T1: EL PLA GENERAL COMPTABLE PDF

Preview

Summary

Download T1: EL PLA GENERAL COMPTABLE PDF

Description

1.3. EL PLA GENERAL COMPTABLE A continuació, comentarem el pas que està fent l’Estat Espanyol. Sabem que a Espanya existeix el Pla General Comptable, que és la norma que vinculada amb una llei mercantil, és d’ús obligatori per a totes les empreses. El PGC sorgeix com a conseqüència de la incorporació d'Espanya a la Comunitat Europea i la regulació mercantil que va comportar. Va ser promulgat l’any 1990, i va ser una substitució del que hi havia anteriorment, aprovat l’any 1973. Va ser l’ICAC (Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas) el que va fer tot el procés d’adaptació, seguint i ajustant-se a la quarta directiva de la Comunitat Europea. A partir d’aquest moment, les normes internacionals s’han anat incorporant de forma sistemàtica, cosa que acaba provocant que l’any 2007 es faci una nova proposta de Pla Comptable (que és el que tenim avui en dia). El nostre Pla General Comptable actual està inspirat en les normes internacionals de comptabilitat promulgades fins aquell moment. És obvi que aquest està en vigor i actualitzat. Aquest té una sèrie característiques: • És obligatori per a totes les empreses: per a les SA, SL, Societats en comandita, empreses individuals i societats col·lectives. És a dir, qualsevol organització a nivell de societat té l’obligació de seguir el que estableix el PGC. • NO és un Pla Fiscal, és un Pla Comptable. Per tant, el PGC no entra en cap moment en les normes, regulacions, condicions o reglament fiscals. • Comporta flexibilitat perquè està suportat per un quadre de comptes que es pot adaptar a tot el conjunt d’empreses. • És obligatori seguir els principis comptables que estableix el PGC, les normes de valoració i els models previstos per a dipositar i establir els comptes definitius. • És un pla obert, i en aquest sentit, per tant, es pot actualitzar a mida que avancem. El Pla General Comptable del 2007 està estructurat en cinc parts: 1. Marc Conceptual: Hi ha 4 grans blocs: a. Els comptes anuals han d’oferir la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i del resultat. Es farà amb 5 grans documents: Balanç, PiG, Estat de Canvi en el PN, Estat de Flux d’Efectiu (EFE) i la Memòria.

Aquests cinc documents que s’han presentat són obligatoris, tot i que hi ha empreses que estan exemptes d’elaborar-ne algun d’ells: aquestes presenten el pla General Comptable Abreujat. Són microempreses, petites o mitjanes empreses que han de complir uns certs requisits. L’abreujada redueix molt la informació sol·licitada. A la taula anterior, podem veure tres barems: que decideixen si es pot presentar o no: el valor dels actius, la xifra anual de negoci i el número de treballadors.

Si es compleixen dos d’aquests tres durant dos exercicis consecutius, l’empresa pot presentar la informació abreujada. Exemple: es considera petita empresa quan l’actiu de l’empresa no supera els 4 M d’euros, el nombre de treballadors no supera els 50 o la seva xifra anual de negocis no supera els 8 M euros. És obvi dir que si cap dels tres barems es compleix, les empreses es consideren com a normals i no es pot optar a presentar la informació abreujada. Presentar el PGCA consta d’una sèrie d’avantatges que són que el format passa a ser molt més senzill i simple (més reduït). No és obligatori per a elles presentar l’EFE, l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net i la memòria es pot presentar en format reduït. Això és una avantatge a nivell administratiu per aquestes petites i mitjanes empreses. b. Requisits de la informació: ha de ser rellevant i fiable en tot moment (sobretot en el moment oportú). Aquest fet és per poder aconseguir aquest concepte d’imatge fidel que és un dels objectius del Pla General Comptable. c. Principis comptables. Aquests són obligatoris i en són 6. Comporten com hem de fer el registre de les operacions. Són principis generalment acceptats, no només aquest PGC 2007 ho recull, sinó que el dels altres països també ho recullen.

•

•

•

•

•

•

Empresa en funcionament: la comptabilització de les diferents operacions s’han de fer considerant que l’empresa té una vida il·limitada (encara que es sàpiga que no és així), per tal de que totes les empreses ho facin de la mateixa manera. Meritació: identifica en quin moment cal fer el registre de les operacions. Els ingressos i despeses s’imputen en funció del corrent real dels béns i serveis que representen, independentment del moment en què es produeixi el cobrament o pagament (independentment el flux d’efectiu). És a dir, registrem quan es fa la venta o compra, independentment de quan es cobri o pagui. Uniformitat: una vegada escollits els criteris de valoració, s’han de mantenir en el temps, per tal de donar coherència. És a dir, que si una empresa ha decidit aplicar el sistema de primera entrada primera sortida per tractament de les existències (és a dir, el FIFO), aquests s’han de mantenir en el temps per evitar confusions. En cas que sorgeixi una necessitat, i els auditors creguin que el criteri no reflecteix la imatge fidel, es podria fer el canvi, però s’ha de justificar i ha d’aparèixer a la memòria, tot i que és poc probable. Prudència: s’ha de ser prudent en la valoració d’incerteses. Si constatem que en un futur es produirà un benefici, no el comptabilitzarem, sinó que ens esperarem a que aquest es produeixi. En canvi, si s’identifiquen pèrdues o despeses potencials ho comptabilitzarem en el moment que s'han conegut encara que, de moment, no s’hagin produit. Aquestes despeses o pèrdues són elements clau per tal d’augmentar o disminuir el valor de la societat. Això fa referència a tot el tema de les provisions. Principi de la no compensació: és molt important sobretot quan hi ha vinculacions. Aquest principi ens diu que no es poden compensar partides que tinguin signe positiu amb partides que tinguin signe negatiu. És a dir, no podem compensar un ingrés amb una despesa, tot i que estiguin vinculats. No es pot compensar un client amb un proveïdor, encara que sigui la mateixa firma. El client es tracta independentment del proveïdor (cadascun amb una vía, de manera aïllada i separada). Importància relativa: ens indica que es pot acceptar la no aplicació d’un principi sempre que no s’alteri significativament el conjunt dels comptes anuals o la imatge fidel. La importància relativa és d’escassa aplicació. Supòsit i exemple: Empresa amb 100.000 clients que tots compren milers d’euros, però hi ha 100 que compren molt poc. És poc rellevant identificar-ho de forma independent, de manera que aquest principi ens permet tractar tots aquests clients com si fos un (ex.: altres clients de poc import).

d. Criteris de valoració 1. Cost històric: criteri de valoració per excel·lència. És el preu d’adquisició o el cost de producció. El cost d’adquisició el preu que s’ha pagat per aquell bé o servei. Aquest cost històric té la vessant de que a banda del preu hi ha el cost de producció: cost directe (materials i mà d’obra) i els indirectes que es puguin imputar clarament. 2. Valor raonable: import per el qual pot ser adquirit un actiu o liquidat un passiu, entre parts interessades i degudament informades. Normalment, sol ser el valor de mercat. Si no és possible tenir un valor de mercat, s’aplicaran models i tècniques de valoració (aplicant matemàtica financera).

3. Valor net realitzable: import net que es pot obtenir per la venda d’un bé en el mercat. És el que val un bé menys les despeses derivades de la venda. Per tant, al valor de venda se li deduiran tots els costos necessaris per dur a terme aquesta venda. 4. Valor actual net (NPV): és l’import del flux d’efectiu a rebre o pagar en el curs normal del negoci, actualitzat a un tipus de descompte adequat. Estem parlant del flux d’efectiu, és a dir, cal tenir present les formulacions de la matemàtica financera com podria ser: • Calcular el valor actual: que serà igual al valor futur dividit per (1+taxa anual d’actualització) elevat a n, que serà el moment de cobrament o bé de pagament. • Calcular el valor futur: serà igual al valor actual multiplicat per (1+ la taxa d’actualització) elevat a n, que continua el nombre d’anys que s’ha d'actualitzar el valor futur. 5. Valor en ús: és el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs esperats d’un bé, a través de la seva utilització en el curs normal del negoci, actualitzat al tipus de descompte adequat. 6. Cost de venda: són, en quant a la venda d’un actiu, els costos incrementals directament atribuïbles a la venda d’aquest actiu, exclosos els costos financers i l’IS (impost sobre el benefici). 7. Cost amortitzat: és l’import al que inicialment va ser valorat un actiu o un passiu financer, menys els reemborsaments de principal que s’hagin produït (que podran ser positius o negatius en funció si són d’actiu o de passiu), més o menys, segons sigui, la part imputada al compte de resultats mitjançant la utilització del mètode del tipus d’interès efectiu. 8. Costos de la transacció: els costos de la transacció fan referència als costos atribuibles a un actiu o passiu financer. En definitiva, són els costos incrementals que generen la transacció. Per exemple, els honoraris de assesors, les comissions d’agents, la intervenció de fedataris… 9. Valor comptable o en llibres (book value): import net d’un actiu o passiu registrat al balanç, una vegada deduïdes les amortitzacions acumulades i deterioraments (correccions valoratives). 10. Valor residual: import que l’empresa estima que podria obtenir en el moment actual, suposant que l’actiu ha assolit l’antiguitat de la seva vida útil. Exemple Valor actual Net (VAN). Tenim una màquina que té un preu d’adquisició de 60.000€. Però, durant els pròxims anys vol llogar la màquina. Les quotes d’arrendament dels propers tres anys són: 5.000€ el primer any, 5.500€ el segon any i el tercer any 6.000€, que es rebran a l’inici de cada període. Al tercer any l’empresa té previst vendre la maquinària amb una probabilitat del 90%. Donades les característiques del mercat, el flux previst d’efectiu són 40.000€ i el tipus de descompte es 5%.

Veiem que el primer 5.000 no està descomptat, perquè es cobren just a l’inici del període i per tant, no cal actualitzar. Pel tercer any tenim dos valor a actualitzar, que són els 6.000€ de quota d'arrendament, que s’actualitzarà a dos anys, i en canvi, els 40.000 que els multipliquem per 90% (que és la probabilitat de que es produeixi aquesta venda a aquest preu), s’haurà d’actualitzar a tres donat que són tres anys de manera exacte (no al principi de l’any). Exemple valor en ús: Una societat té unes instal·lacions les quals tenen una vida útil estimada de 5 anys i un flux constant anual d’efectiu de 20.000€. El tipus d'interès de mercat, sense risc, és de 5%. Això de sense risc, per exemple, pot fer referència als bons de l’Estat a 10 anys.

2. Normes de Valoració i Registre. És una part del temari que es va veient en molts temes, no n’hi ha cap concret. 3. Comptes Anuals. Aquests seran treballats durant la unitat dos de l'assignatura. 4. Quadre de comptes: és una estructura del pla comptable en el que se’ns proposen nou grups, utilitzant un criteri de codificació. Els cinc primers grups tenen a veure amb el balanç. En canvi, els grups 6 i 7 tenen a veure amb el compte de pèrdues i guanys. Per a acabar, els grups 8 i 9 estan vinculats amb l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net.

Disposa d’unes agrupacions que s’anomenen Grups i aquests es divideixen en subgrups, que donen pas als comptes i fins i tot als subcomptes. Per exemple: • Grup: 4 • Subgrup: 43 • Compte: 430 • Subcompte: 4301 • Codificació 4301 •

• •

•

•

•

•

•

Grup 1: Finançament bàsic. Es recull el finançament a llarg termini permanent, que son els recursos propis (com per exemple el capital) i la financiació aliena (préstecs a més d’un any). Grup 2: Actiu no corrent. Recull tot el que serien inversions a llarg termini, entre elles immobilitzats materials, immaterials, intangibles… Grup 3: Existències. Grup de curt termini que recull els estocs que té la companyia als seus magatzems, com per exemple, actius a curt termini, materials, matèries primeres, acabats, envasos… Grup 4: Creditors i deutors per operacions comercials. Identifica deutors i creditors, és a dir, tindrem tant clients com proveïdors. (43: Clients, 40: Proveïdors). Grup 5: Comptes financers. Són inversions financeres a curt termini com caixa, bancs, inversions financeres temporals o bé la financiació a curt termini, com podrien ser passius a curt termini com préstecs a menys d’un any. Grup 6: Despeses i compres vinculats a pèrdues i guanys, com podria ser la compra de qualsevol material o la despeses de personal. Grup 7: Vendes i ingressos: vendes per la xifra de negoci o ingressos per altres motius com podria ser lloguers. Grup 8 i 9: novetat del PGC 2007. Són comptes que no passen pel compte de resultats però sí s’ha de reflectir en el Patrimoni Net. Són increments o decrements de PN. • G8: Despeses imputades al PN. Solen ser de tipus financer, per valoració d’actius. • G9: Ingressos imputats al PN. Solen ser ingressos financers o ingressos per donacions, llegats... Els grups 4 i 5 són els més complicats pel fet de que poden estar tant a l’actiu com en el passiu. Són els que requereixen especial atenció i caldrà treballar. En canvi, la resta de grups tenen una posició en actiu o en passiu. El 6 està situat al deure del pèrdues i guanys i el 7 a l’haver.

Codificació Les empreses la poden obrir tal com vulguin, per tant, consisteix en posar dígits a les diferents comptes que té la empresa. Alguns d’ells vincultas i establerts pel PGC i els altres que ofereix la pròpia empresa. Així per tant:

Exemple: El nombre (compte) 210 ens mostra que el primer dígit significa que pertany al grup 2 (actiu no corrent), el segon que és el subgrup 21 (immobilitzat material) i el tercer que el compte 210 és el de terrenys. Si canviem l’últim dígit, automàticament ens canvia el compte, com es pot veure. El compte 213 és el de maquinària. Doncs, el Pla General Comptable va codificant els diferents elements que poden formar part dels comptes de les empreses. El que hi apareix al final de la imatge, és la possibilitat que té la companyia d’anar posant dígits respectant el nivel de compte o bé de subcompte. Pots, d’aquesta manera, segmentar els clients que tens, cosa que és una de les grans potències de la que disposa el PGC. En el nostre cas, només ens hem d’aprendre el primer dels dígits, és a dir, els grups que s’han comentat anteriorment....