Palau i Jardins de Versalles PDF

Title Palau i Jardins de Versalles
Course Història de l'Art
Institution Batxillerat
Pages 4
File Size 424.5 KB
File Type PDF
Total Downloads 85
Total Views 127

Summary

Barroc i rococó - Arquitectura...


Description

Palau i Jardins de Versalles Documentació general Nom de l’edifici

Palau i Jardins de Versalles

Arquitecte

Le Vau, Hardouin Mansart i Le Nôtre

Cronologia

segona meitat segle XVII (1662-1700)

Lloc on s’ha construït

Versalles (prop París)

Materials

Pedra, marbre i miralls És la residencia reial que Lluís XIV va encarregar a LE Vau

Primera aproximació

mentre s’acabessin les obres del Louvre. Fins aquest moment hi havia un pavelló de caça.

Context històric i cultural França en el Segle XVII és la primera potència Europea, i s'observa una evolució cap a la manufactura i l'abandó del treball gremial. Es coneix com el gran segle perquè Espanya perd part del seu imperi a causa del Tractar de Westfalia i el Tractat dels Pirineus, que perd, Holanda, Rosselló i Cerdanya. Es caracteritza per l’absolutisme, hi hi havia una monarquia absoluta, tot el poder per rei Lluís XIV (rei Sol).

Anàlisi formal Primerament té una planta oberta, a diferència dels palaus italians, que tenen plantes tancades. Mansart, modifica el projecte i el fa més espectacular, més gran i afegeix dues ales, construeix el saló dels miralls i la capella reial (5ena capella del Palau), i per tant, el Planta

Palau tindrà uns 400m de façana. També es construeix le Grand Trianon, que és un altre palauet situat a l’altre costat dels jardins, destinat a l’amant de Lluís XIV. Temps després, tot el conjunt es complementarà amb le Petit Trianon. S’inspira en els palaus italians del renaixement. Consta de 3 pisos: - Planta baixa: carreus encoixinats

Façana

- Primer pis: arcs semicirculars entre pilastres - Segon pis: obertures arquitravades (rectes)

Estil

Barroc francès, més clàssic que l’italià. Característiques:

- Plantes més senzilles i rectes - Proporció d’ordres clàssics - Contenció en la decoració (menys decoració) - Edificis més importants estan relacionats amb la monarquia

Interpretació Caràcter de l’edifici

Civil i privat

Encàrrec i recepció

Lluís XIV Significa el poder absolut del rei Lluís XIV, així com el món (terra) gira al voltant del sol, tota la vida de França gira al

Significat

voltant del rei i Versalles és el centre de l’univers. Centre del món tancat de la monarquia i l’aristocràcia.

Antecedents

Palau de Vaux-le-Vicomte, especialment pels seus jardins

JARDINS DE VERSALLES El jardí francès es planifica sempre en funció del Palau, que es troba en el lloc més elevat i es disposa en terrasses. És un jardí geomètric que combina tres elements: vegetació, aigua i conjunts arquitectònics. A més a més, el jardí es disposa al llarg d’un eix perquè doni la sensació que és més gran del que realment és. El jardins tenen una zona central on trobem les fonts, les avingudes i les rotondes. A cada costat hi trobem un bosquet organitzat i al seu costat el bosc pròpiament dit. Impressionar, ser escenari de grans festes. És un lloc per veure més que per passejar. Concretament, a Versalles Funció

destaca el gran canal en forma de creu (1800m x 1500m i uns 120 m d’ample). Destaca també la font de Latona i la gruta de Tetis.

Significat

Domini de la naturalesa per part del rei Sol, Lluís XIV.

PARTS DEL JARDINS DE VERSALLES: - Banys d’Apol·lo: on veiem al deu sol sortint de l’aigua en un carro tirat per quatre cavalls, simbolitzant la sortida del sol. - Gruta de Tetis: Apol·lo assistit per les nimfes de Tetis, mentre els seus servidors netejaven els cavalls. Natura geomètrica. - Font de Latona: on Lluis XIV, mitjançant el relat d’Ovidi a les Metamorfosis, fa una clara advertència a la noblesa, que s’enfronta al rei. La història explica com Latona, mare d’Apol·lo i Diana, demanà a uns pastors que li donin de beure. Al negar-li, Latona invoca a Júpiter que els castiga convertint-los en granotes. A la font es veuen figures meitat humans, meitat granotes. - Quatre fonts: on veiem a Saturn simbolitzant l’hivern. A Bacus, la tardor, a Ceres l’estiu i a Flora, la primavera....


Similar Free PDFs