TEMA 11. La segona república i la Catalunya autònoma PDF

Preview

Summary

TEMA 11. HISTÒRIA D’ESPANYALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMAELECCIONS MUNICIPALS QUE VAN DUR A LA REPÚBLICA (1 931 )12 d’abril – eleccions municipals (elevada participació) per decidir sobre república o monarquia – a Catalunya victòria aclaparadora republicana.14 d’abril – Pacte de Sant Se...

Description

TEMA 11. HISTÒRIA D’ESPANYA LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA

ELECCI ON S MUN I CI PALS QUE VAN DUR A LA REPÚBLI CA (1931) 12 d’abril – eleccions municipals (elevada participació) per decidir sobre república o monarquia – a Catalunya victòria aclaparadora republicana. 14 d’abril – Pacte de Sant Sebastià (republicans + socialistes + nacionalistes) – es van imposar a les grans ciutats, tot i que els monàrquics havien obtingut més vots. −

Macià proclama la república de manera espontània al balcó de la Generalitat.

−

Alfons XIII abdica i marxa a l’exili.

−

Es crea un govern provisional creat pels partits que van participar al Pacte de Sant Sebastià, liderat per Niceto AlcaláZamora, el qual aplica mesures d’urgència: o

Eleccions a les Corts constituents (eleccions del 28 de juny, victòria republicanosocialista).

o

Amnistia general pels presos polítics.

o

Llibertats polítiques i sindicals.

o

Protecció pels pagesos expulsats de les terres.

EL N OU RÈGI M REPUBLI CÀ La constitució del 1931: −

Forma d’estat – república democràtica i laica.

−

Sobirania – nacional.

−

Divisió de poders – divisió clàssica.

−

Sufragi – universal per majors de 23 anys.

−

Drets i llibertats – molts drets socials.

−

Organització territorial – estatuts d’autonomia.

−

Relació església-estat – fi de privilegis.

Els debats parlamentaris: Debats entre els d’esquerra i els de dreta. Constitució aprovada el 9 de desembre de 1931.

President del govern: Manuel Azaña. / President de la república: Niceto Alcalá-Zamora.

Sistema de partits i de sindicats: Formacions d’esquerra: −

Esquerra Republicana (Macià; Companys) – nacionalistes.

−

Organització Republicana Gallega Autònoma (Casares Quiroga) – nacionalistes.

−

Partit Socialista Obrer Espanyol (Prieto; Besteiro) – socialistes. o

Obrers socialdemòcrates: partidaris de consolidar el règim republicà.

o

Obrers revolucionaris: la república és un camí vers el socialisme – UGT (Largo Caballero).

−

Partit comunista d’Espanya (Díaz; Ibárrui) - socialistes.

−

CNT (Montseny; Durruti; Acaso; Oliver) – sindicalistes anarquistes. o

Trentistes: orientació sindicalisme i de caire moderat (mínim suport a la república).

o

FAI: revolucionaris, via insurreccional i armada.

Formacions de dreta: −

Partit Republicà Radical (Lerroux) – republicans de centredreta.

−

Partit republicà Progressista (Alcalá-Zamora) – republicans de centre dreta.

−

Partit Agrari Espanyol – republicans de dreta.

−

Partit Republicà Liberal Demòcrata (Álvarez) – republicans de dreta.

−

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (Gil Robles) – republicans de dreta.

−

Partit Nacionalista Basc (Aguirre) – nacionalistes conservadors.

−

Renovació Espanyola (Calvo Sotelo) – monàrquics.

−

Comunió Tradicionalista (Fal Conde) – monàrquics.

−

Juntes d’ofensiva Nacional-sindicalista (Ledesma; Redondo) – autoritaris.

−

Falange espanyola (Primo de Rivera) – autoritaris.

LA GEN ERALI TAT I L’ESTATUT D’AUTON OMI A DEL 1932 Generalitat provisional i l’Estatut de Núria: Desaparició de la República Catalana i reconeixement immediat de la Generalitat de Catalunya, amb Macià com a president. −

Assumir les competències de les 4 diputacions catalanes.

−

Objectiu principal: redactar el projecte d’Estatut d’Autonomia, que definiria el marc institucional de l’autonomia catalana i les competències a assumir.

Assemblea reunida al santuari de Núria – esborrany del projecte – es va lliurar al govern el 20 de juny de 1931. −

República federal.

−

Sobirania.

−

Català com a llengua oficial.

−

Possibilitat de federació als països de parla catalana.

−

Competències: ensenyament, cultura, sanitat, autoritats, obres públiques, agricultura, justícia...

−

Gestió dels impostos directes.

En un referèndum popular va ser aprovat.

Estatut de 1932: L’estatut aprovat per les Corts era força diferent: −

Conservació de les institucions bàsiques.

−

Regió autònoma dins de l’estat espanyol.

−

Català i castellà com a llengües oficials.

−

Majoria de competències compartides (autoritats i justícia).

−

Plenes competències de dret civil i tribunal de cassació.

−

Conflictes entre la Generalitat i l’Estat havien de resoldre’s per mitjà del Tribunal de Garanties Constitucionals.

Forces polítiques d’àmbit català: −

Lliga catalana – canvi de nom de la Lliga Regionalista.

−

Esquerra Republicana de Catalunya – partidaris de Macià + partidaris de Companys + petites formacions republicanes i nacionalistes – programa de reformes polítiques i socials.

−

Partits marxistes: o

Bloc Obrer i Camperol + Esquerra Comunista (comunistes) = Partit Obrer d’Unificació Marxista.

o

Partit Català Proletari + Partit Comunista de Catalunya (comunistes) + Unió Socialista de Catalunya + Federació Catalana del PSOE (socialistes) = Partit Socialista Unificat de Catalunya.

BI EN N I REFORMI STA (1931 – 1933) Reformes sociolaborals i qüestió agrària: L’objectiu de Largo Caballero era dignificar la situació dels treballadors, de manera que va elaborar la Llei de Termes Municipals, de Jurats Mixtos, de Treball Forçós i la reducció a les 8 hores diàries de treball.

La Llei de Reforma Agrària del 1932 desenvolupada per la IRA volia posar fi als latifundis i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. El seu objectiu era crear una classe mitjana rural propietària de les seves explotacions. −

Permetrà l’expropiació de terres sense indemnització a part de la noblesa.

−

I, la expropiació de terres indemnitzades, si estaven mínimament conreades.

Les conseqüències van ser: −

Més tensió social.

−

Oposició dels grans propietaris que van donar suport a la dreta per acabar amb la república.

−

Part de la pagesia es va posicionar amb els revolucionaris – volien un repartiment més equitatiu de les terres.

Reforma religiosa: Volien limitar la influència de l’Església i secularitzar la societat espanyola. −

No confessionalitat, llibertat de cultes, no pressupost per al clero i el culte, acceptació del divorci i dels matrimonis civils i secularització dels cementiris.

−

Limitar la religió en l’educació.

−

Llei de congregacions: limitar les possessions de béns per part de les comunitats religioses i possibilitat que poguessin ser dissolts en cas de perill per l’Estat.

Reforma militar: Hi ha la necessitat de fer reformes en l’exèrcit per assegurar la obediència al poder civil i per modernitzar l’estructura i l’organització d’aquest. Llei de retir de l’oficialitat – possibilitat de retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions. Es van suprimir alguns rangs tradicionals i es va crear la Guàrdia d’Assalt, una força de l’ordre públic fidel a la República. 10 d’agost (Sevilla) – Sanjurjada: cop d’estat que acaba amb fracàs fet per un grup de militars liderats pel general Sanjurjo.

Descentralització de l’Estat: Configuració d’un Estat que permetés a les regions accedir a l’autonomia, concedir institucions pròpies i estatuts. Catalunya: −

Creació de la Generalitat de Catalunya (1931).

−

Aprovació de l’Estatut d’Autonomia (1932).

País Basc:

−

PNB + carlins – redacten un estatut (Estatut d’Estella) el 1931, però l’aprovació es retarda.

−

Pacte amb esquerres i evoluciona cap al centre – aprovació de l’Estatut el 1936.

Galícia: −

Consciència nacionalista menys arrelada – procés estatutari més lent (1936) – no s’aprova l’estatut per l’inici de la Guerra Civil.

Promoció de l’ensenyament i de la cultura: −

Pla de construcció d’escoles – model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta.

−

Necessitat de millorar el nivell cultural (cases de cultura).

−

Guerra escolar per part dels catòlics.

GEN ERALI TAT REPUBLI CAN A ((ACTUACI ACTUACI Ó)

−

−

−

−

−

Economia: o

Serveis d’estadística.

o

Institut d’investigacions econòmiques.

o

Caixes de dipòsits.

Agricultura: o

Creació cooperatives.

o

Centres d’experimentació agrària.

o

Reducció 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris.

Política social: o

Llei de bases: per organitzar els serveis de sanitat i assistència social.

o

Millora hospitals, malalts, psiquiàtrica, prevenció, vacunació i higiene.

o

Suport social: Institut contra l’atur forçós, consell del treball, serveis d’assistència.

Ensenyament: o

Escoles i centres secundaris i professionals.

o

Escoles per mestres.

o

Autonomia a la Universitat de Barcelona.

o

Millora condicions laborals i salaris mestre.

o

Coeducació i laïcitat.

o

Renovació pedagògica.

o

Colònies d’estiu + biblioteques, arxius i museus.

Cultura:

−

o

Normativització i normalització de la llengua.

o

Fixació català normatiu (diccionari llengua catalana).

o

Bilingüisme escoles primàries (català ensenyament).

Nova divisió territorial: o

Model comarcalista.

o

Definia les capitals de comarca com a centres de serveis.

CRI SI DE LA COALI CI CIÓ Ó D’ES D’ESQUERRES QUERRES Les reformes van ser criticades per diferents grups: −

Dreta + grups de pressió – resistència al procés reformista.

−

Esquerra obrera – sensació que les reformes eren insuficients i lentes + voluntat d’una revolució immediata.

−

Republicans de centre – alarmats per alguna reforma, com la religiosa.

Hi ha un deteriorament de l’economia – es produeixen conflictes i vagues (intervenció de la CNT i la UGT) – punt àlgid 1933. Hi ha desordre públic (violència i morts) – fets de Casas Viejas. Es fixen eleccions generals per Niceto Alcalá-Zamora el 19 de novembre.

BI EN N I CON SERVADOR (1933 – 1936) Eleccions del 1933 i canvi de govern: Victòria conservadora (CEDA + radicals + alguns partits de centre). Motius: −

Anarquistes – defensen l’abstenció de vot.

−

Primer cop que voten les dones – vot a partits conservadors.

−

Coalició dels partits de dretes.

−

Descontentament amb el govern anterior.

Paralitzacions de les reformes: −

Reforma agrària (devolució de les terres, anul·lament de la cessió de propietats mal conreades, i llibertat total de contractació – baixada de salaris dels jornalers).

−

Reforma religiosa (pressupostos al culte i al clero i inici de negociacions).

−

Exèrcit (amnistia pels de Sanjurjo).

Radicalització obrera i revolta asturiana del 1934: Radicalització PSOE i UGT (Largo Caballero va proposar deixar de col·laborar amb els burgesos – revolució social = més vagues i conflictes). Esquerra – entrada de la CEDA = feixisme - vaga general per impedir l’entrada per part de la UGT = estat de guerra. Astúries (1934) – organitzacions + partits obrers + miners (dinamita i armes) = revolta social. −

Franco i Goded frenen la insurrecció – repressió.

Crisis del segon bienni: 1935 – nou govern (Lerroux + CEDA) + Gil Robles + Franco – contrarevolució (restricció d’autonomies, abolició del divorci i negació a la expropiació de terres). Escàndols de corrupció i diferències entre partits – noves eleccions el 1936.

ELS FETS D’OCTUBRE DE 1934 A CATALUN YA Govern català en mans d’esquerres – divergències amb el govern central. Llei de contractes de conreu – rebutjada pel tribunal constitucional = conflicte entre propietaris i pagesos, esquerra i dreta i entre el govern català i l’espanyol. 6 d’octubre – Companys declara l’Estat Català dins la república Federal Espanyola (+ vaga general). −

Govern declara l’estat de guerra a Catalunya i el general Batet frena la insurrecció (govern català i Azaña detinguts) = repressió.

FRRON T POPULAR (1936) Polarització electoral: Esquerra: −

Front d’Esquerres (coalició) – amnistia presos polítics pels fets de l’octubre del 34, restabliment de l’estatut i la Generalitat, la Llei de contractes i suport al Front Popular (republicans d’esquerra + socialistes + comunistes – voluntat d’aplicar les reformes).

−

CNT (no participa) – suport al Front Popular.

Dreta: −

Front Català d’Ordre (coalició organitzada per la Lliga).

−

Bloque Nacional – CEDA + republicans de dretes, monàrquics i radicals.

Victòria del Front d’Esquerres: 48% dels vots cap al Front Popular. Govern: republicans – la resta de partits de la coalició els donaven suport parlamentari. Azaña – president de la República. / Casares Quiroga – president del govern.

Etapa del Front Popular: Programa pactat en les eleccions: amnistia presos polítics pels fets de l’octubre del 34, restabliment de l’estatut i la Generalitat, la Llei de contractes i suport al Front Popular. Restabliment de l’Estatut d’Autonomia a Catalunya. Anarquistes – accions revolucionàries (vagues) esperançadores. Sectors de dretes – campanyes contra la República.

Preparació del cop d’Estat: Creació clima de violència (estratègia dels sectors del cop d’Estat militar contra la República) – grups d’extrema dreta formen patrulles armades que actuen contra líders esquerrans i viceversa. Planificació d’un aixecament armat liderat per Sanjurjo i organitzat per Mola. 13 de juliol assassinat de Calvo Sotelo – accelera la insurrecció militar – comença al Marroc el dia 17 (inici de la Guerra Civil)....