Tema 1. El socialisme utòpic PDF

Preview

Summary

Download Tema 1. El socialisme utòpic PDF

Description

Te Tema ma 1. Els oríg orígen en enss del pe pens ns nsam am ame ent socialis socialistta i els soci socialist alist aliste es “ut “utòp òp òpics” ics” SAINT SIMÓN (1760-1825) A la societat basada en el treball, acaba de matissar part del seu pensament anterior. Inici de la sociologia en termes moderns. Comte (el seu secretari) l’acabarà de desenvolupar. Sobre la reorganització de la societat europea. (1814). Estudi de la societat com a resultat de la lluita entre classes antagòniques (influència en Marx) El Catecisme de l’Industrial. Explica com s’ha de produir el progrés de la societat (política)  només els aptes i el que produeixen han d’intervenir en la lluita pel progrés de la societat  crítica als ociosos (el que no treballen ni produeixen, només consumeixen). APORTACIÓ: Desbrossa el camí cap a la fixació del comunisme. Introdueix llenguatge i problemes moderns. Ho fa des de la perspectiva de segle XVIII, és a dir, humanitària i pacifista. DEIXEBLES: Realitzen revistes per desenvolupar i divulgar les seves tesis: El productor. Armand Bazard i Prosper Enfantin, que a principis de la dècada de 1830 publicaran l’obra: Doctrina de Saint Simón.

TH. CARLYLE (1795-1881). Poeta i literat romàntic anglès. Història de la Revolució Francesa  Història romàntica, suma de moltes biografies individuals, amb la voluntat de veure la complexitat del procés. Es pot considerar antítesi a la publicada per Edmund Burke. Idea: perill de l’individualisme i l’egoisme individual. Crítica: condicions de vida de la primera fase de la industrialització a GB. Gran diferenciació entre classes socials. Crítica: Parlamentarisme anglès  libreal, desatent als problemes socials  confrontació de classes  Necessària la intervenció de l’estat per (1) millorar les condicions de vida, (2) millora educació i (3) relativa socialització dels béns rurals. Govern dels savis, no dels rics.

La literatura a inicis del segle XIX va ser cabdal per la difusió de les idees socials a través de la novel·la més que dels assaigs polítics. Difusió de la premsa: eixampla les bases consumidores de cultura entre les classes de petita burgesia sorgides del procés d’industrialització.

BABEUF (1760-1797) Instigador de la Revolució dels Iguals, Revolució dels plebeus, els desvalguts, en el marc de la pròpia revolució francesa  INICI SOCIALISME VIOLENT

FILIPPO BUONARROTI. Fa d’historiador del grup. És partidari de la revolta violenta

AUGUSTE BLANQUI (1805-1881).

Seguidor de Babeuf. Activista favorable a la violència i a la creació d’una comunitat de béns. Passa mitja vida empresonat per conspirador i per realitzar diversos alçaments. El seu exemple remet a l’insurreccionisme socialista.

ETIENNE CABET (1788-1856). Demòcrata. Surt del procés revolucionari com a tal. Als anys 30 farà el viratge cap al comunisme. Ho fa veient la possibilitat d’una revolució, considera que la rev. 1830  feta per la burgesia, no pel poble  acaba sent comunista: cal acte de força pqe els beneficis de la revolució arribin a tot el poble. Viatge a Icària  Ciutat en total harmonia, comunitat de béns que assegura els interessos individuals i això a l’interès general  IDEA: nova societat basada en la fraternitat, per arribar a la igualtat. Educació: necessària per assolir la llibertat.

CHARLES FOURIER (1772-1857). Un dels teòrics més important del socialisme francès (primera meitat del XIX). Parteix de la idea que trobarem en Bentham  la combinació de les passions i el seu compliment per a assolir felicitat APOSTES: -

socialització de les famílies: abolició economia privada

-

Nou sistema econòmic: distribució del producte segons la feina realitzada, la seva producció i capital invertit.

-

Agricultura i indústries socialitzada (amb indemnitzacions dels vells propietaris segons la part que han invertit, amb accions de la nova explotació, no amb diners  Límit: el vell propietari no tingui suficients accions com per viure sense treballar gràcies a les rentes de les accions.

-

Socialització del treball  treball harmònic: dóna màxima realització de l’individu, és per tant portador de felicitat.

-

Creació de ciutats (anomenades FALANSTERI) de productors d’unes 2000-3000 persones on tot sigui socialitzat i l’activitat es faci de manera espontània sense la necessitat d’una autoritat.

JOSEPH PROUDHON (1809-1865) Primer a queixar-se del caràcter utòpic dels seus col·legues anteriors  “les utopies donen falses esperances, quelcom que considera immoral”  metodologia molt purista. INFLUÈNCIES: economistes clàssics  es preocupa per la teoria del valor [economies clàssics la feien servir per incrementar el valor capitalista i Proudhon vol destruir-lo]. Crítica al capitalisme  sistema improductiu ja que es basa en al recaptació  necessari nous sistema d’igualtat de remuneració. Teoria de l’exaltació del sistema d’associació (en relació amb Owen) Que és la propietat? (1840)  resposta de Proudhon a una acadèmia que feia aquesta pregunta. És un robatori, a no ser que estigui basada en el treball.  Propietat opressiva:

només s’acaba amb desenvolupament dels aspectes ètics de l’individu (Teoria de la sociologia moderna: necessitat de conèixer les lleis de l’individu en societat) Proposa un sistema a mig camí entre el liberal [opressió dels potents sobre els dèbils] i el sistema comunista [opressió dels dèbils sobre el potents].  cal generalitzar la propietat: tothom s’ha de convertir en propietari gran o petit, però propietari. La petita propietat s’ha de generalitzar i protegir davant dels atacs dels interessos que voldran fer-se-la seva per augmentar les seves possessions. Diu que aquesta societat s’ha de començar a gestar al municipi, doncs és allà on els lligams dels individus són més forts. Proudhon va ser el socialista amb més distribució a mitjans del segle XIX. Marx, se’n adona i per això el critica durament a Misèria de la filosofia. Proudhon l’eclipsava.

BLANC. Primer socialista que participarà del poder polític a França arrel del triomf de la revolució de 1848. Dialècticament s’oposarà a Blanqui: diu que des de l’estat es pot transformar la realitat en clau socialista. Sempre busca l’equilibri entre un estat massa fort que pugui introduir una tirania comunista si no se’l controla, però amb la suficient força per poder realitzar les mesures pensades. Amb l’associacionisme, pretén que aquells que per si sol no podien fer res, sumant forces, tinguessin alguna cosa a dir políticament parlant. Exposa la idea dels tallers nacionals per donar feina a la gent, en un sentit igualitari i per convertir aquest taller, també, en el lloc on s’educa el nou treballador i ciutadà. Paral·lelament servien per reduir les bosses d’atur....