Revolucions Liberals I LES GRAN Corrents PolÍtiques DEL Segle XIX PDF

Preview

Summary

Download Revolucions Liberals I LES GRAN Corrents PolÍtiques DEL Segle XIX PDF

Description

REVOLUCIONS LIBERALS I LES GRAN CORRENTS POLÍTIQUES DEL SEGLE XIX 1. Bases ideològiques de les revolucions Aquest cicle s’inicia a 1776 i s’allarga fins 1848 en la qual en un moment va coincidir amb la revolució industrial. Els moment més àlgids es van dur entre 1785 i 1815 concretament quan va passar la revolució francesa i Napoleó. Va tenir tanta rellevància que la paraula “revolució” va canviar de sentit. Fins i tot els propis protagonistes van canviar calendaris. Abans de tot ens hem de fer 3 preguntes: - Per què es considera rellevant aquest llarg període de temps? - Per què es va produir a finals de segle XVIII? - Per què es va allargar tant?

Per què es considera rellevant aquest llarg període de temps? Va comportar una transformació en profunditat de les societats i sistemes polítics de bona part dels països europeus i fora d’Europa. Cal destacar que no solament es va produir a Europa sinó també es va estendre cap a l’atlàntic i noves europees. Els canvis que va dur van ser: -

Enderrocament de monarquies i substitució per règims polític de tipus republicà. Despossessió de tots els privilegis acumulats per aristocràcia, la noblesa. Despossessió de terres de l’església Pèrdua de part de l’església de paper ideològic preponderant que havia tingut durant segles Proclama igualtat civil i uns drets fonamentals indiscutibles el dia d’avui. S’avança amb divisió de poders i en concreció de sobirania popular amb creació d’institucions representatives. Sorgiment d’estat de nació , que en darrer terme va dur important redeficinició de mapa polític no tan sols europeu sinó a tot arreu.

Per què es va dur a terme en aquest període? Aquesta qüestió s’ha d’explicar des de diferents perspectives: 1) Tipus economicista: hi ha esgotament en el creixement de l’economia europea del segle XVIII Labrousse posarà en relació crisis economia francesa dels anys 80 de s. XVIII amb l’esclat revolucionari de 1789. Hi van haver problemes financers de de monarquia implicada en supremacia naval i colonial. 2) Tipus social: dins de tercer estat de burgesia havia assolit un gran desenvolupament que es veia limitat per característiques de societat estamental. Burgesia reclamarà un paper preponderant a nivell social i polític que no era reconegut en el marc de societat estamental i polític de monarquia absoluta.

3) Tipus ideològic: cap a finals de s. XVIII hi ha disponible ideologia que ha d’impulsar i tutelar procés revolucionari. Les aportacions més destacades van ser herències de Locke, Montesquieu i Rousseau. Fonaments ideològics de cicle revolucionari 1776-1846 -

John Locke i principis de revolució parlamentària angles s. XVII. Revolució 1688 Comissari de comerç i colònies. Separació de poder Naixement de societat política  contracte entre els homes per defensar els seus drets, on si l’estat creat amb lliure consentiment en aquest contracte, si en cas que el violés o no servis, el poble te dret a destituir-lo.

Dins del període de il·lustració trobem a Montesquieu i Rousseau. Per què s’allarga fins s. XIX? Ja que va caldre vèncer l’oposició de privilegiats i de monarquies absolutes que s’oposaren a la revolució. On es va dur a terme el congrés de Viena al 1815 i la intervenció d’Espanya al 1822-23. Es va tenir que anar amb compte amb aspiracions de classes populars que anaven més enllà de principis d’igualtat, llibertat i propietat. A conseqüència va aparèixer un nova ideologia: el radicalisme que estarà en l’origen del socialisme i es manifestarà en revolució de 1848. 2. Revolució Americana 1) Sorgiment de gran potència: EUA a. FACTORS condicionants creixement econòmic nord-americà i. Abundància recursos naturals 1. Terra: per conreu i forestal 2. Reserves energètiques: carbó, petroli 3. Minerals: ferro, plom, coure,... ii. Escassetat mà obra obliga a 1. Adopció tecnologia estalviadora de factor de treball 2. Desenvolupar tecnologia 3. Atracció immigrants iii. Mercat interior de dimensions i elevat poder adquisitiu 1. Per fort creixement demogràfic 2. Per salaris comparativament mes elevats que es pagaven Vers al 1750 territoris que avui corresponen a estat units estava repartir en 3 colònies diferents: Espanya, França i gran Bretanya. Només britànics van aconseguir establir assentaments de població en aquest territori. Vers 1760 la colònia més poblada era Gran Bretanya, després França i per últim Espanya.

2) Guerra independència (1775-83) Rei Jordi III d’Anglaterra va endurir les condicions de “pacte colonial”. Va aconseguir que parlament PROVES NOUVES FIGURES impositives però colons les rebutgen perquè diuen que no han sigut consultats i no accepten que altres legislin per ells i es neguen a actar les lleis dictades per un parlament que es dipositari de les seva sobirania. Per tant, va haver un canvi de política envers cap extensió de l’oest però va haver-hi la prohibició d’ocupacions de terres a l’oest de serralada dels Apalatxes. Va haver-hi una concessió del monopoli de proveïment de té a les colònies americanes a la East india Company. I això provoca el Boston Tea Party al 1773. Va ser el punt de partida d’una escalada de tensions que van conduir el 4 de juliol de 1776 a la proclamació de independència i a la guerra amb gran Bretanya (1775-83). La victòria de les colònies sobre metròpoli va dur a terme la signatura de pau de paris al 1783. El primer president va ser G.Washington que vetarà amb les guerres amb Índia i França. Estats Units estarà recolzat per França i Espanya enemics de G. Bretanya per hegemonia marítima, política i comercial a nivell internacional. La lluita per la independència va suposar un fort contingut revolucionari. En la constitució del nou estat (1787) no podien faltar el manifest d’alguns drets com: o o o o

Igualtat natural entre homes Sobirania popular (parlament bicameral) Separació de poders Llibertat religiosa, política i de premsa.

Una qüestió controvertida era l’esclavitud ja que la seva prohibició es deixa a discreció de cada estat. 3) Arrencada industrial (1820-60) Augment de dda internacional va portar als estats del sud a aprofundir la seva especialització en la producció de cotó. El cotó es produïa en plantacions de treballades amb mà d’obra esclava negra. No era l’únic que treballava amb mà negra esclava però si que era el més important Guerra de successió (1861-65) Va ser considerada un precedent de les guerres del segle XX (armament i tècniques de treball), van haver-hi molts morts, va ser cruenta (700 mil morts). La superioritat numèrica del nord i el seu potencial industrial van suposar la victòria que comporta l’abolició de l’esclavitud (18 de desembre 1865). Va ser el punt de partida de la lluita dels negres nord-americans per reconeixement de drets civils.

4) Ascens de EUA al liderat econòmic mundial (1860-1913) Un cop va acabar la guerra civil el creixement es reprèn en sector agrari i industrial.

En el sector agrari trobem la colonització de l’oest americà que va ser un procés impulsat pel govern americà on es concedia les terres gratuïtament al primer ocupant. No obstant, aquesta colonització va tenir conseqüències com l’aniquilació de la majoria de població autòctona ( aprox. 1.5 milions abans primers establiment europeu i 200mil cap 1900. Aquesta colonització va suposar l’obligació de posar en marxa construcció de xarxes ferroviàries, que van tenir gran rellevància en la immigració xinesa. Aquesta xarxa tractava de comunicar les terres de colonització recent de l’oest amb l’est del país. 3. Revolució francesa i revolucions liberals 1) Revolució francesa a. Antecedents Succeeix paral·lelament a la revolució industrial entre 1770-1880 on succeeixen transformacions polítiques on donen lloc a revolucions liberals. Al 1688 Gran Bretanya era una monarquia parlamentaria que estava dirigida per la alta noblesa i alta burgesia. Al 1776 es declara la guerra d’independència americana. En el clima cultural de França van sorgir dos evolucions: la paulatina que va perdre credibilitat dels poders tradicionals i una nova consciencia ciutadana que va anar madurant amb l’extensió d’alfabetització , lectura i cultura popular. A conseqüència d’això va sorgir una nova cultura política que va proclamar drets dels ciutadans davant opinió pública. Això va trencar amb l’antic monopoli de raó fet a l’absolutisme. Des de 1776 programes de reformes elaborats per alts funcionaris reials que proposaven l’abolició de l’exempció fiscal de la noblesa i església. Al juliol de 1788  rei promet convocar estats generals per mes de maig. Al 17 de juny de 1789  3r estat proclama assemblea nacional. b. Fases de revolució 1789:  14 juliol: presa de bastilla per revolta popular  4 agost: abolició feudalisme  26 agost: declaració de drets de l’home i del ciutadà i. Monarquia constitucional (1791-92) 1. Constitució 91: sufragi censatari, divisió de poders i llibertats i igualtats dels individus. 2. Caiguda de monarquia (10 agost 1792). Sorgeix la convenció (setembre 1792) en mans de girondins. ii. Republica (1792-1804). Dins d’aquesta trobem diferents etapes 1. Conveni (1792-95) on gener 1793 es va executar al rei en la guillotina, al juny de 93 va haver-hi cop d’estat de jacobins i es redacta una nova constitució al 1793 que constitueix de sufragi universal i drets socials. Al 1794 va haver-hi un cop estat contra Robespierre

2. Directori (1795-99) es redacta nova constitució (sufragi censatari) on el poder executiu es concentra en mans dels 5 membres, directori. Finalment, 1799 hi ha cop d’estat de Napoleó 3. Consulat (1799-1804) tres consols en poder executi i al 1802 napoleó es proclama consol vitalici. c. Imperi napoleònic i la expansió i. Imperi napoleònic (1804-1814) Napoleó es proclama emperador al 1804 on va fer reformes administratives + redacció civil + concordat amb església + creació sistema educatiu centralitzat. Al 1812 te un domini directe o indirecte sobre Europa occidental. Napoleó es derrotat al març de 1814 ja que parís va ser ocupada i Napoleó es enviat a l’illa Elba. Al 1815 napoleó torna però es derrotat per una coalició internacional en la batalla de waterloo. d. Restauració La restauració volia restablir l’antic règim i l’absolutisme. Al 1815 es va convocar el congrés de Viena on es va restablir el mapa polític. Es va arribar a una aliança militar entre Àustria, Prússia i Rússia per a mantenir ordre establert i intervenir militarment contra les revoltes militars. Aquesta aliança es anomenada SANTA ALIANÇA. 2) Revolucions liberals s. XIX a. Liberalisme: es una ideologia política i teoria econòmica que acompanya revolució industrial. Autors liberals més destacats van ser: adam Smith, David Ricardo, Thomas Malthus, Jeremy Bentham, John Stuart Mill Plataforma bàsica del liberalisme polític: propietat privada i apropiació beneficis, iniciativa individual, llibertat intercanvi (mercat lliure). b. Revolucions 1820: es l’inici de guerres de independència llatinoamericanes respecte espanya i Portugal (1815-1825). Revolució liberal a Espanya on va haver-hi pronunciament del tinent Coronel Riego. Trienni liberal (1823). Santa Aliança envia a exèrcit dels 100 mil fills de sant Lluís per enderrocar règim liberal. Revoltes a les dues Sicílies i a Sardenya derrotada per santa aliança. Al 1821va haver-hi la revolució liberal a Grècia on es va iniciar la lluita per independència contra imperi turc (1821-31). c. Revolucions 1830: crisi agrícola i econòmica (baixada W, puja preus, i augmenta atur). A França es substitueix al rei Carles X pel monarca Lluís Felip d’Orleans. A Bèlgica succeeix revolta liberal i nacional, s’independitza de països baixos (Holanda). Revoltes populars s’estenen per Europa, per exemple a Polònia, aixafada per exercit rus.

d. Revolucions 1848: les classes mitges i més liberals reclamen, reivindiquen ideals liberals més radicals: sufragi universal + sobirania popular + igualtat social = primavera dels pobles. França: republica + sufragi universal masculí ( triat napoleó com presient de republica que s’autoproclama emperador al 1852. Inci 2 imperi francès fins derrota en guerra contra Prússia en 1870). Revoltes s’estenen per europa central i territoris italians. e. Lluita per igualtat: democràcia i ciutadania i. ii. iii. iv. v. vi.

Igualtat civil (drets individuals, pensament, expressió,...) Igualtat política (drets polítics) Igualtat social (distribució renta) Ampliació a dret de vot Sufragistes Comuna de París.

4. El nacionalisme i els estats de nació del segle XIX a. Origens i causes Els nacionalisme es una ideologia que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. Es plasmà com a ideologia política i moviment social ja durant el segle XVII, es consolidà amb un corpus teòric durant el segle XVIII i esdevingué el corrent polític hegemònic durant el segle XIX. Els orígens del nacionalisme provenen de la il·lustració (drets de la nació = tercer estat = sobirania nacional), del romanticisme (valorava sentiment damunt de la raó, buscava arrels dels pobles i les nacions en la historia verídica o mitològica) i per últim, a causa de l’extensió de industrialització (creació mercats amplis i estables). b. Idees i corrents Nació: grup humà que es conscient de formar una comunitat per un conjunt de trets diferencials (polítics, culturals, lingüístics, econòmics i/o socials), generalment vinculats a un territori, amb un passat (real o imaginari) i un projecte de futur comuns, i que reclama dret d’autogovern. Estat: institució que reivindicai exerceix el monopolide la violència legitima dins d’un territori Estat-nació: Fusió dimensió cultural i maquinaria política. Nacionalisme engendra les nacions c. Corrents

i. Cívic o civilista: Inspirat en la idea de nació sorgida de la rev. francesa i les idees de la Il·lustració. Una nació podia existir si hi havia la voluntat d’un poble de viure en comú i està regit per les mateixes institucions. Renan: La nació és un plebiscit diari. ii. Culturalista o etnicista: Autors alemanys com Herder o Fichte = la nació és un organisme viu que es manifesta per uns caràcters hereditaris com la història, les tradicions, la llengua, la religió o uns trets psicològics comuns. Conceptes principals: • Kulturnation, la cultura entesa com un esperit col·lectiu del poble que engloba tots els individus, com un tot coherent i immutable • Volksgeist, és l’ànima col·lectiva dipositària d’una cosmovisió i una idiosincràsia genuïna. d. Estats nació i. Unificació alemanya Després de les guerres napoleòniques Alemanya no era una nació unificada, sinó un conjunt de 38 estats independents que formaven l’anomenada Confederació Germànica. Entre aquests estats, van sobreeixir per la seua importància, el regne de Prússia, que agrupava a pobles d’origen germànic, i Àustria, poblada per diversitat de races. La Unificació d’Alemanya va ser un procés per aconseguir la integració i la posterior unificació de diferents estats alemanys en una sola Alemanya, es va iniciar a mitjans del segle XIX i va finalitzar l’any 1871. El procés va ser dirigit pel primer ministre del rei de Prússia, Guillem I, Otto von Bismarck, conegut com el Canceller de Ferro, i el cap d’Estat Major de l’exèrcit prussià, general Moltke i culminaria amb la formació del Segon Reich o Segon Imperi Alemany. Igual que Itàlia també Alemanya experimenta un procés d’unificació. Però les diferències són substancials, mentre a Itàlia la unificació es produeix sota el signe liberal, a Alemanya serà sota un signe clarament conservador. Els dos estats tenen en comú el moviment nacionalista com a ideologia que dóna cos a les reivindicacions d’aconseguir la unitat de la nació i crear un estat independent. ii. Unificació italiana •

Itàlia era només una expressió geogràfica i una unitat cultural amb diferències dialectals. L’italià literari era la llengua de cultura per influència dels humanistes. Dividida en regnes i en part ocupada per l’Imperi Austríac. També hi havia els Estats Pontificis del Papa. • Moviment cultural = Rissorgimento (músics com Verdi) = mateixa identitat cultural i sentiment nacional per tot el territori promoguda per la burgesia que volia consolidar un Estat liberal independent i moderat.

• Regne del Piemont-Sardenya (Estat industrialitzat amb Monarquia constitucional) amb Víctor Emmanuel II i el seu Ministre Comte Cavour. Projecte d’unificació política. • 1859: Guerra contra Àustria: incorporen la Llombardia + Estats del centre • 1860: Exèrcit de voluntaris de G. Garibaldi “camises roges”: S’apodera de Nàpols i Sicília (expulsió dels Borbons) • 1861: El Parlament d’Itàlia declara rei d’Itàlia a Víctor Emmanuel II • 1870: Incorporació de Roma. Unificació finalitza amb èxit però amb diferències entre el nord industrialitzat i un sud més pobre i agrícola...