Primer parcial revolucions burgeses PDF

Preview

Summary

primer parceil art rev. burgeses JOAN MOLET PETIT...

Description

Primer parcial online B1 Art de l’època de les Revolucions Buregeses! Martí Terrades Cucurull! Niub: 20407170!

1. Comentari de text:! El text llegit es tracta d'un text de J.J. Winckelmann, aquest el considerem el fundador de la història de l’art i l’arqueologia com a disciplines modernes. Winckelmann estava fascinat amb l'art del món antic, de Grècia, roma... Per això va visitar Roma mentre es feien totes les excavacions arqueològiques, a partir d'aquí, totes les runes arqueològiques que veu l'autor del text, l'inspira a agafar l'art antic com a referència d'art, per tant el neoclassicisme va estar molt present en la carrera de l’autor.! Winckelman, escriu la seva obra mestra “Història de l’art de l’Antiguitat” una obra on clarament mostra el seu amor per l’art antic, però a part d’aquest llibre dedica tota la seva vida a l’art, la crítica i en la cerca artística i arquitectònica.! Aquest text va ser escrit justament quan Winckelmann estava a Roma per visitar les excavacions i tots els descobriments que es van fer en aquella època. Més concretament ens parla sobre l'escultura d'Apolo de Belvedere (Leócares, s.IV a.C.). Aquesta obra va ser importantíssima per a Winckelmann i per la història de l'art, ja que, va ser considerada durant segles com el paradigma de l'estètica clàssica. En aquesta escultura, es mostra un Apolo perfectament esculpit, de cos jove, sense cap arruga, mostrant una perfecció tant corporal com facial. En el seu rostre tenim una serenitat perfecta, cosa que segurament devien captivar a Winckelmann.! " Winckelmann en el text no deixa de mostrar el seu entusiasme per la perfecció d’aquesta escultura, al text diu “Esta estatua sobrepasa a todas las demás representaciones de los dioses”, per tant podem dir que l’autor del text estava fascinat amb la bellesa clàssica, l’art grec i la perfecció de les escultures. ! Finalment, llegit el text veiem com Winckelmann evidentment és un home neoclàssic de cap a peus, ja que res el feia més feliç que la inspiració en l'antiguitat, mirar en com ho feien al passat per fer-ho i millorar-ho al present... Ell creu i pensa que els grecs i els romans van aconseguir la perfecció amb les seves obres, i això és una cosa que fascina a l'autor." Per acabar, confirmo amb una sola frase tot el pensament neoclàssic de Winckelmann; "Noble senzillesa i serena grandesa", així és com l'autor veia l'art antic, d’una manera senzilla però que aquesta senzillesa feia que aquest art fos tan bell, i l’inspires al llarg de la seva carrera artística.!

2. Tema a desenvolupar:! Per començar, es pot dir que els arquitectes revolucionaris, i els pintors moralitzants critiquen el rococó de la mateixa manera. L’estil del recarregament de decoració, l’exessivitat d’elements i la frivolitat no agrada a cap dels dos grups d’artistes. Els arquitectes revolucionaris buscaven senzillesa, geometria i simplicitat decorativa en les seves obres, i els pintors moralitzants buscaven la “realitat” entre la classe burgesa, una pintura més domèstica i moralitzant com diu el seu nom.! A partir d'això, podem dir també que els dos defensen la senzillesa i la sobrietat. Cap dels dos volia una obra amb extrema informació, massa elements, massa color... Ells volien amb la màxima senzillesa acabar les seves obres, mostrar el que és necessari i ja. " Aquí, per part de l'arquitectura, neix l'arquitectura parlant, que bàsicament és un projecte arquitectònic el qual ha de ser senzill, i quan algú el miri sàpiga a quina funció està destinat.! Amb això entrem amb una altra característica que els dos arts tenen en comú; Aquesta arquitectura sempre s'adaptava al tipus de societat, i d'això surt l'anteriorment anomenada arquitectura parlant. La pintura moralitzant, també s'inspirava molt en la societat, ja que il·lustrava la societat, la burgesa sobretot." També l’us de la geometria bàsica en l’arquitectura, i el fet de res representacions realistes i sense anar més enllà de la pintura moralista, és un punt que tenen en comú les dues disciplines artístiques. És a dir, busquen la manera més simple però a la vegada real de mostrar les seves obres.! També, els dos tenen una certa connexió amb la il·lustració, ja que els pintors moralitzants pinten a partir de la demanda de la il·lustració, i il·lustren el canvi social, i els arquitectes revolucionaris tenen una base totalment il·lustrada.!...