Esquema - Resum Unitat 2 LA Literatura DE L’EDAT Moderna PDF

Preview

Summary

Apunts lite 1r batx...

Description

1

ESQUEMA - RESUM UNITAT 2: LA LITERATURA DE L’EDAT MODERNA 1. EN CONTEXT 1.1. L’EDAT MODERNA: (XVI - XVIII) L’Edat moderna comença amb la caiguda de Constantinoble en mans turques (1453) o l’arribada dels europeus a Amèrica (1492) fins a la Revolució Francesa (1789). Abans teníem l’humanisme, que situava l’ésser humà com a centre de l’univers. Ara sorgeix una nova concepció del món i de la vida, la persona s’afirma com a ésser lliure: vol comprendre el món des de la raó i viure’l amb la plenitud dels sentits. Conjunt de canvis en diferents àmbits:

Socioeconòmic

-

La societat d’abans estava dividida entre privilegiats (noblesa i alt clergat) i no privilegiats (pagesos, artesans…), ara s’inclou la burgesia.

Polític

-

La concentració de territoris substitueix els regnes de l’edat mitjana per instaurar les monarquies absolutes.

Religiós

-

Succeeix l’expansió del protestantisme: provoca la Contrareforma (resposta del catolicisme a qualsevol desviació de la norma dictada per la Inquisició)

Cultural

-

Avenços científics Invents importants (pólvora, brúixola, màquina vapor…) Ja disposaven de la impremta.

Artístic i literari

de

Tres grans moviments artístics: - Renaixement (xvi) - Barroc (xviii) - Il·lustració (xviii)

1.2. EL MARC CATALÀ: ❏ Trasllat de la cort reial a Castella: per la unió de les corones de Castella i Aragó ❏ Promulgació dels decrets de Nova Planta (1716): pèrdua de totes les institucions catalanes i la prohibició de l’ús del català en tot l’àmbit públic. ❏ Economia en crisi per: 1. Desplaçament dels mercats del Mediterrani a l’Atlàntic. 2. Bandolerisme. 3. Expulsió dels moriscos. 4. Guerres. 1.3. EL TERME “DECADÈNCIA: (esplendor de la literatura catalana decau)

2 El període que va des de la mort de Joan Roís de Corella (1497) fins a l’inici de la Renaixença (1833) és l’anomenat decadència: ❏ Al·ludia a la disminució qualitativa i quantitativa de la producció d’obres en català. 1.4. LA “CASTELLANITZACIÓ”: A causa del trasllat de la cort, la noblesa catalana s’instal·la a Castella, comencen a llegir en castellà i, amb la qual cosa, els escriptors abandonen el català. Mostres: ❏ Joan Boscà (1490-1542): poeta català d’expressió castellana. ❏ Antoni de Campany (1742-1813): no considera el català una llengua moderna i escriu en castellà. ❏ Pere Serafí (1505-1567): millor poeta del Renaixement català que escriu en tots dos idiomes. ❏ Joan Timoneda: escriptor i editor valencià que també escriu en tots dos idiomes.

1.5. RENAIXEMENT, BARROC I IL·LUSTRACIÓ: COM UN PÈNDOL: Renaixement (s.xvi)

Barroc (s.xvii)

Il·lustració (s.xviii)

món més Optimisme: capacitat Pessimisme: humana important per complex i difícil del que el renaixement creia. entendre el món. Desengany i desorientació.

Optimisme: fe en el progrés social i moral de la humanitat. Educació important.

Classicisme: basat en l’art Originalitat: no imitació clàssic (serenitat, proporció, clàssica. Atracció pel harmonia, equilibri…) contrast, desequilibri...

Neoclassicisme: retorn a l’art clàssic. L’art barroc és extravagant i massa carregat.

Racionalisme: científic.

Racionalisme: progrés en les ciències naturals i experimentals. Segle de les llums: raó i ciència ens permet interpretar el món.

Utopia: ideal...

es

mètode Crisi de la raó: coneixement ≠ certeses. Dubte general: no hi ha referents sòlids.

vol

un

món Impossibilitat de tenir un món pacífic. Visió preocupant de l'existència.

Valors bàsics per a la democràcia actual (llibertat de pensament i expressió, separació de poders…)

3 2. EXPRESSIÓ DE LA INTIMITAT: 2.1. PERE SERAFÍ: PETRARQUISME I LITERATURA POPULAR: 2.1.1. ENTRE EL NOU I EL VELL: Pere Serafí (1505/10 - 1567), pinta i escriu. Va ser un dels millors poetes del Renaixement català. En aquesta època, es van presentar ters línies bàsiques: ❏ Corrent medievalitzant (segueix l’empremta d’Ausiàs March) ❏ Corrent de la lírica italiana (inspirat en Petrarca) ❏ Corrent d’imitació de la poesia popular. Encara que Pere Serafí va reunir el tres en la seva obra o producció. 2.1.2.

EL

PETRARQUISME:

Corrent poètic que imita l’estil, la temàtica i els tòpics de Francesco Petrarca (gran poeta líric del dolce sitil novo). Es va estendre per tota Europa durant el renaixement. ❏ Introdueix el sonet amorós. ❏ Tracten la bellesa, la natura i l’amor. 2.2. LA POESIA DE FRANCESC VICENT GARCIA, RECTOR DE VALLFOGONA: 2.2.1. EL MITE DEL RECTOR DE VALLFOGONA: Francesc Vicent Garcia (1579 - 1623) = figura literària clau del s.xviii català. ❏ Pertany al barroc (tant pels temes com l’estil) ❏ Estava a càrrec de la rectoria de Vallfogona de Riucorb. ❏ Tenia vincles amb el poder polític i religiós. Característiques de la seva obra: ❏ Abasta tots els gèneres (poesia, prosa i teatre) ❏ Poques publicacions. ❏ La seva fama es deu als poemes satírics i burlescos, eròtics i escatològics. 2.2.2.

EL

“VALLFOGONISME”:

Corrent d’imitadors de la poesia escatològica del Rector de Vallfogona. Un dels poemes més representatius d’aquesta temàtica de Vicent és “A una latrina que féu l’autor en lo hort de sa rectoria”. Escatologia: revela la vulgaritat oculta rere les aparences enganyoses. 2.2.3. EL RECTOR ES POSA SERIÓS: En una de les seves obres més famoses, “A una hermosa dama de cabell negre, que es

4 pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”, tracta un tòpic del barroc, el de la dama es pentina. Això mostra que l’autor estava en consonància amb la poesia europea del seu temps. 3. LITERATURA D’IDEES: 3.1. ELS DIÀLEGS DE CRISTÒFOR DESPUIG: El diàleg = gènere que Bernat Metge introdueix a l’obra Lo somni (ofereix la prosa més interessant del segle xvi) Lo col·loquis (1557): escenifica un passeig de tres amics que xerren mentre caminen per Tortosa. ❏ L’obra es mou en un doble pla paral·lel: l’itinerari urbà provoca un intinerari intel·lectual. ❏ Tracta la situació lingüística del País Valencià. Autor: ❏ Pertanyia a les classes dirigents tortosines. ❏ Va exercir càrrecs de responsabilitat en el govern municipal. ❏ No adopta un enfocament històric i erudit, s’ocupa de la realitat política, eclesiàstica, social i lingüística del moment. (ho fa criticant actuacions o denunciant abusos recents) 3.2. L’ESTAT DE LA LLENGUA: El canvi de la cort i, per tant, de la llengua, afecta a la concepció social de la llengua. El Català era la llengua d’ús en tots els àmbits però poc a poc, el castellà es va apoderar de tot. Despuig parla d’això, igual que a La vesita, de Joan Ferrandis d’Heredità. Aquesta obra te les següents característiques: ❏ ❏ ❏ ❏

Satiritza la hipocresia social L’excés de fingida cortesia de les dames valencianes Les obligacions que imposaven les reunions de societat S’utilitza el català, el castellà i el portuguès.

El cortesano de Lluís del Milà, és una altra obra dramàtica valenciana de to humorístic plurilingüe (català, castellà) 3.3. JOAN RAMIS: UNA MORT EXEMPLAR: Joan Ramís (1746 - 1819) va ser un autor que va formar part de la Il·lustració. Va ser fill de la burgesia mercantil. Estudia a les universitats d’Avinyó o Montpeller, d’on importen les idees il·lustrades i el neoclassicisme, corrent que trobem en Lucrècia, escrita per Ramís quan tenia vint-i-tres anys. Aquesta obra introdueix el neoclassicisme en la nostra literatura i les tècniques del neoclassicisme francès, que té com a característiques:

5

❏ Trama basada en un episodi de l’antiguitat llatina, extret de la història de Roma. ❏ Mètrica típica del classicisme francès (alexandrí apariat). ❏ Respecta les tres unitats: 1. temps: un dia. 2. lloc: un mateix espai. 3. acció: assetjament i violació de Lucrècia. ❏ Utilitat didàctica de la literatura. 4. CRÒNICA DE LA VIDA QUOTIDIANA: 4.1. LA CRÒNICA DE

LA

VIDA

PRIVADA:

Cartes d’Estefania de Requesens: tenen informació sobre afers polítics i assumptes cortesans. Destaquen per: ❏ Accedir a l’ésser humà individual. ❏ Immersió en l’espai íntim femení. Altres característiques: ❏ Permet entreveure les relacions personals (amb la mare, entre dones) ❏ Sensibilitat amb què afronten l’existència. ❏ Interessos i les inquietuds del dia a deia de les dones de la noblesa. 4.2. LA CRÒNICA DE LA VIDA PÚBLICA DE RAFAEL D’AMAT I DE CORTADA: Calaix de sastre: obra en prosa més extensa de l’edat moderna. Característiques i contingut: ❏ Registra el món que l’envolta. ❏ Recull costums, festes i viatges. ❏ Esdeveniments polítics i socials. ❏ Personatges, anècdotes i curiositats de la vida catalana. ❏ Precedent del periodisme pel seu contingut....