Guio Espermatofits PDF

Preview

Summary

guió espermatòfits...

Description

Grup de plantes que posseeixen arrel, tija i fulles, formen llavors, i estan adaptades a la vida terrestre. Inclou les Gimnospermes i les Angiospermes. Juntament amb les Criptògames vasculars constitueixen les plantes vasculars.

ESQUEMA DEL GUIÓ ESPERMATÒFITS ESTRUCTURES VEGETATIVES A. L’ARREL O REL ...................................................................................................... 3 A.1. Tipus d’arrel segons el seu origen ................................................................. 3 A.2. Parts de la rel ................................................................................................... 3 A.3. Tipus d’arrels ................................................................................................... 4 A.4. Modificacions de l’arrel ................................................................................... 4 B. LA TIJA ................................................................................................................... 5 B.1. Parts de la tija................................................................................................... 5 B.2. Tipus de ramificació......................................................................................... 5 B.3. Tipus de branques ........................................................................................... 6 B.4. Tipus de tija segons la seva disposició respecte el substrat ....................... 6 B.5. Tipus de tija segons la secció ......................................................................... 7 B.6. Modificacions de la tija .................................................................................... 7 B.7. Formes vitals .................................................................................................... 8 B.8. Tipus de plantes segons l’alçada i estructura de llurs tiges....................... 10 B.9. Tipus de plantes segons la durada de llurs tiges ........................................ 10 C. LA FULLA.............................................................................................................. 10 C.1. Tipus de fulles ................................................................................................ 10 C.2. Parts de la fulla............................................................................................... 11 C.3. Fil·lotaxi .......................................................................................................... 11 C.4. Nervadura foliar.............................................................................................. 12 C.5. Classificació de les fulles segons el grau de divisió del limbe................... 12 C.6. Forma del limbe.............................................................................................. 14 C.7. Forma de l’àpex.............................................................................................. 15 C.8. Forma de la base ............................................................................................ 15 C.9. Divisió del marge ........................................................................................... 16

1

Guió de pràctiques - Els Espermatòfits

C.10. Modificacions de la fulla .............................................................................. 17 C.11. Peces accessòries ....................................................................................... 17 C.12. Tipus de fulles segons la durada a la planta.............................................. 17 D. ESTRUCTURES COMUNES A TIGES I FULLES.................................................. 18 D.1. Espinescència ................................................................................................ 18 D.2. Emergències................................................................................................... 18

ESTRUCTURES REPRODUCTORES E. ESTRUCTURES REPRODUCTORES COMUNES A GIMNOSPERMES I ANGIOSPERMES .................................................................................................... 21 F. GIMNOSPERMES .................................................................................................. 21 F.1. CONS O ESTRÒBILS ...................................................................................... 21 F.2. CONS O ESTRÒBILS MADURS ..................................................................... 22 G. ANGIOSPERMES.................................................................................................. 23 G.1. LA FLOR ......................................................................................................... 24 G.1.1. Parts de la flor ............................................................................................. 24 G.1.2. Simetria de la flor ........................................................................................ 25 G.1.3. Periant.......................................................................................................... 25 G.1.3.1. Calze ......................................................................................................... 26 G.1.3.2. Corol·la ..................................................................................................... 27 G.1.4. Peces fèrtils de la flor ................................................................................. 28 G.1.4.1. Androceu .................................................................................................. 28 G.1.4.2. Gineceu..................................................................................................... 29 G.1.5. Tipus de plantes segons la disposició dels sexes ................................... 30 G.1.6. Fórmula floral .............................................................................................. 30 G.1.7. Diagrama floral ............................................................................................ 31 G.1.8. Inflorescències............................................................................................ 32 G.2. EL FRUIT......................................................................................................... 34 G.2.1. Fruits simples.............................................................................................. 34 G.2.2. Fruits agregats ............................................................................................ 36 G.2.3. Fruits múltiples o infrutescències ............................................................. 36 G.2.4. Tipus de plantes segons les vegades que granen ................................... 37 BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................... 37

2

Guió de pràctiques - Els Espermatòfits

ESTRUCTURES VEGETATIVES Per referir-nos als diferents termes a aplicar en l’estudi de les estructures vegetatives dels Espermatòfits, ho farem dins els següents apartats, en els que tractarem: Fulla: òrgans laminars de creixença limitada, generalment amb simetria bilateral i verds, que neixen de la tija. Tija: és l'òrgan aeri de les plantes vasculars, sobre el qual es disposen els òrgans vegetatius principals de les plantes (gemmes i fulles) i els de fructificació (gemmes de flor, flors i fruits). Arrel: part de la planta, generalment subterrània, que realitza importants funcions com són la fixació al substrat i l'absorció d’aigua i sals minerals.

A. Fulla

B. Tija C. Arrel

A. L’ARREL O REL A.1. Tipus d’arrel segons el seu origen Arrel principal o primària: prové de la radícula de l'embrió de la llavor i s’endinsa a terra. Arrels adventícies: arrels que no provenen de la radícula embrional sinó que s'originen en qualsevol altre lloc de la planta, com per exemple en alguna altra part de la tija (en rizomes, en tiges aèries) o també rarament en fulles.

A.2. Parts de la rel Arrel principal: eix de forma cilindro cònica i de creixement vertical que pot ramificar-se més o menys, però totes les rels que en derivaran seran més febles. Arrels secundàries: ramificacions de l’arrel principal, laterals i de creixement oblic o horitzontal, més primes que la principal. Aquestes s'ordenen en rengleres a tota la llargada de la rel principal i formen amb aquesta angles diversos. Poden també ramificar-se. Pèls absorbents o radicals: pèls molt fins, incolors, més llargs a mesura que es troben més allunyats de l’àpex de la rel. Tenen una vida curta i van essent substituïts per altres de nous. Piloriza, còfia o caliptra: cobertura protectora cònica a la punta de cada arrel en creixement que facilita la penetració del meristem apical entre les partícules del sòl. S’origina directament a partir del meristem apical.

3

Guió de pràctiques - Els Espermatòfits

Arrel principal Arrel secundària Pèls absorbents Piloriza

A.3. Tipus d’arrels Axonomorfa: deriva de l’arrel principal o primària. Té un eix principal més desenvolupat que els laterals (rels secundàries) i penetra verticalment al sòl. Fasciculada: les arrels secundàries creixen tant o més que la principal semblant totes equivalents. També s’anomenen així les arrels adventícies que neixen a la base de plantes en què l’arrel principal s’atrofia aviat.

Axonomorfa

Fasciculada

A.4. Modificacions de l’arrel Aèries: arrels presents en molts epífits que permeten la fixació al tronc i també l’absorció d’aigua i el seu emmagatzematge gràcies al velamen, una capa externa grossa i esponjosa de cèl·lules mortes. Fúlcries: arrels que broten a partir de branques enlairades, baixen al terra i es claven al sòl. La planta s’aguanta gràcies a les arrels com si fossin crosses o puntals. Garfi o adherents: arrels adventícies caulogèniques, presents en algunes plantes enfiladisses, i que els permeten arrapar-se als penyals o als troncs. Napiforme: arrel axonomorfa tuberosa de forma allargada especialitzada en emmagatzemar substàncies de reserva. Respiratòries o pneumatòfors: ramificacions verticals de les arrels que creixen cap amunt (geotropisme negatiu) i arriben a sobresortir de la superfície del sòl per facilitar el subministrament d’oxigen al sistema radicular d’arbres que viuen en sòls permanentment inundats. Tuberoses o tubercles radicals: arrels fasciculades engruixides fusiformes, cilíndriques o globoses, especialitzades en emmagatzemar substàncies de reserva. Xucladores: arrels transformades en un xuclador, haustori, un òrgan perforant que penetra en els teixits vius d’altres plantes per tal d’absorbir substàncies nutritives.

Aèries

Fúlcries

Garfi o adherents

Napiforme 4

Guió de pràctiques - Els Espermatòfits

Respiratòries o pneumatòfors

Tuberoses

Xucladores

B. LA TIJA B.1. Parts de la tija Entrenús: zona de la tija compresa entre dos nusos. Gemma o borró axil·lar: regió meristemàtica, sovint engruixida, on es troben els primordis dels brots i/o de les flors noves. Se situen en els nusos, entre les tiges i les fulles. Gemma o borró terminal/apical: regió meristemàtica situada a l’àpex de la tija i responsable del creixement vertical de la planta. Nus: part de la tija on s’insereixen les fulles i gemmes. Gemma o borró terminal/apical (àpex vegetatiu) Nus Entrenús Gemma o borró axil·lar

B.2. Tipus de ramificació Les ramificacions o brots laterals creixen de les axil·les de les fulles. Sistema de creixement monopòdic: L’eix principal és dominant i les ramificacions laterals són sempre secundàries, i generalment no sobrepassen l’eix principal. Sistema de creixement simpòdic: els brots laterals prosperen més que l’eix principal doncs la gemma terminal s’atrofia o forma una flor, o inflorescència o circell terminal.

5

Guió de pràctiques - Els Espermatòfits

Creixement monopòdic

Creixement simpòdic

B.3. Tipus de branques Macroblast: tija o branca llarga, amb entrenusos llargs, i per tant les fulles o ramificacions espaiades entre sí. Braquiblast: tija o branca curta, amb els entrenusos molt curts, i per tant les fulles o les flors molt juntes entre sí, i en general de creixement limitat, que es desenvolupa sobre un macroblast. Braquiblast

Macroblast

Braquiblast

Macroblast

B.4. Tipus de tija segons la seva disposició respecte el substrat Planta acaule: planta aparentment sense tija doncs aquesta és molt curta i amb entrenusos molt curts, de manera que totes les fulles neixen molt a prop unes de les altres i s’estenen arran de terra en una roseta. Només en florir la desenvolupa, sovint amb un sol entrenús o pocs fins a la flor o inflorescència. Ascendent: planta amb la tija nova tendra i prostrada, que després adquireix més força i fentse més rígida, es redreça i puja ferma i vertical. Enfiladissa (tija voluble): planta que s’empara d’un suport per enfilar-s’hi. Erecte: tiges en posició vertical, perpendiculars al substrat, que aguanten tota la planta. Prostrada: tiges de consistència poc rígides que es tomben i s’ajeuen recolzades a terra.

6

Guió de pràctiques - Els Espermatòfits

Acaule

Ascendent

Enfiladissa

Erecta

Prostrada

B.5. Tipus de tija segons la secció

Angulosa

Aplanada

Circular

Fistulosa (buida per dins)

B.6. Modificacions de la tija Malgrat el seu aspecte són tiges, ja que presenten nusos, i a vegades fulles i arrels. Aèries Circell caulinar: brot transformat en un filament prim i flexible, que creix en constant moviment de cerca i que respon a estímuls de contacte (tigmotropisme). La planta l’utilitza exclusivament per enfilar-se i subjectar-se, ja sigui cargolant-se al voltant de la tija d’una altra planta o mitjançant ventoses. (També hi ha circells que són la transformació de fulles o estípules, veieu l’apartat de Fulla). Cladodi: generalment s’interpreta com un macroblast comprimit i de color verd, que té funció fotosintètica. Estolons: tiges prostrades o ajagudes, generalment molt llargues i primes i amb entrenusos llargs, que arrelen i donen lloc a noves rosetes foliars. Afavoreixen la reproducció vegetativa i clònica. Fil·locladi: braquiblast de forma laminar i color verd, amb aspecte de fulla, que té funció fotosintètica. Tiges suculentes o crasses: tija engruixida o d’aspecte inflat o carnós especialitzada en l’emmagatzematge d’aigua.

7

Guió de pràctiques - Els Espermatòfits

Circell caulinar

Cladodi

Estolons

Fil·locladi

Tiges suculentes

Subterrànies Bulb: òrgan subterrani d’acumulació de reserves que consta d’arrels adventícies a la part inferior, d’una tija molt curta, aplanada, amb una o diverses gemmes envoltades per fulles no fotosintètiques (catafil·les i túnica) que són les que acumulen reserves. Afavoreix la reproducció vegetativa i clònica. Rizoma: tija subterrània normalment allargada i de creixement horitzontal, amb aspecte de rel, que sovint emmagatzema substàncies de reserva. Fa arrels, i té una gemma terminal i gemmes laterals, que poden generar brots verticals cap a l’exterior. Tenen òrgans foliars en forma de catafil·les, o bé les cicatrius que deixen. Afavoreix la reproducció vegetativa i clònica. Tubercle caulinar: tija subterrània carnosa i engruixida que emmagatzema substàncies de reserva. Presenta gemmes acompanyades de catafil·les, per on podrà brotar una nova tija aèria. Afavoreix la reproducció vegetativa i clònica.

Fulles Flors Túnica Catafil·les Placa basal Arrels Eix floral

Bulb

Rizoma

Tubercle

B.7. Formes vitals Teròfits: plantes que completen el seu cicle vital, des de la germinació fins a la mort, en un temps inferior a un any. Són les plantes anomenades també anuals. Hidròfits: plantes que viuen més d’un any i que durant l’època de desfavorable tenen els òrgans persistents protegits per una capa d’aigua. Poden ser hidròfits natants (no arrelats) o hidròfits radicants (arrelats). Alguns hidròfits radicants estan totalment submergits, altres tenen fulles flotants, i altres tenen gran part dels òrgans vegetatius per damunt del nivell de l’aigua durant l’època favorable (helòfits). Geòfits (o Criptòfits): plantes que viuen més d’un any i que passen l’època desfavorable amb les gemes persistents soterrades. Tenen òrgans subterranis de reserva, com rizomes, bulbs o tubercles, que els permeten brotar amb força quan arriba el bon temps. Hemicriptòfits: plantes en les quals les gemes persistents són situades arran de la superfície de terra durant l’època desfavorable. Durant el temps desfavorable, doncs, poden haver-hi fulles verdes, però no tiges aèries vives. Poden ser hemicriptòfits rosulats, cespitosos,

8

Guió de pràctiques - Els Espermatòfits

escaposos, reptants o estolonífers, i enfiladissos. Alguns tenen les gemes persistents mig enterrades, a la base de tiges aèries mortes. Aquests últims es consideren una forma de trànsit entre geòfits i hemicriptòfits. Camèfits: plantes amb parts aèries persistents tot l’any, però no gaire altes, de manera que les gemes persistents durant l’època desfavorable són situades entre el nivell de terra i 25-50 cm d’alçada. Poden ser, entre d’altres, camèfits reptants, suculents, en coixinet, mates sufruticoses o mates fruticoses. Faneròfits: plantes que durant el període més desfavorable tenen gemes persistents situades a una alçada superior a 25-50 cm sobre el nivell de terra. Es poden distingir: nanofaneròfits (0,5-2 m), microfaneròfits (>2-10 m), mesofaneròfits (>10-22 m), macrofaneròfits (>22-50 m) i megafaneròfits (>50 m). A més es poden reconèixer faneròfits enfiladissos o lianes, suculents, amb roseta apical, herbacis, graminoides i mangles. Epífits: plantes que germinen i creixen damunt d’arbres o altres plantes sense parasitar-los.

Lianes Epífits

Hemicriptòfits Faneròfits

Camèfits

Geòfits Teròfits

Helòfits Hidròfits radicants i natants

En l’època desfavorable només és present:

Lianes

Epífits

Hemicriptòfits Faneròfits

Camèfits

Geòfits Teròfits

Helòfits Hidròfits radicants i natants

Modificat a partir d’Alberto Díaz a http://www.biogeografia.netau.net/

9

Guió de pràctiques - Els Espermatòfits

B.8. Tipus de plantes segons l’alçada i estructura de llurs tiges Arbres: plantes llenyoses d’alçària normalment superior a 5 m i tronc únic ben aparent, monopòdic o simpòdic, que comença a ramificar-se a partir d’un nivell més o menys enlairat. Arbusts: plantes perennes i llenyoses d'entre 1 i 5 m d’alçària i ramificades des d’arran de terra. Mates: arbusts petits, generalment inferiors a 1 m i lignificats com a mínim a la base. Canyes: plantes de tiges llargues, primes, erectes, flexibles, nuoses i fistuloses. Herbes: plantes sense teixits llenyosos. Plantes enfiladisses: plantes amb tiges que no s’aguanten dretes totes soles i que s’emparen d’un suport per enfilar-s’hi. Plantes volubles: plantes enfiladisses que s’entortolliguen en hèlix al voltant del suport. Plantes bulboses: plantes herbàcies que desenvolupen un bulb. Plantes estoloníferes: plantes herbàcies amb estolons. Plantes rizomatoses: plantes herbàcies que desenvolupen un rizoma.

B.9. Tipus de plantes segons la durada de llurs tiges Anuals: plantes que germinen i completen tot el seu cicle en menys d’un any. Biennals: plantes que germinen i creixen vegetativament durant el primer any de vida i que floreixen i granen el segon any, i just després moren. Perennes: plantes amb tiges aèries que viuen molts anys, i que generalment poden florir i granar cada any. Vivaces: plantes amb òrgans subterranis que perduren durant anys, mentre que les parts aèries moren cada any. Generalment floreixen i granen cada any.

C. LA FULLA C.1. Tipus de fulles Catafil·les: fulles d’estructura simple i de consistència esqu...