TEMA 1.- L\' Europa DE L\' Antic Règim PDF

Preview

Summary

Download TEMA 1.- L' Europa DE L' Antic Règim PDF

Description

TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM. 0.- INTRODUCCIÓ. - El concepte Antic Règim: sistema econòmic, social i polític present a Europa entre els segles XVI i XIX (etapa final del feudalisme) i que es caracteritza pel règim econòmic senyorial, una societat estamental i l’absolutisme monàrquic. - Característiques: règim econòmic senyorial (en pugna amb un incipient capitalisme comercial), societat estamental, població estancada i absolutisme monàrquic. 1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL. 1.0.- Introducció. - Es tracta d’una economia rural (més del 80% de la població al camp) i d’autoconsum (comerç escàs), on els privilegiats (noblesa i clergat) posseïen quasi tota la terra. - A partir del segle XVI es produeix un creixement de l’artesania com a conseqüència del desenvolupament del comerç ultramarí. 1.1.- La propietat de la terra. - La terra era la principal font de riquesa i pertanyia molt majoritàriament als senyors (rei, noble o eclesiàstic) en forma de propietat vinculada (no la podien vendre ni perdre mai). - La senyoria territorial, o conjunt de terres que tenia un senyor, es dividia en dos: · la reserva senyorial: les terres més productives explotades directament pel senyor. · els masos: terres que el senyor cedia als camperols lliures o als serfs a canvi d’un cens, de treball en la reserva o d’una part de la collita. 1.2.- Els drets senyorials. - Els drets senyorials eren el conjunt de beneficis i rendes que rebien els senyors. - La procedència dels drets senyorials és doble: · Drets territorials: censos i taxes que han de pagar els camperols per cultivar les seues terres o utilitzar els monopolis senyorials. · Drets jurisdiccionals (senyoria jurisdiccional): de ban, de fer justícia, d’immunitat,... - En el cas de l’església hem d’afegir el delme: impost que havien de pagar tots els no privilegiats a l’església i que consistia en la desena part de la collita. 1.3.- Una producció insuficient. - Es tractava d’un agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu, amb un escàs comerç (vi i lli). - Dos tipus d’explotacions: els camps oberts o openfields, on es practicava una rotacio triennal que combinava el cultiu de cereals i el guaret; i les terres comunals, aprofitant de forma col·lectiva els boscos i pastures. - Producció ramadera insuficient: escassa presència de la carn i la llet en la dieta. - Conseqüències: periòdiques crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i revoltes (revoltes del pa). 1.4.- Una població estancada. - Escàs creixement demogràfic (cicle demogràfic antic) degut a que les pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població provocaven taxes elevades de mortalitat (35-40‰) i natalitat (30-40‰), una baixa esperança de vida i una molt alta mortalitat infantil.

1

1.5.- Indústria tradicional i manufactures. - La unitat bàsica de producció era la família camperola (autosuficiència econòmica). - La producció artesanal a les ciutats la controlaven els gremis: associacions d’artesans d’un mateix ofici que regulaven i controlaven tots els aspectes de la producció i venda dels productes i servien d’assistència mútua dels seus associats. - Per a evitar el control dels gremis, a partir del segle XVI alguns comerciants-artesans van estendre el domestic system o treball a domicili: el comerciant-artesà li donava als camperols la matèria primera i ferramentes i els pagava a tant per peça fabricada. - Al segle XVIII es desenvoluparen les manufactures, reials o privades, que suposaven un antecedent de les fàbriques modernes, però no utilitzaven encara màquines. 1.6.- La insuficiència dels transports. - Els mitjans de transport eren rudimentaris i dificultaven el creixement del comerç. - Transport terrestre molt deficient: xarxa en molt mal estat, mitjans rudimentaris, peatges,... → desplaçaments llargs i costosos. - Navegació marítima lenta (dependència del vent) i limitada en quant a càrrega, encara que més important que el transport terrestre. - Navegació fluvial més fàcil i barata, però depenia de la hidrografia o els canals. 1.7.- Comerç interios i comerç colonial. - El comerç interior es limitava a les grans fires periòdiques i als mercats, degut a l’escassetat d’excedents i demanda i al deficient transport. - Gran creixement del comerç colonial a partir del segle XVI amb l’obertura de noves rutes marítimes → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres barates. - Aquest nou capitalisme comercial enriqueix la nova burgesia comercial i financera. - Fort creixement de les finances: crèdit, companyies comercials, borsa,... - El mercantilisme dels segles XVII i XVIII: proteccionisme de l’economia del país (s’evita l’entrada de productes de fora) per acumular metalls preciosos. 2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL. 2.1.- Els estaments. - Definició de societat estamental. - Es tracta d’un societat dividida, teòricament, en tres ordres o estaments (grups socials tancats): clergat, noblesa i Tercer Estat. - Realment la societat de l’Antic Règim es dividia en privilegiats i no privilegiats. 2.2.- Els privilegiats. - Gaudien de drets i privilegis: no pagar impostos, lleis pròpies,... - Aquest grup el composaven la noblesa i el clergat. - La noblesa (2-3% de la població): · La seua riquesa procedeix de les seues propietats territorials i els seus privilegis fiscals, econòmics, jurídics i honorífics. · Dins de la noblesa trobem diferències internes: noblesa de cort, de toga, de províncies,... - El clergat (menys de l’1% de la població): · La seua riquesa procedeix del seu patrimoni (terres i edificis) i del delme. · El clergat es dividia en: - Alt clergat: procedien de la nobles i vivien com a nobles, ocupant els alts càrrecs de l’església (papa, cardenals, bisbes, abats). - Baix clergat: d’origen modest i vida més senzilla (frares, monjos, sacerdots,...).

2

2.3.- Els no privilegiats (més del 90% de la població). - Són un grup molt heterogeni que mantenia el sistema amb el seu treball i els impostos. - La burgesia: · Classe minoritària, però dominant i creixent per la seua riquesa (en alguns casos compren títols de noblesa als reis i passen a ser nobles). · Divisió: burgesia comercial, rendista, financera, manufacturera i xicoteta burgesia. - Les classes populars urbanes: artesans, obrers i servents que vivien a les ciutats en males condicions. - Camperolat (més del 80% de la població): · Dures condicions de vida: impostos, difícil subsistència, males collites,... · Dins del camperolats hi ha diferències segons la riquesa (o la major o menor pobresa). · El podem dividir en camperols lliures (arrendataris o propietaris) i serfs (no podien abandonar la senyoria si el senyor no els donava permís). 3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC. 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. - Els sistemes polítics característics de l’Antic Règim van ser les monarquies absolutes de dret diví: el rei era el cim de la societat, amb una autoritat absoluta (té tots els poders) que feia procedir directament de Déu. - El rei tenia el poder absolut, sense cap control: l’exemple de Lluís XIV a França. - Al rei l’auxiliaven en el govern institucions com Consells, negociats o secretaris d’estat, tots nomenats pel rei, a més de funcionaris i buròcrates. - L’administració local estava en mans de governadors i intendents, nomenats pel rei. - Els límits del poder reial sols eren la llei divina, el dret natural (costums i tradició) i lleis fonamentals de cada regne i les Corts o Parlaments (que estaven formats pels tres estaments, però cada vegada tenien menys competències i no eren a penes convocades). 3.2.- Els inicis del parlamentarisme. - Al segle XVIII la monarquia absoluta no existia ni a Anglaterra ni als Països Baixos. - El model anglès: · L’Habeas Corpus (1679): garanties legals per als detinguts. · La revolució de 1689: - Destronament de Jacob II, substituït per Guillem d’Orange. - Declaració de Drets (Bill of Rights): limita el poder del rei en benefici del Parlament. - Principi de la separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. · Limitacions del model anglès: el rei no és controlat com a cap de l’executiu (govern) i es tracta d’un pacte entre la noblesa i la burgesia (sols el 15% de la població té dret a vot). · Aquest model influeix en el pensament il·lustrat. 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM. 4.0.- Introducció. - L’Antic Règim entra en crisi a finals del segle XVIII per l’expansió del comerç, les noves formes de producció (domestic system i manufactures) i el poder de la burgesia. - Es construeix una ideologia burgesa que ataca l’Antic Règim: la Il·lustració. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. - La Il·lustració és una ideologia al servei del poder de la burgesia. - Els precedents: Newton (mètode científic) i Locke (crítica a l’Antic Règim i demanda de divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics de l’individu). - Racionalisme (fe absoluta en la raó): atac al teocentrisme i la religió.

3

4.2.- La crítica a l’Antic Règim. - Proposen un nou model polític i social basat en la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats). - Montesquieu demanda la divisió de poders. - Rousseau reclama llibertat, igualtat i sobirania nacional. - Voltaire propugna la tolerància i la llibertat de consciència. - Afirmen que l’agricultura (fisiòcrates francesos) i les activitats productives (liberals anglesos) són les principals fonts de riquesa → llibertat econòmica front al mercantilisme. 4.3.- El despotisme il·lustrat. - Alguns monarques absoluts van introduir algunes idees de progrés il·lustrades: “Tot per al poble, però sense el poble”. - Monarques il·lustrats: Frederic II de Prússia, Mª Teresa d’Àustria, Caterina de Rússia, Carles III d’Espanya. - Actuacions: absolutisme centralitzador; millores administratives; foment de l’educació, l’agricultura i la indústria i modernització econòmica (llibertat comercial). - Els límits: sols accepten algunes reformes econòmiques, però sense canvis socials i polítics de fons → fracàs: el canvi econòmic farà caure tot l’Antic Règim.

4...