Salvador Espriu: «Una altra Fedra, si us plau» PDF

Preview

Summary

Apunts de Salvador Espriu i de la seva obra «Una altra Fedra, si us plau». Perfecte per fer un comentari: informació per a la introducció, llenguatge i estil, temes, recursos literaris, argument per parts i conclusió....

Description

Literatura Catalana U. Pompeu Fabra

Mario Güera Duch @marioguera

Salvador Espriu (1913-1985) — Nascut al primer terç del segle xx, escriu i publica la seva obra poètica i teatral durant la postguerra. En aquest període les obres dels autors no constitueixen un bloc, sinó que les uneix una nova manera de fer i entendre la poesia com expressió de la realitat quotidiana i rebuig del formalisme extremat, substituint-les per l’expressió directa i la importància del contingut. — És un dels renovadors de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. — Va fer un creuer per la Mediterrània (Egipte, Grècia i Palestina) que li permeté conèixer les mitologies clàssiques que havia estudiat i que tanta influència tenen en la seva obra (Antígona, Fedra, Primera història d’Esther). — Va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. — La creació del mite de Sinera (Arenys al revés) és d’una importància cabdal a la seva obra. És un món atemporal, elegíac, i és el punt de partida d’una meditació existencial sobre la condició de l’home i la seva llibertat: “meditació de la mort”.

Una altra Fedra, si us plau (1977) — “Una altra”, perquè ja en va traduir una de Llorenç Villalonga. — “Si us plau”, perquè és un encàrrec de Núria Espert perquè pogués representar Fedra: «Espriu, jo em sento Fedra. Escriu una Fedra per a mi». Ell ho accepta, malgrat que temia que l’encàrrec pogués condicionar la creativitat d’Espriu. — Prepara l’obra durant nou mesos; quan l’ha enllestida, els crítics la troben breu i buida. Però Espert, fidel, tira endavant el projecte i reix. — Espriu reprèn el mite clàssic en què Fedra s’enamora del seu fillastre Hipòlit i ell li nega els seus desitjos. Molesta, Fedra se suïcida i deixa una nota culpant Hipòlit de violació. El pare l’ordena matar. En canvi, Espriu se distancia del mite tràgic i deixa a l’aire el final de Fedra i Hipòlit.

Personatges — Fedra és una dona insatisfeta, histèrica, dèbil de caràcter, que viu com a malalta de la seva passió per un noi. — Teseu és un polític astut i manipulador de fets i voluntats, que recorda Creont. És l’autèntic protagonista de la història i introdueix una reflexió sobre el poder (constant a l’obra

Literatura Catalana U. Pompeu Fabra

Mario Güera Duch @marioguera

espriuana). Espriu va voler centrar la història en el personatge de Teseu, qui estima l’exercici del poder. — Thànatos: geni masculí que, en la mitologia grega, personifica la mort. Espriu l’introdueix per donar a entendre el final tràgic de Fedra i Hipòlit, sense que sigui explícit. No intervé en la tragèdia. — Magdalena Blasi i Tecleta Marigó: dues senyores fent de secundines. — Pulcre Trompel·li: savi de professió que entreté les senyores. Llenguatge i estil — Espriu es defineix com a artesà de la llengua. — A fi d’erigir-se curador de l’idioma, sempre tractarà de buscar les paraules més precises per a cada escena. — No trobem gaires acotacions, perquè Espriu no era partidari d’incorporar-ne, llevat que fossin necessàries.

Metateatre — Una altra Fedra, si us plau mostra una refistolada estructura dramàtica basada en el joc metateatral ja utilitzat a Primera història d’Esther. — La Gran Artista i L’Altra, juntament amb els tres personatges-espectadors (Magdalena Blasi, Tecleta Marigó i Pulcre Trompel·li) filtren i exposen la història de Fedra a l’espectador amb el màxim distanciament possible.

Argument — Primer, les actrius estan a punt de sortir a escena i comenten l’obra i el moment de l’encàrrec. — Salom de Sinera és l’alter ego d’Espriu. És una persona freda i escèptica. — La Gran Artista no se sent Antígona, sinó Fedra. — Homenatge al català. — Entren tres personatges sinerencs (Magdalena, Pulcre i Tecleta), que formen part del món d’Espriu i que ja han aparegut a altres obres. Són atitellats. Mostra de l’aspecte més grotesc i caricaturesc. Hi ha una burla al públic burgés. — Entra Thànatos, al qual les actrius no deixen parlar. Innovació d’Espriu: personificar la mort, fer-la un personatge que persegueix la resta.

Literatura Catalana U. Pompeu Fabra

Mario Güera Duch @marioguera

— Les actrius es vesteixen i entren a escena, passen a ser Fedra i Enone (serventa que consola Fedra). Fedra es plany: voldria morir-se, torturada per una passió. — Teseu ha tingut un fill amb una Amazona, però no s’estimen amb el seu pare. I Fedra s’ha enamorat d’aquest fill bastard perquè li recorda a Teseu de jove. De tant en tant hi ha incisos dels personatges sinerencs: “en el temps de l’acció aquest amor comportava un terrible crim”. Ells duen la narració i es distancien del mite original. — Teseu s’adona del que no ha ocorregut però podria ocórrer i indueix Fedra al suïcidi. Però primer decideix descansar.

Conclusió La història i l’escriptura de Fedra serveixen de perfecte colofó per enfilar les últimes consideracions sobre el lligam d’Espriu amb el teatre. Revela, un altre cop, el coneixement sòlid, aprofundit i ampli que Espriu tenia de la tradició literària universal per interpretar-la amb total llibertat....