pensar la historia 2n parcial PDF

Preview

Summary

apunts segon parcial de Pensar la Historia...

Description

Historiografia de postguerra Després de la Segona Guerra Mundial la historiografia fa un esforç per trobar una nova manera de fer història; per començar la gran majoria de la intel·lectualitat i la història que es començarà a fer tindrà unes pautes molt ben definides. Sigui el país que sigui, segueixen unes pautes comunes des del final de la guerra fins a finals dels anys ‘60. Es farà una història de col·lectivitats i no de persones, que queda oblidada durant un temps. Una història de grans estructures, transformacions econòmiques i socials i no de episodis concrets. Els historiadors van buscar les causes en raons econòmiques més que en altres raons, el que importa són les motivacions econòmiques per l’influencia de k. Marx. L’ interès és fer una història total, que parli de societats.

Escoles 1. 2. 3. 4.

A França, la segona generació de L’Escola dels Annals. A UK, es crea l’Escola Marxista Britànica. A Amèrica, la Cliometria. A Alemanya es pateix un exili o la mort de molts historiadors i no renova la seva forma de fer història i s’impermeabilitza de les influències exteriors.

L’escola dels Annals entra a Espanya gràcies un historiador català: Jaume Vicenç vives. Formarà generacions d’historiadors i podrà transmetre l’ensenyament de l’escola. És la figura més influent en el àmbit historiogràfic.

Segona generació dels Annals (França) Estructuralisme històric És una tendència que neix a França que es dedica i es centra en el estudi de les estructures i no en individus. F. Braudel És el màxim exponent de la generació dels Annals i d’estructuralisme. Esdevindrà el director de la revista dels Annals i serà el responsable de popularitzar i difondre al món del pensament dels Annals. Els estudis historiogràfics han de tenir un caràcter globalitzador o permetre grans síntesis que puguin traspassar les fronteres cronològiques o geogràfiques. Va abandonar la òptica eurocentrica i mira més enllà dels països de centre.

Divideix el temps en 3 parts: 1- Temps individual: el del dia a dia, és el temps en que estem acostumats, el de les accions humanes, que es mesura amb hores, dies, etc. 2- Temps Social: és el temps en el qual es mouen les estructures econòmiques i socials, el que mou a les civilitzacions i es mesura amb anys, dècades, segles. Aquest temps costa molt tenir una percepció directa. 3- Temps geogràfic: és el temps més ampli es mesura amb mil·lennis, els homes no el poden percebre, són estructures molt lentes. El grau d’importància és directament proporcional a la seva amplitud, quan més dilatat més important. És crític en buscar la solució a la casualitat perquè es massa fàcil, i tampoc es pot analitzar les grans estructures però pot funcionar eventualment en el temps individual. Escriu una obra que es diu El Mediterrani i el món Mediterrani en la època de Felip II, comença a escriure-la en un camp de concentració com a presoner de guerra. Va començar a escriure’l a partir de notes mentals. J. Febvre va ajudar-lo a la seva publicació convertint-se en una obra clau del s. XX. Aquella època el Mediterrani comença a perdre importància i comença a cobrar importància el Atlàntic. Braudel escriu la obra per subratllar els punts comuns del espai Mediterrani, els trets comuns dels països circumdants a la Mediterrània. Com ara: pobles molt comerciants, la seva alimentació, el monoteisme, civilitzacions urbanes; també és una obra que fa referència també a les diferencies. La divisió de la obra es fa en base a 3 grans apartats:   

Similituds/diferencies geogràfiques de la mediterrània, és la part mes consistent del llibre. Similituds/diferencies socials de les societats, de religió. Similituds/diferencies que es centra en esdeveniments de Felip II en fets del s. XVI.

La obra es converteix en un èxit gairebé immediat. Una altre obra es deia: civilització material, economia y capitalisme. És una obra de 3 volums que estudia el món modern preindustrial. Ho fa amb criteris de mesuració a partir de estadístiques de la època.

Escola marxista britànica S’alimenta de una sèrie t’influencies anteriors a la historiografia anglesa, s’alimenta de la presencia marxista. Tracta unes temàtiques que ja havien constituït un model a la historiografia anglesa, temes relacionats amb les classes baixes, economia, transformacions socials. La historiografia anglesa es marcava un interès marcat per temes econòmics ja que va ser allà on va néixer el capitalisme la 1 rev. Industrial. Al finalitzar la IIGM entra al govern els laboristes, progressistes, posen en marxa un pla definit del estat del benestar amb drets socials.

A Anglaterra durant la postguerra es veu una acceptació a les polítiques d’esquerres. El partit comunista britànic agafa pes però mai tindrà força electoral, el pes que agafa es en àmbit intel·lectual. Va haver una característica que va inundar el partit comunista britànic, era dogmàtic, és a dir, que no es limitava a rebre ordres de Moscou. Dintre del partit s’afavoria el debat i el canvi d’opinions, afavoria el sorgiment de teoria que va ajudar a molts historiadors a buscar un lloc al partit comunista. És una escola que analitza grans temes lligats a grans transformacions econòmiques i socials, partir dels anys 50 comencen a estudiar temes de historia cultural i intel·lectual i, a diferencia de l’escola francesa no perd de vista el seu interès britànic per la bona narració. Aquesta escola també gira al voltant de una revista que neix el any 1952 anomenada past and present que esdevé una revista de referència i de prestigi mundial. Però també hi ha una altre revista que sorgeix el any 1956 que crea una fractura al comunisme. A Hongria va haver una revolució contra el control soviètic però va ser aixafada pels soviètics. Aquests fets suposen un trauma al comunisme europeu, es produeix una fractura política en el partit comunista britànic entre els historiadors que donen suport a les directrius de Moscou i els que abandonen el partit però no les seves posicions d’esquerra. Aquests historiadors que surten el any 1969 funden la revista Neu left review, que no és estrictament una revista historiogràfica, sinó també política i intel·lectual. Tindrà una importància fonamental en el debat polític .

Autors Maurice Dobb Es considera el fundador de la escola marxista però no és historiador, és economista , un dels més grans. Tracta el tema de l’economia marxista. Christopher Hill Militant del partit comunista als anys 30 va centrar els seus estudis a la Anglaterra del segle XVII. Que fan una revolució que instaura una república a Anglaterra matant al seu rei. Va sr la gran revolució burgesa. Dóna un paper revolucionari a les classes baixes inspirats en els puritans de com un moviment religiós és un element fonamental per entendre el triomf de les idees revolucionaries a Anglaterra. Posa aspectes religiosos a tots els seus estudis. El mundo trastornado, ideario popular extremista en la revolución inglesa del siglo XVII. Dorothy Thompson Va ser una de les que va abandonar el partit comunista però no va ser una activista pels drets socials. El seu àmbit acadèmic es el s. XIX a Anglaterra. La màxima especialista de moviment cartista que eren els que demanaven una carta de drets constitucionals. Va ser una anticipadora de la anomenada història de gènere, és a dir, la historia de les dones. Volia rescatar la memòria dels col·lectius oblidats.

E.P Thompson un dels historiadors més importants del s. XX pel seu compromís intel·lectual i la seva defensa dels valors que ell creia. El 1956 va abandonar el partit comunista britànic però no va abandonar els seus ideals. Líder del moviment pacifista a Europa als 60-70-80 molt crític amb els conservadors i laboristes, principal exponent de la lluita contra els governs de M. Tatxer i defensor de primera línea contra les armes nuclears als 70-80. El 1963 va escriure La formación de la clase obrera inglesa. Són idees rupturistes denunciant els perills de l’estructuralisme ja que pot arribar a uns excessos de teorització, una eina que fa que la història sigui cada cop més teòrica i expliqui menys allò que ha d’explicar. Explica com creix la classe obrera entre el s. XVIII-XIX per rescatar la memòria dels primers obrers sense drets ni condicions i als nens. També vol participar en recordar els ludistes que destruïen les maquines per salvar la seva feina i vides. Thompson veu la formació de l classe obrera es deu més als aspectes culturals als econòmics. Com els pubs anglesos i les seves zones de sociabilització. Obren un nou camí a la historiografia, de com la cultura es fonamental per a la creació d’una classe social, obrint així la porta de la història cultural. Rehumanitza la disciplina històrica posant al centre als individus col·lectius. Eric J. Hobsbawm El historiador mes conegut dels darrers 50 anys. Va ser molt mediàtic i popular, va néixer a una família jueva, va viure a Àustria , Alemanya. Als anys 30 es va traslladar al món acadèmic anglès i al PC Anglès i no l’abandonarà fins el 1991 que el partit desapareix. Durant els fets d’Hongria el 1956 defensa l’acció russa i es manté al partit però als 60 va ser crític amb el comunisme soviètic . Se’l pot resumir en 4 àmbits. -

-

-

El primer i menys estructurat el assaig polític. El segon estudi és del bandolerisme a Europa i al món, però és important perquè ell individua als bandolers i els relaciona amb un fenomen social en el qual sovint aquests personatges tenien una actitud de rebel·lió sense tenir consciencia política, rebels primitius. El tercer és el més polèmic de tots, el nacionalisme. És autor d’un llibre anomenat Nacions i nacionalismes des de 1780 un llibre ideològic i molt criticat. La seva visió sobre els nacionalismes era absolutament negativa ja que ell es considerava un comunista ortodoxa. Va fer un altre llibre d’àmbit nacionalista que es diu La invenció de la tradició, ella va ser coautor i coeditor. El llibre es dedica a desmuntar els mites nacionals que es consideren normals i comuns. El quart va sobre grans obres d’història general del segle XIX-XX trencant les tendències de la postguerra. La gran síntesi d’història universal la va crear amb una trilogia anomenada El llarg S. XIX; el primer volum es diu L’era de la revolució, el segon La era del capital, el tercer age of empires; dels 3 parlem de història política, social, cultural i artístiques. El curt segle XX, es una obra única dividia en 3 parts; edat de la catàstrofe, edat de or i edat de la decadència.

Escola de la postguerra Tenia la voluntat de sintetitzar la historia sense un model positivista, una història quantitativa. Condiciona les escoles i els historiadors om agafa gran pes la demografia.

Cliometria (EEUU) Clio, era la mussa grega de la història, per tant Cliometria vol dir mesura de la història. Abans de la Cliometria hi havia una historiografia més social anomenada New History, d’aquí neix la Cliometria; mesurar científicament. Ells van fer servir els primers ordinadors de la historia. Es limiten a aspectes quantificables.

Autors Robert Fogel És el màxim representant de l’escola tot i ser un economista, autor de assajos en els que utilitza la quantificació per explicar la historia, en un d’aquests assajos desmitifica la importància del ferrocarril per conquerir el oest dels EEUU. Segons els seus estudis l ser molt mes decisiva la navegació dels canals i dels rius navegables. El seu assaig més conegut es diu Temps a la creu, parla del el sistema d’esclavisme era econòmicament profitós i rentable als EEUU, un tema molt polèmic, la abolició del sistema es va dur a terme per motius morals. La Cliometria porta al excés la voluntat de quantificar la història que cada cop s’allunyava més de la gent cosa que provoca una reacció contraria.

Tercera generació de la Escola dels Annals La crisi dels 60-70 es una crisi de models i de joventut, el marxisme comença a entrar en crisi pels fets d’Hongria i el cop de Praga. Comencen a cobrar importància els valors individuals, això comporta avantatges i riscos, es passa de les societats als individus. Es dona mes importància a la llibertat individual que a la igualtat col·lectiva. L’ eurocentrisme de les escoles de postguerra perdia importància i va cap a una ampliació als temes a estudiar. Es recuperen les biografies, la historia política o la historia militar. Amplia els seus horitzons i estudia la historia de la cultura en el sentit mes ampli de la paraula. Es basen en la mentalitat, és més que una idea, és una idea col·lectiva, no imposada; en la majoria dels casos es present a nivell inconscient. En aquest estudi de mentalitats té un paper molt important una disciplina més recent, la antropologia cultural que va tenir un boom als ’60, s’integra en el estudi historiogràfic. Tenen un èxit mediàtic perquè participen en els debats, escriuen a la premsa, venen molts llibres, són intel·lectuals mediatics i d’aquesta manera apropen la història a la gent.

Autors Philippe Ariès Era un pediatra que va estudiar els nens i la infància, escriu El nen i la vida familiar en el Antic Regim. El concepte d’infància es una construcció social perquè a la Edat Mitjana i al Antic Regim no existia aquest concepte ja que, els nens als 3-4 anys ja eren petits adults i ho estudia a partir de fons iconogràfiques. També escriu L’home entre la mort, vol demostrar que també la idea de mort és una construcció social de canvia al llarg dels segles i també fa servir fonts iconogràfiques.

Historiografia alemanya Es classifica en 5 fases:   

 

1a fase: 1910-1930 fase de la impermeabilitat respecte als estímuls i suggeriments de l’exterior i es mostren refractaris a incloure la sociologia. 2a fase: 1930-1945 el pes del nacionalisme es absolut. 3a fase: 1945-1970 un nombre considerable de intel·lectuals estan exiliats d’Alemanya i la seva historiografia reprèn el camí de la primera etapa, molt rígida, sense cap obertura, fent història política. 4a fase 1970-1985 Alemanya torna al centre del debat historiogràfic mundial obrintse a nous camins i influències exteriors. 5a fase 1985-Actualitat és la etapa de la normalització, entra totalment en el joc historiogràfic occidental i mundial.

4a fase - Escola de Bielefeld Les 5 fases tenen punts en comú, com ara el interès persistent per la historia política; la segona característica és una història centrada en lo contemporani. La escola de Bielefeld es va crear el 1971 amb gent jove i disposada a canviar el model historiogràfic alemany. Van crear la seva pròpia revista que traduïda es diu Historia i Societat creada el 1975.

Autors Jürgen Kocka Neix el 1941 als sudets. Es conegut pels seus Estudis de les empreses, sobretot a l’empresa Siemens i els seus obrers. Serà un dels protagonismes més destacats del gran debat sobre el nazisme i el holocaust. Hans – Uldrich Wehler Va néixer el 1931, va ser fundador de l’escola, va estudiar el II Raich de Bismarck del 18711918 és el seu màxim especialista i aporta importantíssimes innovacions de diferents camps. Estava convençut que alhora de fer història política son fonamentals es aspectes socials abans que els polítics. És el punt de referència de la teoria del Sonderweg(camí especial fent referència a la història recent d’Alemanya.

Sonderweg Neix a Alemanya a finals del XIX, al segon Raich amb el kàiser Guillem II. Un període on el nacionalisme es fa fort a nivell europeu. Els historiadors alemany diuen que el seu nacionalisme evoluciona amb patrons diferents. Alemanya no és, ni ha de ser una democràcia burgesa liberal com Anglaterra o França, perquè segons els intel·lectuals són països decadents, corruptes, amorals. Tots aquests defectes debiliten als 2 països, sense força interior, destinats a morir. Diuen que tampoc son un país tirànic i autocràtic com Rússia, econòmicament poc desenvolupada i econòmicament enrederida. Alemanya es col·loca al centre i agafa el millor dels 2 blocs; té una economia industrial forta però té un sistema autoritari fort que impedeix la corrupció moral i econòmica. Es considera un camí positiu, i durant la I Guerra Mundial encara es defensava el model i tot i perdre la guerra el concepte segueix viu. Al 1933 el concepte evoluciona amb la mateixa divisió, el règim nazi agafa el concepte i el desenvolupa amb els seus mateixos patrons canviant Rússia per URSS, és un concepte de valor positiu. Entre 1945 i 1970 desprès de la II Guerra Mundial el concepte segueix existint però no l’utilitzen els alemanys, el fan servir historiadors occidentals canviant el valor del concepte i li donen un valor negatiu, dient que la única forma d’explicar el que va passar i entendre perquè van provocar les 2 Guerres Mundials i van crear un holocaust es perquè van agafar un camí diferent.

1970 – actualitat Wehler es qui li va donar una definició completa i generalment acceptada. Ho fa, començant a estudiar les formes per les quals es va unificar Alemanya al segle XIX. Diu que les elits de poder no van mai apostar per una unificació liberal ni democràtica. Van tenir una possibilitat però va fracassar el 1848 el any de les revolucions. Es va intentar unificar el país amb un model pseudoliberal i pseudodemocràtic. La unificació realitzada per Bismarck és una unificació feta i teoritzada des de les èlits. Aquestes elits es van col·locar dins del nou estat com a factors no democràtics. Dins del nou estat hi ha moviment socialista però les elits es van mantenir fent petites concessions a la població. Afegeix el concepte del imperialisme social, diu que la agressivitat de l’Alemanya del Kàiser es devia a una voluntat de les elits de poder i el objectiu era distreure l’atenció de l’opinió pública. Amb la República de Weimar hi va haver una separació de poders amb una de les constitucions més democràtiques de la historia juntament amb la de la Segona República Espanyola. Però les estructures antidemocràtiques es mantenen perquè el exèrcit i la gran burgesia i la gran indústria i els grans terratinents i la burocràcia encara són molt antidemocràtiques.

Diu que el Sonderweg va desaparèixer el 1945 i que els nazis son una evolució perfectament conseqüent de l’evolució d’Alemanya, mentre que els conservadors diuen que els nazis eren un parèntesi en la historia d’Alemanya. Una altre interpretació del nazisme es la dels historiadors conservadors que diuen que no es ni lògic ni conseqüent i critiquen Wehler i la seva teoria. M. Stürmer Es un historiador contemporani i conservador que col·labora amb el govern de la època; que critica la teoria del Sonderweg. Ell diu que el totalitarisme no es devia a les èlits antidemocràtiques. Li dona una clau geogràfica, que es particular, que està al centre d’Europa ; que no té grans fronteres naturals tret dels Alps. Per això es veu obligada a adoptar un règim autoritari. El sr. Kocka li respon dient-li que aquesta teoria no hi ha per on agafar-la perquè Suïssa i Polònia tampoc en tenen .

Cap a la meitat dels ’80 el debat sobre l’aparició del nazisme explota, el debat se li diu HISTORIKERSTREIT que vol dir “debat dels historiadors”. Sorgeixen 2 posicions de historiadors alemanys que creen un caldo de cultiu del debat que son les posicions del sr. Stürmer que diu que els alemanys han d’adoptar un patriotisme positiu referint-se a que han de ser orgullosos del seu passat, sense complexos de culpabilitat ja que tots els països han passat males èpoques; no tenir vergonya constantment, no negar les accions del nazisme però no reprimir un legítim orgull. Va crear una enorme polèmica entre les esquerres que diuen que hi ha un intent d’amagar i oblidar el passat i que com a garantia de democràcia, Alemanya esta condemnada a recordar el nazisme sempre; que adoptar el patriotisme seria apartar el record. El segon moment tens el crea un altre historiador conservador anomenat A. Hillgruber que publica un llibre en el qual parla del final de la II GM el 1945 on diu la afirmació: que els patiments de les poblacions civils alemanyes el 1945 que van ser expulsats o morir van patir terriblement però el seu patiment es pot parangonar al patiment dels jueus als camps d’extermini. Els progressistes van trobar intolerable que els dos se’ls posi en un mateix sac. La data d’in...