Teoria esdeveniments mediàtic PDF

Preview

Summary

apuntes...

Description

Teoria esdeveniments mediàtic -

Els mitjans converteixen esdeveniments en mites el nostre temps Perspectiva culturologica de la comunicació mediàtica. Dianiel Dayan // Elihu Katz (1995) – antecendent: Kurt Lang // Gladys Lang 1953

Aportacions ja no tant funcionalistes com les anteriors, ara es mira els ,mitjans de comunicació de ,amera mes global, es fixa en la dimensió cultural dels mitjans Aquesta proposta té una perspectiva cultorologica: vol compendre el paper dels mitjans en les cultures modernes  a Europa sempre havia estat així. Paper dels mitjans en cultura de masses: treballs diuen que cultura de masses es cultura cultura sincrètica  cultura que barreja tot, assimilar totes sensibilitat i formes d’expressió i les metabolitza totes. Antecedents esdeveniments mediàtics; estudi 1953  refrent va consistir en analitzar la cobertura periodística de la desfilada de genetral mc.arzur, depsres de tornar de la campanya del japo, general amb mes medalles de tots, li van fer homenatge. Matrimoni Lang, van posar equip de persones que anakitzes el qeu sortia per la tv i uns altres a la desfilada. Arriben a una conclusió; versió tv molt diferent a la vesrio de la gent, versió de la realitat era molt diferent, versió tv preparada. Aquest estudi es el primer estudi que es fa d’un gran esdevediment mediàtic, com mitjans comunicació contribueixen a crear moments molt significatius en la historia d’una societat  idea com els mitjans fabriquen moments històrics que ajuden a crear un abans i un després -

-

Vinculació teòrica: antropologia dels mitjans// semiòtica estructural: estudia el conjunt del discurs, estudi sobre la narrativa. Esdeveniments mediàtics observats com a relats. Objecte d’estudi: rituals, cerimònies, jocs i performance  els converteix en esdeveniments mediàtics.

Definició: “Un nou gènere narratiu que usa el potencial únic dels mitjans electrònics per imposar una atenció universal i simultània amb l’objectiu d’explicar una història primordial sobre els temes del dia” (Dayan/Katz, 1995:11) Ingredients caracteristics dels “media events”: - Interrupció de les rutines: trenca amb la quotidianitat entre el públic com amb els mitjans de comunicació. Interrupció monopolistica, acapara tot, estat d’excepció - En directe: imprevisible, introdueix una certa tensió -

S’organitzen típicament fora dels mitjans: no es desenvolupen exclusivament en ambient mediàtic, es necessari d’altres actors socials, polítics, etc. s’ha de veure compromes en aquell esdevediment no nomes el mitja de comunicació si no altres actors de la societat. Fora dels mitjans però amb la cooperació de les institucions oficials, hi ha una cooperació. La cobertura mediàtica es faci dins d’un ordre establert

-

-

Esdeveniments programats: es preparen amb antelació, i participació de comunicació mediàtica en aquests esdevediments també consisteix en preparar el públic de l’arribada d’aquests esdevediments. Presentats amb reverència i cerimònia (acrítics): la forma de representar els esdeveniments es una forma acrítica . reverencia: to amb el qual s’ha de tractar esdeveniment

-

Miren de celebrar la reconciliació: aquest caràcter celebratori i cerimonial, concens amb públic i receptor, trobar punts de concòrdia amb tots, deixar diferencies ( donar-se la ma rei i presi) promou concens social

-

D’audiències massives-globals: fets de caràcter massiu i global, busca de manera activa una difusió.

Tipus de “media events”: 

Competicions: aon aquells en els quals hi ha alguna disputa entra contraris, en els que hi ha un enfocament. Valor cultural molt alt. Ex: debat polític. o



Conquestes: important per l’acció de l’esser humà. Ex: arribada home a la lluna o



Agonístics; Transmeten missatge normatiu

Excepcionals; Projecten herois

Coronacions: posa de manifest els valors tradicions, culturals, els mes profunds d’una cultura determinada. o

Cerimoniosos; Reprodueixen la tradició

L’any 1961 un expert en relacions publiques va inventar el concepte pseudoesdevediments ( esdevediment fals), no son esdevediments mediàtics però son construïts mediàticament. Ex: marató tv3. Convoquen la premsa a construir el pseudoesdevediment, s’esta construint un fet que sigui vist a un mitja com a una noticia i no com a un acte publicitari  no són espontanis, con planificats. Han de sre interessants per l’audiencia, es com un snunci publicitari però vengut com a noticia. Ex: esdeveniment d’una nova botiga de roba 

Els atemptats terroristes com a “media events” – Daniel Dayan 2004



Els mitjans com a generadors d’esdeveniments



Els “pseudo-events” Daniel Boorstin (1961)...