La industria a finals del segle XIX i el primer terç del segle XX A CATALUNYA PDF

Preview

Summary

Download La industria a finals del segle XIX i el primer terç del segle XX A CATALUNYA PDF

Description

La industria a finals del segle XIX i el primer terç del segle XX A CATALUNYA “Els processos no foren constants ni uniformement accelerats” (J. Vicens Vives) Laia Jufré i Desireé Mateo 17/05/2012

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

ÍNDEX DEL TREBALL

1)

EL CAS CATALÀ................................................................................................................ 3

2)

ELS INCIS I LA CREMA DE LA INDUSTRIA BONAPLATA ........................................ 5

3)

LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIA (1874-1930)................................................................. 6 a)

EL SECTOR INDUSTRIAL TÈXTIL CATALÀ............................................................. 6

b)

EL SECTOR METAL·LÚRGIC....................................................................................... 8

c)

EL SECTOR ALIMENTÀRI............................................................................................ 8

d)

ELS SECTORS COMPLAMENTARIS ........................................................................... 9

e)

EL SECTOR SIDERÚRGIC............................................................................................. 9

f)

EL SECTOR ELÈCTRIC................................................................................................ 10

g)

EL SECTOR DEL BENS DE CONSÚM ....................................................................... 10

4)

CONFLICTES SOCIALS ................................................................................................... 11

5)

MOVIMENTS OBRERS .................................................................................................... 11

6)

NEIXAMENT DE LES CAIXES D€ESTALVI ................................................................. 12

Pàgina | 2

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

1) EL CAS CATALÀ Per molts països d„Europa el segle XIX va ser una etapa de canvis profunds en la seva estructura econòmica. Es va dur a terme el procés d„industrialització cosa que va comportar el pas de les societats agràries a les societats industrials i va implicar una sèrie de canvis tant socials, econòmics, culturals com institucionals. Malgrat el desenvolupament d„un nucli industrialitzat, les dimensions reduïdes i les limitacions del sector tèxtil, va provocar que a Catalunya no es fes el salt qualitatiu cap a una industrialització complexa. El cas català, el procés d„industrialització és va iniciar el segle XVIII, lligat a la indústria cotonera i les fàbriques d„indianes que havien incrementat la seva producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques. Aquest procés es va interrompre el principi del segle XIX a causa de l„esclat de la Guerra del Francès i paral·lelament a causa de la pèrdua dels mercats colonials americans, que es varen independitzar. La industrialització catalana es va beneficiar de la política econòmica proteccionista de l„Estat, tanmateix el proteccionisme comportava una producció de baixa qualitat de tal manera que no competitiva als mercats internacionals. Un altre inconvenient afegit en el cas de Catalunya era la mancança de recursos naturals, sobretot carbó i ferro que eren els elements bàsics per iniciar una industrialització completa. El sector guia de la industrialització a Catalunya va ser el tèxtil cotoner i llaner que el llarg del segle va experimentar una creixent mecanització. La indústria catalana (1856) Sectors

Estructura sector

Percentatge sobre el

industrial

total espanyol

Alimentàries

21,9%

10,1%

Tèxtils

61,3%

66,3%

Ceràmica

3,3%

15,7%

Pàgina | 3

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

Paper

2,9%

31,8%

Metal·lúrgiques

2,7%

21%

Químiques

2,4%

17,5%

Fusta i suro

2,2%

46%

Cuir

2%

13,3%

Diverses

1,4%

32,5%

TOTAL

100%

25,6%

Tanmateix el sector químic i metal·lúrgic es varen desenvolupar a final de segle. El procés d„industrialització va tenir conseqüències demogràfiques importants. La creació de llocs de treball i la millora de vida en general dels obrers van accelerar el creiexement vegetatiu de la població, especialment durant la segona meitat del segle. També, varen ser molt important els moviments migratoris dins de Catalunya (del món rural a l„urbà, especialment a Barcelona) i a finals de segle una immigració creixent procedent de regions espanyoles com ara, València, Aragó i Múrcia. Una altre conseqüència important va ser la creació de dues noves classes socials, la burgesia industrial i la classe obrera. Les condicions de vida i treball dels obrers, en començar el procés d„industrialització eren molt precàries, cosa que varen multiplicar les seves reivindicacions i així varen néixer les primeres organitzacions de defensa dels seus interessos (Els Sindicats) i alhora varen començar els primers moviments obrers.

Pàgina | 4

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

2) ELS INCIS I LA CREMA DE LA INDUSTRIA BONAPLATA El 1799 es va constituir la Comissió de Fàbriques arrel de la Junta de Comerç que es va constituir el segle XVIII. Aquesta comissió va acabar convertint-se en l„Institut Industrial de Catalunya 1848. Gràcies a la màquina de Vapor es va poder dur a terme la industrialització. La fàbrica on varen instal·lar la primera màquina de vapor va ser la Bonaplata de Barcelona el 1833. A Catalunya, les màquines que s„utilitzaven a les industries tèxtils eren de fusta, Bonaplata va ser la fàbrica pionera en utilitzar les màquines de filar i els telers mecànics de fosa i juntament amb aquesta nova maquinària varen desenvolupar les tècniques metal·lúrgiques per a construir-les i reparar-les. L„any en que la fàbrica començava a funcionar, 1833

va

morir

Ferran

VII

cosa

que

va

desencadenar una etapa històrica difícil amb l„esclat de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). La nova maquinària era vista per part de la classe obrera com a “l„enemic” ja que creien que fomentava l„augment de l„atur, la pèrdua dels llocs de treball etc. És va engendrar un moviment obrer implicava l„odi incondicional cap a les màquines. Les seves accions es basaven en la revolta espontània i desorganitzada atacant amb freqüència als instruments de producció. Els seus seguidors s„anomenaven ludistes o ludites. LA MAQUINISTA TERRESTRE I MARITIMA Va ser fundada a Barcelona el 14 de Setembre de 1855 com a resultat de la fusió entre “Los talleres de Valentín Esparó Giralt” i la societat “La Bercelonesa”. El seus inicis estava dedicada a la construcció de tot tipus de maquinària pesada.

Pàgina | 5

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

3) LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIA (1874-1930) El segle XIX s„ha considerat el segle de la industrialització. Primer perquè es va augmenta la producció gràcies a les noves formes de producció i propietat i segon perquè s„organitza de forma capitalista. Tanmateix a Espanya encara es seguia amb una economia basada en l„agricultura i amb un sector industrial limitat, a Catalunya, incapaç de competir amb els mercats internacionals o exteriors. Estudiarem la difusió industrial a través d„un anàlisi sectorial dels diferents sectors econòmics com ara; El sector industrial tèxtil català, la siderúrgia, la química, mecànica-metàl·lica i alimentària. a) EL SECTOR INDUSTRIAL TÈXTIL CATALÀ El segle XVIII a Catalunya, ja es va iniciar la producció manufacturera d„indianes (teixits de cotó estampats) tanmateix aquest inici d„industrialització es va estancar a inicis del segle XIX degut a l„esclat de la Guerra

del

Francès.

Apart

d„aquest

impediment, hi varen haver dues grans limitacions: les manques energètiques i la feblesa del mercat espanyol. Degut a les manques energètiques varen haver

de

dependre

energèticament

de

l„estranger, en especial de Gran Bretanya. Pel que fa la feblesa del mercat espanyol es troba bàsicament constituïda pel baix poder adquisitiu de les famílies cosa que provocava una baixa demanda. El inici de la indústria tèxtil va ser gràcies a les aportacions de petits capitals provinents dels beneficis agrícoles i dels comerç colonial i va créixer gràcies a la reinversió de guanys. Predomini de les petites i mitjanes empreses.

Pàgina | 6

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

La primera etapa de la industrialització va ser entre 1830 – 1860 amb l„objectiu de reduir els costos de producció la major part de les industries varen localitzar-se a la costa (Barcelonès, Maresme i Garraf), a prop dels ports per on arribava el cotó. Aquestes indústries varen anomenar-se vapor, ja que utilitzaven l„energia dels carbó. En la segona etapa a partir de 1870, i per tal d„estalviar els alts costos que comportava la compra de carbó, es varen buscar noves fonts d„energia i així varen néixer les colònies les quals utilitzaven l„energia hidràulica dels rius Ter, Llobregat, Besòs etc. En la primera etapa els obrers vivien i treballaven en condicions totalment precàries, la fàbrica era el lloc de treball on es guanyaven la vida. En la segona etapa aquest concepte va canviar, les colònies no només eren els llocs de treball dels obrers sinó que eren unes construccions més complexes les quals hi havia petites ciutats per viure les famílies dels obrers. Tanmateix aquest model d„organització hi ha avantatges i inconvenients.

Pàgina | 7

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

AVANTATGES

INCONVENIENTS Reducció de producció, en els mesos

Aigua gratuïta.

d„estiu quan es reduïa el cabdal d„aigua.

Mà d„obra més barata.

El cost de transport era elevat a causa de

Menys conflictivitat i

la distancia entre la fàbrica i els ports així

reivindicacions que en les

com els centres de consum situats

fàbriques urbanes.

normalment a les ciutats.

b) EL SECTOR METAL·LÚRGIC La indústria metal·lúrgica va agafar el relleu de la indústria tèxtil i d„aquesta manera va començar una segona etapa del procés d„industrialització. Va ser una època que es varen crear grans factories tot i que es va haver de fer front a l„escassetat de ferro i carbó del territori. Una de les factories més importants va ser “La maquinista terrestre i marítima” la qual va dur a terme grans projectes industrials com ara el ferrocarril, que es va convertir en l„impulsor de l„economia catalana. El 1848 es va construir Barcelona

la

primera

i

Mataró.

línia

ferroviària

Aquest

inici

entre de

la

construcció ferroviària va impulsar a la resta d„Espanya a construir una xarxa ferroviària que pugues connectar Catalunya amb Espanya i posteriorment amb la frontera de França. c)

EL SECTOR ALIMENTÀRI

El procés d„industrialització va comportar no només canvis industrials sinó tot tipus de canvis que varen afectar de forma directe a la societat catalana. La creació de nous mercats Pàgina | 8

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

varen ser molt important per satisfer les necessitats alimentàries de la creixent població urbana catalana. d) ELS SECTORS COMPLAMENTARIS A part dels sectors del tèxtil i del metall varen existir altres sectors que també varen ser importants, entre ells trobem el gas que també va ser motor de la industrialització de Catalunya. També varen ser productes claus, els productes químics i la farina (La Farinera del Clot) o l„electricitat amb la central elèctrica del paral·lel a Barcelona. e) EL SECTOR SIDERÚRGIC Podem dir que la siderúrgica es una de les industries mes dèbils de Catalunya, es així per diverses raons; per l„escassetat de matèries primeres, per la migració de la demanda i per la competència exterior. Això va condemnar totes les iniciatives en el sector. Cal

destacar

desenvolupament

en

l„

intent

del

de sector

siderometal·lúrgic a Catalunya a l„empresa La

Maquinista

Terrestre

i

Marítima

inaugurada l„any 1868 a Barcelona. Aquesta no va aconseguir mercats prou amplis per a una especialització en la construcció de maquines de vapor i va acabar fent multitud d„articles i obres importants, des de ponts a estructures de mercats com pot ser el mercat del Born de Barcelona o l„estació de França, la principal estació de ferrocarrils barcelonina amb una complicada enginyeria per a l„època per la corba de l„entrada. No es fins al primer terç del segle XX que es dona un creixement d„aquesta industria amb l„aparició l„ introducció de l„electricitat a Catalunya. Pàgina | 9

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

f)

EL SECTOR ELÈCTRIC

Durant el primer terç del segle XX amb la diversificació de l„estructura productiva a Catalunya va aparèixer l„electrificació. Aquest fet va constituir una segona revolució energètica i per altra banda va fer que creixessin les industries ja existents i n„apareguessin de noves.

Un cop es va aconseguir transmetre aquesta nova energia a llarga distancia es van començar a explotar els recursos hidràulics existents als Pirineus catalans. Els eixos del progrés van ser tres, la construcció de salts d„aigua i d„envasaments i l„extensió de la xarxa elèctrica que va mobilitzar recursos de capital, mà d„obra, tècnics... Des de principis de segle l„industria elèctrica ha esdevingut un gran sector industrial modificant fins hi tot l„entorn estètic de les ciutats catalanes. L„ implantació d„aquesta industria, dona lloc a un segon impuls industrial. g) EL SECTOR DEL BENS DE CONSÚM Aquest sector industrial va ser un dels que mes va créixer gracies a l„aparició durant des de 1900 fins a 1936. Les

raons

fonamentals

d„aquest

progrés son, la consolidació d„una societat industrial amb uns nivells de consum elevats i per alta banda la Pàgina | 10

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

consolidació de l„electricitat que facilita la multiplicació de les iniciatives empresarials. Aquesta industria comporta des de els ventiladors fins als automòbils passant per les maquines de cosir, les cuines... 4) CONFLICTES SOCIALS La vida dels treballadors es va caracteritzar per la precarietat i la desregularització de les condicions de treball. Sobretot a les zones urbanes, la misèria del proletariat es va estendre

de

forma

espectacular.

Les

condicions del treball es basava en

l„abús

dels

obrers, sobretot en dones i nens. L„antagonisme entre els patrons i els obrers va conduir a enfrontaments molt violents.

5) MOVIMENTS OBRERS Els moviments obrers varen ser present a Catalunya el 1840 amb l„Associació mútua d„obrers

de

la

industria

cotonera

o

l„econòmica Palafrugell 1865. Aquesta dinàmica va fer que el 20 de juny de 1870 se celebres a Barcelona el primer congrés obrer espanyol. 1888 a Barcelona va formar-se el sindicat UGT.

Pàgina | 11

LA INDÚSTRIA CATALANA AL FINAL DEL SEGLE XIX I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

6) NAIXEMENT DE LES CAIXES D„ESTALVI Degut al increment de la demanda es va fer necessari crear nous instruments financers per atendre la demanada de la societat. Es fer necessari la creació de caixes d„estalvi. Per aquesta raó va aparèixer la caixa d„Estalvis i Mont pietat de Barcelona que va ser fundada el 1844, a partir d„un projecte presentat l„any 1839 a la Societat Barcelonesa d„Amics del País a la Junta de Comerç pel lliberal Josep Melcior al que també es va afegí l„ajuntament de Barcelona. Primerament tingué el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona. Fou la primera caixa catalana, i serví de model per a d’altres, com la de Sabadell i la d’Igualada. Inicialment de caràcter burgès liberal, ja al s XIX el control fou exercit durant molt de temps per la noblesa catalana.

Pàgina | 12...