ESTRUCTURA GENERAL VASOS SANGUINIS PDF

Preview

Summary

Download ESTRUCTURA GENERAL VASOS SANGUINIS PDF

Description

ESTRUCTURA(GENERAL(VASOS(SANGUINIS( Els$vasos$sanguinis$tenen$diferents$característiques$estructuralment$similars.$$ $ TÚNIQUES(DELS(VASOS(( Les$parets$dels$vasos$sanguinis$estan$compostes$per$tres$capes$diferents:$túnica$ íntima,$túnica$media$y$túnica$adventícia.$ Les$túniques$són$capes$concèntriques$de$teixit$separat$que$constitueixen$la$paret$d’un$ vas$sanguini$típic.$$ A$més,$$sobretot$en$artèries$de$mida$mitja$trobem$que$a$la$capa$més$externa$de$la$ túnica$íntima$hi$ha$una$làmina$elàstica$interna,$que$és$una$banda$fina$de$fibres$ elàstiques.$També$es$troba$una$banda$de$fibres$elàstiques$a$la$part$més$externa$de$la$ túnica$media$anomenada$làmina$elàstica$externa;$no$es$distingeix$en$totes$les$artèries.$ $ TÚNICA$ÍNTIMA$ És$la$capa$més$interna$i$està$composta$d’una$sola$capa$de$cèl·lules$endotelials$ escamoses$i$aplanades$que$formen$un$tub$que$recobreix$la$llum$del$vas$i$el$teixit$ connectiu$subendotelial$subjacent.$ Les$cèl·lules$endotelials$que$recobreixen$la$llum$dels$vasos$sanguinis$descansen$en$una$ làmina$basal.$Les$cèl·lules$són$allargades$de$manera$que$cada$cèl·lula$endotelial$envolti$ la$llum$d’un$vas$de$mida$petita.$En$el$cas$del$vasos$de$gran$diàmetre$es$requereixen$ varies$cèl·lules$per$recobrir$la$circumferència$de$la$llum.$A$part$de$proporcionar$una$ superfície$llisa$les$cèl·lules$endotelials$també$actuen$secretant$col·lagen$tipus$II,$IV$i$V;$ làmina$endotelina;$òxid$nítric$i$factor$de$Von$Willebrand.$A$més,$posseeixen$enzims$ units$a$la$membrana,$com$per$exemple$l’enzim$conversor$d’angiotensina$(ECA)$que$ segmenta$l’angiotensina$I$per$generar$angiotensina$II.$Això$es$relaciona$amb$la$ regulació$de$la$pressió$arterial.$ Per$sobre$de$les$cèl·lules$endotelials$es$troba$la$làmina$elàstica$interna$que$està$molt$ ben$desenvolupada$en$les$artèries$musculars.$Separa$la$túnica$íntima$de$la$media$i$està$ formada$per$elastina,$una$fulla$fenestrada$(foradada)$que$permet$la$difusió$de$ substàncies$a$les$regions$més$profundes$de$la$paret$arterial$per$nodrir$es$cèl·lules.$$ $ TÚNICA$MEDIA$ La$capa$intermèdia$que$es$compon$de$cèl·lules$de$múscul$llis$orientades$de$manera$ concèntrica$al$voltant$de$la$llum.$És$la$capa$més$gruixuda$de$la$paret$del$vas,$formada$ de$capes$de$múscul$llis$disposat$de$manera$helicoïdal.$Entre$les$cèl·lules$de$múscul$llis$ es$troben$algunes$fibres$elàstiques,$col·lagen$tipus$III$i$proteoglicans.$Els$elements$ fibrosos$formen$làmines$dins$de$la$substància$fonamental$secretada$per$les$cèl·lules$de$ múscul$llis.$Les$artèries$musculars$més$grans$tenen$una$làmina$elàstica$externa$que$és$ més$delicada$que$la$làmina$elàstica$interna$i$separa$la$túnica$media$de$la$túnica$ adventícia$suprajacent.$Els$capil·lars$i$vènules$poscapilars$no$tenen$túnica$media$que$ es$troba$reemplaçada$per$perícits,$cèl·lules$amb$prolongacions$que$es$col·loquen$al$ voltant$dels$capilars.!$ $ TÚNICA$ADVENTÍCIA$ La$capa$més$externa,$la$túnica$adventícia$està$constituïda$en$especial$per$teixit$ connectiu$fibroelàstic$disposat$en$sentit$longitudinal.$

Recobreix$la$superfície$externa$dels$vasos.$Està$formada$per$fibroblasts,$fibres$de$ col·lagen$tipus$I$i$fibres$elàstiques$orientades$en$sentit$longitudinal.$Aquesta$capa$es$ continua$amb$els$elements$del$teixit$connectiu$que$envolta$el$vas.$ $ VASA$VASORUM$ Les$cèl·lules$que$constitueixen$les$túniques$no$es$poden$nodrir$mitjançant$la$difusió$de$ la$llum$del$vas$degut$al$gruix$i$la$muscularitat$dels$vasos.$Així$doncs$les$cèl·lules$més$ profundes$es$nodreixen$a$través$dels$vasa$vasorum,$que$són$artèries$petites$que$ penetren$a$les$parets$del$vas$i$es$ramifiques$per$nodrir$les$cèl·lules$que$es$localitzen$ principalment$a$les$túniques$media$i$adventícia.$Proporcionen$sang$a$les$parets$ musculars$dels$vasos$sanguinis.$Els$vasa$vasorum$són$més$abundants$a$les$parets$de$les$ venes$que$a$les$parets$de$les$artèries$perquè$les$cèl·lules$de$les$$venes$no$poden$rebre$ oxigen$i$nutrients$a$partir$de$la$difusió$perquè$la$sang$venosa$conté$menys$oxigen$i$ menys$nutrients$que$l’arterial.$$ $ $ INNERVACIÓ$DELS$VASOS$ Una$xarxa$de$nervis$vasomotors$del$component$simpàtic$del$sistema$nerviós$autònom$ innerva$les$cèl·lules$del$múscul$llis$dels$vasos$sanguinis.$Són$nervis$postganglionars$no$ mielinitzats.$S’encarreguen$de$la$vasoconstricció$de$les$parets$vasculars.$No$fan$ sinapsis$directe$amb$les$cèl·lules$de$múscul$llis$ja$que$els$nervis$no$penetren$fins$la$ túnica$media.$Així$doncs,$alliberen$el$neurotransmissor$noradrenalina$que$es$difundeix$ fins$a$la$túnica$media$on$actua$sobre$les$cèl·lules$de$múscul$llis$properes.$Els$impulsos$ es$propaguena$través$de$totes$les$cèl·lules$del$múscul$llis$mitjançant$les$seves$unions$ d’interstici.$D’aquesta$manera$es$coordina$la$contracció$de$tota$la$capa$de$cèl·lules$del$ múscul$llis$i$d’aquesta$manera$es$redueix$el$diàmetre$del$vas.$$ Les$artèries$tenen$una$major$dotació$de$nervis$vasomotors$que$les$venes$ja$que$ pateixen$una$deformació$major$que$les$venes.$ A$més,$les$artèries$que$irriguen$músculs$esquelètics$tenen$nervis$colinèrgics$ (parasimpàtic)$per$produir$la$vasodilatació.$$ $ $ $

$ ARTÈRIES$ Les$artèries$són$vasos$eferents$(transporten$la$sang$des$del$cor)$que$transporten$sang$ del$cor$als$capil·lars.$Les$dues$artèries$principals$que$sorgeixen$dels$ventricles$són$el$ tronc$pulmonar$(ventricle$dret)$que$es$ramificarà$en$artèria$pulmonar$esquerra$i$dreta$ i$l’aorta$(ventricle$esquerre).$ Les$artèries$estan$classificades$segons$la$seva$mida$i$les$seves$característiques$ morfològiques.$Trobem$les$artèries$elàstiques$o$de$conducció,$les$artèries$musculars$o$ de$distribució$i$les$arterioles.$ $

$ $

$ $ a. artèria$elàstica$ b. artèria$muscular$ $ $ $ $ $ $ $ $ $ $

$ VENES$ Les$venes$són$aquells$vasos$que$retornen$la$rang$al$cor.$El$retorn$venós$comença$amb$ les$vènules$petites$que$condueixen$la$sang$dels$òrgans$i$els$teixits$fins$al$cor.$Són$més$ abundants$que$les$artèries$i$a$més,$tenen$diàmetres$luminals$més$grans.$Les$parets$ venoses$són$més$primes$i$menys$elàstiques$que$les$artèries$perquè$el$retorn$venós$es$ un$sistema$de$pressió$baixa.$ Tenen$les$diferents$túniques$tot$i$que$les$capes$muscular$i$elàstica$no$estan$ben$ desenvolupades.$Les$parets$de$les$venes$tenen$molt$poc$múscul$llis.$A$més,$els$límits$ entre$túniques$íntima$i$media$no$es$distingeix$amb$claredat.$ Les$venes$es$poden$classificar$en$venes$grans,$mitjanes$petites$i$vènules.$ $

$

$...