Cor i grans vasos PDF

Preview

Summary

Download Cor i grans vasos PDF

Description

COR I GRANS VASOS L’aurícula és una part de l’atri, no tot Hi ha dos atri i dos ventricles. La sang no oxigenada torna al cor per les venes caves que arriben a l’atri dret. Quan es contrau envia la sang al ventricle dret. Del ventricle dret la sang passa al tronc pulmonar que va fins els pulmons on la sang no oxigenada s’oxigena. Aquest tronc pulmonar dóna lloc a les dues artèries pulmonars. La sang oxigenada retorna al cor via les venes pulmonars que entren per l’atri esquerre; d’aquest passa, a través de l’orifici atrioventricular, cap al ventricle esquerre. L’orifici atrioventricular està tapat per una valva. El ventricle dret té una paret molt més fina que l’esquerre el qual té un potent miocardi per poder enviar la sang cap a l’aorta. Aquesta gran artèria fa un arc aòrtic i dóna lloc a l’aorta descendent. DRETA  Sang no O2

ATRI = VENES

ESQUERRE  Sang O2

VENTRICLE = ARTÈRIES

PERICARDI El pericardi són les capes que recobreixen el cor. Pericardi fibrós És la capa més externa del cor. És fibrosa perquè és rica en teixit conjuntiu i manté la forma del cor. Pericardi serós  És la capa interna del pericardi, és un epiteli formar per cèl·lules planes. Produeix o filtra una mica de sèrum sanguini i per això té una textura humida. Línia de reflexió del pericardi serós (Làmina parietal i làmina visceral o epicardi) És la línia que separa les dues parts del pericardi serós i es troba a la base del cor. La làmina parietal cobreix el pericardi fibrós per dins, i la làmina visceral o epicardi recobreix el cor. Cavitat pericardíaca  Espai que hi ha entre les dues capes del pericardi. Conté líquid per evitar la fricció. Si s’acumula dificulta el batec perquè hi ha inflamació. Endocardi  Capa més interna del cor. L’epicardi és la capa més externa. Si transvers del pericardi (entre l’aorta i el tronc pulmonar)

CONFORMACIÓ EXTERNA DEL COR Base del cor  Part superior del cor. Vèrtex del cor (punta del ventricle esquerre) Punta ventral del cor. Correspon al ventricle esquerre. Escotadura del vèrtex del cor  Pertany al ventricle esquerre i és el límit entre els dos ventricles. Cara auricular (esquerra)  És la cara on veiem les aurícules i on veiem l’escotadura del vèrtex del cor. Cara atrial (dreta) És la cara on no veiem les aurícules. Cantell ventricular esquerra (caudal, pertany al ventricle esquerre) Cantell ventricular dreta (convexa i cranial, pertany al ventricle dret) Solc coronari (envolta el cor indicant el límit entre els atris i els ventricles)  Entre atris i ventricles i és per on circulen les artèries coronàries. Solc interventricular paraconal (des del solc coronari descendeix per la cara auricular) El de la cara auricular (esquerre) Solc interventricular subsinuós (des del solc coronari descendeix per la cara atrial)  El de la dreta. Septe interventricular  Entre els ventricles. És on es produeixen els infarts més greus perquè hi ha un nòdul de transmissió de l’impuls nerviós. *Tapant els sols hi ha greix pericàrdic que no depèn de la dieta, és a dir que sempre hi és. Es troba per sota de l’epicardi. Aorta ascendent  Abans de l’arc aòrtic. Surt del ventricle esquerre. Aorta Arc de l’aorta  És l’arc que descriu l’aorta ascendent abans de donar lloc a l’aorta descendent. Aorta descendent

Tronc braquiocefàlic  Branca cranial que surt de l’aorta ascendent. Artèria subclàvia esquerra  Artèria que surt a partir de l’aorta. En el cas del gos, el gat i el porc surt de l’arc aòrtic. En la resta d’animals surt del tronc braquiocefàlic. Tronc pulmonar Dóna lloc a les artèries pulmonars i surt del ventricle dret. Con arteriós  Dilatació del ventricle dret on s’origina el tronc pulmonar. És paral·lel el solc paraconal. Lligament arteriós  Uneix el tronc pulmonar a l’arc aòrtic que en l’embrió és un conducte perquè els pulmons no són funcionals. A nivell fetal hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada. Vena cava cranial  Arriba a l’atri dret. Vena cava caudal  Arriba a l’atri dret. Venes pulmonars Surten a partir del tronc pulmonar. Porten la sang oxigenada dels pulmons al cor a través de l’atri esquerre.

CONFORMACIÓ INTERNA DEL COR 1) Atri Dret Aurícula dreta  Diverticle cec de l’atri dret Músculs pectinats  Trabècules musculars que trobem dins l’aurícula. Cada trabècula és un múscul. Cresta terminal Cresta muscular interna entre el si de les venes caves i l’atri dret pròpiament dit. Hi trobem un node de generació de l’impuls nerviós que és el node senoatrial. Solc terminal  Correspondència externa de la cresta terminal. Si de les venes caves  És la zona de l’atri per on entren les venes caves. Tubercle intervenós Cresta transversa situada entre la desembocadura de les venes caves. Guia la sang que entra cap a l’atri evitant la turbulència. Es troba al septe interatrial que separa els atris. Si coronari Fossa oval Es troba caudalment. Septe interatrial Limbe de la fossa oval  Plec de la fossa oval. *En un embrió el septe interatrial no està tancat perquè hi ha pas de sang entre atris

2) Ventricle Dret Orifici atrioventricular dret  Entre l’atri i el ventricle.  Valva atrioventricular dreta o valva tricúspide  Tapa l’orifici i està formada per 3 vàlvules. o Cúspide parietal Vora parietal de l’orifici atrioventricular. o Cúspide septal Vora septal de l’orifici atrioventricular. o Cúspide angular en l’angle cranial de l’orifici atrioventricular. Cordes tendinoses  Es troben als extrems de les vàlvules i les uneixen als músculs papil·lars. Músculs papil·lars

Múscul papil·lar magne  És el més gran. Múscul subarteriós Músculs papil·lars petits  També anomenat menors o parvos.

Trabècules carnoses  Tapissen l’interior del ventricle. Trabècula septomarginal  Travessa el ventricle, va del septe a la paret. Serveix per transmetre més ràpidament l’impuls nerviós i poder aconseguir una contracció sincrònica. Con arteriós  Dilatació que dóna origen al tronc pulmonar. Cresta supraventricular Cresta carnosa que separa l’orifici atrioventricular del con arteriós. Separa el flux d’entrada del de sortida. Orifici del tronc pulmonar  És l’orifici de sortida de la sang del ventricle dret cap al tronc pulmonar. Està tapat per la valva del tronc pulmonar.

Valva tronc pulmonar: o Vàlvula semilunar esquerra o Vàlvula semilunar dreta Hi ha un espai entre les vàlvules anomenat Si de les vàlvules semilunars. o Vàlvula semilunar intermèdia

3) Atri Esquerre Aurícula Esquerra Diverticle cec de l’atri esquerre. Músculs pectinats  Són les trabècules que tapissen l’interior de l’aurícula. Septe interatrial  Zona per on s’uneix l’aurícula. Orificis de les venes pulmonars  Només són per les venes pulmonars perquè a l’atri esquerre no hi arriba cap altre vena. *L’atri esquerre es troba caudalment i és més petit que el dret.

4) Ventricle Esquerre Orifici atrioventricular esquerre  Separa l’atri del ventricle i està tapat per la valva atrioventricular.  Valva atrioventricular esquerra o valva mitral (bicúspide) o Cúspide parietal A la vora parietal de l’orifici atrioventricular. o Cúspide septal A la vora septal de l’orifici atrioventricular. Cordes tendinoses  Es troben a les vores de les vàlvules i les uneixen als músculs papil·lars. Múscul subauricular Músculs papil·lars Múscul subatrial Trabècules carnoses  Tapissen l’interior del ventricle. Trabècula septomarginal  Travessa el ventricle de costat a costat i serveix per transmetre més ràpidament l’impuls nerviós i d’aquesta manera assolir una contracció sincrònica. Orifici de l’Aorta  És més caudal que el tronc pulmonar. Està tapat per la valva aòrtica. Valva aòrtica  Vàlvula semilunar esquerra  Vàlvula semilunar dreta  Vàlvula semilunar septal Orificis de les Aa. coronàries esquerra i dreta  Són les primeres branques de l’aorta. Primer surt l’esquerre i la dreta. La dreta és més cranial. Septe interventricular  Separa els dos ventricles. *El ventricle esquerre té una paret molt més gruixuda que el dret perquè té un potent miocardi per poder enviar la sang a través de l’aorta.

VASCULARITZACIÓ La vascularització del cor és a càrrec de les artèries i venes coronàries. Ambdues es troben als solcs paraconal, subsinuós i inteventriculars.

Tipus de circulació coronària: 1. Circulació coronària bilateral (Su i Eq) L’artèria coronària esquerre (ACE) surt de l’aorta i emet branques. La branca que ocupa el solc paraconal és l’artèria coronària paraconal. També té una branca circumflexa que ocupa el solc coronari. Al cantell caudal del cor trobem les branques intermitges. L’artèria coronària dreta (ACD) es troba caudalment i emet branques, té una branca circumflexa que va pel solc coronari i acaba amb la branca que va pel solc subsinuós. Les branques que irriguen el septe subsinuós provenen de les branques interventriculars (paraconal i subsinuós) 2. Circulació coronària de predominança esquerra (Ru i Cànids)  L’ACE és igual que l’anterior però continua per darrere i dóna lloc a la subsinuosa. L’ACD és igual però únicament vascularitza la paret del ventricle dret. 3. Circulació coronària variable (predominança esquerra o bilateral) (Felins)

ARTÈRIES CORONÀRIES: A. coronària esquerra: o Branca interventricular paraconal o Branques septals o Branca circumflexa Pel solc coronari. o Branca intermèdia  A la vora ventricular esquerra (Car, Su i Ru) o Branca interventricular subsinuosa (espècies amb predominança esquerra) A. coronària dreta: o Branca interventricular subsinuosa (Su i Eq) o Branques septals VENES DEL COR: V. magna del cor (pel solc paraconal)  Acompanya l’arteria interventricular paraconal. V. mitjana del cor (pel solc subsinuós) Acompanya l’arteria interventricular subsinuosa. Vv. dretes del cor (des del ventricle dret cap a l’atri dret) Vv. mínimes del cor (a les quatre cavitats) Branca intermèdia (per la vora ventricular esquerra) Acompanya l’artèria intermitja. V. obliqua de l’atri esquerre (des de l’atri esquerre cap al dret) (Car i Eq) Les venes són paral·leles a les artèries. Tota la sang venosa del cor es recull en un vas anomenat si coronari que desemboca a l’atri dret. Es veu prop de la vena cava caudal, ventralment. Al solc coronari veiem el si coronari.

DIFERÈNCIES ENTRE ESPÈCIES EQUIDS ─ 1 % del pes corporal (en races pura sang) ─ Greix coronari groc i tou ─ Cada artèria coronària té dues venes col·laterals ─ Trabècules septomarginals fines ─ Circulació coronària bilateral ─ Arc de l’Aorta: Tronc braquiocefàlic ─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial) REMUGANTS ─ 0,4-0,6 % del pes corporal ─ Greix coronari blanc i dur ─ Trabècules septomarginals gruixudes ─ Circulació coronària de predominança esquerra ─ Arc de l’Aorta: Tronc braquiocefàlic ─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial) ─ Vena àziga esquerra (que desemboca en el si coronari) SUIDS ─ 0,3-0,4 % del pes corporal ─ Greix coronari blanc i tou ─ Vasos coronaris recoberts de “ponts musculars” ─ Circulació coronària bilateral ─ Arc de l’Aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra ─ Vena àziga esquerra (que desemboca en el si coronari) CARNÍVORS ─ 0,7-0,8 % del pes corporal ─ Circulació coronària de predominança esquerra ─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial) ─ Arc de l’Aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra

Si veiem els vasos coronaris és fàcil diferenciar les espècies. Així podem apreciar la vascularització i ens permet diferenciar les espècies. La vaca i el cavall tenen diferent distribució. El greix coronari de la vaca és el més gruixut i blanquinós perquè està més saturat. El gos té el greix similar al cavall, més groguenc. En el cavall hi ha dues venes paral·leles a l’arteria paraconal. Vaca vs Cavall  La vena acigos en el cavall només és la dreta i en els remugants es troben presents les dues. Aquesta vena drena la cavitat toràcica. La vena acigos esquerre va per sota la vena cava caudal. La vena acigos dreta va amb la vena cava cranial. Porc vs Gos  Tots dos tenen l’arteria subclavia esquerre a nivell de l’arc aòrtic de manera que els podem diferenciar de petits remugants. La diferencia es troba en que el gos només té vena acigos esquerre i el gos només té la dreta.

CIRCULACIÓ FETAL vs CIRCULACIÓ ADULTA:...