adolescents que poden acabar no creixent) Patologies cròniques (Varius, hemorroides, diabetes gestacional…)

Lactància: La llet materna té equilibrats els nuntrients. Té una adaptació inmediata a les necessitats del bebé. Reforça vincles afectius. És antiinfeccionsa, ja que és passen els antígens, difícil que es posi malalt durant l’alletament.

Segon d’Infermeria

Martina

ALIMENTACIÓ INFANTIL Principals objectius: Almientació del nadó i la primera infancia. La necessitat de tenir vitamenina C fa que la primera pailla que es prengui és la de fruita. Objectiu: Menjar de tot, evitant carències i excessos. Aprofitar aquest període de la vida per transmetre unes pautes alimentàries saludables. Cobrir les necessitats energètiques i nutricionals en les diferents etapes del creixement. Incloure diàriament aliments de tots els grups bàsics.( Evitar tant les carències com els excessos.) Distribució i horari dels àpats regulars ( Evitar que el nen “piqui entre hores”.) Calendari orientatiu d’introducció d’aliments

Segon d’Infermeria

Martina

Segon d’Infermeria

Martina

Períodes: 1. Període lacti (4-6 mesos)  Succió i deglució 2. Període de transició progressiva (6 a 18 mesos) o Introducció progresiva d’aliments o Desenvolupament dels sentits o Coneixer d’aliments i mastegar-los o Succió cullera: colors i textures 3. Període de maduració digestiva  diversificació completa de l’alimentació. Ja podría menjar com un adult, no en quantitat però si en qualitat. RECOMANACIONS NUTRICIONALS L’aportació energètica varia en funció del sexe, edat, grau de maduració, ritme de creixement, l’activitat física, etc. Fórmula utilitzada per l’orientació calòrica en l’edat escolar:

Edat

Pes (kg)

Talla (cm)

(anys)

Energia

Proteínas

(kcal/kg) (kcal/Dia)

(g/kg) ( (VET /%)

4-6

20

112

90

1600-1800

1.1

10-12

7-10

28

132

70

1900-2000

1

10-12

1200 kcal + (100 kcal x any d’edat)

Segon d’Infermeria

Martina

Selecció d’aliments: o Llet I derivats hi han de ser molt presents. o Limitar e consum de begudes refrescants: sucs ensucrats i batuts làctics. Mentre es menja s’ha de beure aigua. o Evitar aliments molt greixosos i d’escàs valor nutritiu o Quan algún aliment esencial no agradi, es podrá introduir barrejat amb altres més acceptats o Utilitzar tècniques culinàries senzilles i poc greixoses. o Cal que els plats estiguin ben condimentats i evitar l’excès del consum de sal. o Les textures hauran de ser variables en un mateix àpat. Trossejar els aliments cruz i dífcils de digerir segons l’edat o Presentació: vigilar les qualitat sensorials del menú i aspecto de la taula i el plat. (P.e: No posar vichisua i lluç TOT blanc i poc acceptat)

Alimenta ció en l’adolescència : Recomana cions -Àpats regulars en l’horari establert. -Dur a terme una selecció adequada d’aliments (coneixements erronis sobre l’alimentació). -Preferir menjars casolans. -Donar importància a “l’acte de menjar”.

Segon d’Infermeria

Martina

NECESSITATS D’ENERGIA I PROTEÏNES EN L’ADOLESCENT Anys

Nens

Nenes

Energia

Proteïnes

Kcal/kg/dia

Kcal/dia

g/kg/dia

g/dia

VET %

11 – 14

60

2.500

0.98

44

12 – 15

15 – 19

50

3.000

0.96

56

12 – 15

11 – 14

50

2200

0.94

43

12 – 15

15 – 19

40

2200

0.91

45

12 – 15

ALIMENTACIÓ ENVELLIMENT Fisiologia de l’envelliment: Els radicals lliures provoquen petites mutacions que deriven en Conseqüències nutricionals. Augmenta el metabolisme basal per la consequent perden massa muscular i guanyen massa greixosa. Tenen menys sensació de propiosepció. Els metabòlits funcionen una mica pitjor.

-Canvis en la composició corporal. -Disminució de l’activitat física. -Variacions de pes i talla. -Alteracions sensorials. -Alteració de la percepció de la set. -Canvis digestius i Canvis metabòlics. ATENCIÓ: o Aport hídric (líquids, sopes, infusions, fruita…) o Desnutrició (pensió, viure sols…) o Dificultat per la masticació

Segon d’Infermeria

Martina

o Situació pluripatològica o Calci (làctics) o Aport d’anitioxidants com són la Vitamina A(retinol, liposolubleβ-carotens), D (Làctics), E(Oli oliva verge) i C (fruites i verdures cres) (Disminucció del procès de l’envelliment)  Pa amb tomàquet: A +E  Gazpacho: A +E +C o Altres problemas:  Dificultat económica  Disminució mobilitat  Disminució independencia  Demència  No saber cuniar ni comprar

Tots els grups d’aliments tenen les mateixes racions menys els làctics: -Infància: 2-3 -Adolescència: 3-4 -Lactància:3-4 - +65 anys: 3-4

Tècniques dietètiques per enriquir els plats:  LLet en pols, llet, beguda de soja o d’ametlles.  Formatge.  Iogurts.  Ou.  Carn picada.  Farinetes.  Patata, moniato, moresc, pa, farina.  Fruits secs.  Oli d’oliva.  Sucre, mel, melmelades, compotes, etc.  Sucs de fruita.  Gelatines

Segon d’Infermeria

Martina

Valoració de l’ estat nutricional VALORACIÓ(avaluació) NUTRICIONAL Malnutrició com responsable de malaltia Malnutrició per excés o per defecte Malnutrició per excés d’energia o de nutrients (obesitat, diabetis, HTA, hiperlipèmies...) Malnutrició per defecte: Situacions no patològiques que poden donar una aportació insuficient de nutrients: - Ingressos econòmics insuficients. - Alimentació hipocalòrica no controlada. - Alimentacions desequilibrades - Situacions patològiques. Definició desnutrició: Síndrome caracteritzat per un deteriorament de la composició corporal producte d’un balanç energètic i/o proteic negatiu. S’associa a canvis fisiològics, bioquímics e immunitaris que augmenten el risc de morbimortalitat. Estat nutricional adequat vs desnutrición

La malnutrició augmenta la taxa de mortalitat, augmenten els contagis a malalties, també provoca canvis anínmics. Tipus de desnutrició:

Segon d’Infermeria

Martina

DESNUTRICIÓ HOSPITALARIA Praxis hospitalària que afecta la Nutrició o Manca de registre del pes i la talla. o Falta de seguiment del pes. o Dejuni perllongat desapercebut. (per realizar proves que ho requereixen) o Excés de seroteràpia: sali i glucosali. o Deficient programació dels àpats. o Medicaments o tractaments que infereixin en la nutrició. o Manca de formació (equip sanitari) en Nutrició Formació insuficient sobre la magnitud del problema = poca sensibilització i praxis inadequades. OBSERVACIO -La safata del menjar -Acompanyament a l’hora del àpats -Menjar aporta la familia

VALORACIO -Ingesta real -Necessitats augmentades?

Conseqüencies(Clíniques-Sanitàries-Econòmiques-Socials) Situació actual: MAGNITUD DEL PROBLEMA  1/3 de pacients que ingressen als hospitals estan desnodrits 30 % (aprox 50%)  A l’alta hospitalària, surt un 70% dels pacients desnodrits  Mjor prevalença: o Ancians (amb patología digestiva) i nens o Pacients afectats de procesos mèdics postquirúrgics. o Primeres 2 setmanes: post ingrès i postoperatori.

Valoració o avaluació de l’estat nutricional:

Permet reconèixer si existeix o no desnutrició i, en cas positiu, classificar-la i quantificar-la. La desnutrició agreuja la malaltia ia la viceversa. Aquesta té conseqüencies clíniques, sanitàries, econòmiques i socials. Valoració de l’estat nutricional: o La valoració nutricional és la primera baula en el tractament de la malnutrició o La valoració de l’estat nutricional ha de formar part de la valoració clínica de qualsevol pacient i de forma sistemàtics. o OBJECTIUS:  Identificar i diagnosticar els subjectes malnodrits/desnodrits  Planificar un pla nutricional i avaluar la seva efectivitat  Seguiment de l’efectivitat del suport nutricional.

Valoració estat nutricional (VEN) 1. Paràmetres antropomètrics: Pes i talla % del pes habitual (PPH): [(pes actual / pes habitual)] x 100

% de pèrdua de pes (PPP): [(pes habitual – pes actual) / pes habitual] x 100

Obesitat: > 120 Sobrepès: 110-120 Normopès: 96-109 Desnutrició lleu: 85-95 Desnutrició moderada: 75-84 Desnutrició greu: 2%

1 mes

5%

> 5%

3 mesos

7,5%

> 7,5%

6 mesos

10%

> 10%

Paràmetres antropomètrics: ▫ Valoració massa magra ▫ Plecs Cutanis ▫ Perímetre de cintura Valoració massa grasa: ▫ ▫

Circumferència muscular del braç: CMB= CB (cm) – 13,14 X PTC (cm) Perimetre del braç

2. Marcadors bioquímics o Proteïnes viscerals Grau de Albúmina Prealbúmina Transferrina desnutrició (g/dL) (mg/dL) (mg/dL)

Lleu Moderada Greu

2,8-3,5 2,1-2,7 < 2,1

Proteïna lligada al retinol

10-15

150-175

Normalitat:

5-10

100-150

2,6-7,6 mg/dL

55 en dones) Historia familiar de primer grau.

(Homocisteina risc cardiovascular augmenta proporcionalment a la concentració d’homocisteina, ha de ser inferior a 9 µmol/L; hem de tenir una dieta rica en àcid fòlic i Vitamines B-6 i B-12)

GREIXOS O LÍPIDS:    

Imprescindibles per a la vida Grup químic molt heterogeni Solubles en disolvents orgànics però insolubles en aigua. La qualitat del greix ingerit és tan o més important que la quantitat.

AG. TRANS • Greix lacti, carn i greixos parcialment hidrogenats. • ↓HDL i ↑LDL • Indueixen la Inflamació sistèmica i la disfunció endotelial. Contribueixen a la mortalitat i morbilitat C.V. • • Quants menys, MILLOR!! (sempre ≤1% AET) (entre 1 a 3g/dia) Característiques dels greixos:  Origen animal: o Colesterol



o Àcid gras saturat (excepte peix blau) Origen vegetal o No colesterol o AG insaturat (excete olis de pala, coco…)

MUFA (ac. Grassos monoinsaturats) Ex: fruits secs, advocate, Oli d’oliva…

Colesterol total LDL TG HDL

   

ACIDS GRASSOS POLI-INSATURATS (serie omega-3)     

Colesterol total LDL TG Efecte antitrombòtic Hta

Generalitats: efectes de la pèrdua de pes moderat      

La obesitat abdominal s'associa a nivells d’HDL baixos. La pèrdua de pes s’associa a descensos de les LDL i augment de les HDL. Les hiperlipèmies estan fortament lligades amb l’obesitat I la inactivitat física La hipercolesterolemia poligènica és una de les formes més freqüents d’hipercolesterolèmia. Els pacients amb hipercolesterolemia combinada familiar acostumen a tenir altres factors de risc com són la obesitat, l’HTA, la diabetes mellitus, el síndrome metabòlic (ja que transforma l’excès de men...