Art de Creta i Micenes PDF

Preview

Summary

Download Art de Creta i Micenes PDF

Description

T-1: Introducció. Antecedents i gènesi de l‟art grec Periodització: 

Grècia prehel·lènica (3000-1200 a. C.)



Grècia primitiva (1200-620 a. C.)



Grècia arcaica (620-480 a. C.)



Grècia clàssica (480-323 a. C.)



Grècia hel·lenística (323-31 a. C.)

L‟art prehel·lènic és considerat com l‟antecedent immediat de l‟art grec (Cíclades, Micenes i Creta), en canvi, l‟art primitiu és considerat la gènesi de l‟art grec (art geomètric i orientalisme).

L‟art de les Cíclades, Creta i Micenes (Grècia prehel·lènica ss.XXXI-XI a. C.) El principal problema és que no tenim moltes fonts escrites. Cronològicament estan ubicats en l‟època de les portents cultures d‟Egipte i el Pròxim Orient. En aquest context el món hegeu dóna lloc a 3 cultures: 1. Ciclàdica. 2. Minoica. 3. Micènica. Aquestes cultures són ben diferents però estan molt relacionades entre sí. D‟aquí la seva importància, perquè són el punt de partida de l‟homogeneïtat cultural* de l‟àrea que històricament coneixem amb el nom de Grècia antiga. Ja que, per un cantó, ja tenen unitat de llengua (grec) i; per l‟altre, unitat religiosa (déus, heroïs,etc). També tindran influència sobre tot el món grec.

*Aquesta homogeneïtat no implica en cap sentit a la política. Grècia mai ha tingut una política unitària. La primera cultura que es desenvolupa és la de les Illes Cíclides i després sorgirà a la Grècia continental (Micenes).

Cultura Ciclàdica: D‟aquest cultura se sap molt poques coses perquè no existeixen documents escrits. Tot i així les coses més destacades que cal tenir en compte són: 1. Cronologia: 3000-2000 a. C. 2. Influirà al continent grec 3. Nom: és un nom geogràfic. S‟anomena art ciclàdic per la ubicació. 4. Artísticament destaca els ídols femenins tallats en pedra, que han estat interpretats com a representacions de fertilitat (molt comú en les civilitzacions prehistòriques degut a la baixa esperança de vida i a l‟alta mortalitat). Representació de la fertilitat (c. 4500-3200 a.C.) 1. Trobat a l‟Illa Carpatos. 2. Molt marcat el sexe de la figura El món egipci també té obres semblants abans del període de les Dinasties. Egipte: figureta d‟ivori (4000 a. C.) Cal tenir en compte que a partir d‟aquest moment Egipte i Grècia tindran una evolució molt diferent. Art minoic (3000-1200 a. C.): És més important que l‟art cíclade. Té repercussions a Creta (és on es desenvolupa) a les Illes Cíclades i a Micenes. Hi ha gran quantitat de divisions cronològiques, la més coneguda és la d‟Arthur Evans. I, altres es basen en les construccions de palaus (prepalatí, palatí, etc.).

CRONOLOGIA DE LA CULTURA MINOICA (Evans) Minoic Primitiu

m.p.I (3000 a.C.)

m.p.II (2600 a.C.)

Prepalatí

m.p.III (2300 a.C.) Minoic mitjà

m.m.I (2200 a.C.)

Palatí antic

m.m.II (1900 a.C.) Minoic recent

m.m.III (1700 a.C.)

Palatí nou

m.r.I (1500 a.C.)

Palatí nou

m.r.II (1450 a.C.) m.r.III (1400 a.C.)

Postpalatí

El nom de la civilització no és de caire geogràfic com en el cas de la cultura cíclada. Tant la cultura minoica com la micènica tenen nom dels coneixements intel·lectuals dels seus descobridors (ajuda a entendre com es van descobrir). Tant Heinrich Schliemann (1822-1890) com Arthur Evans (1851-1941) fan un esforç científic i romàntic per trobar el lloc on s‟ambientaven les poesies d‟Homer. Pensaven que els textos homèrics eren històricament reals i exactes i volien trobar-ne proves científiques. Com que la base eren els escrits homèrics, totes les restes que trobaven les relacionaven amb la mitologia i la literatura grega. El mite que posa nom a la cultura minoica és el de Minos i Pasífae: El personatge de Minos normalment és considerat el fill d‟Europa i Zeus, però altres vegades també es considera el fill d‟Asterió (anterior rei de Creta). Minos va viure 3 generacions abans de que succeís la Guerra de Troia. Quan el rei Asterió va morir ell va voler fer-se amb tot el regne de Creta però els seus germans li ho van impedir. Ell va insistir i va demanar a Posidó que li donés un bou per sacrificar-lo en honor del déu, i va aparèixer el bou de les aigües. Els seus germans al veure que Posidó havia escoltat a Minos van permetre-li regnar. Com que el bou que li havia donat Posidó era tant bonic i tant fort, Minos no va voler sacrificar-lo i el va intercanviar per un dels seus. Posidó s‟enfadà i va fer que el bou es tornés indomable i violent i el van haver de matar (7è treball d‟Heracles).

Però abans de que morís el bou, Posidó va fer que Pasífae tingués desitjos sexuals amb el bou i va demanar a Dèdal que fabriqués una vaca mecànica i es va quedar embarassada. D‟aquí va néixer el minotaure i Minos va fer construir a Dèdal un laberint. Quan Evans va trobar el Palau de Cnossos li va recordar a un laberint i així, el va relacionar amb el mite del minotaure. Ja que les restes mostraven molts passadissos juxtaposats i sense sentit. A més, li apareixien constantment imatges de bous. Els palaus minoics no únicament eren la residència d‟un mandatari, a part de tenir la residència del governant, tenien també llocs d‟emmagatzematge agrícoles, tallers d‟artesans, estances administratives i comercials i llocs de culte. Quan Arthur Evans excava en el Palau de Cnossos, li va semblar que tenia una estructura laberíntica però dintre del que cap tenien un ordre, doncs les estances estaven organitzades a partir d‟un pati central. Tot i així era cert que aquests palaus eren construïts a partir de blocs aïllats que es van anar juxtaposant i superposant (totalment contrari a l‟arquitectura micènica). Els palaus més coneguts són: 

Zakros



Festos



Cnossos



Màlia

Els elements més importants dels palaus són: 

Pati (fonamental): segurament tenia un paper litúrgic o cerimonial. També és la il·luminació dels edificis juxtaposats al seu voltant.



Sostres: es pensa que eren sostres aterrassats que eren sustentats per columnes.



Columnes: es creu que les columnes eren bàsicament de fusta i se sustentaven en un pilar de pedra (per això les bases han estat conservades juntament amb algun capitell però no les columnes en sí). També destaca l‟amplada de la columna que es va reduint conforma arribes a la base (al revés que en la Grècia clàssica).

I tenen uns capitells enormes amb grans motllures (que recorden als capitells dòrics antics) i una àbacs (que també recorden als dòrics antics) 

Muralles: els palaus no tenien muralles (no tenien sistemes defensius potents) a diferencia dels palaus micènics. Això, era degut a que probablement la seguretat la garantien la flota; a més, els palaus estaven situats a l‟interior de l‟illa i no als afores.



Façanes: una altre diferència dels palaus de Micenes és que no hi ha façanes grans pensades com a tal a causa de la juxtaposició.

Els primers palaus es van construir cap el 2200-2000 a. C. I cap el 1700 a. C. van ser destruïts (es creu que a causa d‟un terratrèmol) per això no es pot conèixer exactament com eren. Tot i això, Festos i Màlia van respectar el model de palatí antic ,per tant es pensa que poden ser models d‟aquest període. Després són reconstruïts d‟una forma nova. Palau de Màlia 1. Enorme i laberíntic. 2. Pati central envoltat de pòrtics. 3. Al costat del pati i a un pati exterior a l‟oest. 4. Hi ha una altar central. 5. Al nord hi ha una sala hipòstila que imitava els models egipcis. 6. Al sud hi ha 8 grans sitges sota terra per guardar el blat (ciutat agrícola principalment). 7. Al sector est hi havia estances de producció agrícola. 8. Al sector oest hi ha lñes cambres senyorials. Palau de Festos 1. Similar a Màlia però li falta un tros, perquè la muntanya s‟ha tragat les restes que hi havia al subsòl.

Palau de Cnossos

1. És el més important de tots. 2. Va ser construït al 2200 a. C. I reconstruït després del terratrèmol. 3. Model de palau nou. 4. 17.500 m² (enorme). El pati també era molt gran. 5. Al nord hi ha l‟entrada reconstruïda. 6. Al cantó occidental i a un pati a través del qual s‟accedeix a l‟interior a través d‟una sala on hi ha una pintura d‟un bou. A partir d‟aquesta hi ha tot un seguit de cambres que porten al pati central i que s‟anomenen “ Via de les processons” on hi ha moltes pintures de bous, nois i noies (la pintura també va ser molt inventada per Evans).

7. També hi ha una sala del tro d‟alabastre i per una escalinata s‟accedia a un santuari.

8. Època de màxima esplendor de la civilització minoica. Altres construccions són: Gortis, el Palau Zakros, etc.

Als palaus també destaca la pintura mural (restes): 

Al fresc.



Al secco.



Al fresco secco.

Són rellevants no per la tècnica sinó perquè es consideren precedents de la pintura mural grega que s‟ha perdut. També trobem similars a les Illes Cíclades i el continent. HOMOGENEÏTAT CULTURAL. També són similars a algunes representacions d‟Egipte. També treuen d‟Egipte pintar les dones d‟un color més clar que els homes i això es mantindrà fins el s. IV a. C. Quan comença l‟època clàssica. A la construcció dels nous palaus hi ha temes com: 

Vinculats a la naturalesa (no paisatge): animals i el món vegetal.



Processons (probablement “La parisenca”).



Escèniques bèl·liques i navals (Pintures d‟Akrotiri: parada naval).

Escultura: Deesa de les Serps (c. 1600 a.C.) 1. Trets comuns amb el món oriental (ex.: vestit)

Ceràmica: Creta era una gran manufacturera de ceràmica. Ceràmica de Kamarés (final palatí antic, principi nou) 1. Sobretot, característica per la seva finesa i delicadesa de la seva paret. 2. Destaquen els tons blancs i rogencs sobre el fons negre. 3. Normalment tenen una decoració geomètrica o relacionada amb la natura (molt estilitzada).

Aquest tipus de ceràmica s‟ha trobat a Egipte, Àsia, Xipre, Grècia i les Illes Cíclades (HOMOGENEÏTAT CULTURAL). Per la qual cosa, es pot saber que van ser molt exportades. Art micènic (1600-1200 a.C.): Es desenvolupa paral·lelament amb l‟art minoic. L‟epicentre és al continent, cosa que farà que influeixi fortament a tot el món Egeu. El descobridor d‟aquest estil artístic va ser un arqueòleg alemany anomenat Schliemann, el qual abans de fer la troballa era un gran empresari d‟èxit i ho va deixar tot pels textos homèrics. El 1868, se‟n va a Hissarlik, on es creia que estava Troia i segons ell, la va trobar. Acte seguit es va posar a enviar telegrames per tot el món per atraure els periodistes. Però encara avui en dia està en discussió quin estrat és al que pertany la Troia d‟Homer. Hi ha qui di que fins i tot, no pertany a cap dels estrats trobats en el jaciment. Tot i així la troballa va ser espectacular. El 1874 es va desplaçar fins la Grècia continental i va excavar a Micenes. Als voltants de la ciutat va trobar una sèrie de tombes i els tresors que aquestes contenien. A Micenes se la coneixia com la ciutat d‟or i per tenir uns edificis molt grans. Al trobar aquests tresors, Schliemann la va identificar amb la ciutat d‟or. Al s. XX es van trobar infinitats de ciutats que tenien més o igual poder que la ciutat de Micenes però el fet que a Schliemann li semblés més important, va fer que es guanyés el nom de cultura micènica. A més les troballes a Micenes expliquen una història similar i això fa que concordin amb els textos homèrics, on s‟explicava que eren una sèrie de regnes petits, diversos i potents que estaven vinculats entre si i competien entre ells. De la cultura micènica el més important és l‟arquitectura. De la qual, les construccions bàsiques són: 1. Construccions defensives. (no Creta) 2. Construccions palatines. (si Creta) 3. Construccions funeràries. (no Creta)

Construccions defensives: Llocs elevats (acròpoli) de Micenes tancats per potentíssims recintes emmurellats. Muralles de Micenes (“La rica d‟or”) 1. Va ser construïda entre els s. XII i XII a.C. 2. Protegeixen tot el pla rectangular de l‟acròpoli. 3. Hi ha un tram que no té muralla perquè els propis penya-segats protegeixen la ciutat. 4. El que fa veure que era d‟aquesta època és l‟aparell: manera de construir els murs. 5. L‟aparell està format per grans blocs irregulars de superfície plana, megalítics i superposats. Sense necessitat de morter, és a dir, estan posats directament sobre la pedra. Aquesta manera de construir és relacionada amb els hitites, ja que van ser ells qui van portar la construcció amb pedra a Mesopotàmia. 6. El tipus d‟aparell és ciclopi. Aquest nom li posa Arhur Evans i està relacionat amb els mites: hi havia tres tipus de ciclops: 

Uranis (fills del Cel i la Terra).



Silicians (Polifem i altres).



Constructors: se‟ls atribueix tots els monuments prehistòrics que havien a Grècia i a Sicília.

7. Dins d‟aquestes muralles hi ha La porta dels Lleons (c. s. XIII a.C.) És

l‟exemple

més

representatiu

de

l‟escultura

monumental micènica i de l‟arquitectura. Està formada per dos grans blocs megalítics posats verticalment que aguanten la llinda lleugerament corbada on a sobre hi ha dos lleons (símbol de poder) on hi ha una columna (aspecte similar a les de Cnossos) i un altar. Va ser restaurada. La forma triangular no és només decorativa sinó que des d‟un punt de vista tècnic, ajuda a recolzar l‟estructura. Des d‟un punt de vista iconogràfic, hi ha una discussió sobre si realment són lleons o no (falta d‟escrits). Les figures estan sense cap, però l‟espai és massa petit perquè càpiga caps de lleons. Es pensa que podrien ser grius (caps d‟àguila, cos de lleó), els qual estan vinculats al poder i a allò sagrat; al igual que l‟altra i la columna.

S‟han trobat restes evidents a les muralles de Micenes, Tirint, Argos i Atenes. Casamata de Tirint 1. El nom és modern: és els llocs on es guarda l‟artilleria. 2. La funció no se sap amb seguretat, però es pensa que podria ser defensiva, un pas de ronda o fes de magatzem. 3. Sempre està vinculat a les muralles. 4. Té un interès arquitectònic a partir de la manera en què està construïda: està composta per falses voltes aconseguides per les aproximacions de les filades de pedra. 5. Models i influències: 

Construccions funeràries a Micenes i a Tirint.



Piràmide de Meidum (Egipte).



Cabana del pastor (st. Joan de Penyagolosa).

Palaus: Característiques generals: 1. Estan ubicats a l‟acròpoli (posició prominent). 2. Està defensat per muralles. 3. Són més petits i més orgànics que els minoics. 4. Les cambres de representació tenen un paper primordial (on es presenta el poder del governant). Amb els palaus minoics tenen en comú els patis i les cambres de funcions diverses. Sempre està compost per un pòrtic principal, una zona de columnata principal i un pati que precedeix el Megarón (cambra de representació del poder dels monarques). El Megarón està format per un porxo amb dos columnes, un vestíbul i la sala del tron pròpiament dita. Al costat del tron, es pensa que hi havia representats dos grius i que al davant hi havia una llar de foc. Aquesta estructura és important perquè alguns historiadors penses que el Megarón és el precedent del temple grec.

També hi ha restes de pintura mural de temàtica diversa: 

Escenes bèl·liques.



Caceres.



Cortesanes (representació d‟una dama- Palau de Tirint). Se segueix representant l‟home més fosc que la dona.

Un dels palaus més importants és el Palau de Milos. Arquitectura funerària: Tresor d‟Atreu

1. És el més important des del punt de vista arquitectònic. 2. És un thoros (diferent als que veurem en èpoques posteriors): edifici de planta circular, precedit per un passadís de carreus (blocs) megalítics. 3. Va ser redescoberta al s. XIX i cap el 1876, Schliemann va identificar-la amb la tomba d‟Atreu (pare d‟Agamèmnon i Menelau). És cert que aquest obra està vinculada amb la monarquia però no tenim cap proba que sigui d‟Atreu. 4. La porta té una estructura molt similar a la dels Lleons però el triangle no té decoració. Tot i això sabem que en tenia i també se sap que hi havia columnes verdoses (perdudes) i que l‟arquitrau estava decorat. 5. El més rellevant d‟aquest edifici és l‟interior, és l‟espai centralitzat i diàfan més gran de l‟antiguitat fins que es construeix el Panteó romà. Sembla que estigui excavat ala muntanya i aquest element natural li aporta equilibri a l‟obra. 6. L‟interior és una falsa cúpula feta per l‟aproximació de les pilades, és a dir, està formada per una sèrie d‟anells que es van estrenyent fins a tancar-se a la part superior. Aquest sistema permet descarregar la potència dels murs sense necessitat d‟un element sostenidor al centre (columna, pilar, etc.).

En aquests enterraments s‟han trobat exemples refinadíssims de plàstica micènica relacionada sobretot amb la orfebreria: Vasos de Vàfio (c.1500 a.C.) 1. Es van trobar ala població de Latònia. 2. Han de correspondre a un príncep. 3. Hi ha representacions de temes taurins (no exclusiu de la cultura minoica).

Màscara d‟Agamèmnon (c.1550-1500 a.C.) 1. És la més coneguda. 2. Va ser trobada al cercle de tombes de Micenes. 3. Sembla d‟alguna persona concreta. 4. Va veure l‟obra i va dir que era Agamèmnon. Sabem que l‟obra si esta vinculada amb la reialesa, però no pot ser d‟Agamèmnon perquè aquest rei va regnar al s. XIII a.C. i aquesta obra és del s. XVI a.C. 5. Està feta tota de primes làmines d‟or repujades. 6. A més, és una obra que ha despertat certes sospites que han fet que se la considerés falsa perquè té uns trets facials molt més específics que les altres màscares que s‟han trobat; i, a més, el bigoti sembla el típic britànic del s. XIX. Tot i així, aquesta màscara és considerada majoritàriament vertadera.

Època fosca (1200-1000 a.C.) Cap el 1200 a.C. les cultures micènica i minoica desapareixen de cop, no se sap la raó i així comença l‟època fosca. D‟aquesta època no en sabem res, no tenim cap dada, ni cap troballa arqueològica important. Però si que se sap que hi ha una decadència econòmica i una degradació de la cultura ja que s‟arriba a perdre l‟escriptura.

A partir d‟això s‟han formulat diferents tesis: 

Antigament la tesi principal defensava que probablement els pobles fossin invaïts pels doris i així van acabar amb els micènics. Actualment no està acceptada perquè hi ha la defensa que diu que els doris van arribar dos s. després (s. XI a.C.). Fins i tot, hi ha qui diu que ja estaven allà.



El corrent tradicional argumenta que van ser els Pobles del Mar, però no hi ha cap proba i a més, hi ha historiadors que diuen que durant l‟època fosca s‟uneixen amb els Pobles del Mar.



Així doncs, el que s‟han plantejat últimament els historiadors, és que van desaparèixer per causes internes o bé per causes naturals: ja sigui per malalties, terratrèmols, etc.



Últimament però hi ha la idea de que l‟època fosca no va ser tant fosca sinó gris. Si que va haver una davallada però que les troballes arqueològiques que s‟han trobat són més important del que es creu. Però són tesis que estan en els seus inicis i que encara no s‟han demostrat.

L‟art dels períodes geomètric i orientalitzant (Grècia primitiva ss.XI- VII a. C.) És una època on recomença la cultura. Es considera que les cultures prehel·lèniques van desaparèixer de sobte i d‟una manera gairebé total. La historiografia considera que les obres monumentals desapareixen totalment i, es perdrà el desenvolupament en les arts plàstiques en tots els aspectes. En aquest aspecte, l‟art haurà de renéixer ...