Recensió EL Primer Procés Contra CATALUNYA PDF

Preview

Summary

Recensió amb Joan B. Culla...

Description

El primer procés contra Catalunya. Repressió i resistència després del 6 d'octubre de 1934 Aquest treball dona inici amb un breu resum del mateix llibre que es pretén analitzar i comentar, per començar cal destacar que es tracta d’un llibre escrit en format de crònica periodística, és a dir, en present històric, de tot allò que es va publicar en la premsa de l’època i per tant, s’esbossa un relat d’aquell escenari polític i peripècies vitals, volent ambientar-se encara més en l’època que tracta aquest llibre, en el qual és inevitable per la semblança dels dos processos, extreure-hi un grapat d’analogies i similituds amb l’actualitat. Vull destacar que no hi ha deliberadament referències a la situació actual, però hom trobarà un munt de temes que tenen ressonàncies amb el present, com ara el judici i la presó del govern de la Generalitat, la suspensió de l’autogovern i la solidaritat de la ciutadania amb els presos i exiliats, essent una obra amena i fàcil de llegir si s’ha seguit i tingut en compte el procés actual contra els dirigents polítics catalans empresonats per dur a terme un referèndum d’autodeterminació el 1 d’octubre de 2017. Aquest treball com bé indica el seu títol esta basat en el llibre de Pere Bosch i Cuenca qui és historiador i periodista, llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB qui ens posa en un context històric molt convuls, doncs posa en el centre del seu discurs en el 6 d'octubre de 1934 i els fets posteriors, quan en un gest extrem contra la involució conservadora del règim republicà, el president Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola, essent una conseqüència directa d’aquests fets, la repressió usada per l’estat espanyol amb posterioritat i en conseqüència també una resistència institucional i social per part del poble de Catalunya a aquesta. La conseqüència més clara als fets del 6 d’octubre és una repressió desproporcionada, que vol liquidar l'autogovern i els avenços socials conquerits a Catalunya, documentant aquesta involució democràtica a partir de trenta-dos capítols completament independents que narren fets succeïts a partir de la premsa i de certs protagonistes de l’època qui prenen part en aquests fets. Després de passar uns tres mesos al vaixell-presó militar espanyol Uruguai, amarrat al port de Barcelona, el 7 de gener de 1935 es va traslladar el govern de Companys a Madrid. Els seus membres ja no van tornar a Catalunya, desenvolupant a partir d’aquests fets el llibre, el qual ens mostra aquells fets posteriors, és a dir l’endemà de la revolta i la proclamació de l’Estat català de la República federal espanyola, no tan estudiats ni tractats, donant com a resultat: El primer procés a Catalunya. L’acció de Lluís Companys contenia elements que considerem heroics i encoratjadors en termes identitaris, encara però també de tragèdia i, fins i tot, alguns punts grotescos fruit del moment crític que significà l’octubre del 1934. El Consell de la Generalitat es trobà l’octubre del 1934 en una situació extremament complexa i decidí actuar en un sentit governamental, duent a terme la proclamació de la República Catalana, afirmant amb seguretat que Lluís Companys volia ser el cap visible del govern català i per tant donant peu a creure que es postulà com a figura de lideratge de la societat catalana, encenent una espurna que derivaria en una acció encaminada a redefinir Catalunya, esdevenint un estat republicà i deixant de banda l’autonomia catalana que es voldria 1

imposar per a mantenir i ampliar la que es tenia, com a resposta a l’amenaça efectiva sobre la República democràtica, l’autogovern i el projecte reformador que suposava l’entrada de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) al govern central.

Comentari crític Abans de començar el comentari crític, vull exposar els fets històrics, les causes i conseqüències que van motivar aquests fets històrics i tractar-los doncs individualment i així, finalment, elaborar un comentari crític que els englobi a tots. El primer procés contra Catalunya, és un llibre que troba part de la seva inspiració en l’increïble moment que viu la vida política i social d’un país com és Espanya, doncs en un curt període de temps pateix la conversió d’una democràcia a una dictadura, per a esdevenir una república posteriorment. Així doncs, donaré començ amb els fets del 6 d’octubre a Catalunya, els quals es donen a partir d’un descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu, afegint-hi també la incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madrid, clarament contraris als republicans i ciutadans d’esquerres catalans, provocant que el 6 d’octubre, en declarar-se la vaga general revolucionària contra el nou govern, Lluís Companys declarés com ja ho havia fet Francesc Macià anteriorment, malgrat que en unes altres circumstàncies, l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. De fet, Lluís Companys ordenà a tots els dirigents antifeixistes a iniciar els procediments per a establir un govern provisional republicà a Catalunya, posant-hi les esperances en l’èxit de la vaga general, malauradament pel govern català no succeí així, cert n’és el fet que es tractava d’una bona idea, encara però, es tractava d’una jugada molt arriscada que suposava una pèrdua total del poder i les institucions catalanes en cas de sortir malament. L’Estat Català va durar poques hores, doncs el moviment català va quedar aïllat i sense el suport de la CNT, que va rebutjar de participar en la revolta perquè desconfiava de la Generalitat, en la mateixa mesura, la població va mostrar un escàs suport a la rebel·lió, suposant un fracàs rotund per al govern de Lluis Companys, qui hauria de carregar amb les conseqüències directes d’aquests fets. Alhora, cal posar de manifest que els partidaris de la proclama revolucionària, no només es presentaren desorganitzats i de forma poc disciplinaria, sinó que no esperaven una resposta ràpida i contundent per part de l’Estat, el qual efectivament declarà l’Estat de guerra i dugué a terme les tasques militars i administratives per a ocupar els punts neuràlgics i de vital importància de Catalunya així com un ràpid i concís us de la violència contra els partidaris republicans i anarquistes els quals foren empresonats. L’exèrcit desplaçat a Catalunya no va trigar massa a acabar amb l’aixecament a Catalunya, donant peu a entendre que sense possibilitat de victòria, el govern de la Generalitat i el de l’Ajuntament barceloní es van rendir i finalitzar la seva campanya. Els caps de la revolta, encapçalats pel president Companys, van ser empresonats al vaixell Uruguai, és a dir, s’empresonà al govern català i a Lluís Companys. Tanmateix també s’empresonà a tot participant en aquella campanya de rebel·lió contra l’estat espanyol, deixant un balanç d’uns tres mil cinc-cents empresonats en total. 2

Les conseqüències dels fets d’octubre, van acabar per ser fets devastadors i dramàtics, ja que el govern català, en el seu conjunt, va ser jutjat i condemnat a trenta anys d’empresonament per rebel·lió contra l’Estat Espanyol, deixant com a conseqüències directes la suspensió cautelar de l’estatut català i una anul·lació imminent i definitiva de la Llei de Contractes de Conreu que pretenia salvar els rabassaires, pagesos i camperols caiguts en ruïna per diversos fets com la fil·loxera. Així, entre l’abril de 1935 i el febrer de 1936, Catalunya va passar a ser governada per una coalició dels radicals i la CEDA, amb el suport implícit de la Lliga, partit el qual malgrat col·laborà i ho intentà estèrilment, no aconseguí una restitució de l’estatut català i un alliberament dels presos polítics. Si més no, com a conseqüència de la revolució d’octubre, també podem comentar que la CEDA decidí augmentar estratègicament parlant la influència en el govern i va mostrarse partidària d’aplicar les condemnes amb rigor i de procedir a una reorientació de la política del govern, tot a efectes d’aconseguir una unitat nacional i una finalització del moviment separatista català, ja que la seva destrucció implicaria la pau i estabilitat que requerien les dretes per a dur a terme una vida política sense escrúpols ni adversaris polítics que poguessin fer-los costat. Posteriorment a aquests fets i per a constatar que les afirmacions anteriors són certes i contrastades, el juliol de 1935, la CEDA va presentar una proposta per a modificar la Carta Magna a efectes de dur a terme una exhaustiva revisió del sistema autonòmic, abolir el divorci i crear la impossibilitat de l’expropiació de terres, fent tres passes retòriques enrere en la historia ja que es tractava de dos instruments que servien a la ciutadania i a la política. Finalment, amb la victòria del bloc d’esquerres a les eleccions generals de l’any 1936, aconseguint sobreposar-se en contra de les forces de dretes liderades per Alejandro Lerroux i la CEDA se succeí per sort el 21 de febrer de 1936, l’amnistia del Govern i per tant va quedar lliure de qualsevol carrega penal, arribant el 2 de març a Barcelona i quedant com a conseqüència la Generalitat, que havia estat suspesa, restablerta. Havent exposat críticament els fets que envolten aquest llibre, el centre del meu comentari crític no només vol fer gala dels successos que van causar en certa manera una resistència social i política identitaria que perduraria en el temps, avui en dia, vuitanta-set anys després d’aquests successos es pot fer una simple i senzilla comparació entre el procés dut a terme l’any 1934 i el procés dut l’any 2017 per a demostrar que les conseqüències que tracten de ser proporcionals a les causes del problema polític no han estat mai les adients i només han tingut un objectiu clar al meu pare, el de reprimir i humiliar un sentiment identitari i un conjunt de persones que hi creien per tant. Començo amb aquesta comparació esmentant que el 6 d’octubre de 1934, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català dins la República federal espanyola mentre que el 27 d’octubre de 2017, al Parlament, els diputats de Junts pel Sí i la CUP van avalar la constitució d’una República catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. El 1935 va ser el Tribunal de Garanties Constitucionals (TGC) qui jutjà, a Madrid, el govern Companys. Malgrat la seva naturalesa s’encarregà de jutjar els presos polítics catalans, en l’actualitat serà també a Madrid, però a la Sala del Penal del 3

Tribunal Suprem (TS).

Companys i la resta d’acusats van ser duts el 7 d’octubre de 1934 al vaixellpresó Uruguai del port de Barcelona i el 7 de gener de 1935 se’ls traslladà a la presó Model de Madrid on van romandre gairebé vuit mesos entre reixes abans no es va celebrar el judici. En l’actualitat, els líders independentistes han passat entre tres anys i tres anys i mig repartits entre presons madrilenyes i catalanes, a espera clar de complir els cent anys de presó que sumen tots nou dirigents polítics. Pels fets de 1934, al banc dels acusats van seure set persones: Companys i els consellers Joan Lluhí Vallescà (Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra), Martí Esteve (Acció Catalana Republicana), Ventura Gassol, Martí Barrera, Pere Mestres (tots d’ERC) i Joan Comorera (Unió Socialista de Catalunya). Se’ls acusava del delicte de rebel·lió. En el judici pels fets de 2017, hi van seure dotze persones, de les quals nou estan acusades de rebel·lió amb penes entre 16 i 25 anys de presó i de malversació, es tracta del vicepresident Oriol Junqueras (ERC) i els consellers Raül Romeva (grup parlamentari republicà), Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn (PDeCAT), Dolors Bassa (ERC), la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i —en un cas sense precedent— dos activistes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana. A tres exconsellers més, avui en llibertat, Meritxell Borràs (PDeCAT), Carles Mundó (ERC) i Santi Vila (exPDeCAT), se’ls acusa de desobediència i se’ls demana set anys de presó. Arribant a una conclusió final i inequívoca de que el procés dut a terme contra Catalunya, refermat actualment amb la mateixa proporcionalitat, només és un procés que pretén acabar amb una identitat i cultura pròpies per a procurar una estabilitat i unitat nacional que permeti el perfecte desenvolupament i articulació del propi estat, de les seves institucions i dels seus propis interessos així com els de la pròpia monarquia espanyola, instruments d’estat que requereixen de la opinió publica per a refermar-se en les seves decisions i accions i per tant existint-hi la necessitat d’eliminar adversaris polítics. Cal entendre que Catalunya va passar pel Primer Procés contra Catalunya l’any 1934 i que ha passat altre cop posteriorment el 2017 son conseqüències d’un reclam històric de Catalunya, més enllà de l’heroisme de figures com Francesc Macià, Lluís Companys, fins i tot, Carles Puigdemont o Oriol Junqueras es remunten a un reclam històric que va més enllà, més lluny, amb figures com Rafael Casanova, protegint les institucions pròpies i la terra. La no renovació del pacte de vassallatge del compte Borrell II amb el rei francès l’any 988 o fins i tot la caiguda de Barcelona l’any 1714 representa més que una simple i senzilla caiguda o una no renovació, representa i marca l’inici d’una sèrie de fets que inclouen des de la resistència i la lluita fins a la consciencia pròpia de correspondència col·lectiva que portaria al poble de Catalunya a seguir creient en la seva llibertat fins a dia d’avui, per això existeix el nostre himne, els segadors, per això encara existeix la nostra bandera, la senyera, per això encara existeix la nostra diada, 4

l’onze de setembre i com aquests molts altres símbols identitaris que commemoren la nostra tradició la nostra cultura pròpia, la nostra identitat, la nostra terra. Així doncs i per acabar, aquest llibre posa la premissa del que seguirà avui en dia coneixent-se com a procés independentista català, tenint en compte el pensament col·lectiu que engloba una sèrie d’individus dins d’una delimitació territorial amb com a mínim un pensament polític que encadenaria unes aspiracions o objectius polítics similars, tot amb una finalitat única i definitiva, la llibertat de Catalunya.

5...