Karl Marx PDF

Preview

Summary

Bloc 3. Elements fonamentals del pensament sociològic clàssic. Karl Marx: La sociologia de les relacions socials: La critica de l’economia política. Materialisme, mode de producció i classes socials. Origen, desenvolupament i estructura social del capitalisme. La religió i la seva desaparició. Les i...

Description

Bloc 3. Elements fonamentals del pensament sociològic clàssic. Karl Marx: La sociologia de les relacions socials: La critica de l’economia política. Materialisme, mode de producció i classes socials. Origen, desenvolupament i estructura social del capitalisme. La religió i la seva desaparició. Les incomoditats de la modernitat: Biografia (1818 – 1883): -

Marx neix a Treveris (alemanya) en el si d’una família jueva convertida al protestantisme per evitar problemes. Va començar a estudiar Dret a la Universitat de Bonn però es va passar a estudiar Filosofia a la U. de Berlín. Es va casar amb Jenny von Westphalen, una jove aristòcrata i varen tenir 6 fills (3 moren). Va tenir un altre fill amb la criada, que va ser adoptat per Engels. Va descartar treballar de professor i es va dedicar a escriure a la revista “La gaseta renana” articles sobre la realitat social. A causa de la crítica a la revista a la societat i la política va ser censurada i Marx es va explicar a París. A París funda una revista i segueix la seva critica social, per la que serà també tancada pel govern. Coneix el que serà el seu màxim col·laborador i amic: Engels. Escriu els Manuscrits econòmico-filosòfics. És també expulsat de França i s’exilia a Brussel·les. A Brussel·les funda la “Lliga dels comunistes”. Es declara “apàtrida, ateu i revolucionari” (FOTO) A Londres la família Marx viu amb pocs recursos econòmics, essent ajudat per Engels. Marx escriu la seva obra magna El Capital (British Museum). Funda i organitza la Primera Internacional (Associació internacional de Treballadors). S’oposa a la tesis dels anarquistes. Mor a Londres 1883, on hi és enterrat.

1 Antecedents: Herència Marxista: Ideologia i pensaments de Marx sovint són mal interpretats per diversos lectors. -

Ignorada (Parsons) o en alguns llocs la única teoria considerada Crítiques de poc científics, d’ideòleg: Els Neo - marxistes acaben situant-se només en els Sistemes, defensant que aquests sistemes anul·len el paper dels subjectes (agència), quan en realitat Marx defensava que els subjectes si que podien actuar per canviar es sistema i no ser anul·lats.  Fins als anys 60s. (Exemple: Althusser publica un suposat resum del llibre del Capital per ser divulgat, quan en realitat no s’havia llegit el llibre de Marx. I més tard, Marta Harnecker, alumna d’Althusser va fer un resum, del resum d’Althusser).  Això porta a un error: interpretar al Marx jove com un revolucionari amb ganes de canvi, i al Marx adult amb un home que ha perdut les ganes de canviar el sistema.

-

Marx cita:

2 El projecte filosòfic de Marx: Les fonts del pensament marxista: -

El socialisme utòpic. Hegel i els Hegelians d’esquerra. L’economia política anglesa.

La filosofia té una finalitat pràctica: transformar el món. 2.1. El socialisme utòpic: Henri de Saint-Simon (1760 – 1825): -

-

Aristòcrata, arruïnat al final de la seva vida. Fundador del socialisme francès, influencia Marx, Compte i Durkheim (Compte va ser el seu secretari). Els propietaris Industrials han de governar, i els intel·lectuals han de guiar espiritualment la societat  (Idea del mèrit: Cadascú té el que es mereix). Necessitat de reorganitzar la industrialització segons una nova escala de valors, però sense deixar de ser el que som. “El major bé per al major número possible”. A través de l’educació cal eliminar l’avarícia que domina la societat, avançar com a persona i adoptar uns valors més ètics i morals. “De cada uno según sus cpacidades a cada uno según sus necessidades”. Emancipació total de la dona. Deixa molt pocs deixebles.

Charles Fourier (1772 – 1837): -

-

Neix a Besanoç. Fill d’un petit empresari, més interessat en l’arquitectura que en els negocis però al no tenir sang noble no és acceptat a l’escola d’enginyeria, cosa que després es va alegrar ja que li va permetre dedicar la seva vida “al bé de la humanitat”. Rep una gran herència del seu pare, i es dedica a viatjar i a treballar en diferents sectors. La cooperació és el secret de l’èxit social i de millora de la productivitat. Proposa l’eradicació de la pobresa a través d’assegurar bons salaris. Falansteris: edificis de 4 pisos, on a dalt hi viurien els rics, a sota els pobres, designats pels seus interessos i els seus desitjos, amb incentius per a millorar la pròpia situació. D’acord amb la seva classificació de personalitats, feia les combinacions de persones que hi viurien. Estarien governats per un congrés mundial de falansteris. (FOTO)

Robert Owen (1771 – 1858): -

-

-

Neix a Newtown (UK). Es casa amb la filla d’un propietari d’un moli on la majoria de treballadors eren menors que vivien amb molt males condicions. Ell introdueix canvis per a la compra de productes de més bona qualitat, assentant les bases de les cooperatives de consumidors o també de les llars d’infants a Anglaterra. La millora de les condicions de visa dels treballadors va repercutir en la millora de la qualitat i productivitat (cub de colors per indicar la qualitat del treball que realitzava cada treballador). El caràcter humà és conseqüència directe de les circumstancies en les que es neix, es viu i es treballa. La qualitat del treball està relacionada amb la qualitat de vida. Intents de replicar l’experiment que fracassen: Millorar les condicions de vida obrers: habitatge, higiene, educació, salaris, limitació jornada laboral, prohibició del treball infantil... Bancs obrers (unitat: hora de treball). Reforma gradual. Creació de la Gran Consolidated Trade Union. New Lanark era un put de pelegrinatge per a tots els reformistes socials. Es pren com un model a partir del qual reforma tota la societat.

Pierre Joseph Proudhon (1809 – 1865): -

-

Pare de l’anarquisme. Preu just estricta remuneració del treball. Distinció propietat dels mitjans de producció / propietat fruits del treball. Eliminació de l’Estat. “L’eliminació de l’autoritat és una condició necessària per la independència...... (FOTO). La filosofia de la misèria  Marx li respon amb la misèria de la filosofia.

2.2 Hegel i els Hegelians d’esquerra: 2.2.1 Dialèctica: -

Hegel ho aplica a les idees, Marx a la ciència de les relacions socials existents en el món material. Marx comença a qüestionar la separació tant estricta entre idealisme i materialisme. Mentre els idealistes, la consciència o l’esperit ho és tot, els materialistes, pensaven que la ment és un simple mirall passiu de la realitat. La història del futur ha de passar per estadis més perfectes i superiors, el mateix en matèries com la religió, dret i moral (optimisme històric).

-

No hi ha una única i unidireccional relació causal entre les diverses parts del món social. Hi ha retroalimentació entre els factors i en la totalitat dialèctica de la vida social.  Exemple: L’explotació classe treballadora: Més insatisfacció i més mobilització classe treballadora: Més explotació per a mitigar la mobilització.

-

Els valors socials no són separables dels fets socials . És impossible apartar els propis valors de l’anàlisi de la realitat social i tampoc és desitjable, seria produir una sociologia inhumana. La implicació no és equivalent a imprecisió de les observacions, al contrari, li van donar una visió excepcional del que estava passant, amb menys passió, més profunditat, més rigorosa. La realitat és complexa, les línees divisòries entre els fenòmens del món social no son clares i els fenòmens socials es barregen gradual i imperceptiblement.

-



-

-

-

Exemple: Capitalistes i proletariat: capitalistes que s’arruïnen, treballadors que s’enriqueixen.

Necessitat d’entendre les diferents unitats, parts o fenòmens dels fets socials interrelacionats. Això NO vol dir que el futur estigui DETERMINAT, PREESTABLERT o INALTERABLE. El món social està en constant canvi, no s’admet cap tipus d’orientació determinista o un model simple. El futur es pot basar en un model contemporani, però NO de forma inevitable.  Exemple: el proletariat del present ha d’actuar per tal que arribi el socialisme, NO esperar passivament a que aquest arribi per si sol. Entendre el passat, el present i el futur interrelacionats:  Interès per les arrels històriques del Capitalisme (crítica als pensadors anteriors per no haver incorporat aquesta visió).  Preocupació per la orientació futura que agafarà la societat: Ofereix una visió normativa de la societat del futur, i proposa un pla d’acció concret pel present per arribar a aquesta societat. NO HI HA RES INEVITABLE. Tot i que Marx, analitza la lluita de classes entre la classe treballadora i la capitalista anticipa una revolució i un nou tipus de societat, no les considera inevitables.  Exemple: La classe treballadora s’ha d’esforçar per a que aquesta nova societat arribi i tot i així, no es garanteix que arribi.

2.2.2 Materialisme Històric: Condicions materials. Conflicte entre classes és el motor del desenvolupament històric. (Capitalisme: font de les transformacions socials més profundes de l’era moderna. Conflicte de Classes constant i permanent).

-

Tesis-Antitesis-Tesis: El model filosòfic sosté que un fenomen social implica inevitablement una forma oposada a la seva forma original i que el xoc entre les dues formes dona lloc inevitablement a una nova forma social sintètica.  TESI: La societat capitalista-burgesa i la propietat privada.  ANTITESI: seran substituïdes per la dictadura del proletariat, l’Estat proletari.  TESI: Comunisme, on l’Estat serà abolit, els mitjans de producció seran una propietat col·lectiva i no existiran les diferències de classe.

Com s’organitza la societat? -

-

La infraestructura: el mode de producció (condicions materials que ens condiciona la manera de pensar i la percepció de la realitat).  Mitjans de producció: Tipus de tecnologia utilitzada per produir béns.  Relacions de producció: Relacions humanes establertes sota els mitjans de producció (entre treballadors, dominació/submissió entre els treballadors o els caps, i propietat i distribució de béns valorats per la societat). La superestructura: les institucions socials com la família, la religió, el dret, etc. (citació dossier p. 54 – 55 “Les idees de la classe dominant (...) , son les idees el seu somni.”)

Segons Marx l’economia és “la base real (...). El mode de producció de la vida material condiciona el procés de la vida social, política i espiritual en general” (1959). Relació infraestructura – superestructura: Canvi social. -

-

El canvi social és induït per les condicions materials (INFRAESTRUCTURA): la influència de les causes econòmiques. Marx: “L’existència determina la Consciència”. Weber: La consciència determina l’existència. DICTADURA DEL PROLATERIAT. DETERMINISME ECONÒMIC (A vegades la superestructura també pot canviar la infraestructura).

*Superestructura: Tres idees Claus de la ideologia: -

-

Representen els interessos de la classe dominant Reflexen una realitat truncada: interpretació determinada de la realitat. Poden ser coercitives: Coactives i influenciables per la població. Les ideologies serveixen per a fomentar l’explotació del proletariat, no funcionen per si soles, operen a través d’actors. Les ideologies determinen les accions de la classe dominant que tenen una influencia en els pensaments i les accions del proletariat. Així doncs, s’acaba creant una falsa consciència. La consciència de classe no és suficient, cal una lluita ideològica que ens permeti superar revolucionàriament la ideologia dominant, que els poderosos tracten que tothom fai seva, fins i tot si atempta contra els seus interessos de classe.



Falsa consciència: Visió il·lusòria de la realitat a traves de la qual la classe explotada pot arribar a adherir-se, enganyada i de forma crèdula, als valors i formes de vida que afavoreixen els explotadors.

2.2.3 Lluita de classes: -

-

Motor de la història De “classe en sí” (grup persones de diferents regions del món que pateixen unes condicions materials similars en un sentit ampli) a “classe per sí” (consciència de classe entre els membres de la pròpia classe). Proletariat: “no té res més a perdre excepte les seves cadenes”. Oportunitat històrica.

2.2.4 Tesis sobre Feuerbach: Ludwig Feuerbach (1175 – 1883): -

-

La esencia del cristianismo, 1841. Feuerbach diu que la religió és un corpus d’idees i valors produïts pels éssers humans en el curs del desenvolupament cultural, però erròniament projectats en deus o forces divines. Com que els éssers humans no entenen per complet la seva pròpia història, tendeixen a atribuir valors i normes creats socialment a les activitats dels déus.  Exemple: Deu Manaments.

-

Alienació: establiment de déus o forces divines com a diferents dels éssers humans. Valors i idees creats per l’home arriben a creure’s producte d’éssers aliens o independents (forces religioses i déus).

-

Efectes Negatius, però també gran esperança per al futur.

-

Una vegada que els éssers humans comprenguin que els valors projectats en la religió són realment els seus propis valors, aquests seran susceptibles de realitzar-se en aquesta terra i no es poden definir a un més enllà. 

Exemple: Els mateixos éssers humans poden apropiar-se dels poders que es creu que té Déu en el cristianisme.

Crítica de Marx: 1. Feuerbach no té en compte la infraestructura (condicions materials), que al cap i a la fi és el que influeix a la superestructura (manera de veure les coses). 2. El fet de no reconèixer la infraestructura tampoc tenen en compte l’ agència humana (importància dels obrers en la història). 3. Praxis; Hi ha d’haver una dialèctica entre la teoria i la pràctica. 4. Els intel·lectuals defensen un punt de vista burgès, per tant per la seva existència acaben defensant un món que és el seu.

5. Els filòsofs i pensadors només han interpretat el món quan del que es tracta és de transformar-lo. 2.2.4 Marx i la Religió: -

-

-

La religió havia estat “l’opi del poble”. La religió posposa la felicitat i les recompenses a una vida en el més enllà: acceptació resignada de les condicions existents en aquesta vida. L’atenció es desvia des de les desigualtats i injustícies d’aquest món a la promesa del que ha de venir en el següent. La Religió com a Superestructura, com a ideologia. Les creences i valors religiosos solen proporcionar justificacions per a les desigualtats de riquesa i poder.  Exemple: “els mansos heretaran la terra” humilitat i no de resistència a l’opressió. Marx accepta la concepció que la religió com a autoalienació humana. Moltes vegades es creu que Marx menyspreava la religió però aquesta idea està molt lluny de la veritat: “cor d’un món sense cor”. La religió desapareixerà i ha de desaparèixer en la seva forma tradicional: els valors positius encarnats en la religió poden convertir-se en ideals directrius per millorar la sort de la humanitat en aquesta terra, no perquè els ideals i els valors en si mateixos siguin erronis. No hauríem de témer als déus que nosaltres mateixos hem creat i hem de deixar d’atribuir valors que podem representar nosaltres mateixos.

La qüestió jueva (K. Marx), escrita l’any 1843. -

-

L’existència de la religió és l’existència d’un defecte. Religió com a forma d’alienació (explicació del món com fruit de forces alienes a ell mateix, necessitat de recórrer a intermediaris que ell mateix inventa: quan s’assoleixen les condicions de llibertat efectiva, llavors la religió no serà necessària). Diners i religió: exemples de la manca de vinculació real entre tots els membres d la societat (de la qual només ens podem alliberar a través de l’emancipació col·lectiva dels mateixos).

3 Bibliografia de Marx: La Sagrada Família (1844). Primera col·laboració de Marx i Engels. Títol Sarcàstic que rep l’obra de Marx i Engels dirigida contra l’ingenu idealisme revolucionari de jover hegelians com Bruno Bauer, Edgar Bauer i Egbert Bauer, entre d’altres. Crítica a Bruno Bauer: defensa que la societat es pot transformar només a través de l’exercici de la filosofia crítica (influència notable del racionalisme de la il·lustració). Postura compartida pels joves hegelians.

Engels i Marx fan una crítica dura a aquesta postura que consideren ingènua, argumenten que les idees no son independents sinó que estan arrelades i depenen de les circumstàncies materials de les que sorgeixen. Per si soles NO poden enfrontar-se i transformar les condicions de vida. La ideologia alemanya. Escrit durant 1845 – 1846, però no publicat integrament fins el 1932. Primeres tesis del materialisme històric: exposició de la teoria de la història de Marx. Llibre més ampli i una mica caòtic. Marx i Engels contra Feuerbach, Bauer i l’individualista Stirner, que creia en el poder de l’esperit de l’individu front al pesa de les estructures socials i les forces culturals i simbòliques provinents de les classes de lluites. -

Crítica als filòsofs i científics socials alemanys: el seu desinterès per la realitat, per l’home socialment indexat. Crítica als filòsofs i científics socials alemanys: Conceben l’home i la ideologia com quelcom espiritual, separat dels interessos materials de classe. Crítica al idealisme dels neohegelians: pàgines 17 , 18 i 26-27 dossier. Bàsicament Marx crítica als neohegelians ja que creuen que l’autentica realitat es troba en el món de les idees, i que els canvis socials per tant, s’han de cercar en aquesta món. Però Marx diu que en el fons el món de les idees és un simple reflex del món material (còpia) i el canvi social s’ha d’ iniciar des del món material.

Anàlisi materialista, com anàlisi científic. Escrit durant 1880 per Engels. Des de la perspectiva del materialisme històric, critica a Owen i Fourier.

4. Fet històric “...els homes han de poder viure per a poder “fer la història”. Però resulta primordial i indispensable per a viure poder beure, menjar, allotjar-se, vestir i encara algunes coses més. El primer fet històric és, doncs, la producció de la vida material en si, i és, veritablement, un fet històric, una condició fonamental de tota història que encara avui, com fa milers i milers d’anys, cal acomplir cada dia, cada hora, només per mantenir els homes en vida”. “...una vegada satisfeta la necessitat, l’acció de satisfer-la condueix a unes noves necessitats.” “els homes, decididament posats a renovar cada dia la pròpia vida, comencen a crear altres homes, a reproduir-se: És la relació entre home i dona, entre pares i fills, es la família. Produir la vida, tant la pròpia amb el treball com la dels altres amb la procreació, ens apareix així des d’ara com una doble relació: natural i social en sentit d’acció conjugada de diversos individus)...” Consciència

4.1 Relació entre les nacions depèn del grau de desenvolupament de les seves forces productives: -

“Divisió del treball a l’interior d’una nació comporta primer, la separació entre el treball industrial i comercial per una banda i l’agrícola per l’altra. La forma més exacta de jutjar el grau de desenvolupament obtingut per una nació, es observar el seu nivell en la divisió del treball. Cada nova força productiva té com a conseqüència un nou perfeccionament en la divisió del treball...”

4.2 Divisió del treball: -

“Aquests tres moments, la força productiva, l’estat social i la consciència, poden i deuen entrar en conflicte entre elles, car per la divisió del treball esdevé possible i succeeix efectivament que l’activitat intel·lectual i material (el divertiment i el treball, la producció i el consum) caiguin repartits en diferents individus. (...) aquesta divisió del treball implica al mateix temps el repartiment del treball i dels seus productes, distribució desigual en veritat, el ...