Examen PAU 2020 Kant PDF

Preview

Summary

Examen hecho Pau selectividad 2020 Kant...

Description

2020 Proves d’accés a la universitat

Història de la filosofia Sèrie 1

Qualifica ció

T R

Pregunta I Exercici 1

a Pregunta II

b

Pregunta III Exercici 2 Exercici 3 Suma de notes parcials Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Etiqueta de qualificació

Ubicació del tribunal

..................................................................................

Número del tribunal

....................................................................................

Etiqueta del corrector/a

La prova consta de tres exercicis. En cada exercici heu d’escollir UNA de les dues opcions (A o B).

Exercici 1 [6 punts en total]

Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text). OPCIÓ A Enumerarem ara alguns deures, segons la divisió habitual entre deures envers nosaltres mateixos i deures envers els altres, i entre deures perfectes i imperfectes. […] 2. Un altre individu es veu empès per la necessitat a demanar que li prestin diners. Ell sap molt bé que no podrà tornar-los, però també veu que no li prestaran res si no promet fermament de tornar-ho en un temps determinat. Té ganes de fer aquesta promesa, però encara té prou consciència per a preguntar-se: No és prohibit i contrari al deure sortir del pas d’aquesta manera? Suposant, tanmateix, que prengués aquesta determinació, la màxima de la seva acció s’expressaria així: «Quan cregui que necessito diners, els demanaré prestats i prometré tornar-los, encara que sàpiga que no ho faré mai.» Malgrat que tal vegada aquest principi de l’amor a si mateix o del propi profit pugui estar d’acord amb tot el meu benestar futur, ara la pregunta és aquesta: És això lícit? Jo transformo, per tant, l’exigència de l’amor propi en una llei universal i plantejo la qüestió d’aquesta manera: Què passaria si la meva màxima esdevingués una llei universal? Veig de seguida que mai no podria valer com una llei universal de la naturalesa i estar d’acord amb ella mateixa […]. Immanuel KANT. Fonamentació de la metafísica dels costums, II

Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] Un individu necessita diners i, per tant, els demana a algú altre. Ell sap que no podrà tornar-los, però com que sap que si ho diu no li prestaran. Llavors es pregunta si fa mal fet en mentir, si d’aquesta manera aconsegueix els diners que necessita. Posant per cas que acabés fent això, la seva màxima seria: si necessito diners, els demanaré i prometré tornar-los, encara que sàpiga que no és veritat. Seguidament es planteja si la seva màxima podria esdevenir llei universal, però conclou que no.

Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents. [1 punt] a) «deures envers nosaltres mateixos»: obligacions que ens imposem. b) «estar d’acord amb ella mateixa»: no es contradeix.

Pregunta III. Expliqueu què porta Immanuel Kant a formular la pregunta següent del text i quin sentit i justificació té la resposta que ofereix: «Què passaria si la meva màxima esdevingués una llei universal? Veig de seguida que mai no podria valer com una llei universal de la natura- lesa i estar d’acord amb ella mateixa.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensa- ment de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] Kant aspirava a dissenyar una ètica universal, vàlida per a tots els éssers humans. Va anomenar ètiques materials a totes les teories elaborades pels filòsofs del passat, ja que orienten la vida humana a la obtenció del bé, i per tant són hipotètiques, degut a que només són vàlides per aquells qui comparteixen el mateix objectiu. Alguns volen assolir el plaer, altres la felicitat. Kant també diu que són ètiques heterònomes, ja que les normes no són establertes per l’individu, sinó que provenen de fora d’ell. Per últim, remarca que són a posteriori, ja que per saber si són vàlides cal recórrer a l’experiència. Per aquestes 3 raons, les ètiques materials no poden ser universals. Kant va proposar tot l’oposat. En lloc de ser hipotètica, seria necessària, ja que havia de ser universal i vàlida per a tots els éssers humans. En lloc de ser heterònoma seria autònoma, ja que havia de ser l’individu qui elaborés per si mateix les normes. I en comptes de ser a posteriori, seria a priori, ja que les normes havien de ser tan clares que no fos necessari acudir a l’experiència per a saber com comportar-nos. Per tant, Kant diu que renunciem a la cerca d’un objectiu concret, per així, convertir l’ètica material en formal. Kant anomena màximes de conducta a les normes individuals de comportament que cada persona elegeix per si mateixa. Aquestes, han de respectar l’imperatiu categòric: actua només segons una màxima que puguis voler que esdevingui llei universal; no utilitzis a les persones com a mitjans per a aconseguir un benefici propi; actua com si per mitjà de les teves màximes fossis sempre un legislador. El problema sorgeix quan el compliment del deure xoca amb els nostres desigs naturals. Davant d’aquesta situació, Kant afirma que l’acció moralment correcta és seguir el deure, però diferencia 2 maneres de fer-ho: ajustant l’acció al deure, és a dir, ajustant el comportament a la obligació amb segones intencions, o fent una acció per deure, el comportament s’ajusta a la obligació encara que sacrifiquem els nostres desigs.

OPCIÓ B

S’ha d’admetre que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers men- tals sobre els corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys cos- tosos, etc., que els altres; és a dir, en els seus avantatges circumstancials, més que no pas en la seva naturalesa intrínseca. En tots aquests punts els utilitaristes han demostrat plenament el que volien; però podrien també, i d’una forma totalment consistent, haver adoptat un altre fonament que podem qualificar de més elevat. Perquè reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat. Seria absurd que, mentre en la consideració de totes les altres coses es té en compte tant la qualitat com la quantitat, en l’apreciació dels plaers s’hagi de suposar que només compta la quantitat. […] És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent és perquè només conei- xen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats. John Stuart MILL. L’utilitarisme, capítol II

Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents. [1 punt] a) «circumstancials»:

b) «consistent»:

Pregunta III. Expliqueu quin paper té l’afirmació següent en el pensament que John Stuart Mill pre- senta a L’utilitarisme: «És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícita- ment en el text.) [3 punts]

Exercici 2 Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B. OPCIÓ A. Compareu la concepció de Kant sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts] OPCIÓ B. Compareu la concepció de Mill sobre per què normalment no és moralment acceptable mentir amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts] Opció A

Segons Kant, la moral no havia de tenir cap objectiu, com ara el bé o la felicitat, ja que seria impossible que fos universal, degut a que no tothom buscaria el mateix objectiu. Ell deia que havíem d’actuar seguint l’imperatiu categòric, es a dir, les nostres màximes han de poder ser universalitzables y no hem d’utilitzar a les persones com a mitjans. El comportament s’ajusta a la obligació, ja sigui amb segones intencions o no. Era aquest darrer cas que, segons Kant, les accions tenen un valor moral autèntic. En canvi, segons la moral de Mill, les nostres accions tenen l’objectiu d’assolir la felicitat, ja que per molt que desitgem coses com ara el poder o la fama, aquests només son mitjans per arribar a la felicitat. Mill va proposar l’utilitarisme de la regla: la felicitat col·lectiva no es només la suma d’interessos particulars, sinó que també ha de ser compatible amb una regla universal que guiï el principi d’utilitat. Per fer-ho, va distingir 2 tipus de plaers, els sensuals (efímers) i els intel·lectuals. Kant, a diferència de Mill, defensava que quan prenem una decisió, no hem de tenir en compte una possible conseqüència, sinó que hem d’obrar com voldríem que tothom obrés, ja que no hi havia manera de preveure aquesta conseqüència. Per altra banda, Mill opinava que havíem de fixar-nos en les conseqüències en el moment de prendre decisions, ja que havíem de pensar en la felicitat que produiria a les persones la nostra l’acció.

Exercici 3 Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B. OPCIÓ A. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És més proba- ble que actuï sempre d’una forma moralment adequada una persona que es deixa portar pels seus sentiments d’amor, compassió i empatia cap als altres, que no pas una persona que té molta autodisciplina i un alt sentit del deure, i actua, no moguda per sentiments de simpatia, sinó per la forta voluntat de fer sempre allò que prescriu el deure moral.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts] OPCIÓ B. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si algú té gana (ha aconseguit dinar, però ara és el vespre i no té res per a sopar) i està en una situació en què no té cap altra manera de poder aconseguir aliment, és moralment acceptable que robi menjar.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts] Opció B No estic d’acord amb aquesta afirmació. Si una persona té els recursos necessaris per alimentar-se, però degut a algun motiu no pot menjar un àpat, no té cap dret a robar per poder saciar la seva gana. En el món hi ha milions de persones que es moren de gana perquè no poden aconseguir o permetre’s cap aliment, per tant, si una persona té els recursos i la possibilitat de comprar-lo, no ha de robar per aconseguir-lo. Per altra banda, cal destacar que només per saltar-se un àpat, el cos no patirà cap conseqüència negativa, i no és necessari a arribar als extrems de robar només per això. A més a més, si aquest individu robés menjar d’un negoci petit en lloc d’una gran cadena de botigues, com per exemple una fruiteria en lloc d’un Mercadona, això afectaria a l’economia d’aquest petit propietari. És per això que és totalment inacceptable que una persona benestant que es pot permetre l’aliment, el robi en comptes de pagar-lo, ja que no hi ha cap escenari que ho justifiqui.

Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés...