La plaça del diamant PDF

Preview

Summary

Resum i anàlisi del llibre La plaça del diamant...

Description

La plaça del Diamant Mercè Rodoreda

La plaça del Diamant

Sumari 1. INTRODUCCIÓ................................................................................................3 2. BIOGRAFIA DE L'AUTORA..............................................................................4 2.1 Vida de Mercè Rodoreda............................................................................4 2.2 Trajectòria literària de Mercè Rodoreda......................................................5 3. RESUM DE L'OBRA.........................................................................................6 4. ESTRUCTURA.................................................................................................7 5. TEMES..............................................................................................................8 6. PERSONATGES...............................................................................................9 7. SIMBOLOGIA..................................................................................................11 8. TRACTAMENT DEL TEMPS..........................................................................14 9. TRACTAMENT DE L'ESPAI...........................................................................15 10. ASPECTES FORMALS................................................................................16 11. CONCLUSIONS............................................................................................17 12. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA....................................................................18

2 Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant

1. INTRODUCCIÓ Aquest monogràfic és un anàlisi de l'obra de Mercè Rodoreda titulada La plaça del Diamant. D'aquest llibre s'han estudiat els aspectes bàsics d'una obra, com la biografia de l'autor, el resum, l'estructura, els temes que hi apareixen o els personatges, així com la simbologia i el tractament espaciotemporal, entre d'altres. La plaça del Diamant és una de les lectures obligatòries del segon curs de batxillerat i, per tant, poden aparèixer conceptes de l'obra en el pròxim examen de Selectivitat. Per aquest motiu, la raó principal per la qual s'ha elaborat aquest monogràfic és treballar els conceptes del llibre a fons i de manera ordenada. Un cop finalitzat el treball, els objectius principals que es pretenen haver assolit són els presentats a continuació: 

Conèixer l'argument de l'obra així com les seqüències d'accions que configuren el desenvolupament de la mateixa.



Conèixer, també, tots els personatges que integren l'obra i valorar el seu paper i evolució dins l'obra.



Conèixer el context social, cultural i literari de la primera meitat del segle XX.



Conèixer els aspectes fonamentals de la vida i l'obra de Mercè Rodoreda.



Llegir sencera La plaça del Diamant. 3

Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant 

Utilitzar la lectura com a font d'informació. La metodologia seguida per elaborar el treball ha estat, primerament, la

lectura del llibre. Abans de configurar el treball, el llibre ha estat llegit i s'ha anat subratllant allò considerat més rellevant per tal després utilitzar-ho en el treball, com per exemple les cites. Seguidament, s'ha cercat informació en webs especialitzades en literatura i, després de sintetitzar tota la informació (tant la que es pot extreure directament del llibre com la dels documents en línia) s'han anat configurant els diferents apartats que componen la totalitat del treball.

2. BIOGRAFIA DE L'AUTORA 2.1 Vida de Mercè Rodoreda Mercè

Rodoreda

neix

a

Barcelona

el

10

d'Octubre de 1908. És coneguda principalment com a novel·lista

i

contista,

però

també

escriu

obres

dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa és solitària ja que és filla única i, a més, només va a escola entre les set i deu anys, canviant un cop d'escola. No obstant, és molt estimada pels seus pares i sobretot pel seu avi, qui l'inculca la passió per la lectura i les flors. La mort del seu avi marca molt la seva adolescència. L'any 1928 es casa amb el seu oncle matern Joan Gurguí, qui és catorze anys major que ella i qui havia tornat d'Amèrica amb una certa fortuna. Un any després d'aquest desaprovat casament neix el seu primer fill, Jordi Gurguí. Totes aquests fets esdevenen per l'autora en una experiència traumàtica. Degut a això a principis dels anys trenta s'inicia en la literatura convertint-la en una alternativa d'evasió d'aquell entorn. S'inicia en una carrera de perfeccionament progressiu: comença a col·laborar als diaris i revistes més prestigiosos d'aquells anys escrivint contes i publicant novel·les, com Sóc una 4 Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant dona honrada (1932), Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936). Alhora que escriu entra a treballar al Comissariat de Propaganda de les Lletres Catalanes. El 21 de Gener de 1939 emprèn el camí cap a l'exili i s'instal·la amb altres escriptors catalans, com Pere Quart, Pere Calders o Agustí Bartra, als voltants de París. És en aquest moment que l'autora enceta una intensa relació sentimental amb Armand Obiols, qui alhora estava casat amb la germana de l'escriptor Francesc Tabal. Temps després, a diferència d'altres autors catalans que marxen cap a Amèrica, Mercè Rodoreda i Armand Obiols opten per quedar-se a França coincidint amb l'entrada dels nazis, moment en què han de marxar a peu en llocs més segurs. Viuen a Llemotges i a Bordeus i l'any 1946 tornen a París. Aquesta època de duresa de supervivència durant la qual no pot avançar en la seva trajectòria literària. Temps després comença a escriure poesia lírica. L'any 1949 és proclamada Mestra en Gai Saber. L'estabilitat econòmica li arriba quan Armand Obiols comença a treballar a finals dels anys cinquanta com a traductor en les Nacions Unides; Mercè Rodoreda entra en una etapa de creativitat enorme. És en aquest moment que escriu La plaça del Diamant. A principis dels anys vuitanta retorna a Catalunya i esdevé membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Malalta de càncer, mor finalment el 13 d'abril de 1983 en una clínica de Girona. 2.2 Trajectòria literària de Mercè Rodoreda Mercè Rodoreda escriu principalment novel·les i contes, però també ha escrit unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica.

5 Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant La seva trajectòria literària s'inicia quan comença a col·laborar en forma de contes i novel·les amb diaris i revistes de prestigi. Les seves primeres novel·les són Sóc una dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936) i Aloma (1938), aquesta darrera guanyadora del premi Crexells. La seva trajectòria es veu afectada per les dures condicions de supervivència a què es veu exposada quan es troba a París. No obstant, cap al 1947 comença a escriure sonets que li donaran la idea per a un recull poètic anomenat Món d'Ulisses. Nou d'aquests sonets es publiquen a la Revista. també guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Londres l'any 1947, els de París l'any següent i els de Montevideo l'any 1949, moment en què també és anomenada Mestra en Gai Saber. L'etapa de creativitat de Mercè Rodoreda arriba quan a Armand Obiols, amb qui mantenia una relació, comença a treballar com a traductor a les Nacions Unides. L'autora escriu obres, sobretot contes, com Vint-i-dos contes (1958), Jardí vora el mar, La plaça del Diamant i La mort i la primavera. El 1960 envia La plaça del Diamant (amb el títol Colometa) a la convocatòria del premi Sant Jordi però és eliminada. No obstant, li publiquen l'obra dos anys després. L'any 1966 li atorguen el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies, obra que posteriorment rep dos premis més: el de la Crítica (1967) i el Ramon Llull (1969). Durant aquesta època escriu La meva Cristina i altres contes (1967), Jardí vora el mar (1967) i la segona versió d'Aloma (1969). Quan torna a Catalunya conclou la seva trajectòria literària amb la producció d'obres com Mirall trencat (1974), Tots els cintes (1979) i Viatges i flors (1980). Alhora, en aquesta etapa li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980.

3. RESUM DE L'OBRA La història de La plaça del Diamant té lloc a la ciutat de Barcelona. 6 Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant La primera escena s'inicia quan la Natàlia, qui és una noia tímida, coneix una nit en el ball de la plaça del Diamant a en Quimet, un jove fuster. Després de quedar uns quants dies i un cop la Natàlia deixa el seu promès, en Pere, la Colometa (que és el nom que rep la Natàlia per part d'en Quimet) i en Quimet es casen. Aprofitant el casament per marxar a viure junts, amb l'ajuda d'en Cintet, qui és un amic d'en Quimet, la parella troba un pis amb un terrat i el compren. La Colometa és obligada per en Quimet a deixar la pastisseria on treballa per evitar qualsevol mirada del pastisser (qui segons en Quimet la mira massa), i es dedica a cuidar de la casa. Temps després, la Colometa es queda embarassada del seu primer fill a qui anomenen Antoni. Un capvespre arriba en Quimet a casa amb un colom ferit i un embut: dos grans símbols importantíssims en l'obra. A partir d'aquest primer colom la casa es va omplint de coloms fins que el terrat esdevé un gran colomar. El negoci a la botiga de mobles d'en Quimet no va gaire bé i l'economia de la casa es veu enfonsada; la Colometa ha de posar-se a treballar per poder donar de menjar als seus fills. Afortunadament, troba feina netejant cases. Un any i mig després neix la segona filla, la Rita. Temps després, amb l'esclat de la Guerra Civil, en Quimet ha d'anar a lluitar al front d'Aragó i deixa a la Colometa amb la casa i els dos fills. L'amo pel qual treballa la Colometa la fa fora de la feina i, a mesura que va passant el temps, aquesta es va quedant sense diners. Un dia li arriba la notícia que el seu marit és mort en batalla i s'enfonsa; no té diners per mantenir als seus fills ni tampoc se sent estimada per ningú, i decideix matar als seus fills i suïcidar-se ella mitjançant un embut i salfumant. Quan es disposa a comprar el salfumant a ca l'adroguer, aquest li ofereix feina a casa seva. Poc després d'entrar a treballar a casa de l'adroguer aquest últim li proposa matrimoni i la Colometa accepta. La situació de la Colometa i els seus 7 Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant fills comença a millorar fins arribar al punt que l'Antoni i la Rita poden tornar a estudiar. L'obra conclou amb el casament de l'Antoni (l'adroguer) i la Colometa juntament celebrat amb el de la Rita i en Vicenç, qui és un amic de la família.

4. ESTRUCTURA La història es troba formada principalment per tres parts essencials. Les divisions que marquen el pas d'una part a una altra són els canvis de mentalitat que té la Colometa, el personatge principal, i l'evolució político-social de l'època, és a dir, proclamació de la Segona República Espanyola, l'esclat de la Guerra Civil i la postguerra. 

La primera part. En aquesta primera part s'observa la pèrdua progressiva d'identitat de la Natàlia. De fet és aquí quan abandona el seu nom original i passa a anomenar-se Colometa per imposició d'en Quimet. En Quimet és una figura que marca molt el personatge de la Colometa ja que representa una pressió constant, sempre mostrant la seva superioritat masclista abusant de la Colometa omplint-li la casa de coloms. A més, la deixa a càrrec de la casa, del fill (encara no ha tingut a la Rita) i dels coloms. En aquesta part la tensió social no afecta tant a la Colometa però sí a en Quimet, qui participa contínuament en manifestacions a favor de la República.



La segona part. Aquesta part es veu marcada per un seguit de fets que fan que la Colometa es vegi obligada a evolucionar. Per exemple, en el moment en què li donen la notícia que el seu marit Quimet és mort en el front de la Guerra Civil, la Colometa es veu perduda sense el seu marit i no sap com sortir de la misèria en què es troba fins a tal punt que acaba decidint matar els fills i seguidament suïcidar-se ella.



La tercera part. En aquest últim tram de la història la Colometa tracta de recuperar definitivament la seva identitat. L'Antoni, qui encarna la figura de salvació de la Colometa, és un personatge clau per evitar la mort de la Colometa i els fills. Esdevé el seu marit i l'ajuda a retrobar-se amb la seva identitat, la mateixa que tenia abans de conèixer en Quimet. L'escena es 8

Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant tanca amb la Colometa gravant amb un ganivet el nom de Colometa a la porta de l'antic pis on vivia amb en Quimet, imatge que significa el tancament i la mort del personatge de la Colometa i el ressorgiment de la Natàlia.

5. TEMES El tema principal de l'obra és la vida de la Natàlia, una noia jove del barri de Gràcia que ha de sortir endavant amb els seus dos fills en època de misèria. Tota la història està narrada per ella mateixa en primera persona, incloent els sentiments que experimenta en cada situació. El masclisme també és un tema molt accentuat al llarg de la història, sobretot en els moments de parella entre en Quimet i la Colometa. Tot just quan s'acaben de conèixer, en una de les converses entre la Colometa i en Quimet la Colometa li pregunta: ("I si una cosa no m'agrada de cap de les maneres?" ), al que en Quimet respon ("T'ha d'agradar, perquè tu no hi entens"). A més, en algunes ocasions la Colometa se sent com un colom més del terrat, que ocupa la casa i ha de trobar el seu propi menjar ("Em va buidar la golfa de totes les coses que jo hi tenia: el cove de la roba, les cadires mitjanes, la caixa de la roba bruta, el cistell de les gafes,...").Per últim, apareixen diversos subtemes que configuren el context històric i social, com per exemple la proclamació de la Segona República, l'esclat de la Guerra Civil o la difícil vida de la postguerra.

6. PERSONATGES L'obra de La plaça del Diamant gira entorn la vida de la protagonista principal, la Colometa. No obstant, a mesura que el temps avança van apareixent nous personatges que són claus per entendre l'evolució del personatge principal. Entre els personatges principals, és a dir, els que tenen més rellevància en el desenvolupament dels fets, trobem: 

Natàlia (o Colometa): És una noia jove i ingènua que viu en el barri de Gràcia a la ciutat de Barcelona. A l'inici de l'obra és molt innocent i 9

Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant no s'adona gaire de la realitat que l'envolta. No obstant, mica en mica va creixent i se n'adona de que la vida no és tan bonica com li semblava. Al llarg dels anys evoluciona; la Guerra Civil i la mort del seu marit, en Quimet, li fan veure el món amb altres ulls i s'adona que ha de lluitar pels seus fills i per no ser trepitjada, tot i que hi ha punts en l'obra en que presenta molta debilitat i dependència a la figura de l'home. 

Quimet: Esdevé el primer marit de la Natàlia. Representa en la seva totalitat la figura de l'home masclista i possessiu que obliga a la seva dona a dedicar-se a la casa i als fills obligant-la a deixar la feina. Durant la Guerra Civil va haver d'anar al front d'Aragó on va ser assassinat.



Antoni: És l'adroguer on la Natàlia compra, inicialment, les veces pels coloms de casa i, al final de l'obra, on té la intenció de comprar el salfumant per matar els fills i suïcidar-se. Quan l'Antoni se n'adona que el salfumant no és pas per netejar sinó per matar-se decideix oferir-li feina a la Colometa. Aquesta accepta i els dos plegats formen una família. Representa la figura antagònica a la d'en Quimet, doncs deixa llibertat total a la Colometa per fer el que ella cregui. És més, amb l'aparició d'aquest personatge s'abandona el nom de Colometa i la Natàlia torna a dir-se pel seu nom.



Toni: És el primer fill que tenen la Colometa i en Quimet. Quan era petit era molt mogut i nerviós, i quan neix la Rita (la seva germana petita) es mostra gelós. No obstant, a mesura que avança la guerra va creixent i va madurant.



Rita: És la filla petita de la Colometa i en Quimet. Quan es va gran es casa amb en Vicenç.



Cintet: És un dels millors amics d'en Quimet. Tot just quan la Colometa i en Quimet es casen en Cintet ajuda a la parella a buscar pis i, un cop l'han llogat, els ajuda a reformar-lo. Va amb en Quimet a la guerra i moren junts.

10 Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant 

Mateu: És un altre amic d'en Quimet. També es fa molt amic de la Colometa, ja que quan perd la seva esposa Griselda, diu que la Colometa és l'única persona que el podria arribar a entendre. Irònicament, representa l'oposat que el seu amic Quimet, ja que respecta moltíssim la seva dona i la seva filla. Va a lluitar a la guerra i finalment és afusellat enmig d'una plaça.

Entre els personatges secundaris, és a dir, els que no tenen tanta influència en el desenvolupament dels fets, apareixen: 

Senyora Enriqueta: És una dona gran que esdevé la confident i consellera de la protagonista en moments difícils. Ven castanyes i moniatos a l'hivern i cacauets i xufles a l'estiu a la cantonada del carrer de la Colometa.



Mare d'en Quimet: És una dona gran, sogra de la Colometa. És un tant peculiar ja que té la casa plena de llacets. Cada vegada que veu la Colometa pregunta si està embarassada. Mor a la meitat de la novel·la a causa de l'edat.



Julieta: És la millor amiga de la Colometa, tot i que quan aquesta segona es casa amb en Quimet perden el contacte. Quan la Colometa es troba en plena misèria rep una visita de la Julieta, i la jove l'aventura que ha tingut amb un dels soldats. La Colometa l'enveja ja que és una dona lliure que actua segons els seus desitjos sense ningú que la pressioni, al contrari que li passa a la Colometa.



Senyor i Senyora: Són els amos de la casa on treballa la Colometa. Són rics i quan esclata la Guerra Civil acomiaden a la Colometa ja que s'assabenten que el seu marit és un roig.

7. SIMBOLOGIA L'obra està repleta d'elements que es repeteixen al llarg de la història. Cadascun d'aquests elements simbolitza un concepte important en l'obra. Entre els més destacats, trobem:

11 Escola Pia de Granollers

La plaça del Diamant 

Els coloms: Són un dels símbols més importants de l'obra, i representen l'evolució de la situació de la protagonista, la Natàlia. De fet, el nom que rep aquesta a l'inici per part d'en Quimet, Colometa, la identifica directament amb aquests animals. És en aquest moment inicial on la Natàlia està sotmesa a l'opressió per part del seu nou marit de la mateixa manera que ho estan els coloms a casa del matrimoni. A mesura que la història es desenvolupa, la Colometa se n'adona que la seva vida és força semblant a la dels coloms, i decideix trencar tots els llaços que la uneixen amb aquests animals.



Embut: La pròpia forma de l'embut és una representació gràfica de la vida de la protagonista: cada cop viu més anguniada fins que arriba un moment en què ja no és capaç de deixar passar les coses. ( “[..] les parets de les cases es van estirar amunt i es van començar a decantar les unes contra les altres i el forat de la tapadora s’anava estrenyent i començava a fer un embut.”) Alhora, l'embut també representa la mort induïda pel suïcidi ja que és amb l'embut que porta en Quimet a casa ("Em recordo dels coloms i de l'embut, perquè en Quimet va comprar l'embut el dia d'abans d'haver portat el colom.") que vol acabar amb la vida dels seus fills i la seva.



Flors i l'aparador de l...