La plaça del Diamant .pdf PDF

Preview

Summary

La plaça del D i a m aa aa a a a a aa aa aa aa a a ant ja que és llarga l'obra...

Description

LA PLAÇA DEL DIAMANT de MERCÈ RODOREDA 4. El personatge d’en Quimet. Temes per comentar (exemplifica-ho amb fragments de la novel.la): ●

Caràcter. Fixa’t en la manera com parla

Parla amb un vocabulari bastant vulgar. Té un caràcter molt violent, és autoritari i dominant. Ell no es porta del tot bé amb Colometa, és molt gelós, impulsiu i també molt masclista el qual la vol sotmetre a ella. “És cadira d’home…” - pàg 59 (Capítol VIII) “Quan vaig tornar en Quimet tenia els llavis estrets i el nas morat de ràbia…” - pàg 93 (Capítol XV) “Però no te’n fiïs, perquè el dia que et podré arreplegar et baldaré…” “Agenolla’t per dintre…” ●

Relació amb la Natàlia (també la relació sexual). Com la tracta? Com es reflecteix

aquesta relació des del punt de vista del llenguatge? Natàlia viu sotmesa envers Quimet. Ell considera que les dones són inferiors als homes, li prohibeix opinar a la Natàlia, perquè considera que no sap del que parla. A més, quan s'enfada, el malestar cau damunt la Natàlia. La maltracta físicament i psicològicament. Sobre les relacions sexuals, no té cap consideració pels seus sentiments, només pensa a fer fills, imposant-li la maternitat i "trencant-la". Tampoc té respecte per tot el treball que realitza, quan ella treballava als matins, ell es dedicava a regalar coloms. És irresponsable, carrega sobre Natàlia la responsabilitat de tot: els fills, els coloms, la casa... “Em va agafar pel coll amb una mà i em va sacsejar el cap…” - pàg 29 (Capítol III) “I el mal humor queia damunt meu…” “I quan estava de mal humor sortia això de Colometa no sigues pasmada, Colometa has fet una ximpleria, Colometa ves, colometa vine. Tan tranquil·la, tu tan tranquil·la.” ●

Relació amb la seva mare

No té una relació molt forta ni unida a la seva mare. Quan ella mor no se’l veu gaire afectat. A més, explica que quan era petit a la seva mare li agradava vestir-lo amb roba de noia, segurament aquests és un dels trets distintius d’on prové la seva masculinitat fràgil. “És enganyadora deia en Quimet…” - pàg 27 (Capítol II)

8. Novel·la psicològica - Busca el concepte de novel·la psicològica. Valora en quins aspectes La plaça del Diamant és una novel·la psicològica.

Aniol Caballero Vergés | 2n Batxillerat A | 01/02/2022

Una novel·la psicològica és una obra que intenta reflectir el món interior dels personatges, els seus pensaments, sentiments, caràcter, ideologia... En aquest tipus de novel·les es poden introduir a través del: ➔

Monòleg interior → Consisteix a exposar d’una forma directa allò que s’agita en el

subconscient d’un personatge, o allò que, d’una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència. En definitiva Rodoreda, utilitza aquest mitjà com un mode de donar veu al subconscient de la protagonista, a la consciència mental i espiritual. “Li vaig explicar què em passava i li vaig dir que em semblava que ho havia entès, però que em semblava que no ho havia acabat d'entendre.” - pàg 219 (Capítol XL) És una forma d’aproximació a la psicologia del personatge. El personatge narra la història a través dels seus pensaments i sentiments. Així, Colometa, des d’un punt de vista subjectiu, ens explica els moments més representatius o significatius de la seva vida. Durant l’obra, ella sol recordar algunes imatges del passat, com quan Quimet anava en la moto o el record de la seva mare: “En Quimet va dir que el nen necessitava aire i carretera: prou terrat i prou galeria i prou jardinet de la iaia. Va fer una mena de bressol de fusta i el va enganxar a la moto.” - pàg 93 (Capítol XV) “I la meva mare morta i jo aturada com una bleda i la cinta de goma a la cintura estrenyent, estrenyent, com si estigués lligada en una branqueta d'esparreguera amb un filferro. “ - pàg 21 (Capítol I) ➔

La narració en primera persona → La novel·la està narrada en primera persona, en què el

narrador és la protagonista, Colometa. Ella ens explica totes les seves peripècies i vivències fins al punt que ho expressa tot. Sentiments, pensaments, opinions… tot allò que li passa pel cap a la protagonistes, el lector ho sap. “Ni vaig gosar dir-li que els peus em feien mal de tant estar dreta perquè duia sabates de xarol, molt calentes, i que un jove s'havia pres llibertats. Vam començar a pujar amunt sense dir-nos ni una trista paraula…” - pàg 24 (Capítol II) Per acabar, l'argument de la novel·la permet fer una anàlisi dels personatges i enquadrar-los dins del marc de la novel·la psicològica. El personatge clau en el qual perduren les característiques d'aquest tipus de novel·la i narra la història, és la Natàlia/Colometa. El cas és que la Natàlia es veu afectada per la seva relació romàntica amb en Quimet, la qual li fa perdre la seva identitat (el pas de Natàlia a Colometa). També es veu afectada per les circumstàncies històriques, ja que durant la narració, se succeeixen vivint diferents episodis de la història contemporània recent com la Guerra Civil i la postguerra. A causa de la guerra ha de viure una situació molt dura, en la qual ha de cuidar els seus fills ella sola sense diners i sense menjar.

Aniol Caballero Vergés | 2n Batxillerat A | 01/02/2022

Arriba a tenir pensaments suïcides que arribaran a amenaçar la seva integritat física i la dels seus fills, tot això a causa de la misèria, ja que no pot tirar endavant econòmicament i col·lapsa emocionalment. Finalment, durant el transcurs del pas del temps, torna de nou a jugar el paper en la Natàlia (en especial als capítols finals), quan se n'adona durant tot aquest temps de patiments i misèries, els seus fills ja són grans i a partir d'ara, tard o d'hora un d'ells es casarà. “Només sentia parrupeig de coloms. Em matava netejant els coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. La noia dels coloms. Quan anava pel carrer cap a casa dels senyors a treballaw2r, el parrupeig dels coloms em seguia i se’m ficava al mig del cervell com un borinot. De vegades la senyora em parlava i jo, discreta, com si tal cosa, no li contestava, i ella em deia, ¿que no em sent?” - pàg 129 (capítol XXII)

Aniol Caballero Vergés | 2n Batxillerat A | 01/02/2022...