Literatura Catalana del Segle XV PDF

Preview

Summary

Apunts de 1r de batxillerat sobre la literatura catalana al segle XV....

Description

DIFERÈNCIES ENTRE LES NOVEL·LES DE CAVALLERIA I LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES Novel·les de cavalleria ● ● ● ●

Novel·les cavalleresques (s. XV)

Elements fantàstics Geografía exòtica Ambientació intemporal Qualitats sobrehumanes dels protagonistes

● Versemblança (creïble) ● Geografía real (llocs propers de la Mediterrània) ● Ambientació en una època coneguda ● Qualitats humanes dels protagonistes

MENTALITAT BURGESA DEL s. XV Influeix en les narracions de cavallers incorporant: ● Realisme ● Sentit de l’humor ● Capacitat d’ascendir socialment gràcies al propi esforç

CARACTERÍSTIQUES DEL Curial e Güelfa ● Autor anònim ● Tema amorós ( dificultat dels amants perquè són de classe social diferent) i cavalleresc ( gràcies als mèrits aconseguits com a cavaller Curial ascendeix socialment i pot estar a l’alçada de Güelfa) ● Realisme i versemblança (l’acció és creïble i els personatges actuen dins els límits humans) ● Inclou personatges reals I està localitzada en un lloc concret I en un temps determinat ( finals del segle XIII) ● Profunditat psicològica dels personatges, sobretot de Güelfa.

JOANOT MARTORELL L’autor és Joanot Martorell, cavaller valencià de la petita noblesa que s’esforçà, al llarg de la vida, a defensar el patrimoni familiar; finalment acabà arruÏnat i es va veure obligat a empenyorar el manuscrit del Tirant per poder subsistir els darrers anys. A la seva mort el manuscrit quedà a mans de Martí Joan de Galba, que havia deixat diners a Martorell. Ell en va ser l’editor i, durant molt de temps, en va ser considerat coautor, ara bé, el seu mèrit va ser donar-lo a imprimir. Martí J de Galba en va fer una còpia i potser alguns retocs abans de la impressió, però l’únic autor de l’obra és Joanot Martorell.

ESTRUCTURA I ARGUMENT DEL TIRANT LO BLANC La novel·la té 487 capítols i es pot estructurar en cinc parts, relacionades amb els indrets on té lloc la trama: ● Tirant a Anglaterra : Tirant, jove bretó que es desplaça a Anglaterra per ser ordenat cavaller a la festa de les noces del rei anglès, és instruït en l’ordre de cavalleria per un ermità que es troba casualment pel camí (Guillem de Varoic, un comte anglès, bon cavaller, que decidí abandonar armes i família per fer-se ermità). ● Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes : Tirant s’embarca per lluitar a l’illa de Rodes, assetjada pel soldà del Caire. L’acompanya el príncep Felip de França, jove grosser i mig beneit que, a la cort de Sicília,s'enamora de Ricomana (infanta del regne). Gràcies a Tirant, que intenta encobrir en tot moment les bestieses que fa el seu company de viatge, el príncep aconsegueix casar-s’hi. ● Tirant a l’Imperi Grec : Tirant és cridat per l’emperador perquè el defensi dels turcs, que han envaït les seves terres. En arribar-hi, s’enamora de la filla de l’emperador, Carmesina. Al mateix temps, dues altres dames s’enamoren d’ell: Plaerdemavida, criada de Carmesina, i la Viuda reposada, dida de Carmesina, qui farà i desfarà per intentar separar Tirant i Carmesina. Paral·lelament a les intrigues amoroses, l’exèrcit comandat per Tirant guanya nombroses batalles contra els turcs. Per accident, Tirant i Plaerdemavida naufraguen a les costes de Barbaria. ● Tirant al nord d’Àfrica : Tot i que després del naufragi Tirant és recollit com a captiu, acaba dirigint els exèrcits d’un cabdill àrab cristianitzat i aconsegueix alliberar la filla del rei Tremissèn, a qui el rei Escariano tenia segrestada perquè s’hi volia casar. Ella s’enamora deTirant (fins i tot es fa cristiana perquè la diferència de religions no sigui cap impediment) però Tirant es manté fidel a Carmesina. ● Tirant torna a l’Imperi Grec: Tirant derrota definitivament els turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Al poc temps, però, Tirant mor a causa d’una pulmonia. Carmesina no pot resistir el dolor i mor de pena així com també son pare l’Emperador. L’Emperadriu és l’hereva del tron i es casa amb el seu jove amant HIpòlit

VALORACIÓ DEL TIRANT FETA PER CERVANTES AL QUIXOT Cervantes diu que el Tirant lo blanc és el millor llibre del món en el seu gènere; parla del realisme de l’obra ( els cavallers fant testament i es moren al llit) i el considera entretingut i divertit ( “mina de pasatiempos”)

MENTIDES I EPISODIS DE VERSEMBLANÇA AL TIRANT LO BLANC Al Tirant hi podem trobar dues grans mentides: l’alliberament de l’Imperi grec ( cosa que no passà, sinó que Constantinoble caigué en mans dels turcs) i la conversió al cristianisme de tot el nord d’Àfrica Tot i la versemblança de l’obra, hi apareixen dos episodis inversemblants: l’aparició del rei Artús amb la seva germana, la fada Morgana; i l’aventura del cavaller Espèrcius, que desencanta una donzella convertida en drac per un malefici.

CARACTERÍSTIQUES DEL TIRANT LO BLANC ● ● ● ● ● ● ● ●

L’acció transcorre en una geografia coneguda Té connexió amb la realitat històrica Sensualitat i erotisme Sentit de l’humor Versemblança, tant en els personatges com en les accions bèl·liques Detallisme en la descripció dels combats Variació lingüística Didactisme, l’obra ens mostra un cavaller exemplar, tant amb les armes com en els seus valors morals. ● És una novel·la moderna, una novel·la total: cavalleresca, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica i psicològica, tot alhora.

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA DEL TIRANT LO BLANC L’obra combina dos registres diferents: ● Un registre culte i refinat, que es correspon amb la “valenciana prosa”, amb llargs parlaments i lamentacions, hipèrbatons, estructures sintàctiques llargues amb el verb al final, llatinismes, perífrasis verbals. (Es pot veure especialmente quan parla Carmesina). ● Un registre col·loquial, amb un estil més dinàmic, de gran eficàcia expressiva, ple de jocs , al·lusions i segons intencions, acudits humorístics, refranys, exclamacions. (N’és una clara mostra Plaerdemavida)....