TEMA 11, la Ciutat Estructura I Morfologia PDF

Preview

Summary

TEMA 11 LA CIUTAT: ESTRUCTURA I MORFOLOGIA EL CONCEPTE DE CIUTAT (no a tot arreu hi ha un mateix criteri x diferenciar una ciutat) → criteris que defineixen la ciutat (en general lescompleixen encara que no cal tots)● el núm. d’habitants: el nombre mín. d’hab. no és unànime a totes les regions ex: E...

Description

TEMA 11 LA CIUTAT: ESTRUCTURA I MORFOLOGIA 1. EL CONCEPTE DE CIUTAT (no a tot arreu hi ha un mateix criteri x diferenciar una ciutat) → criteris que defineixen la ciutat (en general les compleixen encara que no cal tots) ● ● ● ●

● ● ●

el núm. d’habitants: el nombre mín. d’hab. no és unànime a totes les regions ex: Esp. mín. 10.000 hab. x ser una ciutat i no un poble; Suècia mín. 200 hab. la concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat: concentració de molta hab., act., cases,... en un espai reduït; normalment amb una densitat elevada. l’act. eco. de la població: es caracteritza per la diversitat d’act. (predominen els transports, la ind., el comerç,..). l’org. i la influència territorial: ciutat=centre de poder i de creativitat i d’oportunitats de tota mena----> crea fluxos de gent, productes, capital, idees, que fan que es converteixi en un node molt ben connectat. l’arq. i l’urb.: edificis alts i avingudes llargues i amples. els estils de vida i de relacions socials: presència de molta més tolerància i dinamisme concentració de funcions urbanes

2. ELS AGENTS PRODUCTORS DE CIUTAT → agents socials urbans= pers., agents o institucions que intervenen en la creació i producció d’espai urbà. Els principals són: ●

● ●

●

els propietaris del sòl urbà: pers. o emp. molt poderoses i influents que es centren en la compravenda de terrenys o edificis especulant. Si opten per construir edificis es converteixen a més en agents immobiliaris. els empresaris: busquen la millor ubi. x les seves fàb. els poders públ.: ajuntaments, diputacions i gov. autonòmics→ decideixen l'ús de cada tros de sòl urbà i la orientació de l'expansió de la ciutat amb els plans d’urbanisme. S’encarreguen de l’org. social x assegurar-se del benestar col·lectiu. els mov. socials urb.: ciutadans→ la seva influència depèn de la classe social i del barri on viuen.

3. L’ESPAI URBÀ: ESPECULACIÓ, VALOR D’ÚS, VALOR DE CANVI → la ciutat i el mètode de producció - sist capitalista= ciutat amb un caire mercantil (es pot comprar i vendre) - sòl urbà considerat x seu valor d’ús(utilitat o funció) - - - > ara també és considerada x seu valor de canvi (el fet d’urbanitzar o construir-hi augmenta el seu valor final) - CONSEQ.: especulació immobiliària= ciutat i elements (sòl, edif., hab.,)→ mercaderia amb preus lliures → la ciutat com a mercaderia - ciutat=mercaderia, s’hi especula→ el nostre dret essencial de disposar d’un hab. digne passa a ser un probl. greu - propietaris del sòl=els + beneficiats→ es queden els valors afegits gràcies a la urbanització

-

CONSEQ.: conflicte latent entre els agents urbans: els qui miren d’incr. el valor de canvi del sòl i dels edif. (propietaris i promotors immob.) vs els qui defensen el valor d’ús (ciutadans)→ creen mov socials i grups de pressió

→ el valor del sòl - limitacions molt clares: no es pot produir sòl urbà nou i no es se’l pot transporta - valor de la mercaderia ciutat depèn de: ● la situació→ segons si està al centre o perifèria i segons les caract. d’aquesta localització valdrà + o -. ● l’edificabilitat→ es guanyaran + € quants + pisos es puguin construir en un = solar 4. L’URBANISME I L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI → objectius de l’urbanisme i l'ordenació - posar ordre al desenvolupament urbà: corregint els dèficits i conflictes i planificant l’orientació futura de la ciutat. 2 tipus de plans: ● plans territorials→ afecten comarques, regions o països sencers i marquen grans línies de desenvolupament i transformació. ● plans urbanístics: docs. tècnics amb les disposicions i propostes del creixement i evolució de la ciutat. + Té molta importància tot allò relacionat amb els transports públics. + Inclouen l’aprovisionament de serveis i d’equipaments i les normatives i ordenances d’edificabilitat. + Segons el que proposi pot ser: -condicionat→ parteixen d’una situació preexistent que no es pot ignorar -correctiu→ correcció de deficiències i resolució de problemes -prospectiu→ relacionat amb un futur possible i desitjable -normatiu→ llei de compliment obligat + necessiten plans parcials (desenvolupament detallat de zones més concretes) → classificació del sòl 1. sòl urbà→ part de la ciutat que disposa de tot allò necessari x poder-hi construir 2. sòl urbanitzable→que podran ser urbanitzats i construïts en un futur proper fins a ser sòl urbà 3. sòl no urbanitzable→ no es podrà ni urbanitzar ni edificar mai (zones protegides o àrees amb riscos naturals o altres raons de benef col·lectiu) 4. sist. generals→ destinats al funcionament general del municipi (xarxa viària, zones verdes,...) 5. LA MORFOLOGIA URBANA: EL PLA DE LA CIUTAT → emplaçament (lloc concret on es troba la ciutat) i localització (situació respecte a altres llocs) - emplaçament→ depèn de la topografia del terreny i de la funció per a la qual ha estat creat. ex: Toledo dalt d’un turó x la seva funció defensiva o Cartagena a la costa x la seva funció comercial o Sevilla prop d’un riu x afavorir les comunicacions i act. eco. - localització→ segons la funció que exerceix envers l’entorn geogràfic. ex: control militar o polític d’una zona o control d’un nus de comunicacions → tipus de plans i trames urbanes 1. pla irregular (món occidental)

-

part antiga de les ciutats fa referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval cap planificació ni ordre delimitació marcada x muralles→ s’aprofita tot l’espai interior disponible = conjunt caòtic d’edificis alts i sense ordre fix, carrers estrets i irregulars amb un traçat tortuós actualment són zones d’interès artístic i amb residents escassos ex: Granada, Lugo, Càceres, Àvila,...

Madrid no té part antiga pq és una ciutat que comença a l’Edat Moderna no com Girona 2. pla ortogonal (gran èxit als s. XIX i XX) - es desfan de les muralles i dissenyen EIXAMPLES (pla reticular o en quadrícula) - forma simple→ els carrers es tallen perpendicularment entre ells = illes de cases quadrades o rectangulars amb edificis que tenen una disposició molt ordenada - facilita la parcel·lació de terrenys i el traçat de carrers amples, airejats i assolellats - afavoreix els desplaçaments pels eixos verticals (I) i horitzontals (-) - complica els trajectes transversals (/)--> solució=obertura de vies en diagonal - s.XIX: examples residencials per la classe mitjana i burgesa. X: no hi havien ascensors→ quan més alt era el pis més barat i per tant gent de rang més baix - BARCELONA: aprovat al 1863 i dissenyat x Ildefons Cerdà. Destaca per l’extensió i per la seva rigorositat (es van fer notables estudis previs de les necessitats i expectatives de la ciutat) * avda diagonal= carrer + imp. BCN. - ex: Pamplona, Lleó, Màlaga, Santander, Alacant,.. 3. pla radiocèntric o radial (condicionat per la centralitat d’algun edifici o monument històric) - a partir d’un punt central surten carrers i avingudes (=radis) i s’allunyen fins als diversos espais de la ciutat - completat amb l'obertura de vies concèntriques (cinturons urbans)→ connexió entre els diversos barris - afavoreix a una visió centralitzada de la ciutat i el fet que es concentrin al centre urbà bona part de les act. i comunicacions. - ex: Moscou, París o Amsterdam → morfologia urbana al s. XX (2 models bàsics d’arq. i urbanisme que van sorgir al món occidental i es van estendre x tot el planeta) OBJECTIU: solucionar els probl. de la ciutat ind. ● ciutat jardí (finals s XIX x l’urbanista anglès Ebenezer Howard) - proposta x construir ciutats noves al marge de les existents - trama de carrers irregulars que integressin hab. unifamiliars (amb pati i jardí) amb act. productives i serveis. HAVIA DE SER AUTOSUFICIENT - màx. 30.000 hab. (x evitat probl. i dèficits del creixement descontrolat i assegurar el contacte amb la natura) - aviat manipulat→ es van construir com urbanitzacions destinades a segona residència que consumeixen molt d’espai - a EUA aquestes urbanitzacions es diuen suburbia (cases individuals amb jardí que s’estenen al llarg de les vies de comunicació)--> baixa densitat i obliga a fer llargs desplaçaments en cotxe. A la pràctica són ciutats dormitori ● ciutat funcionalista o racionalista (principis s.XX x Le Corbusier i altres urbanistes)

-

proposta x construir grans blocs de pisos. OBJECTIU: alliberar sòl x dedicar-lo a zones verdes i obertes creu que l’arq. ha de ser útil i funcional >>>> bellesa resolució dels probl. racionalment, amb criteris homogenis i estandarditzats 1960-80 Esp. manipulat→ barris o polígons ind. = concentració de blocs de pisos de baixa qual., amb pocs equipaments i sense espais lliures x zones verdes i obertes ex: La Elipa i San Blas a Mad., Bellvitge prop de BCN,...

6. FUNCIONS URBANES → act. i funcions urbanes 1. residencial: 1.1 nucli antic→ si no ha estat rehabilitat = barri residencial degradat (poques comoditats i serveis) - - -> habitat x pers. amb pocs rec. A VEGADES es posa de moda i esdevé la gentrificació (procés de transformació urbana : pobl. pobre i deteriorada - - -> pobl. amb un alt nivell adquisitiu), per la qual els preu comencen a pujar i els antics residents no hi poden residir. Turisme = agent gentrificador destacat 1.2 alguns eixamples s. XIX i XX→ continuen sent zones residencials d’alt prestigi 1.3 barris obrers→ zones perifèriques i preus del sòl + baixos 2. comercial: intercanvis de productes i serveis que s’estan multiplicant cada dia. Molta importància els transports i la comunicació d’aquest tipus de ciutats 3. ind.: sobretot a les zones urbanes pq atrau probl. i serveis. Ind. + clàssiques=polígons ind. 4. pol. i admin.: ciutats amb funcions eco., localitzades en nodes centrals ben comunicats o que han tingut un gran pes en la identitat d’un territori. CAPITAL (abunden els funcionaris públ., la burocràcia i les emp. del sector terciari superior) 5. cultural: ciutats amb grans museus i edificis monumentals o que org. espectacles artístics. Tenen funció religiosa (considerades santuaris o llocs sagrats) o s’especialitzen en educació i investigació 6. lúdica i turística: o gràcies al patrimoni cultural o històric o als seus elements naturals 7. militar: antigament servien de refugi, fortalesa o base estratègica. → funcions exteriors (influències de les ciutats) - el territori (hinterland o àrea d’influència) queda vinculat a una ciutat (llocs centrals) a causa de l’atracció que aquesta exerceix - globalització→ les ciutats tornen a tenir molta importància i se’ls exigeix cooperar i compartir - - -> volen gent d’altíssima qual. que les faci dif. i tenim molt bona posició a nivell mundial ciutats super tecnificades. ex: BCN es relaciona amb Berlín o NY i no amb Catalunya - ciutats globals→ la seva influència va molt + enllà de la seva regió o país i abasta territoris molt + extensos. CONCENTRACIÓ DE LA RIQUESA

TEMA 12: XARXES URBANES I PROBLEMÀTICA DE LA CIUTAT ACTUAL 1. LA CIUTAT ESPANYOLA DEL S.XIX → la desindustrialització de les ciutats

-

fordisme = produir molt, igual, a un preu raönable (producció en cadena) X postfordisme = oferir a cada pers. un producte dif., desindustrialitzar (no producció en cadena) COSEQ. deslocalització de la ind. tradicional. - - -> ràpida ind.de det zones del món com ciutats del sud-est asiàtics i la desind. de moltes ciutats europees i nordam.. FI de l’etapa on la ind. era el motor demo. → Esp. a finals del s.XX=tancament de moltes fàb. Ara la ind. són els sectors capdavanters d’alta tecno. i de R+D - - -> situats als parcs tecno. (noves fàb.)

→ el renovat protagonisme de les grans ciutats - sector terciari→ sector industrial ecolucionat (postindustrial): serveis=motor eco. ciutats - aparició d’emp. x satisfer els nous hàbits de consum - - -> oci, cultura, moda i info. - xarxes d’info. i telecomunicacions=costos elevadíssims→ pq siguin rendibles les inversions han de situar-se on la info. és abundant (grans metròpolis) - xarxes de telecomunicacions+control+propietat+decisions sobre l’eco. mundial globalitzada → centralització major en les ciutats globals (centres imprescindibles en l’espai de fluxos i nodes de la xarxa planetària). → les ciutats en un món global: la cooperació - construcció de xarxes i lobbies de ciutats i regions x potenciar les capacitats i resoldre probl. - ex: l'Assemblea de les Regions d’Europa i el Consell de Municipis i Regions d’Europa; Xarxa C6 a nivell esp. → les ciutats en un món global: la competència - adaptació ciutats globalització: otar a les ciutats d’una bona ig. internacional. ● implantació de les infraestructures de transports i telecomunicacions→ ex: ampliació dels aeroports com els de Adolfo Suárez-Mad. Barajas o Barcelona el Prat; creació de línies d’AVE que uneixin les ciutats esp. i amb la resta d’Europa. ● projecció d’una bona img. internacional (promoció turística, creació de logotips, construcció d’edificis singulars firmats x arq. famosos,...)--> ex: Jocs Olímpics de BCN, Exposició Universal de Sevilla o Museu Guggenheim de Bilbao 2. LES XARXES I ELS SISTEMES DE CIUTATS → model de jerarquia urbana 1. metròpolis globals nacionals: Madrid i Barcelona (concentren molts habitants+estableixen la seva centralitat en una regió metropolitana+influència a nivel nacional i internacional): - seus de les emp. + destacades i de les principals institucions públiques - densa xarxa de comunicacions - gran act. cultural i pol. 2. metròpolis regionals: Val., Sevilla, Saragossa, Bilbao,... (ciutats grans i ben comunicades) - 350.000-800.000 habitants - regions extenses - notable dinamisme sovint vinculat a les metròpolis nacionals 3. ciutats mitjanes o centres subregionals: Santander, Tarragona, Reus, Pamplona,... (capitals provincials amb un paper admin. imp.) - 100.000-200.000 habitants 4. capitals comarcals: equipaments i infraestructures bàsiques - 10.000-15.000 habitants

→ les àrees metropolitanes i les conurbacions - mitjans s.XX→ ciutats=centre de control i influència. Ex: NY, Londres o París. - creixement població + benestar→ noves zones residencials allunyades del centre: ● àrees metropolitanes o regions metropolitanes→ zona d’influència considerable quan la ciutat central s’estén a altres nuclis urbans propers i queda condicionada x la ciutat central. ● conurbacions→ processos de creixement i descongestió de la ciutat que formen un teixit urbà continu: trama urbana edificada supera el lím. municipal de la ciutat central i incorpora diversos municipis → les xarxes urbanes - Europa=territori reticulat i organitzat x les ciutats (+ 50% de la pbl. viu en àrees metropolitanes i grans urbs) - sist. europeu→ ciutats=posició central pq són nexes de denses xarxes de producció, consum,.. - principal eix urbà europeu→ banana (sud-est G.B. - - -> vall del Po) - diversificació dels factors de localització- - -> privilegi de l’arc mediterrani (Val- - -> nord-est it.) → sist. urbà esp. (eixos de desenvolupament) 1. Àrea de Madrid (aglomeració urbana + imp. del país) 2. Eix Mediterrani 3. Eix Cantàbric 4. Eix de la vall de l’Ebre 5. Eix atlàntic gallec 6. Eix andalús 7. Els arxipèlags balear i canari - gràcies a l’evolució eco. recent 1960/75: creixement ind. accelerat i concentrat=èxode a les ciutats 1975/95: no puja la quant. de pobl. però es multiplica l’àrea urbanitzada (crea noves formes d’urbanització difusa o dispersa) 1995/avui: millors de det. eixos viaris=consolidació dels respectius eixos i sist. de ciutats 3. LES TRANSFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LES CIUTATS ESP. → de la ciutat a la metròpolis - org. metropolitana= org. d’un model de ciutat difusa (causes: mobilitat laboral i residencial + processos de suburbanització) - problemes de la metropolis (=ciutat compacta): segregació funcional (territoris) i social (pobl.), especialització progressiva dels usos del sòl. - 1980: Mad. i BCN (entre les 6 primeres regions metropolitanes d’Europa), Val., Sevilla, Bilbao i Màlaga comprenen ⅓ de la pobl. esp. en un territori que representa l’1,9%. - diferents espais de les àrees metropolitanes esp.: ● l’espai interior metropolità - 1980 nucli central d’aquestes aglomeracions = terciarització - - -> assumeix en paper de gestió pol. i eco. de tot el sist. metropolità - classe alta i mitjana se’n va a la perifèria

-

●

●

●

nucli antic i eixample= edificis oficials, seus socials d’emp., d’institucions financeres, grans magatzems,... àrees industrials - 1970/80 desestructuració + deslocalització de les ind. tradicionals = desaparició del centre de les grans ciutats - - -> trasllat als nous polígons ind. de les perifèries metropolitanes o a altres llocs del món - relocalització de les emp. en polígons ind. situats en llocs ben comunicats (prop de ports, aeroports, estacions de ferrocarril i autopistes) àrees de serveis i equipaments col·lectius - 1980 instal·lació de grans complexos comercials a les àrees metropolitanes (sobretot del sector de l’alimentació) - hipermercats= tendència a substituir la compra en els comerços del barri àrees residencials (resum dels probl. morfològics de les ciutats esp.) 2 tipus:

→ el model compacte (la ciutat històrica) - caracteritzat per uns problemes derivats del seu caràcter històric: probl. de les edificacions antigues + competència dels nous barris construïts a les perifèries→ evita la modernització i renovació - zones no preparades pel pas d’automòbil=manca de conservació estructural - - -> envelliment i marginació dels residents - el centre històric ha seguit mantenint la seva funció comercial i els carrers centrals s’han revitalitzat - ex: Lugo i Pamplona → el model dispers - és conseq. de la generalització de l’ús de l’automòbil i de la cultura que hi va associada - ha implicat una acceleració en l’ocupació de l’espai + exacerbació de la mobilitat individual - molt costós ecològicament (consum energètic, contaminació,...) - transport públic car i poc rendible - - -> automòbil provat = mitjà més pràctic - tendeix a l’especialització i privatització - problemes: falta de diversitat, de contacte, de proximitat, d’opcions,... + complicació de la circulació en certes hores 4. ELS PROBL. DE LA CIUTAT ESP. CONTEMPORÀNIA → la ciutat i la polarització social - 1980 crisi de l’estat del benestar + fi estabilitat laboral generalitzada= destrucció classe mitjana - - -> aparició d’una polarització social (classes benestants cada cop més riques i augment de la població pobra) APARICIÓ DE LA CIUTAT DUAL → espais de la ciutat dual - polarització social = desigualtat interna = segregació i guetització (l’ètnia, la procedència o la classe social són factors decisius d’una espacialitat diferenciada) ● àrees de sobrecentralitat (seus de les grans emp. ind. i financeres + institucions públ.) → sovint coincideixen amb els centres històrics de les ciutats globals (simbòliques, prestigioses i amb xarxes d'infraestructures desenvolupades i ben connectades)

●

●

●

comunitats tancades (zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat i separades per murs i tanques amb guàrdies de seguretat) → instal·lacions pròpies i cost de viure-hi elevat gentrificació (procés pel qual pers. riques i act. comercials i artístiques d’alt valor afegit s’instal·len en barris anteriorment degradats)→ els antics habitants no poden fer front als nous preus però n’hi ha que s’hi resisteixen (episodis d’assetjament immobiliari) - - -> es pot evitar aplicant plans d’habitatge que permetin accedir al lloguer, limitant la concentració de serveis turístics i regulant l’act. de locals d’oci nocturn perifèries degradades (major part dels processos d’empobriment)→ dissenyats sense criteris d’integració social i espacial suficients: antic habitatge de les classes treb. o mitjanes que l’abandonen i comencen la degradació - - -> hab. d’autoconstrucció o blocs racionalistes en polígons residencials

5. L’EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT A ESP. Ciutat preindustrial (fins al s. XVIII) - nuclis aïllats (d’intercanvis comercials i producció artesana) - centres politicoadministratius i militars - nodes de comunicacions - la majoria de la població vivia al camp (predomina l’act. agrària) → la ciutat romana (Roma va crear la xarxa de ciutats i camins + densa i jerarquitzada) + estructura ortogonal + disposició de calçades pavimentades + construccions d’a...