Art Antic I: Antic Egipte PDF

Preview

Summary

Apuntes de arte antiguo I, el antiguo Egipto. Incluye pequeños comentarios de las obras que se mencionan. No hay imágenes....

Description

INTRODUCCIÓ Molts autors clàssics com Heròdot i Tucídides ja se havien mostrat interessats i fascinats per Egipte, d’aquí alguns dels seus escrits. Més tard va haver la Expedició de Napoleó Bonaparte a Egipte (1798) o també conegut com la Campanya d’Orient, on hi van participar soldats, homes de ciència i aventurers amb interessos històrics i artístics. Aquesta expedició va ser la ser al responsable, en gran part, de la descoberta d’una civilització amb una antiguitat de 3000 anys amb el Nil com a Epicentre. ❏ Pedra Rosseta. Descoberta el 1799, un element fonamental per entendre la civilització egípcia. Era una gran pedra de basalt negra de 75’7 x 112’3 x 28’4 cm i 760 kg de pes. A la cara polida hi havien tres inscripcions d’un mateix text, el Decret dels sacerdots durant el regnat de Ptolomeu V Epifanes, que establir el culte diví al nou governament (196 aC). Aquestes inscripciones estaven fetes en tres escriptures diferents: Jeroglífica, Demòtica (escriptura ideogràfica egipcia força estilizada i ràpida derivada de l’escriptura hieràtica) i Grega. Jean-François CHampollion, un lingüista, va estudiar les inscripcions de la pedra i conclou que la llengua jeroglífica estava fonamentada per signes fonètics, no simbòlics. Ell va comparar el text jeroglífic amb el grec i el va aconseguir desxifrar. Durant els segles XIX - XX, Karl Richard Lepsius va continuat amb la tasca de Champollion i va crear les bases de l'egiptologia moderna, la cronologia de l’antic Egipte i elabora una obra fonamental sobre monuments d'Egipte i Etiòpia. Temps després, Howard Carter, amb el mecenatge de Lord Carnavon va descobrir i excavar la Vall dels Reis, la tomba de Tutankamon, faraó de la dinastia XVIII. A partir de Howard Carter i la descoberta de la Tomba de Tutankamon, entrem en una nova fase en l’arqueologia on s'abandona el caràcter “aventurer” i es comencen a organitzar equips científics dins d’una disciplina que utilitza ciències auxiliars per arribar a resultats plausibles. Durant de la Construcció de la gran resclosa d’Assuan (1959-1970), amb l’objectiu de portar riquesa a les poblacions de la vall del Nil, es van veure amb el problema de que si ho feien, les aigües cobririen moltes joies arqueològiques. És per això que 22 missions internacionals, el suport financier de més de 50 països i tècniques d'enginyeria i arqueològics van col·laborar per evitar-ho. La major part de les construccions van ser desmuntades i traslladades a un lloc fora de perill de les aigües, com és el cas del Temple d’Abu Simbel.

GEOGRAFÍA Egipte ocupa un lloc relativament petit en comparació amb el curs que segueix el Nil, i, tot i que ocupa una part del recorregut d’aquest riu, és identificat ràpidament amb aquest. El Nil neix a l’Àfrica central, al llac Victòria, travessa el desert fins a arribar a la desembocadura del Mediterrani. - La influència del medi físic a la producció artística és molt palesa a Egipte. - Egipte és un país regit pel sol (Ra) que cada nit és atacat per una serp (Apofis). Aleshores, la major por dels egipcis era que Apofis guanyés a Ra i no tornés a sortir el sol. Nil: -

-

Nil Blanc: Creix al voltant del llac Victòria (centre d’Àfrica, al mig de Kènia, Tanzània i Uganda) i aquest li aporta aigua constant. Nil Blau: Neix a la part muntanyosa d’etiòpia, al llac Tana. Una zona on hi han pluges abundoses en poc temps i proporcionen molta aigua. Aquestes pluges abundants provoquen que el riu Nil es desbordi una vegada arriba a Egipte. Nil: És la confluència dels dos Nils (Blanc i Blau), a Jartum. La seva longitud es de 6650 km. Les inundacions entre juliol i setembre fertilitzen les terres, i és també quan els pagesos no treballen en les terres, sino en obres arquitectòniques.

Kemet o Terra Negra: Era la zona/terra aluvial negra de les vores del Nil que era molt rica i fertil. Hi havia una amplada d’entre 10-15 km. El delta té 170 km de longitud per 250 km d’amplada màxima i, a continuació, tenim el desert. Gràcies als Nilòmetres, ells podien mesurar el cabal del riu i determinar si la inundació era moderada i per tant, positiva, o si podia arribar a ser excesiva. D’aquesta manera podien actuar preventivament. A mida que el Nilòmetre s’anava emplenant, podien determinar si era perillos o no. ❏ Nilòmetre d’Elefantina. ❏ Nilòmetre de Kom Ombo ❏ Nilòmetre de l’Illa de Roda Per a ells, el Nil era més que un riu, una geografía o un sistema ecològic (que també), sinó que era el pare de la vida, un déu secret sorgit de la tenebres secretes que inunda els camps, dóna de beure al bestiar i fa créixer els cultius. Al juny el riu comença a créixer i a l’agost es desborda, és llavors quan comença una bonança econòmica i emocional. Era conegut com el país agrari més ric del món antic.

Egipte del Nord o Baix Egipte Denominat així pel sentit del corrent ja que desemboca al nord. Egipte triangular, el lloc on creix el papir gràcies a que és una zona humida. La capital és Memfis, que representa al unió entre l’alt i el baix egipte. Egipte del Sud o Alt Egipte Format per províncies (nomos) i era una zona agrària molt rica, on creix la flor de lotus. Oest Hi ha el Desert del Sàhara, excepte la zona dels Oasis, que eren unes zones molt importants per les palmeres. Se la coneixia per la Terra dels Morts, ja que totes les tombes estan allà. Est És la zona més rocosa, rica en minerals i pedra. Era coneguda com la Terra dels Vius i allà hi havien les ciutats i els temples. Assuan és rica en granit i metalls com el coure i té una frontera natural a la primera catarata d’Assuan. CONTEXT SOCIAL Egipte és un país dual dividit en dues entitats diferenciades: - Corona blanca de l’Alt Egipte (hedjet). Representa la flor de lotus i té 20 provincies o nomos. - Corona vermella del Baix Egipte (deshret). Representa el color de la sorra del desert i tenia 22 províncies o nomos. - Unificació representada en la doble corona (pschent o sejemty). La unificació procedeix de l’Alt Egipte, el més poderós. Rei Menes (o Narmer)(3100 aC). ❏ Sema-Tawy: era un escut format per les dues plantes heràldiques dels dos Egipcis, flor de Lotus (Alt Egipte) i papir (Baix Egipte) que estan lligades amb el jeroglífic sema. Aquest últim simbolitza la unió, i fonèticament, sema significa tràquea i representa la unió a través de la tràquea amb els pulmons. Hi han dos déus lligats ambdues plantes.

CRONOLOGIA Un dels problemes que s’ha trobat es el determinar una cronología exacta. Els egipcis eren molt anarcics alhora de donar les cronologies, de vegades ho feien segons la durada del regnat de cada faraó i de vegades segons la regularitat en les crescudes del Nil. La vida dels egipcis esta determinada per les inundacions del Nil, i cada any, els límits de la terra s’esborren i és la Deessa Maat qui restableix i retorn a l’equilibri. Aquest procés de regeneració periòdica fa que al mon egipci li costi canviar. -

-

L’inici del cicle anual començava el primer dia de la inundació. Cicle de 12 mesos de 30 dies cadascun i 5 dies complementaris consagrats a Osiris, Horus, Seth, Isis i Neftis. Els mesos estaven dividits en tres grups, 10 dels quals estaven sota la protecció d’una divinitat. També s’agrupaven de quatre en quatre per formar les tres estacions: la de la Inundació, Hivern i Estiu. Cada 4 anys, l’any Egipci registrava un retard d’un dia sobre l’any real.

Com que és complicat determinar la cronologia, s’han fet varies: - Relatives: per la tipologia d’objectes, les datacions en els documents, les llistes dels faraons. - Absolutes: Datacions per C14, pero en el cas d’Egipte, no és precís. Observacions astronomiques; els cicles sotíacs o cicles d’uns 1460 anys que segueixen l’estrella Sirius. ❏ Pedra de Palerm (2400 aC): Pedra debasalt negra gravada amb esdeveniments que van des del períodes predinastics fins a la V dinastia (Imperi Antic). ❏ Llista d’Abidos (1285 aC): Llista de faraons que van precidir a Seti I. 76 reis. ❏ Canon de Torí (1100 aC): Papir de l’època de Ramsés II en escriptura hiràtica. Llistat de faraons que van regnar a Egipte. ❏ Aegyptika de Manetó (segle III aC): Feta per un sacerdot i historiador egipci. Està organitzada cronològicament i repartida en tres volums. Estableix una divisió de governants en dinasties (un terme creat per el mateix Manetó per identificar grups de governants amb un origen comú). No es conserva sencera. DINASTIES EGÍPCIES

1. PREDINÀSTIC (4400-3800 ac) - Badrià (4400-3800 aC) - Nagada II: es comença a dividir el territori en nomos. - Aparició de canals per controlar les riuades i aparició de l’escriptura. - Nagada III: primeres ciutats, Hieracòmpolis i Buto. 2. PRIMERES DINASTIES. DINASTIES I-II (3050-2680 aC) - Menes/Nàrmer: 1r faraó que funda l’Alt Egipte a la ciutat de Tinis; per això es coneixen com a dinasties Tinites. Unifica Egipte.

3. IMPERI ANTIC. DINASTIES III-IV (2686-2181 aC) - Capital a Menfis, un punt intermedi entre el Baix i Alt Egipte. - El faraó és qui té el poder absolut. La gent treballa para ell, i ell és l’amo de tot i de tots. HI ha burocràcia duplicada per tot. Dinastia III - Dyeser (Zoser): 1ª piràmide, 2665-45 aC - Seneferu (Snefru): va fer 3 piràmides, 2614-2579 aC. Dinastia IV - Khufú (Keops): 2579-2556 aC - Khafra (Kefren): 2547-2521 aC - Menkaura (Micerinos): 2514-2486 aC Dinastia V - Comença el culte solar (Amon, Aton i Ra). Déu absolut. - Ascens de Ra i del clergat d’Heliòpolis. Dinastia VI - Canvi important, pèrdua de poder del faraó. - Teti: ascens dels nomarques (governadors) - Pepy I: últim gran faraó de l’Imperi Antic. Disgregació d’Egipte. 4. PRIMER PERÍODE INTERMEDI. DINASTIES VII-X (2250.-2040 aC) - Se separa el país; hi han capitals pròpies; inestabilitat política i segurament associada a la gran sequera. - Lamentacions d’Ipuur: papir d’un príncep partidari del vell ordre on es mostra la caiguda de l’Imperi Antic, un Egipte afectat per desastres naturals i caos polític. 5. IMPERI MIG. DINASTIES XI-XII (2049-1786 aC) - Mentuhotep II (2061-2010 aC); reunificació d’Egipte. Dinastia XII - Sesostris III: obre Egipte al mon, exansionista, cap a Palestina, Mesopotàmia i cap al Sud, a Núbia (1878-1843 aC). - Neferusobek: la 1ª faraona (1790-1786 aC). Les dones faraones s’havien de vestir i actuar com mascles. Fi de l’Imperi - Per contactes amb l’exterior Inversions de Palestina i els nubis, i sobretot dels hicses, s'introduirà la roda fina i el carro de guerra i els cavalls a Egipte. 6. SEGON PERÍODE INTERMEDI. DINASTIES XIII-XVII (1760-1550 aC) - Diferents invasions Nubies i Cananees. Dinastia XV-XVI (1655-1537 aC) - Invasió dels Hicses (Avaris)

7. IMPERI NOU. DINASTIES XVIII-XX (1550-1069 aC) - La capital era Tebas, i l’Alt Egipte reunificarà de nou Egipte. Dinastia XVIII - Tutmosis I: crea la Vall dels Reis i campanyes militars dins a l’Eufrates. - Hatshepsut: 1489-1467 aC - Tutmosis III, 1489-1435 aC: màxima expansió d’Egipte, té una rivalitat amb Hatshepsut, la seva madrastra. En morir, esborra els seus noms dels monuments. - Amenofis III/Amenhotep III, 1402-1363 aC: perseguirà l’esglèsia d’Amon. - Amenhotep IV/Akhenaton, 1365-1348 aC: Cisma Armanià, revolució Aton. La seva esposa va ser Nefertiti, 1353-1351 aC. - Tutankaton/Tutankamon, 1347-1336 aC: retorn a l'ortodòxia d’Amon. Dinastia XIX - Ramses II, 1289-1222 aC: El faraó que més va viure. Dinastia XX - Ramses III, 1185-1154 aC: últim gran faraó. Guerres contra els “pobles del mar”. 8. TERCER PERÍODE INTERMEDI. DINASTIES XXI-XXV (1069-656 aC) - Torna a haver separació de l’alt i baix Egipte. - Els faraons tanites i libis al nord, i sacerdots d’Amon al sud. Dinastia XXV - Faraons kushites (negres) 9. EGIPTE TARDÀ (656-332 aC) - Els últims faraons van ser grecs. - Ptolomeu I crea Alexandria i la seva gran biblioteca. - Cleopatra VII, 58-30 aC. Després d’ella, Egipte passa a ser “propietat” de l’emperador de Roma. CONCEPCIÓ DEL MÓN: ORDRE SOCIAL ●

Rei o Faraó: Estava lligat al déu-falcó Horus, que era l’iniciador de la civilització egípcia, déu de la reialesa al cel, de la guerra i de la cacera. El faraó era el de máxim rang social, considerat un ésser de bondat que es troba més a prop dels déus que els altres humans. Ell era qui procuraba el bé dels súbdits, fent que regnés la justícia. Si hi havia un canvi en el tron egipci, hi havia un canvi temporal, cosa que afecta la realitat celestial. Si el faraó moría, el caos amenaçaba l’univers i s’havia d’evitar ràpidament. La força dins de l’escala social del faraó era representada per diverses corones: - Hedjet (Alt Egipte): Corona blanca - Deshret (Baix Egipte): Corona vermella - Pschent (A.E. + B.E.): Corona blanca i vermella, es una barreja de les dues anteriors

-

Khepresh (Imperi Nou): Corona blava de batalla i també de cerimònies Nekhbet (Imperi Nou): Corona amb dues plomes de falcó, i dues banyes o un disc solar. Eren les corones que portaven les dones a la casa reial. - Nemes: Mocador de roba que portaven els déus i faraons i que es lligava a la nuca. - Atef (relacionada amb el déu Osiris): Corona blanca amb forma complexa que portava dues plomes/banyes/cobra (en cas de la deessa Uadyet o Ureus)/disc solar. Es pensava que ajudava a renàixer al difunt. - Hemhem (Imperi Nou): Representa el triomf del sol per sobre de la foscor. El portaven els déus nens. Altres atributs que mostren la majestat i divinitat del faraó: - Ceptre-vas: Només els portaven els déus o faraons divinitzats i eren símbol de poder i domini. - Ankh: Era el símbol de la vida eterna, si algú el portaba en la má simbolitzava que aquest era immortal, com els déus o faraons divinitzats. Portar l’ankh vol dir que es mort. - Djed: Era una columna i era el símbol d’estabilitat. Pot representar la columna vertebral d’Osiris, un arbre… - Ureus i Nekhebet: Eren les representacions de la deessa Uadyet (una cobra) i de Nekhebet (un voltor). Era el símbol protector de molts faraons i només ells ho podíen portar. - Ceptres Nejej (fuet) i Heka (bastó): El ceptre de Nejej es portava en la mà dreta, i estava associat a Osiris. El ceptre de Heka es portava en la mà esquerra i se l’ha associat a un bastó de pastor. Eren símbols de dominació de càstig. - Barba reial: La Osiriaca era del déu o d’un faraó molt divinitzat, la qual era molt llarga. La Barba reial era més curta i la portava el faraó quan estava viu. ●

Tay-sab-chaty: Equivalent a un visir i podíen ser dos, un al nord i altre al sud. Era una figura importantissima ja que ell era les orelles i ulls del faraó, qui vivia aïllat en el seu palau i delegava el govern de l’estat en el visir. Ell tenia el poder executiu i legislatiu i era el Gran Sacerdot de la deessa Maat (protectora de la justícia i dels jutges; encarnava la veritat, l’ordre i justícia). El visit era ajudar per un gran nombre de funcionaris: tresorers, arquitectes, administradors de magatzems, oficials superiors… Funcions: - Era l’administrador dels béns del faraó. També era el responsable de la casa del rei, de la construcció de la seva tomba i del cerimonial funerari quan el faraó mori. - Control de l’administració (aconseguir i organitzar els obrers per les obres públiques o per als magatzems), la policía, transports, de la comptabilitat i era el responsable màxim de la justícia i de nomenar als jutges.

●

CLASSE SOCIAL ALTA: Eren els visirs, l’alt funcionariatat al seu càrrec i els servents dels déus. Eren els que asseguraven el manteniment permanent de la creació i l’equilibri universal obtingut el primer dia del mon. Ells allunyen el caos i fan possible la vida. Està estructurat en nombroses categories: - Administradors: porten l’organització econòmica dels santuaris. - Alt Clergat: servidors de la divinitat o profetes. Podien tenir un paper polític en l’organització de l’estat.

-

Baix Clergat: clergues menors o purificadors. Especialistes: escribes, sacerdot-lectors, astrònoms... Animadors: cantors, músics, senadors, arpistes…

❏ Escriba (2500 - 2350 aC): escultura d’una figura sentada amb les cames creuades amb un papir a sobre, era la postura típica que tenien els escribes. Ells eren els que inscribien, comptabilitzaven, copiaven, etc. Eren figures privilegiades ja que no tots sabien escriure o llegir i tenir tants coneixements com ells tenien. Per escriure feien servir un càlam o canya foradada que era tallada en un extrem i es mulla per escriure. ❏ Sacerdots fent rituals de purificació. Tomba d’Userhat, XIX Dianstia. (1298 - 1235 aC): ells eren el que purificaven i cuidaven el temple, portaven la barca del déu, adornaven les estàtues... ❏ Arpista. Tomba de Najt (1422 - 1411 aC): era una figura important ja que eren coneguts per ser formes de comunicar-se amb els difunts i per ser remeis terapèutics. Eren figures de músics. ❏ Sacerdot-lector amb banda creuada sobre el pit: estava especialitzat en les lectures i en recitar textos religiosos, encanteris i himnes sagrats en el temple o cerimònies oficials. Era una figura molt important per el seu coneixement en els coneixements religiosos i també podria prestar els seus serveis a sectors privats. Eren identificats per la banda que creua el seu pit. CLASSE SOCIAL BAIXA: No hi havia classe mitjana, directament es passava a la baixa, la qual estava formada per camperols, artesans i els esclaus. - Camperols: S’havien de mantenir a ells mateixos i havien de pagar un tribut molt alt al faraó per la terra on treballaven. Depenien de les crescudes del Nil, i després de les inundacions havien de tornar a marcar les fites. Durant aquestes inundacions netejaven els canals de rec o treballaven en les obres públiques. En aquestes feines hi treballaven tota la família. - Artesans: es dedicaven a les tasques més “nobles” i treballaven per al faraó o els grans temples. Els seus tallers eren supervisats per un mestre i treballaven ( hores durant 10 dies i 1 de descans. Ells cobraven en gra, sal, vestits i eine, i moltes vegades, per poder comparar més mobles o estris havien de treballar fora de hores. - Esclaus: eren distribuïts entre els temples i particulars. Ells rebien alimentació i allotjament, teles, robes i oli. També podien comprar terres o ser mantinguts per l’amo. Tenien drets legals, poden aconseguir riqueses i rebien bon tracte en l’àmbit domèstic. Els esclaus de les mines (com Núbia i Sinaí) estaven en condicions molt més dures. ❏ Escenes d’activitats agrícoles. Tomba de Nakht, Tebes (XVIII Dinastía): Es mostren escenes de trilla, d’emmagatzament, cultiu, tala d’arbres, l'ús de l’arada, etc. Una pintura molt informativa. ❏ Escena d’artesans. Tomba de Nebamun, Tebes (XVIII Dinastia): Dues figures, la de la dreta esta serrant un tronc mentre que l’altra està tallant una mena d’objecte que no s'ha arribat a identificar. ❏ Recompte d’esclaus nubis que esperen a ser venuts (XVIII Dinastia): Un relleu on es por veure la diferència entre els esclaus i els personatges egipcis. Els esclaus estan asseguts, per les seves faccions fa pesar que son esclaus negres que tenen llavis grossos i porten arracades. Per altra banda els egipcis son més refinats, porten els tocats en el cap, fuets, papirs, etc. I en aquest relleu es pot diferenciar perfectament el que està passant i com funcionaven les coses abans.

●

❏ Figura d’esclau semnita. SOCIETAT: Eren una societat de pocs conflictes socials. Eren una societat poc igualitaria on exploten als més febles els quals vivien en dures condicions de vida, mentre que els privilegis els tenen uns pocs, sobre tot el faraó. Tot i això, han arribat poques revoltes socials o queixes. Aquesta passivitat social es a causa de la seva concepció del món. Per a ells, la vida a la terra era part d’un cicle invariable el qual es un episodi curt en comparació amb la infinitud del més enllà. La mort és la possibilitat de trobar la felicitat eterna, que es pot aconseguir sempre quan es respectin les regles del poder al mon terrenal. L’estada en el mon terrenal és només una preparació per al més enllà. Si ells trenquen amb aquest cicle, no serien capaços de trobar la felicitat eterna i no podran passar al mon dels morts. L’home estava format per: - Cos físic. - Akh: el més semblant a l’ànima celestial - Ib: el cor, el que ens fa ser de la manera que som - Ren: el nom, el que ens defineix - Sheut: l’ombra, l’element negatiu que tenim a l’interior - Ba: e...