Tema 10: Sistema endocrí i reproductor PDF

Preview

Summary

TEMA 10: SISTEMA ENDOCRÍ I REPRODUCTOR 1.- Funcions generals de les hormones:  Reproducció progesterona i testosteriona  Creixement i desenvolupament- Hormona del creixement, hormona tiroides  Manteniment del medi intern aldosterona  Producció, utilització i emmagatzemament d’energia insulin...

Description

TEMA 10: SISTEMA ENDOCRÍ I REPRODUCTOR 1.- Funcions generals de les hormones: 

Reproducció progesterona i testosteriona



Creixement i desenvolupament-  Hormona del creixement, hormona tiroides



Manteniment del medi intern aldosterona



Producció, utilització i emmagatzemament d’energia  insulina

2.-Hormona: Substància química alliberada a la sang per una glàndula de tipus endocrí Exerceix un efecte fisiològic. En tenim de dos tipus:  

Locals el lloc d’acció és el lloc de la cèl·lula adjacent a la del lloc on s’alliberen les paracrines o La mateixa cèl·lula rebrà l’acció directa de l’hormona autocrina Endocrines:Alliberades a l’aparell circulatori fins que arriben a l’òrgan o teixit diana (és llunyà a l’origen) o Esteroides  derivades del colesterol o Amines  derivades dels Aa tirosina i triptòfan o Polipèptids i proteïnes  formades per cadenes d’Aa o Glàndules endocrines: hipotàlem, pituïtària, estómac, glàndula pineal, glàndules renals, pàncrees, ronyons, ovaris i testicles, paratiroides i tiroides, i fetge.

3.-Hormones segons el seu mecanisme d’acció: 3.1.- Hormones hidrosolubles -Passen pel corrent circulatori lliurement (ja que són hormones amb afinitat a medis aquosos (sang)). -Poden circular lliurement pel plasma receptor a nivell de memebrana. -Traspassem mitjançant receptors de membrana i hormones missatgeres. -Un cop s’ha traspassat la membrana, si el seu lloc d’acció és el citoplasma es quedarà allí. -En aquest moment hi haurà altres receptors que activaran l’acció de forma caudada

3.2.- Hormones liposolubles: -Necessiten un transport a nivell plasmàtic no a la cèl·lula diana per traspassar la membrana ja que aquestes cèl·lules no es poden moure lliurement per la sang. -Transportadors: Globulina i albumina. -El seu lloc d’acció: és el citoplasma, el nucli i membrana

Les hormones poden interactuar entre si dins d’una mateixa cèl·lula, de forma: o o

o

Sinèrgica: les hormones interactuen de forma complementaria, amb un efecte resultant més potent. o Prolactina i ocitocina Permissiva: Una hormona predisposa una cèl·lula de forma favorable per l’altra hormona, per a que els efectes siguin major la presència. o a nivell de l’úter la presència d’estrògens augmenten el nombre de receptors per la progesterona. Efecte antogènic: Una hormona inhibeix la presència d’una altra

4.-Formació d’hormones

5.- Efectes de les hormones Modificacions que pot produir en la cèl·lula diana o o o

Canvi en la permeabilitat de la membrana plasmàtica Activació o inhibició enzimàtica Alteració de l’expressió gènica o Efecte hormonal “efecte a l’organisme”.

6.-Regulació de la secreció hormonal Retroalimentació o feedback o o

Positiu +  estimula Negatiu -  inhibeix (el més abundant)

7.-Biorritmes El més freqüent és que la secreció hormonal estigui sotmesa a una ritmicitat. En unes determinades hores cada hormona té un pic màxim de secreció. o

Alliberació rítmica de GH, Cortisol, estrògens...

8.- Glàndula pituïtària o hipòfisi Nivell de connexió al hipotàlem o o o

Prolongació del cervell Glàndula de tipus nerviós  en efectes de secreció de glàndules endocrines Es connecta mitjançant el infundíbul amb una estructura petita glàndula hipofisària. o Podem diferenciar dos àrees: Hipòfisi anterior i hipòfisi posterior

8.1.-Adenohipòfisi (ant): Formades per neurones amb axons curts, que només arriben a la zona intermitja del hipotàlem. o o

o

Molt irrigada per capil·lars sanguinis. Pot secretar hormones estimuladores i inhibidores hipotalàmics o TRH H. Alliberadora de tirotropina o CFR H. Alliberadora de cortitropina o GHRH H. Alliberadora de l’hormona del creixement o GHIH H. Inhibidora de l’hormona del creixement Retroalimentació o feedback regulen per feedbacks negatius a nivell de l’adenohipòfisi o del hipotàlem. o Es pot inhibir el factor alliberador de la síntesi o inhibir la síntesi.

8.2.-Neurohipòfisi (post) o

Formada per neurones amb axons llargs que connecten amb una part interna del hipotàlem o Hormona oxitocina i l’ADH

9.-Hormones neurohipofisiàries o

o

Hormona antidiürètica (ADH) o vasopressina o SI es secreta en grans quantitats té un efecte de vasoconstricció de les arterioles.  Augmenta la permeabilitat per l’H2O als òrgans.  Vasoconstricció de les arterioles  Afectada per determinats fàrmacs, ansietat, control, etc. Oxitocina (OT) o Durant el part estimula les contraccions uterines, la musculatura llisa de l’úter. o Durant la lactància estimula l’ejecció de la llet o Retroalimentació positiva

Aquestes hormones presenten una regulació neuroendocrina, no estan regulades per altres hormones, sinó que principalment ho estan per estímuls. Control per reflexes neuroendocrins  Neurohiòfisi en el moment que hi ha un estímul la hormona en si s’allibera

10.-Tiroides i control del creixement 10.1.- Hormona del creixement -Té un àmbit d’acció a nivell de tot el cos humà (tots els teixits de l’organisme) -Es secreta durant tota la nostra vida a partir de l’edat adulta va disminuint. o

Els seus efectes els poden diferenciar depenent de l’etapa de la vida o Infància i adolescència  creixement o Edat adulta  envelliment

-L’hormona es secreta cada dia en les primeres hores de son  ja que és el moment que permetem la recuperació del desgast diari El metabolisme basal provoca una renovació dels teixits. -Efectes: o

Creixement generalitzat o Creixement dels ossos: estimula la diferenciació i la mitosi de la epífisis dels ossos llargs en els nens, fins el seu tancament i un increment de la musculatura .  En etapes madures hi ha una renovació cel·lular de tot l’organisme o Teixit adipós: estimula la lipòlisi a causa de la permissió de la degradació dels triacilglicèrids.  Provoca una menor captació i utilització de glucosa com a substrat energètic  Diabetogènic  En el teixit adipós hi ha una hipòfisis, per obtenir energia mitjançant una degradació d’acids grassos o Músculs i els altres òrgans: augment de la síntesi de proteïnes (efecte anabolitzant del metabolisme)

Regulació: o o o o

Factor alliberador, estimulador i inhibidor a nivell del hipotalem  es secreta un o un altre que permetrà l’alliberació o la inhibició. Tria dels factors Hormona inhibidora augment de glucosa en sang Hormona alliberadora Baixen els nivells de la glucosa en sang o Es sintetitzada en el moment que els nivells de glucosa són baixos perquè afavoreix la lipòlisi  Exercici intens  Dejunis perllongats  Dietes riques en proteïnes (ja que estimula la síntesi per tal de tenir energia de la majoria dels teixits)  Diabetogènic

Anomalies en al secreció GH o o

Hiposecreció: en alguns casos es pot administrar hormona de creixement o Nanisme: creixement enralentit, però cos proporcionat Hipersecreció: o Gegantisme: grans però proporcionat  Excés de síntesi hormona en fase infantesa i adolescència o Acromegàlia: Hipersecreció en fase adulta Cos desproporcionat Creixement únic de les parts toves.

Aquestes anomalies solen aparèixer a causa d’un tumor a la glàndula o hipòfisi. 10.2.- Glàndula tiroides (TSH) Localització -Sota la laringe -Davant de la tràquea Característiques: o o o o o o o

Està molt vascularitzada Té un col·loide (líquid ric en proteïnes, la majoritària, és la tiroglobulina) Es capaç d’emmagatzemar grans quantitats d’hormones Per la síntesi de l’hormona tiroides, necessitem iode (a través de la sal de la dieta) És una hormona d’alliberació lenta, és liposoluble o Circula a la sang lligada a una proteïna transportadora, hi té molta afinitat Des de que allibera la seva secreció fins que es activada tarda 2-3 dies. Pic màxim d’activació és als 10-12 dies

2 cèl·lules o

o

Fol·liculars o T3 triiodotironina o T4 tiroxina Parafol·liculars o Calcitonina

Efectes: Metabolisme o o o o o o o

Augmenta el metabolisme basal (consum d’O2) Augmenta l’activitat de les bombes de Na i K (necessiten ATP) Augment del índex massa corporal provoca un augment d’O2 i la calor Estimulen la lipòlisi Augmenta el consum de glucosa Té un efecte anabolitzant  síntesi de proteïnes Estimula el creixement, sobretot el del teixit nerviós

Regulació de la secreció de les hormones tiroidees A través de factors alliberadors i secreció T3 i T4 a nivell sistèmic Regulat pel hipotàlem que va cap a l’adenohipòfisi i de l’adenohipòfisi cap a la tiroides on es secreten les hormones.

Trastorns en la secreció o

o

Hipertiroïdisme: augment de la mida de la glàndula (goll) o Malaltia de Graves: malaltia autoimmune  Secreten anticosos  No té regulació que s’unirà amb el receptor  Símptomes: insomni, sudoració, nerviosisme, etc Hipotiroïdimse: pot destruir la pròpia glàndula o Cretinisme: vida inferior, defecte en la secreció de l’hormona o Goll col·loïdal endèmic: intenta secretar molt la glàndula i no és possible

11.- Metabolisme fosfocàlcic -Metabolisme de calci i fosfats o

El calci és molt important en les funcions vitals de l’organisme contracció muscular, transmissió sanguínia...

-Funció de la vitamina D -Formació d’ossos i dents Calci: -El calci entra per la ingesta dels aliments, i el 99% s’incorpora als ossos el fòsfor afavoreix que el calci s’ajunti amb l’ós i formi cristalls d’hidroxiapatita. o

Si la dieta és insuficient, el caci dels ossos es mobilitza o Actuen els osteoclasts reabsorbint els cristalls de hidroxiapatita.  Per alliberar-lo i que faci les funcions metabòliques necessàries

- Eliminem mitjançant les femtes i l’orina -El 99% del calci es reabsorbeix, una part va al metabolisme cel·lular i una part es disposita a nivell dels ossos. La sortida d’aquest es possible gràcies als ronyons i a les femtes. -Ingerit en la dieta o o o

40% lligat a la albúmina 55% lliure 5% complexes (sals...)

Fòsfor: -El fosfat permet mantenir més el calci. -A falta de fòsfor es veuran afectades les reserves de calci o o o

50% P inorgànic lliure 35% combinat amb d’altres ions (Na, Ca...) 15% orgànic formant compostos orgànics: àcids nucleics...

Osteoblasts: -S’encarreguen de segregar la matriu òssia de al col·làgena i permeten l’enduriment que acaba de convertint-se en l’os. (juntament amb el fosfat càlcic) 

Osteoblast + fosfat càlcic = os

Osteoclasts: -Fan una reabsorció i disgreguen la matriu òssia mitjançant enzims de tipus proteolític i àcids 

La formació /reabsorció de dipòsits de ossos varia

En les primeres etapes de la nostra vida, predominen els osteoblasts, però a partir dels 50-60 anys predominen els osteoclasts, a l’edat, varia en funció del metabolisme de l’individu El fet que predomini un respecte l’altre, no vol dir que un no treballi, sinó que treballa en menor potència. Hormones que regulen l’entrada de fòsfor i calci 

Hormona paratiroides: o Formada a la glàndula tiroides (part posterior dels lòbuls de la glàndula tiroides) o Funció principal  Fa augmentar els nivells de Ca en sang o Funció secundàries:  A nivell ossi: Augmenta l’activitat dels osteoclasts.  ens quedem amb menys os, però obtenim P i Ca  A nivell renal: augmenta la reabsorció de Ca  fosfatúria (grans nivells de fostaf a causa de la destrucció de l’os)  Incrementem els nivells de fòsfor en l’orina, ja que eliminem el P mitjançant l¡orina  A nivell intestinal: evita formar fosfat càlcic mitjançant una acció indirecta que és reabsorbint el Ca (augmenta la reabsorció ed Ca i p)  Sense llum solar no hi ha la reacció, per tant no reabsorbeix de Ca i el P  activa un propulsor

La vitamina D3 passa a 25 (OH)D3 a nivell del fetge, on intervé la hormona paratiroides A nivell dels ronyons, activarà la 1’5(OH)2D3 i permetrà a nivell intestinal la reabsorció de Ca i fosfats.



Calcitonina: secretades per cèl3Lules parafol·liculars de les tiroides. o Funcions:  Efecte oposat a la hormona paratiroide  Inhibeix el nombre d’osteoclasts, disminuint el Ca a nivell de sang.  Disminueix l’absorció de Ca i fosfats.  Controla menys la homeòstasi que la H.Paratiroides  Fa augmentar el nombre d’osteoblasts que formen la matriu òssia disminuint la calcèmia

Trastorns relacionats amb el metabolisme fosfocàlcic  

Raquitisme: dèficit de Ca en etapes infantils a causa de manca de vitamina D o Hi haurà una disminució de calcèmia, el que provocarà una debilitat òssia i muscular. Osteomalàcia: també conegut com el raquitisme en l’edat adulta. o La causa és com a conseqüència d’una estatorrea (incapacitat d’absorbir greix)

Donat que al vitamina D és liposoluble, amb la incapacitat de reabsorbir greix es perd molta vitamina D, fet que provoca una debilitat òssia Osteïtis fibrosa quística: presència d’un tumor a nivell de la glàndula paratiroides. o Es sobreestimula la secreció de l’hormona paratiroides  S’incrementa la calcèmia fet que fa reabsorbir la matriu òssia, per tant es produeix una destrucció de la matriu òssia Osteoporosi  en edat adulta. o Dèficit de la matriu òssia Ja que hi ha una disminució de l’activitat dels osteoblasts.  No és una manca de calci, és una alteració hormonal 





12.-Glàndules del metabolisme energètic 



 



Adrenals o Escorça  glucocorticoides (GC)  Cortisona  Cortisol o Medul·la  catecolamines  Adrenalina  noradrenalina Pàncrees endocrí o Cèl·lules alfa  glucagó o Cèl·lules beta catocolamines Tiroides o T3 i T4 Adenohipòfisis o GH (creixement) o PL (prolactina) Gònades o Andrògens o Estrògens

13.- Hormones suprarenals -Localitzades al ronyó - Hormones relacionades amb el metabolisme energètic s’encarreguen dels nutrients del metabolisme, manté l’homeòstasi als nutrients. Glàndula suprarenal: La trobem sobre del ronyó Dos àrees 



Medul·la suprarenal (part int) segrega catecolamines o Adrenalina o Noradrenalina Escorça suprarenal (part ext) segrega corticoids o Glomerular segrega mineraicorticoides, aldosterona o Fasciculada:  segrega  Glucocorticoids: el predominant és el cortisol  Gonadocorticoid es segreguen andrògens (+quantitat) i estrògens (menys quantitat) o Reticular: segrega cortisoigonadocorticoides.

Aldosterona: És una dels mineracorticoids 

Efectes o Efectes renals i circulatoris  actua sobre els túbuls renals augmentant la reabsorció de Na i l’excreció de K o Efectes sobre les glàndules sudorípares, salivals i l’absorció intestinal   afavoreix la reabsorció de Na i l’excreció de K.  Augment l’absorció intestinal de Na



Regulació o Concentracions de Na/k en líquid extracel·lular  Si augmenta la concentració de Na la secreció d’aldosterona disminueix  Si augmenta la concentració de K la secreció d’aldosterona augmenta o Hormona ACTH (corticotropina)  Si agumenta ACTH la aldosterona augmenta respectivament o Sistema renina – angiotensina  Si aquest sistema augmenta, també fa que augmenti l’aldosterona

Cortisol (accions dels glucocorticoids)      

Proporciona resistència a l’estrès  energia necessària en una situació d’estrès  energia suficient d’una manera ràpida Activa lipòlisi (metabolisme proteic), catabolisme proteic (metabolisme de les proteïnes), i la gluconeogènesi (metabolisme dels hidrats de carboni). Té un efecte antiinflamatori estabilitza les membranes dels lisosomes evitant que s’alliberin certes substàncies que són inflamatòries Disminueix la permeabilitat dels vasos evitant edemes. És supressor del sistema immunitari  provoca una inhibició dels limfòcits T o A vegades és un benefici davant de casos de transplantament per evitar el rebuig. Disminueix la febre ja que inhibeix la interlequina  te un important control d’efecte hipotalàmic de la temperatura

Trastorns de les hormones corticosuprarenals 



 

Aldosteronisme: Natrèmia/hipopotasèmia o Conseqüència d’un tumor o Gran quantitat de Na i poca quantitat de K o Debilitat muscular i una hipertensió Malaltia D’Addison: Hiposecreció de corticoides o Conseqüència d’una atròfia que ve donada per un trastorn autoimmune o Debilitat muscular, marejos, vòmits i deshidratació Síndrome de Cushing: hipersecreció de corticoides o Excés de secreció d’hormones corticoidesuprarenals donat per una hipersecreció de ACTH Síndrome adrenogenital o Tumor a l’escorça que provoca una secreció d’andrògens

14.- Glàndula pineal o epífisis Situada al diencèfal regulat pel nucli supraquiasmàtic. Funció:  

Regula els ritmes cardíacs Secreta melatonina o Està regulada pel nucli supraquiasmàtic influenciat per la llum  A la llum s’inhibeix, i si no hi ha llum s’estimula o Està relacionada amb l’hormona del creixement, jetlack i és útil per evitar insomnis

15.- Pàncrees Dos porcions  

Exocrina: s’encarrega de secretar tots els sucs digestius, els quals arriben a tots els tubs digestius. Endocrina: s’encarrega de secretar hormones directament a la sang. o Està formada per illots pancreàtics o també coneguts com illots de Langerhands  Cèl·lules alfa  glucagó Cèl·lules beta insulina  També són secretades al hipotàlem i al budell  Cèl·lules gamma somastostatina  Inhibeix la insulina i de forma indirecta el glucagó  Cèl·lules PP  Polipèptid pancreàtic  Regula l’alliberació d’enzims digestius i la secreció de somatostanina o De forma indirecta te un cert control de la insulina i el glucagó

Insulina: es secreta per les cèl·lules beta del pàncreees. 

Funcions: o Facilita l’entrada de la glucosa a les cèl·lules del nostre organisme o La glucosa s’emmagatzema al fetge  Al ms també quan hi ha un excés (glicogen muscular) o En el moment que la glucèmia augmenta es comença a secretar insulina o A nivell lipídic promou la formació d’àcids grassos i els transporta al teixit adipós en forma de triacilglicèrids. o Promou la síntesi de proteïnes (efecte anabolitzant) juntament amb l’hormona del creixement. o Estimula la glucogènesi forma glicogen a través de la glucosa

Glucagó: -Secretat en dejú  Quan portem molta estona sense menjar tenim el glucagó elevat -Estimula: 



Metabolisme d’hidrats de carboni o Glicogènesi: l’organisme agafa les reserves de glicogen i les transforma en glucosa o Gluconeogènesi: destrueix la glucosa i la transforma en glicogen  La gluconeogènesi es forma a partir d’àcid làctic i Aa en forma de glucosa Metabolisme lipídic o Estimula la lipòlisi i la formació de cossos cetònics.

Trastorns en la secreció de la insulina   





Diabetis mellitus (300-1200 mg glucosa/dl sang) Problemes en al secreció d’insulina. o El cos no reacciona a la insulina pròpia, encara que estiguin en nivells normals. La diabetis es caracteritza per PPP o Poliúria  molta orina o Polidípsia beure molt o Polifàgia menjar molt Diabetis tipus I o insulinodepenent (DMID) o És la menys comuna, es basa en la destrucció progressiva de les cèl·lules beta del pàncrees, és autoimmune. o Injecció d’insulina Diabetis tipus II o no insulinodepenent (DMNID) o Els nivells d’insulina són correctes  El cos s’ha fet resistent a la insulina  es necessita més quantitat per obtenir el mateix resultat o El tractament es basa amb un canvi d’hàbits

16.-Sistema reproductor masculí Òrgan reproductor: testicles Cèl·lules intersticials/leydig  tubs seminífers: Són els encarregats de secretar els andrògens i la testosterona També té lloc la formació de gàmetes, per tant la espermatogènesis. Espermatogènesi: 

   

Les cèl·lules germinatives emigren des del sac vitel·lí fins als testicle...