Tema 1 morfologia. Introducció a la disciplina. PDF

Preview

Summary

Bloc 1. Introducció a la morfologia: conceptes bàsics i aplicacions1 La morfologia1 monema o morfema: unitat mínima de la morfologia1 El mot: unitat màxima d’anàlisi morfològica1 Conceptes finals: els processos morfològics1 Reflexions finals per al portfolio1 La morfologia. Què és i què estudia la m...

Description

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

Bloc 1. Introducció a la morfologia: conceptes bàsics i aplicacions 1.1 La morfologia 1.2 El monema o morfema: unitat mínima de la morfologia 1.3 El mot: unitat màxima d’anàlisi morfològica 1.4 Conceptes finals: els processos morfològics 1.5 Reflexions finals per al portfolio

1.1 La morfologia. Què és i què estudia la morfologia? Quines aplicacions i profits té en l’estudi d’una llengua? Llegim i reflexionem entre tots. Disciplina lingüística que estudia l’estructura de les paraules. El terme que apliquem per a la part mínima en què podem separar les paraules és el morfema o monema. Es basa en l’anàlisi dels morfemes, però també estudia els mots, són les dos nitats d’estudi de la disciplina. Tres grans branques d’anàlisi: 

Morfologia flexiva: es fixa en els morfemes flexius.



Morfologia lèxica: analitza com es creen les paraules, els processos i mecanismes morfològics de creació interns a la llengua.



Morfologia cliticizació: estudi dels clítics. No són ben bé paraules, es poden acostar a el que nosaltres considerem paraules. Són considerats morfemes.

Textos 1. La morfologia estudia l’estructura i la forma interna dels mots. a. Canto VII, de Vicente Huidobro, Altazor Ai aia aia

urulario

Ia ia ia aia ui

Lalilá

Tralalí

Rimbibolam lam lam

Lalí lalá

Uiaya zollonario

Aruaru

lalilá

1

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

Monlutrella monluztrella lalolú Montresol y mandotrina

Tempría Ai ai aia Ululayu Iulayu

Ai ai

layu yu

Montesur en lasurido Montesol

Ululayu ulayu

Lusponsedo solinario

ayu yu

Aururaro ulisamento lalilá Ylarca mullunía

Lunatando

Hormajauma marijauda

Sensorida e infimento

Mitradente

Ululayo ululamento

Mitrapausa

Plegasuena

Mitralonga

Cantasorio ululaciente

Matrisola

Oreneva yu yu yo Tempovío

matriola Olamina olasica lalilá

Infilero e infinauta zurrosía

Isonauta

Jaurinario ururayú

Olandera uruaro

Montañendo oraranía

Ia ia campanuso compasedo

Arorasía ululacente

Tralalá

Sempreiva Ivarisa tarirá

Ai ai mareciente y eternauta Redontella tallerendo lucenario

Campanudio lalalí Auriciento auronida

Ia ia Lalalí

Laribamba

Io ia

Larimbambamplanerella Laribambamositerella

iiio

Leiramombaririlanla

Ai a i ai a i i i i o ia lirilam

Ai i a

b. De cranta

2

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

De cranta, un brosqui va pidrar les grasques i una murolla va nascre filotorrudament. No ho van linar lligament, però ho van sarretar de plam a plam. Quan el brosqui va manixar les grasques, la murolla va drinir piscanament. A l’enditant seu, els miquins van desgalipar-ho tot. Estaven nipant el brosqui. Nardós, la murolla estava gastardant fapament els miquins, acrotllant-se l’estumellot. Per això, l’estumellot va fraslir-se. a) Què va pidrar el brosqui? b) Com ho van sarretar? c) Qui va drinir? d) On van desgalipar-ho tot els miquins? e) Què feia fapament la murolla? f) Va fraslir-se o no, l’estumellot?

-

Per què en un cas podem fer preguntes i seguir un argument i en l’altre, suposadament, no? Quines diferències observes entre un i l’altre? A què són degudes aquestes diferències?

-

Analitza la composició del terme morfologia perquè t’ajude a encetar la definició del concepte.

Text 2. La normativa Quin és el femení d’estudiant i de gerent? I d’edil, fiscal i practicant? Estudianta i Gerenta son formes secundàries, però estan al diccionari de l’acadèmia. Actualment, el DIEC no ho accepta però estan en procés. El mateix amb la resta.

3

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

Text 3. La llengua evoluciona: l’analogia

(Beltran, Vicent & Carles Segura (2017): Els parlars valencians, València, PUV)

4

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

La morfologia ens ajuda a saber quines son les tendències i saber com parlarem en el futur.

5

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

Text 4. La llengua evoluciona: els neologismes, mots nous en català que donen nom a nous conceptes. Moltes formes apareixen en els mitjans de comunicació i que encara no estan acceptats per la normativa.

Les deu paraules paraules candidates de l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans a esdevenir el neologisme del 2020 i a formar part del diccionari han estat: conspiranoic/conspiranoica, coronavirus, desconfinament, desescalada,

grup bombolla,

infodèmia,

mascareta,

teletreballar,

traçabilitat

i

videotrucada. La iniciativa va començar el 2014, any que es va triar estelada; dron, el 2015; vegà/vegana, el 2016; cassolada, el 2017; sororitat, el 2018; i, emergència climàtica i animalista el 2019. Quina penses que va guanyar el 2020? Si us interessa el tema de la creació de noves paraules, cada dia es destaca un neologisme en la Neolosfera: https://neolosfera.wordpress.com/ Ens posem a prova:

6

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

a. Fa un parell de mesos el Ple de l’AVL va aprovar la inclusió en el DNV de la paraula criptogínia per a referir-nos a l’ocultació dels referents femenins. Sabeu com s’ha creat el terme? Igualment, va aprovar la paraula donassa, en paral·lel a homenot... Criptogínia: es crea a partir de dos elements grecs crypto (amagar) i gyné (dona). Composició culta, perquè es forma de dos paraules gregues. També té la vocal -o-o que funciona d’enllaç. No es gasta en un context informal. Donassa: Homenot la va inventar Pla. En parl·lel, Maribel Guardiola i Verónica Cantó han proposat la paraula donassa, creat per Marta Pessaredona: dona que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artítica o cívica. Dona + -ssa: Sufix augmentatiu femení. vida → vidassa, dona → donassa. Donota té un significat i una connotació negativa. b. Diuen que una persona aficionada a les series de televisió és un seriòfil o serièfil? Busquem arguments a favor d’una forma o d’una altra perquè el concepte necessàriament necessita una denominació. Per analogia a cinèfil hauria de ser serièfil. La formació de la paraula biblio +fil, cine + fil, pedo + fil = serie + fil. Dos components cultes, la vocal principal d’enllaç és la o en la creació de paraules d’aquest tipus, ajuda a unir aquest dos elements. Anglòfil, catalanòfil, islamòfil, russòfil el primer element no és culte però trobem la -o- d’enllaç. Ara, l’element -fil es pot unir a qualsevol tipus de paraula. La parauala tele i cine són paraules truncades, tallades. El cas de sèrie no és el mateix.

Text 5. L’aprenentatge de l’idioma: frases que pot dir un aprenent de català a) Ells anen. b) Ell va diure. c) Ell va moure ràpidament. d) Ell ha venit / tenit. Ho fan per analogia a la resta de verbs, entenen el funcionament de l’idioma.

7

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

Text 6. L’aprenentatge de l’idioma: el lèxic infantil Alguns xiquets catalanoparlants diuen pistolar; biciclar; Si ell es disfressa d’Espiderman(t), jo d’Espidermanta.

1.2 El monema o morfema: unitat mínima de la morfologia 1. Troba les parts de què consta el mot incomptables. Alguna de les parts en què s’ha dividit la paraula, té relació amb el mot diable, indígena o confús? In-compt-a-ble-s. La recurrència fònica no assegura que en el cas de les paraules diable, indígena o confús aquestes siguen morfemes. La s en substantius i adjectius és en sentit de plurals. S’uneix sempre a elements nominals. -ble: un sufix derivatiu per crear adjectius de verbs. Visible, aplicable, recoineixible. -a: vocal temàtica de 1a conjugació. Compt -in: negació. 2. Cadascuna de les parts en què queda segmentada la unitat inseparables es pot considerar un morfema. Prova de definir ara el concepte de morfema. Un morfema o monema és la unitat mínima de significat que presenta més recurrencia fonica, encara que pot tindre derivacions per ajustar-se al context lingüístic, i recurrencies sintactiques, sempre apareix en la mateixa posició. Es pot dividir més encara algun d'aquests morfemes? Quins trets tenen aquestes unitats encara més menudes? Recorda la definició d'aquestes darreres unitats. Des de la morfologia no. Des d’altres disciplines com la fonètica sí, divisió en fonemes. 2. Analitza morfològicament els mots següents i explica quin fenomen s'hi dona: tranquil·lament, pensament, creixement, lentament, naixement, nerviosament. Es creen adverbis de mode i substantius, a partir adjectius i verbs a través del sufix -ment. Són dos sufix homonims, perquè la forma és idèntica però no signifiquen el mateix, i formen paraules diferents. Les paraules homònimes eren paraules en un

8

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

principi diferents, l’etimologia no és la mateixa, però amb l’evolució fonètica i altres factors sonen iguals, però en el diccionari es troben en entrades diferents. Tranquil·lament > tranquil·l [arrel] /a [vocal temàtica] /ment [d’una manera...] (adverbi) pensament > pens [arrel] /a [vocal temàtica] /ment [acció i efecte de...] (substantiu) creixement > creix [arrel] /e [vocal temàtica] /ment [acció i efecte de...] (substantiu) lentament > lent [arrel] /a [vocal temàtica] /ment [d’una manera...] (adverbi) naixement > naix [arrel] /e [vocal temàtica] /ment [acció i efecte de...] (substantiu) nerviosament > nervi [arrel]/os/a [vocal temàtica]/ment [d’una manera...](adverbi) 3. És el mateix morfema -dor en els noms següents: avaluador, mirador, colador, teixidor? Quin fenomen s’hi produeix? Sí, hi ha recurrència fònica i sintàctica per a donar un substantiu. perquè en totes crea un un substantiu a partir d’un verb. En alguns casos es refereix a la persona que fa l’acció i en altres al lloc on s’hi fa. Estem davant d’un cas de polisemia morfològica. Té significats diferents, es junta al mateix tipus de paraula per a crear el mateix tipus de paraula. La polisemia significa que una única paraula tenen significats diferents. 4. Quin significat té cadascun dels morfemes que formen el mot inseparables? Tenen tots el mateix estatus en la formació d'aquest mot? Quins diries que tenen el significat bàsic del mot i quins són prescindibles? Quins morfemes es consideren arrels i quins es consideren afixos? Quins creus que tenen significat lèxic? Quins creus que tenen significat gramatical? Com es denominen els afixos segons la posició que ocupen? Què vol dir que un afix pot ser lliure o lligat? Tot els monemes no són igual, tenim arrel i afixos. Els afixos tenen significat gramatical i l’arrel significat lèxic. In- afix, prefix. Negació o contrari de. Afix amb propietat lèxica. -separ- arrel. Unitat central, element bàsic de la paraula. -a- vocal temàtica -ble- morfema derivatiu. Qualitat de. Forma adjectius a partir de verbs. Afix amb propietat lèxica.

9

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

-s. Morfema flexiu nombre plural.

Agradar. Paradigma: les paraules de la conjugació, de la flexió. Agradarà. Familia de paraules: les paraules de la derivació. Desagradar.

Blanqueta Blanqu- lexema o arrel. Blanquet – radical, el que queda en llevar els morfemes flexius -a morfema flexiu de femení

Felicitats Felic- lexema o arrel. Felicitat- radial -s morfema flexiu de plural

Afix: morfema o monema que depen de l’arrel i s’afig a ella pràcticament sempre presenta un significat gramatical, encara que també n’hi ha amb propietats lèxiques. Els morfemes flexius són els que aporten informació gramaticals mentre que els derivatius aporten també contingut lèxic. Els morfemes derivatius també poden canviar les paraules de categoria, com passar de verbs a adjectius, i també Des del punt de vista distribucional els afixos poden ser sufixos (darrere) i prefixos (davant). En català, els afixos derivatius poden ser de les dues, mentre que els flexius només poden ser sufixos. Criteri sintàctic: hi ha afixos dependents o lligats i afixos independents o lliures. Els dependetns són els que no existirien sense l’arrel. Els lliures són els que també coneguem com clítics: un element àton que pot apareixer separat de l’element tònic, els articles, els pronoms personals àtons. Poden tindre aparença de ser un mot però no ho són, no tenen tots els requisits que calen per ser-ho.

10

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

6. Aquestes són les propietats que solen confluir en un morfema. Relaciona-les amb cada nivell lingüístic i t’ajudarà a formar una definició ben completa del terme: un morfema té una forma fonològica

nivell semàntic

un morfema pot ser una arrel o un afix

nivell fonològic

un morfema imposa propietats flexives (crea mots masculins, femenins, plurals, invariables

nivell morfològic

quant al gènere, etc.) un morfema té un significat

nivell morfosintàctic

un morfema té propietats d'acord a la categoria lèxica (de l'arrel) o la categoria lèxica que imposa al mot (quina categoria

nivell sintàctic

lèxica imposa l'afix)

7. També hi ha uns tipus de morfemes que no acompleixen totes les característiques que hem vist en la definició: - Remetre està format per dos morfemes opacs. Què és un morfema opac? Retornar a. Metre- enviar. Morfemes que han tingut significat però ja no en tenen, no podem reconeixer-los. - I per què apegalós conté un morfema buit? Aïlla'l i explica què és. Morfemes que no tenen ni han tingut mai significat, ix per poder construir bé la paraula. A-pegalós. - A priori, què vol dir segurament, corredor i llengüeta? Mira els dibuixos i digues què són: -ment, -dor, -eta en aquestes paraules no tenen un significat diferent al que tenen els sufixos incialment. Perden el seu significat inicial degut a la lexicalització, són morfemes lexicalitzats. Canvi semàntic.

11

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

Com s’expliquen els seus significats? El fenomen que s’hi observa és la lexicalització. 8. Dedueix per a què s'usen els signes < > i / / en l'exemple següent (el mot natural). Assigna a cada cas el concepte de morfema i de morf. natural + els morfemes s’han de posar entre parèntesis angulars /na’tur/ + /’al/ transcripció fonològica. MORF: representació fonològica mental, ideal, del morfema. Les produccions reals d’aquestos morfs es diuen al·lomorfs. Hi ha unes regles que fan variar el morf, que fan que el morf tinga un resultat o un altre. No només són condicions fonològiques i fonètiques, a més a més hi poden haver condicions morfològiques. arrel o lexema del mot natural. Es comú a la família i al paradigma. afix derivatiu dependent o lligat. Sufix. 9. Explica quin significat aporten els morfemes que formen aquest mot: cantàvem. Primer pensa quants morfs sol tenir una forma verbal personal. En quins casos es pot parlar de fusió de categories?: només passa amb els verbs En les formes verbals sempre hi ha un radical, vocal temàtica, hi pot haver un morfema d’increment(no és obligatòri), el temps, el mode, l’aspecte, la persona, el nombre. /cant/ radical /à/ vocal temàtica /ve/ morfema flexiu de temps mode i aspecte Imperfet d’indicatiu del verb cantar /m/ morfema flexiu de persona i nombre. Primera persona del plural

12

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

El morf d’imperfet d’indicatiu és /va/, temps, mode i aspecte. fusió de categories: fenòmen morfològic que afecta a la flexiu verbal pel qual diversos morfemes s’han agrupat en un sol morf. En les formes no personals els morfemes es redueixen. 10. Explica a partir de la forma verbal dorm, el concepte de morf buit o morf zero. Tingues present quants morfs sol tenir una forma verbal personal. Aporta un altre cas del mateix fenomen. dorm - /d ɔɾm/R(radical que coincideix en el lexema) + /0/VT (vocal temàtica) + /0/ TMA + /0/PN 0 la resta de categories hi són, però són (conjunt buit) 0 Morf buit – és una propietat que té significat, però no té representació fonològica, ni tampoc realització. dormiríem —> dorm-i-ríe-m: /doɾm/R + /i/VT + /’ɾia/TMA + /m/PN 11. En quins casos podem parlar d'al·lomorfia condicionada fonològicament, és a dir, en quins casos un morfema varia per motius vinculats al context fònic? Classifica aquests mots segons les regles fonològiques que expliquen la variació dels morfs subratllats, si és que n'hi ha. Explica per què en alguns casos no hi ha variació. Fes servir la notació fonètica: groc, grogor; roig, roja; put, pudir; lleig, lletgesa; melós, melosa; gos, gossos; serf, serva; poc, poquet; tub, tubet; matalaf, matalafer; escabetx, escabetxar; cuit, cuita. al•lomorf – cadascuna de les representacions fonètiques d’un morf. REGLES: 1.

En català no existeix cap sonora en posició final. Partim d’elements sonors que

s’ensordixen. 

nebot - /ne’bod/R + /∅/G + /∅/N  resultat: [neˈβot] | neboda - /ne’boð/R + /a/G + /∅/N  resulat: /ne ˈβoða/ Es manté la sonorització perquè no troba el context adequat per ensordir-se. Té dos al·lomorfs: un amb sorda i altre amb sonora, per a masculí i femení respectivament.



pot - /’pɔd/R + /∅/VT + /∅/TMA + / ∅/PN  [’pɔt] | podíem - /pod/R+ /’i/VT + /a/TMA + /m/PN  [po’ðiem]



melós - /me’loz/R + /∅/G + /∅/N  [me’ɫ os] | melosa - /me’loz/R + /a/G + /∅ /N  [me’ɫoza]

13

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

2. Escrivim tx quan en la cadena de derivació es manté la sorda. Escrivim ig quan en la cadena de derivació es manté una sonora. Morfema: Unitat mínima que té dos vessants, morf (representació abstracta, mental i ideal) i al·lomorf (representació fonètica del morfema, les pronunciacions reals que pode estan condicionades per diversos factors). De què depén la realitatzació d’un morf? Per exemple, en català, no existeix les paraules acabades per una sonora (nebot – neboda). Passa el mateix per roig, roja, pres i pressa. -

Ara bé, com s'explica que en certes varietats del català el diminutiu de foc siga foguet o foquet o que de cap siga cabet o capet? O la formació de diminutius dels xiquets quan aprenen a parlar: blau > blauet (i no blavet)?

És analogia. Només passa en el diminutiu. Es trenca la regla perquè es fa servir el motor de canvi que és l’analogia, els parlants observen que fem xic xiquet, afegim -et a la paraula primitiva i ho imiten. Passa només en el diminutiu perquè és molt habitual en la llengua. (Giner, Joan (2016): El parlar de la Safor, tesi inèdita dirigida pel Dr. Vicent Beltran, UA)

14

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

(Beltran, Vicent & Teresa Herrero (2011): Atles lingüístic de la Marina, Ondara-Pedreguer, MACMA-IECMA) 12. Observa ara aquests exemples: esclau / esclava i blau / blava En altres en v: esclau, esclava. Radical: esclav

Una v situada en coda sil·làbica i posició accentuada, no pot formar síl·laba, per tant vocalitza en -u. El radical té dos al·lomorfs perquè no troba els condicionants per vocalitzar-se, per això en el femení manté la v baixa.

hereu / hereua o hereva beure, beus, beu, bevem, beveu, beuen bouer / bover

15

MORFOLOGIA CATALANA – BLOC 1

meu / meua / meus / meues o meu / meva / meus / meves (llegiu material complementari) La forma del radical acaba en v. En alguns casos es conserva i en altres casos vocalitza. Són casos sempre condicionats fonèticament (accentuació, sil·labització, final de paraula, coda sil·làbica): •