Histologia 2n Parcial (Autoguardado) PDF

Preview

Summary

Apunts teixit sanguini, musular estriat i llis...

Description

HISTOLOGIA Teixit sanguini Forma superespecialitzada dels teixit connectiu. És líquid i propolsat pel cor viatja per vasos sanguinis. La seva matriu extracel·lular és molt major en comparació amb el nº de cèl·lules. Funcions: -

Fa de suport logístic i permet la comunicació entre els diferents òrgans i teixits de l’organisme. Transport de: o Nutrients. o Substancies de rebuig i gasos. o Molècules en dissolució. o Cèl·lules. o Trossos de cèl·lules.

Forma part del sistema d’integració del sistema endocrí (transporta hormones). Participa en la regulació de la temperatura corporal. Participa en mantenir l’equilibri osmòtic en els líquids del cos. Regula la quantitat de líquid en els teixits. _Composició -

Matriu extracel·lular (plasma): És el plasma sanguini. És líquida. Constituïda bàsicament formada per aigua (90% matriu extracel·lular). Al estar formada en general per aigua, aquesta permet transportar en dissolució diferents substàncies i molècules (productes en dissolució). Hi ha un 1% d’altres substàncies com sals, compostos d’hidrogen, nutrients, greixos, hormones, ... No hi ha proteïnes fibroses com col·lagen, elastina, reticulina, ... ja que no són solubles en aigua. Però hi ha gran quantitat de proteïnes plasmàtiques (9%): o ALBÚMINA: Principal proteïna del plasma sanguini (aprox. 50%). És la proteïna més abundant i petita (70 kDa, kilodalton). Es sintetitzada al fetge i gràcies al teixit sanguini es reparteix per tot el cos. Manté la pressió osmòtica entre la sang i els líquids del teixit pressió coloidosmòtica. Aquest equilibri que es manté és molt fi per no transportar o transferir aigua de més. Si l’albúmina baixa molt l’aigua va cap als teixits, aleshores si perdéssim l’albúmina patiríem un edema, augment de la concentració d’H2O als teixits. D’aquesta manera, amb l’albúmina es regula l’aigua que hi ha als teixits. Aquesta funció no és exclusiva de l’albúmina, però és la proteïna majoritària, per tant la més fàcil de fer servir. També té la funció de transportar molècules poc solubles en aigua, com hormones (tiroxina), metabòlits pròpis del organisme (bilirrubina) i fàrmacs (barbitúrics). o GLOBULINES:

-

El pes molecular d’aquestes proteïnes és molt variable i depenent d’això es classifiquen en:  GLOBULINA BETA: són proteïnes que participen en el transport d’hormone, ions i lípids. Hi ha tres tipus:  Transferrina: transport de ferro.  Ceruloplatina: transport de coure.  Lipoproteïnes: transport de lípids. Es sintetitzen al fetge i són transportades per tot el cos. No immunes. Mateixa funció que l’albúmina. Totes les substàncies que han d’anar pel torrent que siguin de difícil transport portaran una globulina alfa o beta.  GLOBULINA ALFA: No immunes. Sintetitzades al fetge. Mateixa funció que l’albúmina. Alfa i beta globulines són un grup de proteïnes. Transporten lípids, coure (ceuroplatina), ferro (transferrina), Hemoglobina (haptoglobina). Totes les substàncies que han d’anar pel torrent que siguin de difícil transport portaran una globulina alfa o beta.  GLOBULINA GAMMA: Immunoglobulines (són anticosos). Estan elaborades per cèl·lules del sistema immune. Poden quedar enganxades a la membrana plasmàtica de les cèl·lules del sistema immune  Sintetitzades per plasmòcits (limfocits B diferenciats i activats). Participa en la resposta immune. Poden distribuir-se per tot el sistema sanguini en dissolució. o FIBRINOGEN: Tipus concret de globulina no immune. És sintetitzada al fetge. Participa en els processos de coagulació sanguínia. Mitjançant l’acció d’un enzim es converteix en fibrina que es pot polimeritzar fent xarxes impenetrable. D’aquesta manera impedim que el que tenim al torrent sanguini surti a fora. Reté principalment les cèl·lules. Components cel·lulars: Trossos de cèl·lules (depenent dels animals) i cèl·lules en mamífers, si només es parla/ hi ha de cèl·lules es tracta de vertebrats NO mamífers. El teixit sanguini transporta tots els trossos de cèl·lules i cèl·lules en suspensió. Transporta les cèl·lules als teixits. Els glòbuls blancs fan la seva tasca defensiva en el teixit conjuntiu. Tenim: o GLOBULS VERMELLS/ERITROCITS/EMATIES: Presents en gairebé totes les espècies de vertebrats. Són els responsables de conferir a la sang la seva coloració. Hi ha animals (peixos) que viuen en algues molt oxigenades, per el no presenten hemoglobina. La mida dels eritròcits és molt variables. I la seva quantitat segons l’espècie o l’organisme o individu també és molt variable. Els temps de renovació és molt variable depenent també de l’espècie. En vertebrats mamífers no tenen nucli i en vertebrats no mamífers si que són cèl·lules nucleades (presenten nucli).

Funció: transport de O2 des dels pulmons fins als teixits i aquí s’allibera el O2 i es fixa el CO2 que es porta els pulmons. També ajuden a promoure que es dilatin els vasos sanguinis per afavorir el reg sanguini en teixits hipooxigenats, alliberant ATP i NO. Actuen només als vasos sanguinis. Fins un 50% del volum sanguini pot estar ocupat per ells. És el tipus cel·lular predominant a la sang (95% de les cèl·lules de la sang, màxim). El nº d’eritròcits pot variar segons el sexe ( entre 4 i 6 milions). La vida mitja dels eritròcits és de 120 dies en sang. Aquesta mort es pot donar perquè són fagocitats pel macròfags de la melsa, medul·la òssia o melsa (90%), o que senzillament es desin tegre n al vas (10% ).



ERITRÒCITS MAMÍFERS: Cèl·lules sense nucli perquè estan molt especialitzades, diferenciades. Aleshores perden nucli i nuclèol, per tant no poden sintetitzar proteïnes. Són discs bicòncaus. En humans tenen una longitud aproximadament 8 micròmetres. Per mesurar la mida de les cèl·lules de la sang s’usa la mida dels eritròcits, perquè és molt constant. La seva única funció és transportar hemoglobina. L’hemoglobina és una herència del seu precursor, la pèrdua del nucli esta feta evolutivament de forma expressa per deixar més espai per transportar més hemoglobina. És una estructura acidòfila per la gran quantitat d’hemoglobina que contenen. Al microscopi òptic es tenyeix per una tinció eosinòfila ( es tenyeix per un àcid). Al microscopi electrònic es poden veure sacs d’hemoglobina (es veuen com punts blancs). Hi ha una excepció a la família dels Camèlids (dromedaris per exemple) que tenen forma diferent, són discs biconvexes.

La morfologia habitual dels eritròcits s’aconsegueix perquè a la membrana plasmàtica de la cèl·lula hi ha proteïnes de membrana en contacte amb el citoesquelet de la cèl·lula (component citoplasmàtic). I gràcies a aquestes proteïnes de membrana plasmàtica associades al citoesquelet s’aconsegueix la morfologia. I en tenen aquesta forma per poder-se colar entre capil·lars sanguinis. La membrana d’aquestes cèl·lules és molt flexible, i això és molt important perquè puguin passar per un capil·lar sanguini. Aquesta flexibilitat s’aconsegueix amb una unió molt estreta entre la membrana i parts del citoesquelet: proteïnes de membrana, d’ancoratge i filaments curts.  ERITRÒCITS VERTEBRATS NO MAMÍFERS: Són elements nuclears (amb nucli), alguns fins i tot presenten dos nuclis. Evolutivament no estan tan evolucionats com els dels mamífers (es veu en el fet de que tenen nucli). Tenen formes molt variables. Al citoplasma trobem hemoglobina, un mitocondri aïllat i una banda circumferencial de microtúbuls (aquesta banda també es troba present a les plaquetes). Hemoglobina És una proteïna complexa. Té un pes molecular de 68.000 daltons. Presenta pigmentació vermella que dona el color als eritròcits. És la responsable de transportar oxigen dels pulmons cap als teixits i el CO2 al revés. Aquesta proteïna és tretramèrica (4 subunitats) cadascuna de les subunitats conté: Un grup hemo: grup no proteic. Una molècula d’hemoglobina té 4 grups hemo. grup prostètic de ferro porfirínic. Està constituït per 4 grups pirrol i un àtom de ferro. Cada grup hemo pot transportar una molècula d’oxigen, amb la qual cosa cada molècula d’hemoglobina pot transportar quatre oxígens. Cada ferro es troba en la seva forma inactiva, valencià tres, però per transportar oxigen només pot fer-ho en valència dos (ferrós), per això hi ha un enzim que el passa contínuament estat ferrós, aquest enzim rep el nom de metahemoglobina reductasa. El grup hemo té més afinitat per transportar diòxid de carboni que oxigen i encara més per transportar monòxid de carboni. Una cadena de globina: part proteica constituïda per dues cadenes polipeptídiques, en les quals hi ha variabilitat. Hi ha 5 tipus de globines: alfa, beta, gamma, delta i pse. Cadascuna va associada a un grup hemo, però, seran iguals 2 a 2. En cada molècula de hemoglobina tenim 4 globines, però són iguals 2 a 2. L’hemoglobina A és la més abundant en individus adults i està feta per 2 cadenes alfa i dos beta (alfa2-beta2) 96%. Hemoglobina 2 (alfa2-delta2)...