Solucionari llibre editorial Cruilla PDF

Preview

Summary

Solucionari del llibre de llengua i literatura catalana 2n batx de l'editorial cruilla...

Description

B AT X I L L E R AT

2n

Llengua catalana i literatura SOLUCIONARI DEL BLOC I ALUMNAT

1. LA FONÈTICA Comentari pàgina 13

1.Emissor: Salvador Cardús, sociòleg / Receptor: lector del diari Avui / Missatge: la gent acostuma a ser molt poc sociable / Canal: el diari Avui / Intenció: fer adonar el lector de les relacions interpersonals de baixa intensitat / Registre: culte. 2.Tema: les relacions interpersonals de baixa intensitat / Relació amb el títol: Cal ser més educats i dir, com a mínim, bon dia. 3.Text argumentatiu, perquè aporta raonaments que consoliden la seva postura. 4.Organització: inductiva / Estructura: anècdota 1 + anècdota 2 + anècdota 3 = tesi. 5.Resum: Anècdota 1: Entro a l’oficina amb caixer automàtic i m’hi trobo una altra persona. Dic bon dia, no hi ha resposta. Anècdota 2: Sona el mòbil i responc. Demanen per una Núria. I, sense que l’interlocutor anònim demani excuses per l’error, ni s’acomiadi, penja i em deixa amb la paraula a la boca. Anècdota 3: Vaig en cotxe, deixo passar un vehicle. Jo havia previst una salutació que no s’ha produït i he respost a un agraïment inexistent a un desagraït que ni m’ha mirat. Punts en comú: · Es presenten situacions de baixa intensitat comunicativa, perquè tot i que s’inicia la comunicació no s’obté una resposta explícita. Hi poden haver dos motius: · Un dels interlocutors hi veu una lleu relació interpersonal, que l’altre no reconeix (patró «antic», propi de quan la coincidència territorial pressuposava un coneixement personal). · Un dels interlocutors sent incomoditat d’haver de reconèixer la relació que s’estableix entre els dos interlocutors, de manera que prefereix fer veure que no ha vist ni sentit la persona que té davant (patró més «urbà», busca l’anonimat). Valor: insistència de la gent a ser poc sociable. 6. L’autor no deixarà de reaccionar com fins ara, per més que els altres no ho facin. 7. «Entro a l’oficina», «Sona el mòbil» i «Vaig en cotxe», en aquests tres casos ens situa en el lloc o en el context en què s’esdevé cada anècdota. 8. Després de tres situacions en què el narrador topa amb gent desconeguda que, per més que comparteixin amb ell cert espai o context, no li tornen la paraula o la salutació que ell els ofereix, reflexiona sobre la manera de ser de les persones, sobre la seva baixa intensitat comunicativa i sobre com pot afectar això en la nostra vida quotidiana. La seva conclusió és que la seva postura és la més correcta i que continuarà actuant igual. 9. Resposta oberta.

Activitats pàgina 18

1. a) El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic sense significat. b) El so és la realització material d’un fonema. c) Els sons consonàntics es classifiquen atenent al mode d’articulació, la sonoritat i el punt d’articulació. d) El tret distintiu que distingeix el fonema /f/ del /v/ és la sonoritat. e) Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema. f) Els al·lòfons dels fonemes /b/, /d /, /DZ/ són [β], [δ] i [ɣ]. g) El so final del mot fred és el mateix que el de paret perquè en posició final el so [d] neutralitza en [t]. h) Un grup fònic és un conjunt de fonemes que es pronuncien entre dues pauses. 2. a) [eaə] b) [ieo]

c) [iea]

e) [eɔi]

g) [aeə]

d) [əeɔa]

f) [ea]

h) [əeuɔ]

3

3. a) [oəoə]

f) [aəəjuə]

k) [ɔəawə]

b) [ɔəuεə]

g) [aəa]

l) [eəɔə]

c) [aəa]

h) [εəɔə]

d) [aəiə]

i) [ɔəi]

n) [əuəe]

e) [oəia]

j) [iɔə]

o) [aua]

4. a) precisament [əiəe] b) magníficament [əiiəe] c) pacíficament [əiiəe] d) silenciosament [iəioəe] e) actualment [əuae] f) obtusament [uuəe] g) fredament [εəe]

m) [əuəuaə]

h) necessàriament [əəaiəe]

o) miraculosament [iəuoəe]

i) ordenadament [uəaəe] j) pacientment [əiee]

p) opulentament [uueəe] q) percentualment [əəuae]

k) ignominiosament [iuiioəe]

r) legalment [əae]

l) pobrament [ɔəe]

s) feliçment [əie]

m) temperadament [əəaəe] n) fantàsticament [əaiəe]

t) càlidament [aiəe] u) sanament [aəe]

5. boira [ɔj]

cuir [uj]

sainet [əj]

almoina [ɔj]

raig feina [εj]

cuixa aire [aj]

aigua [aj] [wə] airejar [əj]

lliure [iw] cau [aw]

fauna [aw]

xai [aj]

renoi [ɔj]

boig

auca [aw] guerra

iambe [ja] iot [jɔ]

xauxa [aw] treuen [wə]

cuina [uj] riuen [wə]

maduixa

teula [ew]

heura [ew]

fuig

feixa faig

eina [εj] quasi [wa]

dijous [ɔw] guarda [wa]

ous [ɔw] bilingüe [wə]

aerosol

feinejar [əj]

llenguatge [wa]

paquet

guixeria

emboirar [uj]

boletaire [aj]

guix

mosaic [aj]

reixa

reu [εw]

impermeable

pàgina 19

7. a) que-hiha-res → 3, sinalefa b) mi-ra-liels-ulls → 4, elisió c) thiha-vi-es-fi-xat → 5, sinalefa i hiat d) a-miem-sem-bla → 4, elisió e) hoheo-bert → 2, sinalefes f) bai-xiao-brir → 3, elisió i sinalefa g) queem-dius → 2, elisió i diftong h) que-to-quiel-dos → 4, elisió i) u-naam-po-llaam-pla → 5, dues elisions j) vao-lo-rar → 3, sinalefa k) thies-ta-ràs → 3, sinalefa l) po-se-uels-lli-bre-sa-qui → 7, sinalefa i redistribució sil·làbica m) quea-ga-fiel-tren → 4, dues elisions n) mi-ri-hoa-ten-ta-ment → 6, sinalefa o) liheen-vi-at → 3, sinalefa + elisió, i hiat p) de-bo-cao-re-lla → 5, sinalefa q) mi-ra-dain-qui-si-ti-va → 7, sinalefa o elisió r) noel-tro-bo → 3, elisió s) siel-tan-ques → 3, elisió

4

t) di-gui-hoa-ra → 4, sinalefa u) po-si-hoal-pres-tat-ge → 6, sinalefa v) hoha-in-tu-ït → 4, sinalefa i hiat w) hihaal-gú → 2, sinalefa + elisió x) no-hoo-bris → 3, sinalefa 8. a) [mw]

d) [rəw][now]

g) [fajfem]

j) [jes]

b) [ws]

e) [tis]

h) [is]

k) [now]

c) [təwə] / [twə]

f) [nilz] [nilz]

i) [is]

l) [noj]

pàgina 22

Sons oclusius 10. Totes les consonants oclusives en posició final absolut de mot neutralitzen en el corresponent so sord. Així, totes es transcriuran [p], [t] o [k]. a) toc [k], reg [k], tub [p], fred [t], gorg [k], demagog [k], club [p], càstig [k], sord [t], quietud [t] b) pedagog [k], Jacob [p], mag [k], solitud [t], cub [p], zig-zag [k], esnob [p], adob [p] 11. a) cap buit, cap de pardals, cap verd, cap joc, cap mal, i cap gros: es transcriu [b] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora. cap ple, cap estret, cap i casal, cap amic, cap tros, cap fred: es transcriu [p], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal. b) dit gros, dit del peu, dit divertit, dit llunyà, dit dòcil, dit violent, dit meu: es transcriu [d] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora. dit ample, dit estret, dit adolorit, dit feliç, dit fort: es transcriu [t], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal. c) poc de tot, poc mal, poc gat, poc lloc, poc més, poc joc: es transcriu [DZ] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora. poc temps, poc cap, poc fill, poc amb tu, poc personal, poc ànec, poc àngel,: es transcriu [k], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal. 12. a) [t]

f) [k]

k) [b]

p) [DZ]

b) [k]

g) [d]

l) [DZ]

q) [k]

c) [k]

h) [d]

m) [DZ]

r) [t]

d) [DZ]

i) [p]

n) [d]

s) [DZ]

e) [d] j) [d] o) [d] Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t). Ensordeixen: a). Hi ha redistribució sil·làbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i). Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r). Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o).

t) [d]

Sons fricatius 14. [f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic. [v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva. 15. [s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vas com sempre. [z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas amb ell, vas ben mudat, vas lleuger. 16. a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada 5

pàgina 23

17. Aquí de[s] can[s]a Nevare[z] i altre [z] narra[s] ion[z] mexicane[s] con[s]titueix, juntament amb la novel·la L’ombra de l’at[z]avara , el llegat literari d’ex[z]ili de vint-i-tre[z] any[z] a Mèx[z]ic. Amb aque[ø]t conjunt de narra[s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]ió tendra i irònica alhora, a la peculiar vi[z]ió del món, de la vida i de la mort que emana de l’indi mex[z]icà, en convivèn[s]ia ine[s]table amb el[s] codi[s], le[z] norme[z] i le[s] conven[s]ion[s] que regeixen le[s]o[s]ietat[z] moderne[s]. 18. a) [fe´zβe´jno´m´ ɾizəki] b) [bɔ´nsko´ mtəs fa´mbɔ´nzəmiks] c) [kino´zβa´ŋəpaʎȢuliɔ´l no´zβa´ŋəkwa´mbɔ´l] d) [mɔ´ŋȢəs siβlz jɔ´wsfəra´ts se´mpɾəβa´nəpəɾəʎa´ts] Les sonoritzacions estan subratllades. 19. [kɔ´mme´zmənsəβo´nəs me´zməmbru´təs simbɔ´lznətəȢa´ ma´zðəðəʃa´sta´ ] 20. a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres c) fo[DZz] de camp, fo[ks] turbulents, fo[DZz] encesos, fo[DZz] apagats, fo[DZz] de Sant Joan 22. a) El pe[Ȣ] gros e[z] men[Ȣ]a el petit. b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ]. c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ]. d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar. e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona. f) Divide[Ȣ] i vencerà[s]. pàgina 24

23. a) fer el [m]a[n]ta

e) fer córrer l’u[ŋ]gla

i) fer co[]xorxa

b) fer el des[m]e[]jat

f) fer ci[ŋ]c cè[n]ti[m]s

j) fer u[m]paperàs

c) fer ce[n]dres

g) fer ate[n]ció

k) fer avi[n]e[n]t

d) fer el dese[n]tès

h) fer co[m]pa[]ia

l) fer bo[m] paper

24. a) ésser l’amo de[] ball

c) sa[l]tar la llebre

b) posar-se de panxa a[]sol

d) tirar pe[] camí de[] mig

e) pujar-se’n a[]cel f) quedar esca[l]dat pàgina 25

26. a) [k] al sa[β]er ne[ð]ar i [γ]uardar la ro[β]a. b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [ð]el Se[γ]re. c) Fe[β]rer, mes men[t]i[ð]er, un [d]ia [ð]olent i l’al[t]re [t]am[b]é. d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t]. e) [t]an[ø]s ca[p]s, [t]an[ø]s [β]arre[t]s. f) Hos[t]es vin[DZ]eren [k]e [ð]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren. g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t]. h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons. pàgina 26

29. a) [immε´ns], [tillə], [pa´llit], [ənneγɾ ´], [ənnubbl ´ ], [kunnəksio´], [kəlliγɾəfia], [illəȢ´ tim] b) [re´DZDZlə], [pɔ´bblə], [a´ŋDZlə], [sulu´bblə], [fe´bblə], [se´DZDZlə], [təm´ bblə], [do´bblə], [mɔ´bblə] c) [fubbɔ´], [əbbuka´t], [əmmε´ʎʎə], [səmma´nə], [əllε´tik], [ra´ʎʎə], [biʎʎε´t], [buʎʎε´tə] 6

pàgina 28

30. No es pronuncien les r de: a) pescador, anar, sorprendre, vigilar, matusser b) comprador, tinter, prendre, calor, sencer, festejar, ploraner, cançoner, maror 31. a) alt, cent, sant Pere, aquest noi, cent deu, amb tu, sang, tant, prendre b) arbre, temps, temptejar, vint peus, sang fresca, profund, llamp, compte c) camp, herald, venir, anant, fang, rumb, tremp, rang, mant 32. a) am(b) tu, amb ell, am(b) tots, am(b) mi, amb en Quim, amb ella, am(b) nosaltres b) san(t) Jaume, sant Antoni, sant Iscle, san(t) Joan, sant Eliseu, san(t) Pere c) vin(t), vint-i-quatre, vint-i-dos, vint-i-nou, vint-i-set, vin(t) noies, vin(t) jerseis d) anar-ho fen(t), ana(r) sol, ana(r) am(b) tu, anar-hi, anar-se’n, ana(r) fluix e) venin(t) sol, venint-hi, venin(t) ara, venin(t) am(b) tu, venin(t) bé f) aque(s)t dia, aquest any, aque(s)t sol, aquest amic, aquest imbècil, aque(s)t jovent 33. a) car de veure b) po(r) de caure c) porta(r) l’aigua al seu molí d) fer-ho veure e) tenir-li jurada f) tira(r) pel dret g) alçar-se en armes

h) porta(r) endins i) bufa(r) i fe(r) ampolles j) fe(r) sorti(r) de polleguera k) passa(r) de llarg l) passar-ho bé m) pedra angular n) abreuja(r) el camí

o) inflo(r) de mans p) teni(r) maldecaps q) intentar-ho tot r) teni(r) mala sort s) ballar-la magra t) allarga(r) els braços u) abaixa(r) el front

34. a) le(s) rodes (alveolars), le(s) xiques (alveolar-palatal) b) el(s) somnis (alveolars), el(s) xinesos (alveolar-palatal), el(s) rebuts (alveolars) 35. a) [] labiodentalització

f) [β] aproximant

k) [β] aproximant

b) [p] neutralització c) [t] ensordiment

g) [z] sonorització h) ø emmudiment

l) ø emmudiment m) [bb] geminació

d) [t] sensibilització

i) [p] ensordiment

n) [mm] geminació

e) [z] sonorització

j) [bb] geminació

o) [γ] aproximant

36. a) tant per tant b) punt culminant c) malaurat pa que menja d) la setmana entrant e) infant de pit f) el cant del cigne g) per començar

h) punt mort i) punt flac j) lluna de mel k) ja en parlarem l) fem tard m) punt de vista n) la quinta punyeta

pàgina 29

37. a) [bb] b) [β], [ð], [γ]

c) [k]

e) [ð], [ð], [β]

g) [ð], [β], [β]

i) [t]

d) [t]

f) ø

h) ø

j) [b], [d], [DZ]

39. a) [pa´Ȣinə], [a´wkə], [rəfləksio´], [indiȢe´n], [əŋkuɾa´], [pəjza´dȢə], [rəwka´] b) [fəntəziə], [əDZze´mplə], [sənsəsio´], [o´nzə], [upsəsio´ ], [əvγənista´n] c) [dəzma´j], [əma´bblə], [dəntisio´], [sa´wnə], [kwa´zi], [əspa´j], [ubȢe´ktə] d) [əskitʃa´ ], [mitʃ], [ Ȣənus´ði], [rəβizio´], [a´jγwa], [əȢəγa´], [dita´ðə] 40. a) [əzifa´ns], [do´zm´dȢus], [sa´mpa´w], [ba´dȢiβ´ŋ], [kre´Ȣmɔ´lpɔ´k], [ditzβɾu´ts] b) [əm´kzðəmpa´w], [to´dzðinε´wðɔ´ɾə], [ka´pziβərε´ts], [flu´Ȣðəkɔ´r], [ma´dȢnəβa´t] 7

c) [kɔ´bzðəka´p], [f´ʎzəmpipəðo´s], [re´jzðəuɾie´n], [te´mzðəȢɔ´k], [tu´pəstɾε´t] d) [rɔ´kspuʃəγu´ts], [fa´dȢmɔ´ltəfε´jnə], [t´ŋsa´ŋ], [pɔ´dzəna´ɾi], [təmtε´dȢðəȢɔ´βə]

De la paraula al text pàgina 30

1. [ε]: hem, crec [e]: gent, fer, ben, pell [ɔ]: com, sol, tros, lloc, prou, hort [o]: no, dos, tots 2. vegada: [ə, a, ə] escala, vacances, encara, terrassa enveja:[ə, ε, ə] permetre treball:[ə, a] davant, cavalls, abans, relax, anar, passar calçotets:[ə, u, ε] descobert sembla:[ε, ə] tela 3. Sonorització [Ȣ], [DZz], [d], [z], [z] 4. [m], [ŋ], [], [m], [n], [], [ŋ], [n], [ŋ], [m], [m], [n] 5. llei [ej], gaudir [aw], prou [ow], feina [εj], creure [εw], atractiu [iw] 6. ss (essa sorda entre vocals), ix (després de a, per fer el so xeix), g (sempre davant e per fer el so de la j), s (essa sonora entre vocals), tx (so africat sord no final), c (derivat de capaç), gu (perquè soni velar) pàgina 31

7.

magne

magna

magnes

magnes

bo

bona

bons

bones

car

cara

cars

cares

evident

evident

evidents

evidents

blanc

blanca

blancs

blanques

recòndit

recòndita

recòndits

recòndites

primordial

primordial

primordials

primordials

8. vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin 9. A (preposició), la (article), gent (nom), cada (adjectiu), vegada (nom), li (pronom feble), agrada (verb), més (adverbi quantitatiu), fer (verb), ostentació (nom) A la gent cada vegada li agrada més fer ostentació. CI

CCQ

CI PREDICAT

V

CCQ

V

CD SUBJECTE

10. independent, perífrasi, perífrasi, perífrasi, perífrasi, independent, independent, perífrasi 11. Baixar Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar. Recórrer baixant. Portar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell inferior. Transferir (fitxers) d’un servidor a un client. Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. Abaixar Fer descendir a un nivell més baix. Dirigir cap avall.

8

Fer descendir a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior, a un grau inferior d’entonació o afinació. Pujar El mateix que baixar, però a l’inrevés.

Apujar Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt. Senyalar Fer o posar un senyal (en alguna cosa). Assenyalar Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal. Dir, manifestar. Ésser senyal o indici (d’alguna cosa). Fixar, determinar (una data, una quantitat). 12. Emblanquinada (substantiu), emblanquir (verb), blancor (substantiu), blanquíssima (adjectiu superlatiu) 13. El sufix -arro/-arra. És valoratiu, no vol dir gran , sinó car, ostentós. 14. ostentació- pompa, recòndits- amagats, ocults, magna- colossal, enorme, gegantina, primordial- fonamental, essencial 15. La frase feta és trencar el color i vol dir: deixar d’estar blanc, pàl·lid, bronzejar una mica. 16. c) conativa 17. subjectiva Resposta model: perquè l’autor expressa el seu punt de vista sobre el fet d’anar de vacances i fer-ne ostentació. 18. d) estàndard. 19. d) article d’opinió. 20. b) Tesi / Argumentació / Conclusió. 21. a) de general a particular. 22. a) A la gent, cada vegada li agrada més fer ostentació. 23. c) contraargumentació.

9

2. LA SINTAXI Comentari pàgina 35

1. Títol: temàtic. 2. L’espai públic europeu. Resposta model: analitza quina ha estat la importància de l’espai públic a Europa al llarg de la història per arribar a la revalorització actual. 3. Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic, per tal que l’enfocament que se li doni a partir d’ara sigui l’adequat. 4. Estructura inductiva (del particular al general). 5. Seqüència històrica. Resposta model: perquè fa un repàs del tema a través de la història. 6. Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu. a) Sí b) Sí c) Sí 7. Resposta model: el paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema. De manera que, en primer lloc ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ens ofereix, per acabar desenvolupant-la. 8. Resposta model: - La Barcelona medieval i moderna utilitzava l’espai públic per a les justes nobiliàries i els actes de fe, així com fires i mercats, entre d’altres. - Les metròpolis noucentistes van desplegar tots els factors de modernitat per crear uns paisatges de qualitat relativament uniformes, que van acabar distingint les ciutats metropolitanes de les preindustrials; i van transformar un espai urbà envaït pel públic en un espai habitat, de sociabilitat, quasi moblat a la manera d’un interior: un lloc on havia de ser possible una àmplia convivència d’usos, que doné...