Art Antic Classe 1 PDF

Preview

Summary

Josep Maria Nolla, primera classe...

Description

Art Antic: Pròxim Orient 10

3-

Context físic

*Mapa Península aràbiga i pròxim orient.

Llistat de zones característiques del pròxim orient  Altiplana Anatòlica: Conegut com a l’Àsia menor o Grècia asiàtica, dóna a la costa jònica també.  Serralades del Taure i l’Antitaure.  Monts Zagros.  Altiplana iraniana. (La resta els anirem veient a continuació)

El centre de Mesopotàmia era un territori baix i bastant desèrtic, aquest s’alimentava de dos rius, el Tigris i l’ Èufrates que desembocaven independentment un de l’altre, al contrari que actualment (desembocadura cap al golf pèrsic de Shat.El.Arab). En aquesta regió acostumava a no haver-hi materials (fusta, pedra i metalls), això els obliga utilitzar els materials que posseeixen o a cercar fonts llunyanes per aconseguir materials. La única font que disposen és la d’aigua gairebé il·limitada.  Materials locals: Només tenien escassa fusta de palmeres, argila que utilitzaven per construir les edificacions i fang.  Materials forans: o Xipre: Durant uns mil·lennis Xipre dóna mines de coure als seus habitants, degut a això serà una terra que voldran molts imperis, però que gràcies a la seva flota no serà conquerida.

o Sinaí: També ric en mines de coure, pedreres, però amb colonització egípcia. Habitades pels beduïns. o Líban: La serralada del Líban era cotitzada degut al seu arbre, el cedre del Líban, molt famosa com les costes fenícies. o Península aràbiga: Habitades pels nòmades, produïen perfums i espècies venent-los a les costes. Context històric Fins el segles moderns sabíem ben poc del pròxim orient, gràcies a excavacions, la Bíblia (que era una informació escassa, a vegades manipulada on ens parla de civilitzacions relacionades amb els cristians (ex. Hitites)) i amb traduccions de textos grecoromans salvats de cremes de biblioteques, com el de Constantinoble abans de la presa otomana el 1453, també d’algunes còpies que van fer els àrabs el segle VII ja que els interessava el contingut. 



Heròdot d’Halicarnàs. Conegut com el pare de la història ja que és dels primers que comença a qüestionar-se. Narra les Guerres Mèdiques, on es barallen les ciutats independents de la futura Grècia contra l’imperi aquemènida. Escriu els nou llibres de la història, on narra les històries dels poble en nou capítols. Flavi Josep. Parla moltes llengües semites (l’expansió del poble semita cap al seu territori propagà la seva llengua) com l’arameu, l’hebreu i d’altres. L’emperador Vespasià el captura però en comptes de matar-lo li dóna la ciutadania per ajudar-lo a entendre’s amb els jueus i li dona el tria nomen, que el distingeix del ciutadà romà així entrant a la dinastia IULIA.

No serà fins el segle XIX que comença a haver-hi gran interès ja sigui econòmic com cultural, aquí apareixen personatges de classe alta que inverteixen en explorar els territoris:  H. Rawlison (1810-1895): Aporta una traducció d’un relleu en pedra del rei aquemènida Darios I, anomenada La inscripció trilingüe de Behistún, escrita en tres escriptures cuneïformes diferents: persa antic, elamita i acadi.

Se situa a 100 metres d’altura als monts Zagros, representa la victòria de Darios davant dels enemics mentre en té un sota el seu peu, ell es representa més gran que els altres, seguia el principi de convenció. Diu : “ Jo sóc Darios, el gran rei, rei de reis, rei sobre els perses, rei dels pobles, fill de Histapes, nét de Arsames, un aquemènida”.



A. H. Layard: Era un saquejador, arqueòleg i polític entre d’altres que veia les antiguitats com a una font econòmica. El que excavava ho portava al museu britànic, avui dia podem veure que està replet d’obres d’aquest període.



Paul Émile Botta: Dur Sharrukin va ser descobert, s’exporten obres cap a les tres capitals, Londres, París i Berlín.

Les expedicions arqueològiques del segle XIX ja comencen a ser més científiques i de caire més sociocultural. Es comencen a descobrir ciutats sota els Tells, que són turons artificials que es donen a terme quan s’abandona una ciutat. Com que eren d’argila i fang costa més excavar-les, s’hi troben taules de fang (fetes de fang i palla per donar elasticitat) escrites ja que si es cremava la ciutat es tornaven més dures i es conservaven....