T4. Planeta en venta PDF

Preview

Summary

Download T4. Planeta en venta PDF

Description

GUIÓ vídeo “Planeta en venta”

1- Segons el que se’ns explica en els primer minuts del documental, quin és el nou ordre agrícola mundial? El nou ordre agrícola mundial és un ordre que es basa en el domini i l’ocupació de les terres que són conreables arreu del món, especialment en els països pobres. 2- A que es deu el l’actual interès dels inversos per les terres conreables? L’actual interès dels inversors per les terres conreables es deu al fet que s’ha descobert que l’agricultura i la propietat de terres de cultiu és un nou mercat de major seguretat que el de l’especulació en borsa. 3- D’on són els inversors? Els principals inversors són dels Estats Units d’Amèrica, de diferents països europeus, del Japó, de Corea, de Xina, d’Índia i del Golf Pèrsic. 4- A quins països inverteixen?. Bàsicament inverteixen a Amèrica del Sud, Nova Zelanda, Austràlia, diferents països asiàtics, Àfrica, Europa de l’Est i Àsia central. 5- Per què hem arribat a aquesta situació? S’arriba a aquesta situació a partir d’una crisi alimentària sense precedents, que no només ha afectat els països més pobres. 6- Comenta breument la realitat d’Aràbia Saudita i el seu interès per la compra de terres a nivell mundial Aràbia Saudita es va veure involucrada dins la crisi alimentària i alhora veien com s’anaven exhaurint les terres de cultiu d’on extreien l’aliment bàsic per viure. Per això comencen a comprar a altres països més pobres, terres conreables. Així poden cultivar els seu menjar per després exportar-lo al seu país i arreu del món. El seu interès en aquest tipus de compra ve de la voluntat de no dependre del mercat internacional ni d’ajudes exteriors.

7- Comenta breument la relació entre Etiòpia i Aràbia Saudita. Destaca la realitat de cada país i els objectius de la seva relació. La relació entre Etiòpia i Aràbia Saudita es troba en el fet que el país del Golf Pèrsic va comprar terres de conreu a Etiòpia i hi va traslladar la seva producció d’aliments agrícoles ja que en el seu país no podia fer-ho perquè s’hi havien esgotat els recursos. Pel que fa al fet del trasllat a Etiòpia, això es deu a la seva ambiciosa política de desenvolupament agrícola, que atreu inversors d’arreu del món gràcies a les facilitats de compra de terres. L’objectiu d’Aràbia Saudita és garantir el subministrament d’aliments al propi país. L’objectiu d’Etiòpia és el desenvolupament del país, ja que actualment és dels països més pobres del món. 8- Comenta que vol dir canvi de la relació Nord-Sud per la de Sud- Sud Abans hi havia una relació Nord-Sud, és a dir que les multinacionals europees i americanes (Nord) tenien el monopoli dels recursos dels països africans més pobres (Sud). En canvi, ara són Aràbia Saudita i l’Índia (Sud) els països que inverteixen a països pobres com, per exemple, Etiòpia, Argentina i Brasil (Sud). 9- Quina és la tercera onada de globalització? La tercera onada de globalització és la globalització de l’agricultura. 10- Quins països participen a tot el procés de producció del les roses a Etiòpia? A qui es venen les roses? Els països que participen en el procés de producció de les roses a Etiòpia són: Etiòpia (on es conreen), Corea, Equador, Israel, Alemanya, Índia (país inversor), Xina i Europa (on es ven la producció). 11- Comenta breument la implementació de la política econòmica liberal a Etiòpia La implementació de la política econòmica liberal a Etiòpia es deu a la voluntat de no viure aïllat, exclòs, del primer món. Gràcies a una política agrícola favorable, el país atrau inversors estrangers en massa, que es troben amb ajudes per part del govern: no han de pagar aranzels, disposen d’exempcions fiscals, la terra de conreu és molt bona i el govern els hi dona terres de forma total o parcialment gratuïta.

12- Escolta bé la inversió que vol fer Karuturi (indi) a Etiòpia i comenta amb quina situació estaven i estaran els habitants de la zona ( accés a la propietat de la terra , accés a l’aigua...). La inversió que vol fer Karuturi consisteix en cultivar la terra de les zones més pobres d’Etiòpia. Això faria que el que abans era terra verge i no cultivada, després de la inversió es convertiria en una terra amb un gran potencial i amb un alt nivell de producció, però a costa de prohibir l’accés a la terra i a l’aigua de la població autòctona i es trauria la propietat de terres a petits propietaris de la zona que vivien bàsicament de l’agricultura i de la pròpia producció. 13- A que ens referim quan parlem de crisis alimentària actual?. Quan parlem de crisi alimentària actual ens referim al fet que falten terres de conreu i que l’apropiació de terres de conreu per part de grans inversors empitjora la situació dels petits propietaris i dels més desafavorits. L’accés a l’aliment és més difícil i urgent que mai. En el món hi ha prou capacitat de producció per alimentar tota la població i eradicar la fam però per això s’hauria de fer una partició igual dels aliments. 14- Explica el què argumenten els que defensen que l’accés a la terra dels petits propietaris i l’agricultura de proximitat pot contribuir a solucionar la crisi alimentari. Argumenten que la descentralització del poder i la participació de la gent faria que les comunitats fossin capaces de prosperar i podrien mantenir el control dels seus recursos. A més, si es posés fi a l’apropiació de les terres de conreu els petits propietaris tindrien accés a terres conreables i cadascú es podria beneficiar de la pròpia producció i assegurar-se d’alimentar tothom. 15- Explica el què argumenten els que defensen que la industrialització i l’agricultura d’exportació contribueixen a solucionar la crisi alimentaria. Argumenten que la industrialització i l’agricultura d’exportació contribueixen a enriquir el país d’on provenen les matèries i a crear més recursos per acabar amb la crisi alimentària actual. Això faria que l’agricultura mundial caigués en mans dels més rics....