Cor PDF

Preview

Summary

Download Cor PDF

Description

COR SITUACIÓ ANATÒMICA Situat a l espai mediasti concretament en el mediasti inferior (part mitjana). En superficie esta situat entre les vertebres T4 i T8. El cor reposa sobre la part central del diafragma.

CONSTITUCIÓ De dins cap a fora hi diferenciem varies capes, teixits. En la part de dins, teixit endotelial que recobreix les cavitats cardiaques: ENDOCARDIO. Per fora de l endocardio capa gruixuda de teixit muscular: MIOCARDIO. I per fora del miocardi, capa PERICARDI; Presenta particulariatat q presenta 2 membranes, una toca directament el cor:, teixit muscular capa visceral o pericardi seros o epicardi. I per fora d aquesta tenim el pericardi fibros (es de teixit conjuntiu).Entre aquestes dues capes hi ha l espai pericardi; on hi ha líquid. Pericardio protegeix el cor de les estructures que hi ha fora, i el liquid q hi ha permet que el cor faci els moviments adequats: contraccio i relaxacio. A vegades s’infecta el pericardi, tenim pericarditis (que es pot punxar).

MORFOLOGIA EXTERNA Vasos que entren al cor i Vasos que surten del cor CARA ANTERIOR: Arteria pulmonar, per darrere de la arteria pulmonar tenim la aorta ascendent (la que surt) juntament amb la corbatura aortica. Entre la curbatura aorta (callado de la aortica) i la aorta hi ha el lligament arterios. En la part dreta de la cara anterior hi trobem 2 grans troncs venosos: vena cava superior i vena cava inferior que porta tota la sang venosa, i la inferior del meu tronc a les extremitats inferior. A la cara interior hi trobem 2 auricules, la dreta i l esquerra, aquestes dues auricules ens marquen uns detalls anatomics anomenats orelletes, per tant tenim la orelleta dreta (de la auricula dreta) estrucutura de dependencia de la auricula dreta, i després tenim la orelleta esquerra que és més petita que la dreta. A la base del cor tenim el solc coronari, un dret i un esquerra. El solc coronari tmbe rep el nom auriculoventricular. Per sota d’aqiest solc auriventricular tenim el ventricle dret i el ventricle esquerra. El solc interventricular hi passa una arteria i una vena i aquest solc separa el ventricle dret de l’esquerra, sol estar tapat pels vasos q venen de la arteria coronaria i per greix. En les persones que són obesses poden tindre una gran quantitat d’aquest greix. CARA POSTERIOR: Per la part esquerra es veu el solc coronari o solc auriculoventricular. També veiem la auricula esquerra es caracteritza perquè li arriben les venes pulmonars. També veiem la cara posterior de la auricula dreta i tmbe es veu l’arribada de les dues venes caves (sup i inf), també veiem l’arteria pulmonar que es divideix en 2 branques: dreta i esquerra. També es veu l’inici de la aorta descendent. De la curbatura de la aortica hi surten uns vasos, pel canto dret el tronc braquicefalic arterial que es dividira en l’arteria carotida primitiva i l’arteria subclavia dreta. Més cap a l’esquerra tenim la carotida primitiva i per darrrere de la cartotida primitiva tenim la subclavia dreta.

En el cor tenim 4 cavitats, a la part superior. Auricula dreta i auricula esq i en la part inf els ventricles

Les dues auricles estan separades pel teixit muscular miocardi, separat per el tabic intertauricular. Els dos ventricles separats tmbe per un teixit muscular anomenat tabic interventricular. El que separa una auricula d un ventricle són les vàlcules cardíques, auricula drtea de ventricle dret  vàlvula tricúspide. L’auricula esquerra del ventricle esquerra el separa la vàlvula mitral. El cor es pot dividir en 2 zones, el cor dret i el cor esquerra. El cor dret auricula dreta i ventricle dret, i el cor esquerra auricula esq i ventricle esquerra.

COR DRET: -

Auriula dreta

L’auricula dreta hi tenim orificis d entrada uns altres de sortida, una paret i uns centres nerviosos. Els orificis d’entrada (de sang) seran: la vena cava superior (cefalica i extremitats sup) i la vena cava inferior (torax i cav abdominal i extremitats inferior), portaran el retorn venos de tot el meu organisme. La sang surt cap al ventricle a través de l’orifici de sortida de la vàlvula tricuspide. Tenim una paret interautricular (paret septal) que separa una auricula de l altre, en aquesta paret hi ha un orifici oblitat (tapat) rep el nom de fossa oval o tmbe forat botal. També tenim uns centres nervisos de conducció de l’estímul cardíac: el nòdul sínusal i el nòdul atrío ventrícular. Son cel musculars altament especialitzades no són cel nervioses.

-

Válvula tricuspide:

Hi diferenciarem 2 parts, una part auricular (mirar auricual)i un altre ventricular (mira al ventricle). La cara superiro de la valvula forma el terra de l auricula i el per sota el sostre del ventricle. En la seva cara superior (la q forma el terra de l auricula) hi ha 3 vàlvules: vàlvula septal (tocant al tabique), vàlvula anterior i una vàlvula posterior. Per la seva cara inferior (quan estem al sostre del ventricle) la vàlvula presenta unes estructures en forma de corda: cordes tendinoses, que van de la cara inferior de la valvula fins als musculs papilars.

-

Ventricle dret:

Orifici d’entrada serà la cara inferior de la vàlvula tricúspide, musculs papíl·lars i cordes tendínoses. Tenim 3 vàlvules i per tant, de cada vàlvula surt una corda tendinosa per tant, tenim 3. Les cordes permeten l’entrada i el retorn de la sang. La sang sortira per l’arteria pulmonar i ho farà a través de les vàlvules pulmonars, tenim 3 vàlvules la anterior, dreta i esquerra). ESTEM PARLANT DE SANG VENOSA, POBRE EN OXIGEN. Aquesta sang ha anat del vàlvula anterior a la dreta i despres esquerra, després passa cap a la arteira pulmonar per anar a els dos pulmons i oxigenar-se. Muscles papílars tenim 3 un per cada vàlvula, posterior, inferior i central. Sortida: arteria pulmonar que va cap als pulmons, tenim una arteria pulmonar dreta i esquerra. Tmbe surten les vàlvules pulmonars tenen forma de semilluna, i tenen una estructuta que sobresurt, que estan disposades anteriorment, dreta i esquerra. En la vàlvula conducte del lligament anterior que esta obliterat és a dir, tapat; és un lligament arterios.

El tabic separa el ventricle dret del ventricle esquerra. Tot l interior del teixit muscular hi trobem l endocardio teixit epitelial que tapissa tot l interior de la cavitat ventricular com de la auricular. Els musculs papilars: anterior, posterior i sectal. Són prolongacions d teixit muscular recobert d endocardi. Aquestes cordes surten de la cara inferior de la vàlcula tricúspide. La cara inferior de les vàlvules rep el nom de vel (serveix per tapar les vàlvules de tricúspide i mitral).

COR ESQUERRA: Tenim una auricula i un ventricle. Auricula esquerra hi trobem: venes pulmonar (4) dreta (2) i esquerra (2). Sortida: vàlvula que separa auricula de ventricle: vàlvula mitral. Tabic interauricular que separa les dues auricules. En aquesta paret hi trobem una depressió: fossa oval

La sang baixa cap al ventricle esquerra a través de la vàlvula mitral, on tenum dues vàlvules, és a dir, una cara superior (forma el terra de la auricula), i una cara inferior (forma el sostre del ventricle). ON tindrem 2 musculs.

Orifici d entrada: part inferior de la vàlvula mitral, tmbe tindrem uns cordes tendinosses que s insertaran en els muculs papil lars (un anterior i un altre posterior). Tota la cavitat esquerra esta tapissat d’endocardi (teixit epitelial). Sortida: vàlvula aortica. La sang oxigenada surt per l aorta, arteria que porta sang oxigenada a tots els teixits del cos. L aorta igual que la pulmonar té 3 vàlvules però aquestes estan distribuides de diferent manera: una posterior, una dreta i una esquerra. El recorregut del ventricle esquerra  cap a tots els teixits. Recorregut ventricle dret  als pulmons. LA FORÇA DE SORTIDA SERÀ DIFERENT, surt amb més força del ventricle esquerra; les parets musculars del ventricle esquerra és més voluminosa que la del ventricle dret, més múscul més força de contracció.

Tàbic interventricular.

VÀLVULES: Moviments S’escolta amb el fonendo. Moviment de sistole i diastole permet que la sang passo del ventricle cap al ventricle gràcies a les cordes tendinoses (s’obre la vàlvula). Tenim 2 insuficiencies: insuficiencia tricuspide i insuficiencia mitral  SOPLOS. -

Vàlvules semilunars: Moviments.

Pot passar que tanqui molt i la sang no pugui circular (estenosis aortica, mitral, ventricular, tricupspide,...). NO ENTRA A L EXAMEN.

VASCULARITZACIÓ DEL COR: ARTERIES: ARTERIES CORONARIES (2). El cor ha de tenir un sistema de vascularització propi que serveix per irrigar el teixit musculr cardiac es per les arteries coronaries tenim la dreta i l esquerra. Aquestes arteries coronaries surten de l’arteria aorta ascendent just per sobre de les vàlvules aortiques. L’arteria cornoaria dreta surt pel canto dret d l aorta i l esquerra per l esquerra.

-

-

Coronaria dreta: passa pel solc coronari dret i donarà a partir de la arteria coronaria dreta altres arteries. Les dividim en arteries ascendents i descendents. Les arteries ascendents són: arteria del nodul sinosal o sinoatrial, tmbe tindrem les arteries atrials dretes o arteries de la auricula dreta. Arteries descendets tenim: arteia del con arterios fa un contacte, s’uneix amb una altre arteria del conos arterios del canto esquerra  anastomos i aquesta arte passa per davant de la pulmonar. L’arterial marginal dreta passa pel canto del ventricle dret, aquesta arteria se’n va cap a la part posterior i en la part dorsal donarà l’arteria interventricular posterior. Cornaria esquerra: donarà dues branques. Una que serà l’arteria interventricular anterior que donarà branques per al ventricle esquerra i donarà una altra branca que anirà cap a la part posterior del cor, l’arteria circumflexa, que donarà branques per irrigar el ventricle esquerra per l’altre costat. LES DUES ACABEN IRRIGANT EL V ESQUERRE però una per la part psterior i l’altre per l’anterior.

VENES: Totes les venes s’ajunten a la vena cardiaca magna o sinus coronari (cara posterior del cor en el solc auriculoventricular) aquesta vena finalitza a l’auricula dreta (on arriba tota la sang venosa de les venes caves i del retorn venos del cor) al sinus coronari. El sinus coronari es la desembocadura d’aquesta gran vena. A vegades una arteria pot quedar tapada, obstruida que provoca un dolor. Es fa una anastomosis.

L’aport nutritiu a partir de les arteries coronaries. ANGINA DE PIT (ANGOR) I INFART DE MIOCARDI Arteria q quedi obstruida una arteria coronaria, el diametre sigui reduit la sang li costa de passar i provoca un dolor: ANGOR  Angina de pit (coronaria ha quedat el pas reduït pero passa sang) Arteria reduida de tamany del tot, és a dir, obstruida totalment, no arribara aport sanguini i aquell teixit muscular es mor, aquell teixit queda infartat de les cel musculars del miocardi  INFART DE MIOCARDI Quan tenim un infart de miocardi aquell teixit no pot fer la funció que fa, no podran fer força de contracció i no sortirà la sang del cor i això provoca la mort. Segons l’extensió de l’infart pot ser més o menys greu. I les cel que s’han mort no es poden regenerar però gràcis a la medicina fa que els pctes puguin viure amb una bona qualitat de vida, no li cuiden l’infart (les cel mortes)

TÈCNIQUES CARDÍAQUES: STENT I BAYPASS PLAQUES D’ATEROMA: plaques de substancia amorfa (no celular) que creixen i es dipossiten a les parets dels vassos i obstrueixen la paret del vas. Normalment són diposits de calci. Aquestess poden obstruir les arteries coronaries. No hi ha practicament medicaments per eliminar-les però si es poden fer hàbits saludables per evitar-lo (no fumar). Apareixen depres de 40-50 anys. Quan hi ha una placa d’ateroma es possa una malla que es desplega i deixa passar la sang  STENT Tècnica molt freqüent.

PERICARDI: Bossa que envolta tot el cor. Format per 2 capes: pericardi fibros i el pericardi seròs. Firbos el més extern format per fibres de teixit conj: fibres elastiques i fibres de colagen. Per dintre del pericardi fibros tenim el seros que toca directament el teixit muscular. Aquet pericardi seros el subdividim en capa parietal: la que toca a la cara interna del pericardi fibros i la capa visceral es la que toca directament al teixit muscular. INNERVACIÓ CARDÍACA: Hi ha el sistema de conducció i el sistema vegetatiu. El sistema de conducció es autonom que funciona constantment. Té unes fibres musculars molt especialitzades que es despolaritzen i polaritzen constantment amb molta facilitat -

Nodul sinusal o keyflag nodul auriculoventricular on surt el fascicle de fibres nervioses el fascicle de His, una branca que va al ventricle esquerra i un altre al dret i acaba en unes fibres musculars nervioses les fibres de Kourtinge.

El nodul sinosal envia impulsos nerviosos al auriculo que van al fascicle de his que continuen a les dues branques tabic i acaben a les fibres de kourtinge i donen la info necessaria pq es contragi o es dil lati, el que marca el ritme es el nodul sinosal pq es va activant amb una velocitat de 60-80 vegades/min, és el marca-pas del cor. El marcapas és una pila que estímula electricament el nòdul sinosal. El sistema vegetatiu són les fibres simpàtiques (alerta) i les parasimpàtiques. Les fibres simpàtiques surten dels ganglis nerviosos de T1 a T4 que se’n van cap al cor, però abans fan escala al plexe cardíac. Aquestes fibres que produeixen l’acceleració i la força de contracció del cor. Les fibres del sistema parasimpàtic venen del tronc de l’encefal son fibres molt llargues i se’n van cap al plexe cardíac, fan al revés de les simpàtiques, inhibeixen l’acció del simpàtic. Les simpàtiques acceleren i provoquen taquicaria i les parasimpàtiques inhibeixen per tant provoquen bradicardia. Hi ha fàrmecs que estímulen el parasimpàtica. Descarregues bagals? Per a que s’activi el simpàtic. El sistema vegetatiu en el simpàtic les seves fibres van cap al cor. En el mateix sistema hi ha fibres sensitives que es van cap al braç i tòrax. Quan algú te un infart hi ha fibres que van al cervell i que informa sobre que hi ha un teixit que està mort, llavors tmbé provoca dolor en aquella zona. Hi ha metàmers (fibres del tòrax i braç). Quan arriben les fibres al cervell i com envia la info del cor al braç conjuntament. Per això, les persones que tenen un infart tenen un dolor al pit i a la cara interna del braç esquerra per aquest motiu. És el primer simptoma que hi ha un infart de miocardi. Són les anomenades zones de Head. Són dolors irradiats que van cap a una altra zona

ESTUDIAR TAULA AUSCULTACIÓ CARDÍACA EIC: espai intercostal cap a on va el soroll. (EL soroll sempre puja amunt).

PROJECCIÓ ANATOMIA:

SISTEMICA: Arriba la sang venosa la cor que arriba per la vena cava sup i inf i aquesta sang va a la auricula dreta ventricl dret despres surt per les arteries pulmonars (sang venosa) dreta i esquerra en els pulmons es transforma a la zona dels alveols a sang oxigenada, des dels pulmons torna cap al cor per les venes pulmonars (amb sang oxigenada) que cauran a l auricula esq ventricle esq i sorturan cap a l aorta que va per tot l organisme arriba les zones capilars intercanvi de gasoso donarar oxigen i nutritients venules i arrba un altre vegada la sang venosa al cor. -

Què passa quan estem a l’interior de l’úter de la mare?

La placenta permet que la sang venosa de tot l’embio es transformi en oxigenda, és a dir, fa de pulmó. De la placenta surt el cordo umbilical? La sang oxigenada arriba a l’embrio a través de la vena umbilical, aquesta vena se’n va al fetge de l’embrió i allà s’ajunta amb la vena cava inferior i portarà sang venosa i sang arterial (que ve del cordó) a l’embrió i tot això va a la vena cava inferior. En el cor, auricula dreta li arriba una barreja de sang: la sang venosa i la sang umbilical per la vena cava infeior i per la superior li arribarà de la vena cava sup. NO SALTA CAP AL VENTRICLE DRET, sino que la sang de la auricula dreta se’n va a la auriula esquerra per la fossa oval (permet comunicació). Pot caure una mica de sang en el ventricle dret que surtirà per l’arteria pulmonar, on hi ha el conducte arterios que està obert; per tant, la sang va cap a l’arteria aorta i no va cap a els pulmons. En el embrió es un conducte molt obert. Hi ha 2 maneres de que la sang no vagi a els pulmons: forat oval BOTAL? i conducte arterios. La sang a arribat a l’auricula esquerra d’aqui al venrticle esquerra i sortirà una barreja de sang oxigenada i venosa per l’arteria aorta, té una barreja però té més oxigenada que venosa. L’embrio no està sianotic perquè els eritrocits l’hemoglobina que hi ha a l’embrió te una afinitat per l’oxigen 10 vegades més alta que la del adult, per això no passa res si n’hi ha una barreja de sangs. Els nadons quan neixen (neonats) poden viure en una atmosfera molt pobre en O2 pq la seva hemoglobina fetal li permet seguir respirant. A les nostres arteries iliaques surten les arteries umbilicals (2) carregades de sang venosa que es disposen entortolligades al voltant del cordó umbilical que van cap a la placenta i porten sang no oxigenada que es convertirà en sang oxigenada ja que la placenta la purificarà i la sang oxigenada serà portada per la vena umbilical. Els nens ploren al néixer i se’ls hi obren els pulmons.

Que passa amb la vena umbilical?? Es converteix en el lligament rodó del fetge. Amb les arteries umbilicals queden parcialment tancades....