1. Segle Xviii i Crisi DE L\' Antic Règim PDF

Preview

Summary

Apuntes completos historia ...

Description

TEMA 1: SEGLE XVIII i CRISI DE L’ANTIC RÈGIM 1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 2. EL REGNAT DE FELIP V 3. ECONOMIA I SOCIETAT DE L’ANTIC RÈGIM 4. LA IL·LUSTRACIÓ I EL REGNAT DE CARLES III (PDF) 5. CARLES IV I LA REVOLUCIÓ FRANCESA 6. LES CORTS DE CADIS I CONSTITUCIÓ DE 1912 7. EL REGNAT DE FERRAN VII Què és l’Antic Règim? És un sistema polític, social i econòmic propi de les monarquies europees anteriors a la Revolució Francesa, des de l’inici de la descomposició del sistema feudal fins a l’esclat de les revolucions liberals i la Revolució Industrial (segles XV a XIX). Pilars fonamentals de l’Antic Règim: -

Absolutisme Monàrquic

-

Societat Estamental: on es divideix privilegiats (rei, nobles, clergat...) i no privilegiats. 

-

No privilegiats

Protagonisme social de l’església (segueix mantenint un paper molt important).

1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 2. EL REGNAT DE FELIP V 1700  Mort de Carles II sense descendència  La seva successió podia produir un gran canvi en l’equilibri de poders d’Europa. Hi havien dos candidats: -

Felip de Borbó: Net del rei de França Lluis XIV. Si ell pugés al tro, hauria una gran potència entre Espanya y França.

-

Carles d’Àustria: Germà de Josep I (emperador

POSSESSIONS ESPANYOLES -

d’Àustria i Alemanya). Si aquest personatge pujava, es manté la mateixa relació entre

-

Castella, Aragó, Navarra Colònies americanes Els països Baixos, Milà i el Regne de Nàpols – la meitat sud de la península italiana. Sicília i Sardenya.

Espanya, Àustria i Alemanya. En el testament de Carles II deixa a Felip de Borbó com hereu, per part de la cort, tenia moltes pressions, per això ho deixa. La guerra donarà lloc a dos escenaris: A nivell internacional es lluità en els territoris de la corona espanyola a Europa, i a nivell espanyol, va donar lloc a una guerra civil, La Guerra de Successió espanyola.

A Europa es forma una gran aliança entre el Sacre Imperi (un imperi molt extens Romanogermànic), Anglaterra, Holanda, i Prússia. Tractat de l’Haia va declarar la guerra a Lluís XIV i a Felip V el maig de 1702. El regne de Portugal i el ducat de Savoia (regió d’Itàlia) s’afegirien al maig de 1703. La guerra s’allarga perquè els dos contendents són molt equilibrats. El 1711 mor de manera inesperada l’emperador d’Àustria, de manera que Carles d’Àustria passa a ser l’emperador. Negociació dels països en guerra: britànics i holandesos temorosos del possible poder de Carles d’Àustria en un futur. Ja que no volien que Carles d’Àustria no tingués el poder d’Espanya, ja que tenia el poder d’Alemanya i Àustria. A Espanya, Castella va mostrar fidel a Felip V. La Corona d’Aragó (València i Catalunya) donen suport a Carles d’Àustria. A Catalunya es signa el pacte de Gènova a Catalunya (20 de juny 1705). Signat per vigatans (noms que reben una petita part de la noblesa de Vic). Era una aliança militar que feien amb Anglaterra per enfrontar-se als exercits de Felip V. Catalunya es va posicionar a favor dels Àustries, ja que Carles d’Àustria representava una monarquia pactista/autoritària (això significa que respectaven les lleis de cada regne), en canvi, Felip V representava una monarquia absolutista, Catalunya tenia por que aquest monarca no respectés les lleis pròpies de cada regne. A l’inici de la guerra, començaren guanyant els partidaris de Carles d’Àustria, catalans, valencians i aragonesos, amb l’ajuda d’holandesos i britànics. A partir de la Batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707) començaren a guanyar els castellans ajudats pels francesos. Aquesta suposa la conquesta del regne de Valencia per part de les tropes borbòniques o Felipistes. La mort de l’emperador d’Àustria, Josep I, va fer que Carles ocupés el tron. Davant d’això britànics i holandesos van reconèixer a Felip V com a monarca espanyol. La guerra europea acabarà amb els Tractats d’Utrecht i Rastatt (1713 – 1714). Es signa la pau entre els països enfrontats. Finalitza amb la guerra europea i amb la participació estrangera en la Guerra de Successió espanyola. Els anglesos i holandesos marxen i deixen als catalans sols. Les potencies reconeixen a Felip V com a monarca, a canvi d’una sèrie de requisits. -

Felip V ha de renunciar a territoris espanyoles com Països Baixos, Milà i Regne de Nàpols)

-

Accepta la pèrdua de Gibraltar i Menorca, passin a estar ocupats per britànics.

-

Felip V s’obligava a no convertir-se mai en rei de França.

-

A canvi de tot això, les potències europees acceptaven que Felip V ocupés la corona d’Espanya.

Els aliats europeus de Carles d’Àustria abandonaren Espanya, deixant sols als catalans – l’únic territori que li restava fidel. Nuclis de resistència eren Cardona i Barcelona. 23 de juliol de 1714: S’inicia el setge a Barcelona (Felip V vol que deixin la lluita, és a dir que retirin la seves tropes). Dura 15 mesos. Destaca la qüestió i actuació d’Antoni de Villarroel. En aquella època, Catalunya va ser bombardejos. 11 de setembre, les tropes felipistes comandades pel duc de Berwick van iniciar l’ofensiva final. Cau Catalunya. Una setmana després cau Cardona. El regnat de Felip V. El triomf dels Borbó en la guerra de Successió va significar la implantació de model d’absolutisme monàrquic vigent a França des del s. XVIII, (Poder il·limitats, fonts de llei, autoritat màxima de govern i cap de justícia). Les dues característiques de la monarquia de Felip V serà absolutisme i centralisme. El decret de Nova Planta al 1716 va imposar a Catalunya l’organització politicoadministrativa de Castella. -

S’aboleixen les lleis tradicionals de la Corona d’Aragó (els Furs, lleis pròpies de cada corona).

-

Desapareixen les corts de la Corona d’Aragó i s’unifiquen amb les de Castella. Les corts castellanes, basques i navarrès es mantingueren amb un caràcter bàsicament simbòlic.

-

Centralització administrativa: les decisions es prenen des de Madrid. Divisió del territori en intendències al capdavant de les quals hi ha l’ intendent (delegat reial encarregat de fer complir les lleis del monarca en aquell territori). Els ajuntaments seran liderats per un corregidor.

-

Implantació de la llei Sàlica. (Només podrien governar els homes), (serà vigent durant el segle XVIII).

-

1716 nou impost: El cadastre (impost anual que havia de pagar Catalunya al govern central) Dos tipus: Reial (s’imposa sobre les propietats immobiliàries) Personal (s’aplica sobre les rendes de treball i activitats industrials i de mercat).

-

Es tanca i suprimeix la Universitat de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i Vic i funda la Universitat de Cervera (filipista). L’educació i els judicis passen a ser en llengua castellana.

3. ECONOMIA I SOCIETAT DE L’ANTIC RÈGIM (PDF) HACER APUNTES PDF. 4. LA IL·LUSTRACIÓ I EL REGNAT DE CARLES III Carles III va ser el gran representant del despotisme il·lustrat. Despotisme  És l’intent de combinar les idees reformadores de la il·lustració amb l’absolutisme monàrquic). Teoria política a Europa durant part del s. XVIII. Es basa en tres principis: -

Reafirmació del poder absolut de la monarquia,

-

Es planteja l’ideal del “rei filòsof” el rei a part de ser monarca, començarà a interessarse en l’art, i serà ajudat per ministres il·lustrats per fer progressar a la societat.

-

El poble és considerat com objecte.

CARLES III És fill de Felip V i d’Isabel Farnese i havia estat rei de Nàpols. En arribar a Espanya va “importar” ministres italians que tenien moltes influencies de la il·lustració, que van portar a terme reformes il·lustrades. Alguns dels seus col·laboradors van ser: Pedro Rodríguez Campomanes, Jovellanos... Les reformes van fer sorgir opositors. Per part de l’oposició que va acabar derivant en el motí de Squillace (un aixecament popular que es produeix a Madrid contra la reforma d’ Squillace que consistia en retallar les capes i cosir els barrets dels vianants per identificar-los millor. Carles III va destituir a Squillace i va seguir amb la reforma una mica més cura. Les reformes de Carles III tenien 4 objectius: -

Abolir alguns privilegis de l’Antic Règim: Es declaren honestes totes les professions i tots els treballs manuals: això permets als Hidalgos treballar sense perdre el seu estatus.

-

Reforma de l’educació: Reforma dels estudis universitaris, funda estudis d’arts i oficis, acadèmies de ciències i lletres i obligació de l’educació primària.

-

Regalisme: Defensa del poder de l’estat davant l’església. Carles III passarà a nomenar els alts càrrecs de l’església. Es duu a terme l’expulsió dels jesuïtes el 1766.

-

Reformes en economia: 

Limitació dels privilegis de la Mesta (gremi de ramaders) i colonització de noves terres.



Millora infraestructures de transport i lliure circulació de mercaderies.



Protecció de la indústria i aranzels.



Creació de les societats econòmiques del país. Expedient de llei agrària (debatre les millores l’economia del país).

5. CARLES IV I LA REVOLUCIÓ FRANCESA. Carles IV puja al tron 1788, un any abans de la Revolució Francesa. Carles IV serà més conservador, Allunya del govern als ministres il·lustrats i tanca les fronteres amb França, per evitar el contagi de les idees revolucionaries franceses. Al 1792 nomena primer ministre a MANUEL GODOY (valido, la persona de confiança) L’execució de Lluis XVI el 1973 farà que Carles IV s’uneixi en una coalició militar contra França: La Guerra Gran (1793 – 1795). Té a Catalunya un escenari principal (miquelets). Signaran la Pau de Basilea (1795). Juntes, França i Espanya s’enfrontaran als anglesos pel domini marítim (derrota a la batalla naval de Trafalgar). Crisi de la hisenda reial. Godoy augmenta les contribucions i desamortitza i ven terres de l’església. Oposició de l’església i el príncep Ferran (fill Carles IV) començarà a oposar-se l’influencia que tenia Godoy sobr el seu pare Tractat de Fontainebleau (1807) que autoritzava als francesos a entrar al país per ocupar Portugal (aliat de GB). Irritació de la població. L’entrada de les tropes va atemorir a la família reial, es traslladen de Madrid a Aranjuez Any 1808  MOTÍ D’ARANJUEZ és una revolta impulsada per nobles, eclesiàstics, soldats i sectors populars que exigeixen la destitució de Godoy i la renuncia de Carles IV al tron d’Espanya a favor del seu fill Ferran VII que serà proclamat rei. Carles IV demana ajuda a Napoleó per recuperar el tron. Carles IV i Ferran VII són convocats Baiona per Napoleó. Els convenç que abdiquen en la persona de Napoleó que nomena rei d’Espanya al seu germà: Josep Bonaparte, Pepe Botella. Es convoquen corts per tal d’aprovar una constitució de caire reformista que acabés amb l’Antic Règim el nomenat de Josep Bonaparte. Carta de Baiona (declarava la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i l’accés a càrrecs públics). Les revoltes populars contra l’exèrcit de Napoleó van ser freqüents. Derivat de la insurrecció es va formar un nou poder: Les Juntes. Victòria contra els francesos, s’obliga a Josep a abandonar Madrid. Victòria del Bruc i Bailén. Es formarà una JUNTA SUPREMA CENTRAL presidida pel compte Floridablanca. 6. LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808 – 1814) Al novembre de 1808 Napoleó es desplaça a Espanya amb un exèrcit de 250.000 homes per dur a terme la contraofensiva. El gener de 1809 Josep I entrava novament a Madrid. En aquest moment, la Junta suprema es trasllada a Cadis con convocarà la primera junta espanyola.

La resistència a la invasió es portar a terme amb partides de GUERRILLES (son grups de 30 o 40 persones que poden ser pagesos, estudiants, advocats, dirigits per militars que lluiten en petits grups sobre el terreny conegut i amb el suport de la resta de població. Entre el 1809 i el 1810 les principals ciutats catalanes cauen en mans de l’invasor. Els francesos intentin una aproximació als catalans. Com? Ús del català i al gener del 1812 s’annexiona Catalunya a l’imperi. Mitjans del 1812 la guerra és desfavorable a Napoleó, perquè havia desplaçat part de les tropes a Rússia, perquè tenia tropes a la Rússia imperial. Les forces espanyoles aconsegueixen la victòria d’ARAPILES (Salamanca, juliol 1812). Napoleó pacta la fi del conflicte. TRACTAT DE VALENÇAY (1812), que reconeix Ferran VII com a rei l’exèrcit francès abandona la Península. Va ser una guerra molt llarga, violenta, molt destructiva. Alta mortalitat de la població civil. El cost global va ser enorme i va provocar un deute públic que no podien assumir. 7.

EL REGNAT DE FERRAN VII

En 1814 comença el que seria el segon regnat de Ferran VII, ja que havia ocupat a corona durant unes setmanes en 1808. Dins del seu regnat podem distingir en tres etapes: -

La restauració de l’absolutisme (1814 – 1820)

Ferran VII no va voler jurar la nova Constitució i els absolutistes (noblesa i clergat) es van organitzar per demanar la restauració de l’absolutisme. Document: Manifest dels perses. Demanen que torni Ferran VII i tornin els models de l’Antic Règim. La resposta va ser un decret on diu que anul·la la Constitució i les Lleis de Cadis i torna l’absolutisme, (es van detenir i/o assassinar els principals dirigents liberals). Ferran VII va actuar con si fos possible tornar a la situació de 1808, però tot havia canviat. No va prendre mesures eficients per reconstruir la societat de la postguerra. L’anul·lació de tota l’obra de les Corts de Cadis, implicava tornar al model de l’Antic Règim: es restaurava la Inquisició, els gremis, els privilegis de la noblesa i del clergat i es tornaren els béns desamortitzats. La situació del país era penosa, ja que estava destruït (per la guerra) i la hisenda es trobava en fallida. Una part dels territoris americans no van reconèixer la monarquia absoluta, el que donà lloca una nova guerra en Amèrica. (Perd tots els territoris menys Cuba, Puerto Rico i Filipines). La tornada a l’absolutisme no va implicar una desaparició completa dels liberals, que ara es reorganitzen. Presència en l’exèrcit  Pronunciaments.

-

El trienni liberal (1820 – 1823)

L’1 de gener de 1820 va triomfar un pronunciament en favor de la Constitució, encapçalat pel Coronel Riego a Sevilla. El rei va haver d’acceptar la Constitució i va nomenar un nou govern i convocar eleccions. Van iniciat una important obra reformista amb l’objectiu de consolidar l’abolició de l’Antic Règim. Les reformes van provar l’oposició de la monarquia i absolutistes, també dels pagesos i de la noblesa tradicional i l’Església. El 1822 esclata una revolta contra el govern liberal amb l’organització de partits reialistes. Va ser derrotat. Els liberals es van dividir en dues tendències: MODERATS Volen reformes limitades que no perjudiquessin les elits socials. Les seves reivindicacions es basaven en els conceptes de “llibertat” i “ordre” i en una Constitució equilibrada. EXALTATS  Partidaris de reformes més radicals i favorables a les classes mitjanes populars. Al no arribar a un acord es bloquegen mútuament. -

Dècada Ominosa (1823 – 1833)

Tot i que Espanya hi havia un sistema liberal, a Europa s’imposà l’absolutisme, Napoleó derrotat. A França es troba a Lluis XVIII com a monarca. Ferran VII va demanar ajuda a Europa i els francesos van enviar un exèrcit anomenat “ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS”, per poder restablir a Ferran VII com a rei absolut el 1823. A partir de 1827 es produirien algunes reformes al govern, ja que la situació de decadència era insostenible. La situació de decadència de l’absolutisme també era evident per l’abundància de conspiracions, que eren dues tendències: 



LIBERALS 

Exiliats a GB i França



Pressionen per produir pronunciaments



1831: Pronunciament de Torrijos, en el que perden.

REIALISTES PURS 

Absolutistes més radicals.



En contra les reformes del rei de 1827



A Catalunya: Revolta dels Malcontents.

A partir de 1831 es va plantejar el problema successori. Ferran VII només va tenir dues filles amb la seva quarta dona: Mª Cristina de Borbó.

La primera de les dos filles, la futura Isabel II, va néixer en 1830. Això va obrir el problema de la successió. Felip V havia implantat la Llei Sàlica  hereu: el seu germà petit: Carles Mª Isidre (reialista pur). Ferran VII aprova la pragmàtica sanció (hereva: Isabel II) i s’acosta als liberals, decretant una amnistia (perdó) en 1830. Entre 1830 i 1833 es configuren els dos sectors que acabaren provocant una guerra civil a partir de la mort del rei en 1833: Carlins i liberals....