LECTURA MONICA MENDEZ LAGO: L\'avaluació de les polítiques públiques PDF

Preview

Summary

Download LECTURA MONICA MENDEZ LAGO: L'avaluació de les polítiques públiques PDF

Description

Sheila Serrano González L’AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES: Característiques i metodologia Monica Mendez Lago

1. DEFINICIÓ D’AVALUACIÓ: En què consisteix avaluar les polítiques públiques? L’avaluació és  un procés amb el qual es valora la mesura en que una política o programa públic ha aconseguit ells objectius previstos. Analitza els resultats i impactes del programa o política i, a vegades, també, totes les altres fases.

De les definicions de l’avaluació, cal destacar: -

Identificació de diversos aspectes que es poden avaluar.

-

Èmfasi en l’aplicació de mètodes i procediments propis de les ciències socials per garantir  rigor i imparcialitat.

-

Els judicis de valors són presents en totes les avaluacions.

La finalitat d’avaluar es: 

Determinar l’èxit d’una política/programa.



Identificar si l’adequació de mitjans a finalitats ha estat correcta.



Inferir, a partir de les conclusions, ensenyaments útils per al disseny de futurs programes/polítiques.

Idea d’avaluar relacionada amb una concepció racional política  reflecteix la preocupació per mesurar els seus resultats i relacionar-los amb els recursos i mitjans utilitzats.

La practica d’avaluar programes i polítiques està associada a l’increment d’actuacions d’intervenció social i a la creixent racionalització en el procés de presa de decisions i funcionament de les administracions públiques.

La avaluació de polítiques s’ha anat estenent però hi ha grans variacions pel que fa al grau d’institucionalització.

S’ha de distingir entre el concepte d’avaluació de programes/polítiques i el d’inspecció o control administratiu: 

Inspecció administrativa  comprova que el disseny i execució d’una política que hagi respectat la normativa vigent i vigila que els recursos assignats s’utilitzin correctament.

Sheila Serrano González

2. TIPUS D’AVALUACIÓ Segons el moment en que es fa l’avaluació i els objectius que persegueix: a) Avaluació sumativa  depèn dels RESULTATS. o

Es dirigeix a avaluar en quina mesura els objectius es transformen en resultats concrets i el seu impacte en la societat.

o

Valora els resultats d’un programa una vegada realitzat, per decidir si mantenir-lo, suprimir-lo, etc.

o

L’avaluador acostuma a tenir una posició independent.

o

L’avaluació es reflecteix en informes escrits.

b) Avaluació formativa  depèn del PROCÉS. Valora les diverses fases de desenvolupament d’una política. Es realitza mentre es desenvolupa el programa/política. Rossi i Freeman distingeixen 3 punts d’interès en aquest tipus d’avaluació: o

La mesura en que arriba a la població

o

Si els continguts i activitat que es desenvolupen són consistents amb els especificats a l’inici.

o

Els recursos que són utilitzats en el desenvolupament de la implementació.

L’avaluació formativa requereix una interacció entre les persones a càrrec de la implementació de la política en qüestió i l’avaluador.

La recerca d’informació es desenvolupa de manera continua i, predominen les dades qualitatives. Es freqüent que es comuniquin els resultats en reunions formals o informals.

Sheila Serrano González

Segons la fase o aspecte de la política en que se centra l’avaluació: a) Avaluació de la conceptualització/disseny  analitza la manera en què una política/programa concret ha estat concebut, els objectius que s’han marcat i els instruments que s’utilitzaran. Té en compte les necessitats de la població a la qual es dirigeix.

b) Avaluació de la implementació  avaluació de dos aspectes: 1. Com es duu a terme la política o programa 2. La seva cobertura (si inclou la població o àrea a la qual es destinava)

c) Avaluació de l’eficàcia o impacte  valoració dels productes, resultats del programa i impacte en la societat.  Els impactes d’una política són les conseqüències intencionades o no intencionades d’un pla d’acció governamental deliberat en una determinada societat. Per tant, s’han de tenir en compte tant aquells impactes esperats com els no esperats.  Els efectes inesperats poden ser negatius o positius, i, evitables o inevitables. d) Avaluació de l’eficiència  valoració de l’adequació dels mitjans utilitzats, és a dir, anàlisi de costos i beneficis obtinguts per mitjà d’un programa o política. Aquests costos i beneficis poden ser -> econòmics, socials, polítics, altres.

Sheila Serrano González Segons qui duu a terme la intervenció: a) Avaluació externa  feta per persones alienes a l’organització a càrrec del disseny i implementació de la política.

b) Avaluació interna  feta dins l’organització gestora del projecte/política.

Objectius/pluralista a) Avaluació per objectius  centrades en els objectius marcats en les pròpies polítiques i la mesura en que s’han completat. 

Verificar quins objectius es plantejaven i comprovar si s’han aconseguit  a partir d’aquí coneixerem l’èxit o fracàs.



Objectius de les pol. O programes acostumen a ser generals, abstractes i confusos -> això, dificulta identificar-los i mesurar-ne la seva consecució.



Poden donar-se objectius que entre si siguin incompatibles (motivats pel procés de negociació política). Dificulta el procés d’avaluació.



Els objectius no sempre són fixos ni estan predeterminats, sinó que moltes vegades són variables a llarg del temps.



L’avaluació per objectius no té en compte els efectes o les conseqüències inesperades o no anticipades.

b) Avaluació pluralista  Els seguidors d’aquest model d’avaluació prenen en consideracions els següents elements:  Els valors i opinions de la pluralitat d’actors que intervenen en el programa (diuen que l’avaluació té naturalesa política i, per tant, el criteri dels diferents actors és essencial a l’hora de determinar l’èxit o el fracàs de la política). Es dona molta importància al procés de negociació i d’interacció entre els diferents actors implicats.  L’avaluació es fa amb l’objectiu principal  acabar influint en la presa de decisions polítiques.  L’avaluació té pes polític i adopta implícitament una posició política.

Sheila Serrano González Segons el moment: a) A. prèvia o ex ante Aquella que es duu a terme en el moment de la diagnosi, vinculat en al identificació del problema (abans de prendre decisions).

b) A. Intermèdia Es duu a terme en el moment de la implementació. Serveix per corregir. Hi ha diferents tipus:  Avaluació de la implementació  té per objecte analitzar els instruments que són necessaris per tal que el programa o política sigui correctament implementat. Es tracta de comparar si s’aplica correctament i es dona satisfacció als objectius fixats inicialment.  Avaluació de la cobertura  consisteix en analitzar fins a quin punt el programa arriba a la població analitzada. Es valoren 3 elements  el coneixement del programa per part dels seus usuaris potencials, l’accessibilitat física i la seva acceptació.  Avaluació continuada  feta des de dintre.

c) A. Ex post o

Es duu a terme quan hem acabat d’executar la implementació del programa o política. És el més extens i utilitzat.

o

Persegueix una triple finalitat: 1. Valorar l’assoliment dels resultats generals. 2. Determinar en quin grau els efectes, els no-efectes, són atribuïbles a la política. 3. Treure ensenyaments i experiències que serveixin de model a l’hora de formular polítiques futures.

o

Criteris per avaluar els resultats: 

Eficàcia  valorar en quina mesura s’han assolit els objectius del programa amb interdependència dels mitjans o dels recursos que hagin estat necessitats.



Eficiència  relació entre els recursos o inputs de qualsevol mena que s’han utilitzat per la realització d’una activitat i els resultats que s’han obtingut.

Sheila Serrano González 

Equitat  anàlisi de la contribució de la política al benestar social. Vinculat a qüestions de justicia social i imparcialitat.



Sensibilitat  mesura fins a quin punt la política satisfà les necessitats, les preferències o valors de grups determinats.



Sostenibilitat  durada i persistència al llarg del temps dels resultats de l’actuació política, una vegada aquest hagi finalitzat.

Segons la metodologia emprada: a) Quantitativa b) Qualitativa

3. FASES I METODOLOGIA DE L’AVALUACIÓ Avaluació clàssica o sumativa Fases que cal seguir en aquest tipus: 1) Familiarització amb el programa/política i identificació dels objectius 2) Recerca d’indicadors útils per a “mesurar” el grau de compliment d’aquests objectius 3) Provisió d’informació i dades dels indicadors assenyalats 4) Anàlisi de les dades per a assolir conclusions respecte al grau de compliment dels objectius...