PAE ( Psicopedagogia DE L\' Aprenentatge I DE L\' Educació). Apuntes. PDF

Preview

Summary

PAE ( Psicopedagogia DE L' Aprenentatge I DE L' Educació)
Todos los temas de PAE para la preparación del texto individual...

Description

PSICOPEDAGOGIA DE L'APRENENTATGE I DE L'EDUCACIÓ [email protected]

https://meet.google.com/xsk-amnp-age CALENDARI: https://eva.blanquerna.edu/pluginfile.php/506098/mod_resource/content/0/Calendari%202 0-21%20PAE%202n%20EI%20prov.pdf -Cada alumne és únic i irrepetible. Ens hem de fer preguntes constants sobre els nostres infants. COMPETÈNCIES: ● Cognitives ● Metodològiques ● Individuals/socials ● Comprendre els processos educatius i d’aprenentatge en el període 0-6 i en aquells altres períodes propis de l’educació obligatòria , en el context familiar, social i escolar (CE1, EB-1). ● Conèixer la dimensió pedagògica i psicològica de la interacció amb els iguals i els adults i saber promoure la participació en activitats col·lectives, el treball cooperatiu i l'esforç individual (CE6. EB-6). ● Conèixer i aplicar experiències innovadores en educació infantil (CE47, EB-51). ● Valorar la importància de l'estabilitat i la regularitat en l'entorn escolar, els horaris i els estats d'ànim del professorat com factors que contribueixen al progrés harmònic i integral dels estudiants (CE19, EB-20). ● Saber promoure l'adquisició d'hàbits de l'autonomia, la llibertat, la curiositat, l'observació, l'experimentació, la imitació, l'acceptació de normes i de límits, el joc simbòlic i heurístic (CE5, EB-5). ● Dissenyar, planificar i avaluar l'activitat docent i l'aprenentatge en l'aula tenint en compte la diversitat de l'alumnat (CG4). ● Saber treballar en equip amb altres professionals de dintre i fora del centre en l'atenció a cada estudiant, així com en la planificació de les seqüències d'aprenentatge i en l'organització de les situacions de treball en l'aula i en l'espai de joc, identificant peculiaritats del període 0-3 i 3-6 (CE20, EB-21). RESULTATS D’APRENENTATGE: ● Conèixer i comprendre un marc de referència psicològic integrador, que doni suport la concepció del procés d'ensenyament aprenentatge en l'educació infantil. ● Comprendre el paper del mestre com mediador del coneixement, atenent al seu rol, perfil i activitat. ● Analitzar els principis psicopedagògics i metodològics de l'educació infantil i mostrar habilitats d'observació, anàlisi i identificació dels elements psicològics de l'aprenentatge escolar.

●

Mostrar interès a transferir els aprenentatges psicològics a la pràctica educativa a diferents nivells (casos, problemes, pràctiques escolars) i valorar la seva funcionalitat. ● Regular i controlar de manera progressivament autònoma l'aprenentatge individual i de grup, i fer un seguiment i valoració continuada, utilitzant els procediments adequats, amb la voluntat de millorar l'aprenentatge. CONTINGUTS I APRENENTATGES:

-El treball cooperatiu ensenya que s’ha de compartir i que amb el altre s’ho pasa millor. BLOC I. PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL 1. Desenvolupament i aprenentatge 2. LA psicologia de l’educació en la professió docent BLOC II. EL CONSTRUCTIVISME COM A PARADIGMA EDUCATIU DE L'EDUCACIÓ INFANTIL 1. Perspectives constructives de (E-A) com a instrument d’anàlisi, interpretació i millora de l’educació escolar 2. Els components cognitius de l’E-A 3. Els components interactius de l’E-A 4. Aprendre, ensenyar i avaluar BLOC III. L’APRENENTATGE COOPERATIU A L’ETAPA D’INFANTIL QUÈ DIFERENCIA PAE? ●

CONTINGUTS ○ GENERALS ○ PSICOLÒGICS

● ● ● ●

○ TEÒRICS ☹ ○ DENSOS DOSSIER D’APRENENTATGE MÈTODE D’E-A (ABANS – DURANT) TREBALL EN GRUP (però en grup, eh?) ESTRUCTURA DE LES SESSIONS

CRITERIS D’AVALUACIÓ: ●

● ● ●

● ●

Assistència: L’estudiant ha de mantenir una assistència mínima del 80% de la matèria* (en ambdós espais d’aprenentatge, gran grup i petit grup) per poder obtenir una qualificació positiva. *Els repetidors no estan subjectes a aquesta condició. La puntualitat es considera un requisit imprescindible per al bon seguiment de la matèria. I el rigor i la puntualitat en el lliurament dels treballs. APA: És imprescindible el seguiment de les normes d’estil APA (American Psychological Associacion 6th Edition) en la realització i presentació de totes les evidències de la matèria. Competència comunicativa: L’estudiant ha de mostrar, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant escrita com oral. Actitud: L’estudiant ha de mostrar una actitud compatible amb la professió docent i un compromís ètic amb els principis deontològics de la professió. Una actitud de respecte, on s’inclou l’acceptació cap als altres, així com l’empatia i el respecte a la diversitat, a la pluralitat d’idees i a totes les persones i situacions. Per tant no s’acceptaran actituds xenòfobes, masclistes, homòfobes o discriminatòries de cap mena.

AVALUACIÓ O APRENENTATGE: ● ● ●

Dossier d’aprenentatge: 50% Text individual reflexiu: 30% Seminari: 20%

DOSSIER D’APRENENTATGE

ESTRUCTURA DEL DOSSIER D’APRENENTATGE

EN QUE CONSISTEIX?

SITE O SIMILAR ● Únic i intransferible ● Organització pròpia en funció del grup i de la CA ● Accés a la professora

● ● ● ●

●

Plataforma per ensenyar als altres grups El = que en paper però en format digital Respondre a les vostres necessitats Etiquetes: ○ Grupals o individuals ○ Obligatòria, optativa o voluntària (evidència) Nom: SITE_PAE_2021_NOMDELGRUP (compartit amb mi)

QUÈ ÉS? ● El dossier d’aprenentatge –DA- és l’“eina” d’aprenentatge de PAE que ens acompanyarà al llarg de tot el curs. En ell desarem, revisarem, refarem tot el que anem fent i aprenent a l’assignatura. ● Cada grup de treball tindrà el seu propi DA en format SITE o similar. ● A més, estarà format per tres tipus d’evidències: ○ obligatòries (s’han de fer totes i totes elles són crítiques per aprovar l’assignatura) ○ optatives (d’un conjunt d’evidències, cada grup i/o estudiant haurà d’escollir-ne una) ○ voluntàries (cada grup i/o estudiant decidirà en funció dels seus interessos i necessitats) ● Totes i cada una de les diferents evidències sempre hauran d’anar acompanyades de la reflexió que es deriva de la pregunta “Com he/hem arribat fins aquí?”. ● I... per què?. ● Doncs perquè el dossier d’aprenentatge és una eina que promou i garanteix l’aprenentatge i avaluació a través de la reflexió que els estudiants/aprenents fan del seu propi aprenentatge. En aquest sentit, es fa necessari i obligat afavorir la metacognició, és a dir, el pensament sobre el que fem, diem i pensem.

PER QUÈ… 3. ON ANEM 3.1. Qui sóc? Qui som? Presentació grupal i individual, i de la carpeta d’aprenentatge

A l’inici del dossier d’aprenentatge (DA) és important que ens presentem de dues maneres: a) Individualment: qui sóc jo? Podríem intentar respondre 10 preguntes sobre un mateix?; per què vull ser mestre? Per què estic aquí? Quin mestre vull ser? b) Com a grup, que “posem” per escrit el que ens uneix, ens mou, el que esperem... i la importància recau en discutir-ho i decidir-ho entre tots els membres del grup per després posar-ho per escrit. Ja se sap, quan les coses queden per escrit, sempre podem rellegir-les, debatre-les i són una bona base per poder “compartir i discutir” visions diferents. A més, en cas de dubte... sempre està escrit allà!!.

AVALUACIÓ

RÚBRIQUES PER TOTES LES EVIDÈNCIES ELS 7 PRINCIPIS DE L’APRENENTATGE

1 - octubre-2020 La finalitat última de l’educació és el desenvolupament dels éssers humans El desenvolupament

Si volem que l’infant es desenvolupi d’una manera correcta hem de fer una acció educativa competent però això només serà possible si anteriorment s’ha fet una evolució madurativa important, com el control d’esfínters o poder caminar. LA FINALITAT DE L’ESCOLA ÉS AJUDAR ALS INFANTS A VIURE EN SOCIETAT Hem de fer ciutadans crítics, constructius i actius. La psicologia de l’educació... LA principal meta de l’educació és crear homes capaços de fer coses i no simplement de repetir el que han fet altres generacions: homes creadors, inventors i descobridors. La segona meta de l’educació és formar ments que puguin ser critiques, que que puguin verificar i no acceptar tot el que se'ls ofereix. (PIAGET) Segurament, si ara us pregunto què us ve al cap quan us dic “psicologia de l’educació”... Us vindran al cap paraules com: psicologia, educació, escola, pràctiques educatives, etc… la psicologia de l’educació neix i es nodreix a partir d’aquestes dues grans branques, realitats, i esdevé un ent en si mateix.

LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ ESTUDIA COM… L'educació comporta sempre i necessàriament que algú (professors, pares, …) ensenya (actua amb intenció d'influir) quelcom (les matèries del currículum, hàbits, destreses, valors) a algú (alumnes, fills, espectadors …) en un

context educatiu (escola, família, comunitat, museu …) amb un propòsit desenvolupar capacitats, adquirir coneixements, destreses, assimilar valors …) i esperant uns resultats (en els destinataris de l'acció educativa) que són sovint avaluats (amb la finalitat de verificar que s'han arribat a els objectius perseguits) Calfee & Berliner, 1996, p.2 a Coll (2008)

JUEVES 8 OCTUBRE 2020 Què cal a l’escola RENOVAR O INNOVAR?

BLOC II. EL CONSTRUCTIVISME (PROFE) Preguntes a respondre dels vídeos 1. Què és el constructivisme? El constructivisme és un PARADIGMA, es como un paraguas en el que caben métodos, principios, autores,etc etc D’APRENENTATGE que pretén explicar la naturalesa del coneixement humà. Aquest considera l’aprenentatge com un procés subjectiu en el que cada persona incorpora els nous coneixements en relació a les experiències viscudes amb anterioritat i a la pròpia estructura mental. Paral·lelament, és un procés actiu ja que els coneixements nous venen donats gràcies als conceptes prèviament inserits. Vol assolir una resposta a la pregunta de cóm actua cada persona depenent del seu entorn. Com a objectiu principal promou els processos de creixement de l’alumne envers la cultura de la qual forma part. 2. Quin és el rol del professor dins de l’aula? El professor ha de mostrar-se en tot moment com un guia i referent, acompanyant a l’Infant en el seu procés d’aprenentatge. Amb l’objectiu de promoure activitats individuals i cooperatives on l’alumne pugui explorar i resoldre problemes buscant la seva participació activa. 3. Com ha de ser el “desempeño” de l’alumne? L'alumne ha de ser una persona competent que sàpiga resoldre els problemes que se li plantegen i que totes les accions que duu a terme estiguin enfocades a construir coneixement. La construcció de coneixement ha de partir de l'observació.

4. Quina és la mecànica de feina d’una institució constructivista? La mecànica pot variar segons el model curricular que duguin a terme en cada institució. Però del que es tracta en termes generals és que l’alumne desenvolupi totes les aquelles capacitats que l’ajudin a construir aprenentatge de manera autònoma al llarg de tota la seva vida tant personal com professional. L’adquisició de competències com: -Saber ser -Saber fer -Habilitats -Actituds La institució ha de vetllar en tot moment per a que tant l’alumne com el mestre estiguin en un entorn on es construeixin aprenentatges, és a dir, han de ser capaços de crear un ambient favorable on l’infant pugui desenvolupar les seves capacitats i habilitats, i espais on absolutament tot és important. 5. Quins són els beneficis per l’alumne? El constructivisme, a diferència d’altres corrents pedagògics, situa a l’alumne al centre de l’aprenentatge. Així doncs, el seus interessos i la seva motivació passen a primer pla. A partir de l’entorn i les experiències que l’infant visqui naixeran aquests interessos. Per tant, l’infant es desenvoluparà i aprendrà en base a la seva motivació. Per això és important tenir en compte els esquemes cognitius ja adquirits de cada infant. Proporcionar un entorn favorable perquè tots puguin trobar interessos adequats al seu aprenentatge és fonamental. Així, esdevindrà un aprenentatge significatiu i únic per a cada infant.

6. Quines estratègies docents utilitza el mestre? El constructivisme diu que les estratègies docents que ha d’utilitzar el mestre han de ser les d’acompanyar i guiar als infants per facilitar el seu aprenentatge i treure el màxim partit. Un altre aspecte important és treballar tant individualment com de manera cooperativa. Es parla de formar equips que treballin de manera autònoma. També és important que el docent potenciï les capacitats del nen perquè aprofiti al màxim el seu temps. 7. Quina és la reacció dels alumnes? Per ells es una cosa nova, estan sorpresos perquè no estan acostumats aquest tipus d’aprenentatge, però a mesura que avança el curs, poc a poc, van donant forma allò que per ells és nou.

8. Condicions d’èxit per aplicar el constructivisme. El constructivisme diu que una de les condicions principals per l'èxit de l'aplicació del constructivisme, és que el grup amb el qual es treballa ha de ser majoritàriament petit, és a dir , aquest ha d'estar format per pocs membres, ja que a l'hora de crear els processos propis d'aprenentatge, serà més senzill que tots els components tinguin una participació activa dins del projecte. És essencial que els alumnes tinguin motivació a l'hora d'investigar, ja que si el mestre/a deixar de fer de guia i passa a ser el principal font d'informació deixa de ser constructivisme. Hem de tenir en compte que el mètode constructivista és aplicable a totes les matèries, proporcionamt un aprenentatge globalitzat.

-Que els infants es sentin que són responsables 9. Quines activitats d’E-A es porten a terme? Llegir, investigar, treballar en equip, etc...són activitats que es porten a terme a E-A. També es fan treballs, assajos i projectes i s’intenta que els propis alumnes planegin ells mateixos les classes. Sobretot se’ls ha de deixar lliures com per exemple permetre’ls que entrin a classe a l’hora que vulguin.

10. Piaget 11. Ausubel 12. Brunner 13. Vigotsky EL CONSTRUCTIVISME EL CONSTRUCTIVISME EN L’ÀMBIT EDUCATIU 1) S'orienta com un paradigma procedimental en l'ús de l’ensenyament i aprenentatge 2) Reflecteix processos dinàmics i flexibles 3) Permet que els estudiants siguin partícips del seu propi aprenentatge a l’interactuar de forma activa amb el coneixement i l'entorn 4) Els estudiants aprenen de la pràctica 5) Els estudiants es comprometen a construir el seu coneixement a partir dels aprenentatges i experiències vitals (que viuen) APRENDRE A APRENDRE -Implica desenvolupar aspectes tant cognitius com emocionals.

-Suposa adquirir competències metacognitives, capacitats que li permetin a l’estudiant conèixer i regular els seus propis processos d’aprenentatge. -En aquest procés, l’estudiant actua com a protagonista del seu propi aprenentatge i el docent guia i acompanya el procés d’aprenentatge. COM ÉS EL CURRÍCULUM? ● Genera pràctiques que expressen situacions pràctiques ● “Obliga” a... Cal interaccionar amb els altres ● L'objectiu dels espais formatius és desenvolupar les habilitats de pensament dels alumnes CONCEPTES PRINCIPALS ● Protagonista→ aprenent ● Coneixement→ construcció de l’individu ● Aprecisció de la realitat→ diferent entre tots els individus ● Llenguatge→ medi per construir coneixement ● Aposta per la individualitat i l’atenció a la diversitat. ● La idea principal és que l’aprenentatge humà es construeix ● La ment de les persones elabora nous significats a partir de la base dels coneixements previs o anteriors rueix la realitat a la seva manera CONSTRUCTIVISME I EDUCACIÓ La concepció constructivista de l’ensenyament i de l’aprenentatge integrales aportacions de diferents teories que comparteixen el paradigma o epistemologia constructivista per tal de crear un esquema orientat a ANALITZAR, EXPLICAR I COMPRENDRE L’EDUCACIÓ ESCOLAR

AUTORS QUE DONEN SUPORT A LA TEORIA

ELS ENFOCAMENTS CONSTRUSTIVISTES EN EDUCACIÓ

CONSTRUCTIVISME I EDUCACIÓ

EL CONTEXT CONSTRUSTIVITSA 1. Les “veritats” o les diferents perspectives de la realitat fan trontollar les persones i veritablement confonen i no ajuden a pensar 2. L'aprenentatge constructivista proporciona situacions d'aprenentatge de l’escola, que per alguna cosa s’aplica al context escolar 3. Els entorns d'aprenentatge constructivista fomenten que tothom es quedi amb el que vulgui i pensi el que vulgui 4. Fa pensar en que no hi ha una única veritat o perspectiva de la realitat (múltiples representacions de la realitat) 5. L’aprenentatge constructivista construeix coneixement en sí mateix, “quan més saps més pots aprendre” 6. L'aprenentatge constructivista proporciona situacions d'aprenentatge de la vida diària o casos basats en l'aprenentatge 7. Els entorns d'aprenentatge constructivista fomenten la reflexió en l'experiència i la metacognició 8. Fa pensar en que hi ha una única veritat o perspectiva de la realitat (sempre hi ha una millor que l’altre o més bona) 9. Les “veritats” o les diferents perspectives de la realitat són complexes i fan pensar (representen la complexitat del món real) 10. Els entorns d'aprenentatge constructivista es recolzen en la “construcció col·laborativa de l'aprenentatge”, a través de la negociació social 11. L’aprenentatge constructivista construeix coneixement en sí mateix, “quan més saps més et pots confondre, cal destriar molt bé la realitat de la diversitat de mirades que hi ha” 12. Els entorns d'aprenentatge constructivista es la competició entre els estudiants

13. L'aprenentatge constructivista treballa sobre “tasques autèntiques” (problemes reals) en el context on es produeixen 14. L'aprenentatge constructivista treballa sobre aspectes de la realitat fora del seu context ROL DE L’ALUMNE ● Participar activament en les activitats proposades. ● Proposar i defensar idees. ● Acceptar i integrar les idees d'altres. ● Preguntar a altres per comprendre i aclarir. ● Proposar solucions. ● Escoltar tant als seus iguals com al mestre. ROL DEL MESTRE ● Organitzar el currículum en forma d'espiral perquè l'estudiant construeixi nous coneixements amb base en els que ja va adquirir anteriorment. ● Transformar la informació en un format adequat per a la comprensió de l'estudiant. ● Motivar l'alumne a descobrir principis per si mateix. ● Dissenyar i coordinar activitats o situacions d'aprenentatge que siguin atractives per als educands. ● Motivar, acollir i orientar. ● Estimular el respecte mutu, a través d'acollir les idees d'altres. ● Promoure l'ús del llenguatge (oral i escrit). ● Promoure el pensament crític, a través d'activitats lúdiques que portin a l'exploració de les mateixes. ● Proposar conflictes cognitius. ● Promoure el desenvolupament i autonomia dels educands. ● Promoure la interacció, amb el seu entorn ja siguin companys, tutor i alumnes o amb el material. ● Crear un ambient d’aprenentatge que promogui el respecte i l'autoconfiança. ● Afavorir l'adquisició de destreses socials. ● Validar els coneixements previs dels alumnes. ● Valorar les experiències prèvies dels alumnes. EL TRIANGLE EDUCATIU

Els TRES moments de l'ensenyament (seqüència didàctica) Es podria dir que en la majoria d’implementacions a l’aula d’unitats didàctiques es porten a terme en tres moments fonamentals de manera força habitual: a) Un primer moment d’activació dels coneixements previs de l’alumnat, sovint lligat a una avaluació inicial dels coneixements previs. b) Un nucli d’activitats sistemàtiques dirigides a assolir els objectius pretesos en aquella unitat. c) Una o diverses activitats d’avaluació pensades per observar, valorar el nivell de l’alumnat i afavorir el retorn metacognitiu de la situació d’ensenyament i aprenentatge. Tot i que aquesta triada admet variacions, sembla clar que resulta molt complicat defugir-ne si es concep l’aprenentatge des d’una òptica socioconstructivista. El que sí que podem fer

és reflexionar sobre el funcionament de cada un d’aquests moments, no per establir-ne uns criteris absoluts, sinó amb l’afany d’orientar l’acció didàctica des d’un punt de vista més formatiu. 1. Primer moment L’objectiu principal d’aquest moment seria presentar la competència o competències que es volen desenvolupar en un context al més proper possible al de l...