Vasos Sanguinis - Apunts 3 PDF

Preview

Summary

Download Vasos Sanguinis - Apunts 3 PDF

Description

SISTEMA CARDIOVASCULAR: VASOS SANGUINIS Sistema tancat de conducció de la sang des del cor a teixits i a l’inrevés. TIPUS DE VASOS: ● Artèries: Condueixen la sang des del cor cap a altres organismes. ○ Grans arteries: son elàstiques i surten del cor, i es divideixen en arteries musculars de mida mitjana que es distribueixen en les diferents regions del cos. ○ Mitjanes: es subdivideixen en arteries encara més petites. ○ Petites: acaban dividint-se més i llavors es faran dir arterioles. ○ Arterioles: son petites. Circulen dintre d’un teixit, formen part de la microcirculació. Té esfínter muscular (anell muscular) els quals regulen la quantitat de sang que volem posar en un òrgan, son graduals. ○ Capil·lars: tenen una paret tan fina que permet l’intercanvi de substàncies entre la sang i els teixits corporals. ●

●

Venes: ○ Capil·lars: els grups de capil·lars dins d’un teixit es reuneixen per formar petites venes que es diuen venules. ○ Vènules: formen vasos sanguinis cada vegada més grans; les venes. ○ Venes: son vasos sanguinis que transporten sang des dels teixits cap al cor. Vasa vasorum: van als propis vasos (arteria). La seva funció és inquirir el teixit vascular.

ESTRUCTURA DE LES ARTÈRIES Formades per: ● Musculatura llisa ● Conté fibres elàstiques, es poden expandir molt per absorbir ja que son molt elàstiques. ● Prioritza transportat la pressió... Capes: ● Tunica interna: es intima. ○ Forma el revestiment intern d’un vas sanguini i està en contacte directe amb la sang. ○ La capa més interna es l’endoteli (una sola capa), que es contínua amb el epiteli endocardi del cor i amb el revestiment endocardi. ○ L’endoteli es una capa prima de cel·les planes que cobreix la superfície interna de tot aparell cardiovascular. ●

Tunica mitja: més gran. ○ Capa de teixit muscular i connectiu que varia molt en els diferents tipus de vasos sanguinis. ○ Molt gruixuda. ○ Formada per cèl·lules de múscul llis i gran quantitat de fibres elàstiques. ○ La magnitud de la contracció del múscul llis en els vasos sanguinis és fonamental per regular la tensió arterial. ○ A demés de regular el flux sanguini i la tensió arterial, el múscul llis es contrau quan es “daña” una arteria. ○ Això permet la perdua de sang a través dels vasos lesionats.

○

●

Les cèl·lules del múscul llis també ajuden a produir fibres elàstiques en la capa mitja, que permet que els vasos es contreguin i es retreguin per acció de la pressió de la sang.

Tunica externa: recobreix ○ Capa més externa d’un vas sanguini. ○ Formada per fibres elàstiques i de col·lagen. ○ Conté nombrosos nervis, particularment en els vasos que irriguen el teixit de la paret vascular.

Permeabilitat: es una característica que consisteix en la capacitat que tenen els vasos capil·lars per intercanviar amb el teixit. Aquesta característica prové de la HISTAMINA, que es un producte natural que secreta el nostre propi cos quan tenim infecció o traumatisme (hinchazón), ja que la funció d’aquest producte és actuar sobre els vasos modificant-los fent-los més permeables per el benefici del cos (deixa passar molt liquid, glòbuls o treure teixit). ESTRUCTURA DE LES ARTERIOLES Formades per: ● Endoteli i fibres musculars llises. ● En les zones més properes a les artèries, tenen les tres túniques. Característiques: ● Nivell de divisió que encara té múscul. ● Son importants perquè son les que decideixen quanta sang faig arribar en aquell teixit. ● Les arterioles reben els missatgers perquè la seva musculatura faci el que hagi de fer. ● Prioritza el transport, la pressió i graduar. ● Quan arriben a un òrgan, poden obrir i tancar, depenent dels interessos com si fos una “aixeta”. Si s’obren, produeixen que els capil·lars siguin més permeables. ESTRUCTURA DELS CAPIL·LARS Formats per: ● Endoteli i membrana basal ● El cos té 3 tipus de capil·lars: ○ Continus: està formada per endoteli i capa. Entre cèl·lules de l’endoteli poden passar coses. Es troben al SNC, als pulmons, al teixit muscular i a la pell. ○ Fenestrats: tenen finestres per on passen molècules gasoses, H2O.. (augmenten la permeabilitat). Es troben al ronyó, les vellositats de l’intestí prim, el plexe coroideo dels ventricles del cervell, glàndules endocrines. ○ Sinusoides: son més amplis. Son les més permeables, tenen recorregut diferent (sinusoidal), és a dir, que quan arriba a l'òrgan, en comptes de fer un recorregut, es passeja → trajectoria sinusoidal. Ex: al fetge li interessa que la sang passegi perquè ha de fer molts intercanvis. Característiques: ● Son els vasos més petits i connecten el flux arterial amb el retorn venós. ● Funció: intercanvi de substàncies entre la sang i el líquid intersticial. Per això, aquests vasos de paret prima es diuen VASOS SANGUINIS D’INTERCANVI. ● Els teixits amb menys requeriment metabolic, com els tendons, els lligaments, contenen menys capil·lars. En alguns teixits no hi ha com la corneal i el cristal·lí de l’ull i el cartílag.

La capa muscular (musculatura llisa) regula el diàmetre del vas arterial.

REGULACIÓ DEL FLUX A NIVELL ARTERIOLAR El flux depèn del nivell de vasoconstricció i vasodilatació. Les arterioles son un important component muscular i regulen el flux mitjançant el grau de resistencia. ● Acetilcolina→ vasodilatació (sempre dilata fins on pugi arribar). ● Noradrenalina-alfa→ vasodilatació ● Adrenalina-beta → vasoconstricció (si la adrenalina passa pel ronyó) ● Depèn dels receptors → SIMPÀTIC ○ Alfa→ vasoconstricció (òrgans i pell) → NORADRENALINA ■ Efecte alfaadrenergic → quan tenim una al·lèrgia. ○ Beta→ vasodilatació ( sistema muscular) → ADRENALINA ■ Efecte betacolinergic (Ach) ■ Efecte sobre el sistema digestiu sobretot. ● Receptors colinergics (Ach) → vasodilatació (efecte sobre el sistema digetiu sobretot). → PARASIMPATIC ACCIÓ DEL SISTEMA SIMPÀTIC-SUPRARENAL I PARASIMPATIC SOBRE EL FLUX SANGUINI El centre circulatori està localitzat en el bulb raquidi. És un centre vital. La regulació té lloc gràcies a sistema simpàtic i el parasimpàtic. ● Simpatic: la catecolamina i la noradrenalina augmenten la frecuencia cardíaca sobre el co. També augmenta la contractilitat del cor. Com a conseqüència d’això, es produeix una elevació de l’aportació cardiaca (volum/min). ● Parasimpatic: amb l’alliberació de la acetilcolina es produeix una disminució de la freqüència cardíaca i de la contractilitat i per tant, també en el gest cardiac. ESTRUCTURA DE LES VENES Característiques: ● Tenen pressió arterial. ● Actuen auto gravitatoriament (sobretot l’extremitat baixa). ● Tenen vàlvules les quals tenen un sistema: ○ Sistema valvular: la sang puja a pressió sistòlica per les venes, i quan acaba aquesta pressió, la vàlvula es tanca per evitar que la sang torni a baixar. I així tot el rato fins que la sang arribi al cor (de valvula en valvula) / (tot això amb ajuda de les contraccions dels músculs) ■ Consisteix en un recorregut lent ■ No van a molta pressió (més bé no tenen pressió), és molt suau. Esta formada per tres capes primes: ● Tunica interna. ● Tunica mitja

● Tunica externa No hi ha fibres elàstiques ni musculatura en les capes interna o externa. PROPIETATS DE LES VENES ● Molt expansibles ● Pressió baixa ● Menys component elàstic que les artèries ● Necessitat de vàlvules i altres factors per a facilitar el retorn. Moviment de retorn venós: Es fa a partir de: ● Vàlvules (hi ha una certa similitud entre vàlvules cardíaques i venoses). Les vàlvules venoses que actuen són semilunars. Les vàlvules són dèbils. ● Contracció muscular: contribueix de manera important. És com una segona bomba, ja que moltes venes passen entre músculs, i gràcies a això l’activitat muscular ajuda al retorn venós.

Les vàlvules actuen en contra del moviment retrògrad de la sang. Les vàlvules tenen un paper conjunt amb la contracció muscular. La gravetat es un factor important en posició ortostatica (ortostasi) → quan estem tot el dia sense moure’s, provoca estancament de la sang (venós).

Factors que afecten al circuit venós: ● Gravetat ● Força muscular Ex: quan està immobilitzat en el llit, disminueix la força muscular i intentem baixar la gravetat fent mobilitats.

Patologies del retorn venós: ● Vena varicosa (varius): consisteix en una vena dilatada, això comporta que no es pugui tancar bé. La sang circula fent turbulències (flux turbulent), aquest fet afavoreix la formació de trombos (xocs contra la paret). ● Estasis venosa: estancament de la sang ● Edema edematos: circulació lenta i acum.

MICROCIRCULACIÓ Es una xarxa capil·lar entrant en un teixit i especialitzant-se. El seu objectiu és l’intercanvi passiu. Circuit: Arterioles → capil·lars → recobreixen el teixit→ capil·lars venosos (quan es desvien per als continguts del cor). (1)Les arterioles i metarterioles obrint el pas a la circulació capil·lar. Edema: teixit muscular que té acumulació de líquid (aigua, residus). (2)Les arterioles i metarterioles tancant pas a la circulació capil·lar. Pressions dins del teixits: La pressió hidrostàtica i pressió osmòtica de teixits i de la microcirculació determinen el moviment liquid (amb aquestes dues pressions regulem el recanvi d’aigua en el plasma). ● Pressió hidrostàtica consisteix en una pressió interna dels vasos capil·lars que s’oposa a la filtració. ● Pressió osmòtica consisteix en una pressió externa de fora dels vasos capil·lars per a que entrin substàncies a l’interior dels capil·lars (H2O). Si ↑ la concentració, ↑ la força d’entrada. La pressió neta de filtració va variant en el pas de l’arteriola a la venula.

FORMULA: Casos: ● Els capil·lars ↑ la pressió neta cap a fora perquè volen deixar coses als teixits. ● En canvi, al allunyar-se dels teixits baixen la pressió neta ja que volen agafar coses. Osmolaritat del plasma: quan es baixa i hi ha poca concentració del plasma (liquid sanguini)(molta H2O i poca molaritat), baixa la pressió osmòtica i supera aixi la de sortida (treure H2O). HEMODINAMIA Control i variacions en el flux sanguini a través dels teixits, per exemple, en quin flux es mou, quina fluïdesa… ● Factors que determinen si una persona té hemodinamia o no: ○ Despesa cardíaca ( FCxVS) ○ Diferència de pressions ○ Resistencia La hemodinamia es la física relacionada amb la circulació de la sang. El diferencial (gradient de pressió) genera moviment, és a dir, per haver desplaçament de líquid dins dels teixits, sempre ha d’haver una diferència de pressions. Quan surt la sang del cor té pressió 80, però al llarg del recorregut del circuit va perdent pressió fins que

la sang arriba a l'aurícula dreta amb aproximadament pressió 0. Per veure la pressió s’utilitza el CATETERISME Ex: la diferència de pressions d’una balsa Ex: la diferència de pressions entre l'artèria aorta i capil·lars o vena cava. El component elàstic de les artèries faciliten un flux mes harmònic i continuat ● L'elasticitat comporta beneficis per als vasos ja que quan el cor bombeja (sistole) molta sang, els vasos necessiten elasticitat per absorbir tota la sang bombejada per el cor. Això comporta una circulació harmonica (fluida). Menys traumatismes en l'artèria. ● Si la resistencia periférica no son dels vasos perquè estan tancats, sinó que es els teixits i això provoca una resistencia del flux. Pot provocar edemes (alta pressió arterial ja que la sang s’acumula). Morfologia del pols arterial: A nivell de palpació, només es pot palpar una ona. Però en veritat hi ha dos: ● La primera es la de la fase sistólica ● La segona la produeixen les artèries al fer un segon bombeig.

TENSIÓ ARTERIAL (TA) Depen de: ● El volum de sang (volemia) que circula → volum sanguini total ● Freqüència cardíaca → com més ràpid bombeja, més ràpid omplo ● Resistencia periferica (la resistencia que està posant el teixit del voltant). L’esfigmomanometre (tensiometro): instrument mèdic empleat per els metges per a la medició indirecte de la pressió arterial. Unitats utilitzades: mmHg. Passos per escoltar la tensió arterial: 1. Localitzar el pols 2. A l'artèria braquial posem la màquina, comencem a inflar la màquina fins que perdem el pols, en el moment en que perdem la pressió hem de sumar-li 15. 3. Comencem a inflar la màquina fins on hem calculat (augmentem la pressió de fora més gran que la pressió interna per tancar el pas de la sang) 4. Anem descomprimint molt poc a poc per captar la pressió en el qual s’igualen les pressions. La sang passa en turbulències, ja que esta presionada. Això provoca cops contra les parets arterials, en aquell moment escoltarem el soroll, serà la sistòlica. 5. Quan les pressions externa i interna s’igualen ja deixarem d’escoltar soroll. L’últim soroll serà la diastòlica. Pressió arterial: medeix la força que s’aplica o reben les parets arterials o vasos sanguinis, mesurada en mmHg (mil·límetres de mercuri). ● TA Sistolica: pressió maxima produïda per la contracció del cor durant la sístole. ● TA Diastolica: pressió que queda quan el cor es relaxa durant la diàstole.

●

TA Mitja: pressió mitja del sistema arterial.

Això fa entendre que els pacients que tinguin hipertensió vol dir que hi haurà algun problema en alguna d’aquestes coses. Els sorolls de Korotkoff son el que volem escoltar nosaltres. Sobre l'artèria braquial no hi ha sempre la mateixa pressió, hi ha una sortida sistolica i l’altre que es la resta. Apretes per fora posant una pressió externa que super la sistolica per intentar taponar i que no circuli la sang. Mica en mica anem deixant anar. En el moment en que surt una escletxa, la sang surt d’una manera molt ràpida que es el soroll de Korotkoff.

Classificació de la pressió sanguínia (BP) ● La BP sistólica considerem que es normal al voltant de 120 però depèn de l'edat varía. ● La BP diastolica considerem que es normal al voltant de 80, tot el que passa per damunt ja podem considerar que es una prehipertensió (etapa previa).

SISTEMES DE CONTROL DE LA PRESSIÓ ARTERIAL I EL FLUX SANGUINI ●

Centre cardiovascular (bulb raquidi) /FC i VS) Es troba al bulb raquidi Incrementa la freqüència cardíaca i actua sobre les resistencies periferiques. Fa vasoconstricció per incrementar la pressió ○

SN Autònom controla la freqüencia cardiaca a partir de : ■ Control per part del SN reflex BARORECEPTOR (baroreceptors: detecten la freqüència i la pressió a les parets dels vasos sanguinis). L’alarma salta als baroreceptors quan la tensió baixa. Llavors el tronc de l'encèfal activa el sistema simpàtic, el cual envía adrenalina o noradrenalina. Això fa que augmenti la tensió. ■

Control per part del SN reflex QUIMIORECEPTORS (quimioreceptors: actuen sobre la frequencia cardiaca). En cas contrari, si la pressió és alta, el nervi vaga envía acetilcolina per disminuir la pressió.

○

Control per part del S. Endocrí: secreció d’hormones. ■ Antidiurética o vasopresina (neurohipofisi): ● L'òrgan diana: el ronyó. ● El ronyó disminueix la diüresi (volum d’orina). Ho fa canviant la quantitat d’aigua de l’orina. ■ Sistema renina (ronyó, pulmó, suprarrenal..) ● El secretor de la renina es el ronyó (filtra el que li arriba de la sang). ● El sistema renina té cèl·lules per secretar renina → cèl·lules granulars. ● Si es baixa la tensió, el ronyó reacciona alliberant renina, el qual circula per la sang en el circuit general fins que es troba amb la proteína generada per el fetge→ Angiotensinogeno. Llavors la renina i angiotensina es converteixen en → molècula angiotensina I (no fa res). Aquest arriba a circular pels pulmons, on amb la enzima ECA es converteix en angiotensina II. Aquest es troba a la glàndula suprarenal, on es secreta aldosterona i el que fa es que quedi el Na (sodi). Actua al ronyó. ■

■

Hormona natriurética auricular: les cèl·lules del miocardi generen hormones natriurética auricular. Natrium vol dir sodi, per tant, es una hormona que actua a nivell del ronyó afavorint que tregui sodi. El sodi arrossega l’aigua. La sal porta sodia, per tant, si menges molt sodi, la sang estarà molt saturada de sodi i necessitarà aigua sinó el circuit s’omplirà. Altres

SALUT ARTERIAL: ATEROMATOSI L'elasticitat de les artèries és important per mantenir un flux continuat. Ajuda a la salut de la paret arterial. ● Ateroma: placa formada en la paret dels vasos arterials. ● Colesterol: factor influent en el risc d’ateromatosi. ○ HDL (protecció): lipoproteïnes d’alta densitat. ○ LDL (contribueix a la placa): lipoproteïnes de baixa densitat....