VENT D’ARAM - apunts literatura catalana PDF

Preview

Summary

apunts literatura catalana ...

Description

VENT D’ARAM TRADICIÓ SIMBOLISTA I POSTSIMBOLISTA Vent d’Aram és un llibre de poesies escrit l’any 1976 per Joan Vinyoli, un escriptor, poeta i traductor català representant del postsimbolisme, un corrent poètic creat a la Catalunya dels anys 20 i 30 que va heretar la tradició simbolista, però que es va caracteritzar en què aquest va portar fins als extrems la complexitat de la poesia pura. La poesia simbolista es caracteritza en que cerca vestir la idea d’una forma sensible, posseeix intencions metafísiques i, a més a més, intenta utilitza el llenguatge literari com a instrument cognoscitiu, per la qual cosa trobem misteri. En canvi, la poesia postsimbolista s’introdueix en el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa. Aprofita formes i tendències precedents, però alhora les combat amb vehemència. La poesia és hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula.Es basa en l’abstracció i en la sublimació de la bellesa. Es parla de la realitat, però a través d’imatges i mai directament. Són poetes aïllats de la resta, que fugen de la realitat quotidiana i n’hi inventen una altra de diferent, més acostada al fet poètic. En alguns casos, es continua la tradició noucentista de culte i admiració envers els clàssics grecollatins. La seva poesia realitza un viatge cap al coneixement propi. Es veu abocat en la poesia com si fos un refugi per a ell mateix. Fou la raó de la seva existència. El seu objectiu és realitzar una introspecció per tal de veure’s allunyat de la solitud i de les tristeses que acompanyaven a l’exterior. EL TÍTOL: IMATGE I VALOR SIMBÒLIC Títol altament suggeridor i d’una gran sonoritat. Va en referència al vent que bufa en aquesta època de l’any (tardor) i també es relaciona amb la mateixa estació de la vida, època de decadència i fragilitat física, però també de plenitud intel·lectual, creativa i moral. Vent d’Aram es converteix en un símbol que tret de físic resulta espiritual i moral. ESTRUCTURA: POEMA-PRÒLEG (“AMB RONCA VEU”) I TRES PARTS Vent d’Aram consta d’un poema-pròleg que és “Amb ronca veu”. Aquest plasma el que serà, a grans trets, la temàtica de tota l’obra: natura, pas del temps, amor i mort. D’altra banda, parlant d’estructura, cal dir que el recull és divideix en tres parts: → La primera té 21 poemes i recull tota la temàtica relacionada amb la natura i la unió d’aquesta i dels paisatges amb el sentiment malenconiós de l’autor. La natura actua com a símbol que, mitjançant metàfores, transmet al lector el patiment de l’autor. Aquesta mateixa natura va directament relacionada amb el passat de l’autor a Santa Coloma de Farners i, per tant, està relacionada amb la seva adolescència, quan ell era jove, amb el seu passat i per aquest motiu denoten anhel. → La segona en té 12 , la temàtica és amorosa i apareixen un gran nombre de referències temporals (sobretot el pas del temps i la pèrdua de moments viscuts). Les referències amoroses van especialment dirigides a la seva dona. No obstant això, es fa menció a diverses concepcions amoroses com ara l’amistat. Allò que més envolta els poemes amorosos de la segona part és el pas del temps i el canvi que aquest crea en nosaltres quant a les relacions personals afectives. → La tercera part conté 9 poemes i, aquests, posen el punt final a l’obra mostrant la major inquietud de Vinyoli: la mort. Vinyoli es declara i ens mostra la seva gran por que alhora te assumida. Presenta certa resignació en certa part però, tot i així, acaba amb uns versos que, d’alguna manera, ens donen a entendre que tots morim però ho fem per deixar així lloc per a noves vides. Descriu la vida com un cicle. Tot i haver tres parts diferenciades, hi ha aspectes que coincideixen en totes elles com ara el pas del temps i l’anhel que el poeta experimenta o la concepció positiva del passat davant el futur. IMATGES I SÍMBOLS

→ VENT: El vent simbolitza la dualitat entre dolçor i violència. Ens incita al viatge i a l'hora ens arrastra a la nit rocosa, a la tempesta interior. → ARBRE: L'arbre, per contra i com antítesi del vent, representa la verticalitat i el conflicte humà: l'arbre que s'allunya del bosc, l'home que s'allunya de la societat. Aquesta dualitat ens mostra el període d'acceptació de la mort. Aquest procés patirà alteracions, però arribarà al seu fi i condicionarà molt la teoria poètica de l'autor. → GALL: És un símbol molt rellevant. Amb ell, el poeta pretén expressar el naixement del soroll rere el silenci. El seu cant trenca el silenci de la nit i dona inici al dia. El gall tindrà un caràcter doctrinal i expressiu dins de l'obra i servirà al poeta per trobar una solució a les cruïlles que es presenten entre dia i nit i el silenci i el cant, és a dir, la veu poètica. El gall simbolitza ell mateix, caracteritzat per un caràcter instintiu i salvatge. I quan aquest crida trenca o altera el silenci. → ESCAFANDRE: L’escafandre, com l’eina prodigiosa de la paraula poètica, serveix per submergir-se en el “mar negre” de la consciència. → COLORS: Els colors com a element fonamentalment simbòlic. Per una banda, serveixen com a complements paisatgístics, a més de complementar les imatges més habituals. Per l’altra, fins i tot a vegades arriba a substituir aquests conceptes. El simbolisme d’alguns dels colors en la poesia de Vinyoli: ➢ Verd: natura, paisatge. ➢ Blau:del mar, de la paraula. ➢ Gris:temps, cel de tempesta. ➢ Vermell/roig:posta, crepuscle, sang, crit. ➢ Negre: mar, nit, ocell. ➢ Groc: foc, sol, or, paisatge. ➢ Morat:crepuscle, tardor, novembre, fred. COMENTARI DE POEMA (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - Barcelona, 30 de novembre de 1984) fou un poeta català. Fortament influenciat per Rainer Maria Rilke, va començar a escriure incitat per una frase seva....