Text argumentatiu analisi PDF

Preview

Summary

Download Text argumentatiu analisi PDF

Description

ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS

Sovint sentim la necessitat de manifestar l’opinió sobre algun fet que ens afecta o ens interessa. Però si no exposem amb ordre i claredat les nostres idees, serà difícil que arribem a convèncer els altres. Per això, cal saber argumentar.L’argumentació és l’activitat discursiva mitjançant la qual adduïm raons per demostrar i, per tant, per convèncer els altres que el nostre punt de vista és correcte. L’argumentació està basada en raonaments lògics, relacionats de manera coherent i adreçats a la intel·ligència de l’interlocutor. És a dir, ha de seguir una via racional. Per tant s’edifica sobre judicis de fet, de caràcter objectiu , que sempre es poden sotmetre al criteri de veritat o falsedat. S’ha de distingir l’argumentació de la persuasió. Aquesta evita els arguments lògics i tracta d’influir en la capacitat volitiva, en els sentiments de l’altra persona. O sigui, actua per via emocional. Per tant es basa en judicis de valor , de caràcter subjectiu , la versemblança o falsedat dels quals sovint resulta indemostrable. Dit d’altra manera, mentre que l’argumentació pretén convèncer, la persuasió intenta seduir. Sovint, la línia de separació entre argumentació i persuasió no resulta prou clara. Els articles d’opinió solen ser veritables textos argumentatius; de vegades, però la seua capacitat de convicció depèn més del fet que els altres comparteixin els valors ètics o morals de l’autor que no de l’evidència dels raonaments que s’hi exposen. També s’ha de distingir entre un argument i una fal·làcia, que és un enunciat amb aparença lògica , però que conté un cert grau de falsedat o inexactitud, amb el qual es pretén desviar la línia argumentativa referint-se a elements del discurs aliens a la tesi que es vol demostrar.

CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS ARGUMENTATIUS És evident que per a copsar el sentit d’un text argumentatiu cal comprendre , en primer lloc, quin és el tema que tracta, i després, quina és la tesi que defensa l’autor i quins arguments utilitza per a donar-li suport o demostrar-la. Només així, si es destrien i s’assimilen bé els elements, resulta possible opinar sobre el seu contingut. 1

Elements d’una argumentació Els textos argumentatius consten de tres elements fonamentals: el tema, la tesi i els arguments. El tema és l’objecte o motiu de l’argumentació. Sol ser polèmic , si no, no hi hauria necessitat de defensar-lo o de rebatre’l. En la major part dels casos, es pot expressar amb un sintagma o una oració. Generalment, el tema es pot deduir de la informació global que conté el text. De vegades, és coincident amb el títol: són els anomenats mots temàtics. La tesi o idea central és la postura que pren l’autor respecte al tema. Per tant, es pot plantejar a favor o en contra d’aquest. Aquesta idea pot aparèixer de manera explícita en el text o implícita en els enunciats de l’autor. Els arguments són les raons, les proves o els exemples amb què l’autor intenta demostrar la tesi. També es poden usar contraarguments: raonaments lògics per a rebatre la tesi contrària (dissens, refutatio)

EXERCICIS

Racisme i ignorància El racisme és un fenomen cada cop més estès en la nostra societat, i això té una sola causa: la desinformació. Moltes persones prenen aquesta posició a favor –diuen- de la cultura, però el mestissatge és un element constitutiu de totes les cultures i permet que aquestes no es quedin estancades. Però quan parlem de l’amenaça de la nostra identitat, sempre ens referim a la població magribina , que identifiquem erròniament amb l’integrisme. I ningú es para a pensar en la gran influència que ha tingut sobre nosaltres la cultura anglosaxona, i de quina manera ha transformat la nostra alimentació, la nostra manera de vestir, etc. Tampoc hem de tractar la immigració com una invasió , en part perquè respon a una demanda de mà d’obra barata i compensa la baixíssima taxa de natalitat europea, i en part perquè representa menys de 1,1% de la població estatal. No són pas ells els responsables de l’atur. D’altra banda, tampoc és just que les crítiques es dirigeixin sospitosament als immigrants del sud, mentre que no es critiquen els executius europeus o nord-americans que ocupen els nostres llocs de treball de més categoria. En últim lloc, hem de remarcar que l’immigrant no ho és per plaer, sinó per 2

necessitat. Potser caldria recordar quants catalans se’n van anar a fer les Amèriques al començament del segle o quants es van exiliar després de la guerra civil. Emigrar és un dret, i sempre va acompanyat d’un problema de rerefons , ja sigui la desigualtat de la riquesa al món, les guerres... Es tracta d’uns fets als quals l’Europa d’avui gira l’esquena, amb la qual cosa ens en beneficiem només els que no en quedem exclosos. Gemma Ferrando – El Periódico Llegeix el text i respon a les preguntes a. Quin és el tema? b. I la tesi? c. Extreu els arguments i contraarguments que utilitza l’autora per a defensar la seva tesi. d. Els arguments de la tesi que rebat l’autora són judicis de fet o de valor?I els contraarguments que hi proposa? e. Fes una valoració crítica de les idees exposades al text ( 150 paraules)

ESTRUCTURA

Els textos argumentatius tenen com a finalitat principal crear opinió a partir del plantejament de les idees de l’emissor sobre un tema determinat. Per aconseguir aquest propòsit, l’autor selecciona la informació i l’organitza d’acord amb una estructura fent servir una estructura argumentativa concreta.

En general, com hem vist en la retòrica clàssica, els textos argumentatius presenten una estructura distribuïda en tres parts: -La introducció/exordi: pretén captar l’atenció o interès del destinatari. -L’exposició/narratiu: és la part més extensa i conté els arguments i els contraarguments. 3

-La conclusió/peroració: és la síntesi i tracta de reforçar la tesi defensada. Sovint l’autor intenta colpir l’ànim del lector amb un final contundent.

ESTRATÈGIES La manera de distribuir la tesi i els arguments al llarg de les parts (recordeu que hi pot haver també la proposició i la divisió) pot variar segons l’estratègia argumentativa utilitzada, que pot ser: -Analítica o deductiva: el raonament va de del tot a les parts. Partint de la tesi, s’exposen uns fets que porten a la conclusió. -Sintètica o inductiva: el raonament va de les parts al tot. Partint de l’exposició de fets particulars, s’arriba a la tesi, que opera com a conclusió. -Enquadrada o circular: proposa la tesi en la introducció, enumera els arguments i exposa una altra vegada la tesi a tall de conclusió. -Paral·lela: es basa en l’exposició de manera paral·lela de dues o més idees d’importància semblant per a extraure’n conclusions que reforcen la tesi. -Dialèctica: inclou la tesi pròpia i l’antítesi o punt de vista contrari. Es demostra la falsedat de l’opinió contrària perquè el receptor comparteixi la veracitat de la tesi proposada.

RECURSOS

4

Arguments vàlids

A banda de les estratègies que s’utilitzen per a presentar la tesi i els arguments, disposem dels recursos següents, que determinen el tipus d’argumentació: -Mitjançant exemples: l’ús d’exemples representatius permet induir a la generalització. -Per analogia: es tracta de comparar un cas concret amb un altre de similar, argumentant que si els dos són semblants en molts aspectes, també poden ser-ho en l’aspecte que convé a la tesi. - Mitjançant dades: S’exposen estadístiques, xifres i dades que fonamenten la tesi exposada. -Segons les causes: habitualment complexes (si són simples solen ser reduccions que tendeixen a la fal·làcia) -Per deducció: es basa en el plantejament d’unes premisses –que funcionen com a base d’un argument – la relació entre les quals ens aboca a la conclusió. Alguna premissa pot aparéixer implícita. Per exemple: És una pel·lícula d’intriga . T’agradarà. Premissa 1: És ua pel·lícula d’intriga . Premissa 2: ( implícita) A tu t’agraden les pel·lícules d’intriga. Conclusió: Aquesta pel·lícula t’agradarà. Bàsicament: modus ponens, modus tollens, sil·logisme hipotètic, sil·logisme disjuntiu, dilema. - Apel·lació als valors compartits: com la justícia, els drets humans, etc... -Arguments autoritat.

La contraargumentació

5

L’emissor també pot utilitzar com a estratègia argumentativa la contraargumentació: -Per refutació/retutatio: demostrant la poca consistència de la tesi contrària. -Per concessió a l’adversari: admetent momentàniament l’argumentació de la tesi contrària (confirmatiu) per a tot seguit adduir contraarguments a favor de la tesi pròpia. En aquest tipus de textos, les figures retòriques (recriminació, hipotiposi/evidentia, interrogació retòrica, hipèrbole, ironia, apòstrof, anadiplosi, anàfora) a més de funcionar com a recursos modalitzadors, poden apel·lar a l’emotivitat del receptor a fi de predisposar-lo a acceptar la tesi. (vegeu anàlisi discurs Barack Obama)

Característiques formals

-Abunden les oracions negatives com una reacció a l’afirmació de l’interlocutor: No diré que no calgui fermesa... - Solen ésser textos modalitzats on el punt de vista de l’emissor s’introdueix amb verbs d’opinió o performatius: creure, pensar, opinar, estar segur de.. i de dicció: dir, afirmar, declarar,: considero que, en situacions com aquesta es corre el perill de...; amb els adverbis modals (acabats en –ment): lamentablement, afortunadament o adjectius avaluatius: interessant, deplorable, - La polifonia textual és inherent als textos argumentatius ja que es basen en la contraposició de dues idees, la tesi i l’antítesi. La polifonia textual és explícita si hi ha diverses veus que defensen la tesi i l’antítesi, o implícita si és una única veu que incorpora la veu que defensa l’antítesi per rebatre-la. - Com que la informació s’estructura per relacions lògiques entre les diferents parts del discurs són habituals els enllaços textuals per a exposar els contraarguments i presentar l’antítesi (adversatius i causals): però, no obstant això, a pesar de, malgrat això; per a ordenar els arguments (d’ordenació): en primer lloc, d’una banda, de l’altra, la primera

6

cosa i per a introduir la conclusió o la conseqüència: en conclusió, com a resultat, a la fi, per tant, finalment... - Destaca també l’ús d’índexs gràfics com els apartats numerats o introduïts per lletres.

EXEMPLES DE TEXTOS ARGUMENTATIUS

Un gir vaticà amb un abast incert (14/03/13) La proclamació del cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio com a cap de l'Església catòlica, amb el nom de Francesc I, representa un gir històric en la tradició vaticana que caldrà veure quina profunditat abasta. De moment, el nou sant pare és per primer cop un cardenal de l'altra banda de l'Atlàntic i, també per primer cop, un jesuïta s'asseurà al setial de sant Pere. No són detalls menors, perquè geogràficament el nou pontífex prové d'un dels graners del catolicisme actual, i perquè en els últims anys la poderosa Companyia de Jesús havia perdut capacitat d'influència en l'entorn papal. Ara falta veure si Francesc I completarà aquest gir vaticà amb un major accent social i un acostament a les capes més desafavorides del catolicisme.

Ni premis ni càstigs Ja he dit alguna vegada que no crec que els càstigs (“No aniràs a la piscina”, “Set minuts al racó de pensar”...) tinguin cap mena de paper en l’educació de les criatures. Tampoc no em sembla que els premis siguin una bona eina educativa. Si he de triar, per descomptat, val més un premi que un càstig. Però molts cops costa distingir- los. ¿“Si reculls les joguines anirem al parc” o “Si treus bones notes et compraré la bici” no són el mateix que “Si no reculls no anirem al parc” i “Si suspens et quedaràs sense bici”? Els premis són innecessaris (es pot educar perfectament sense premis) i desvirtuen el caràcter de les relacions familiars. Tenen un aire d’“estímul a la productivitat” que sembla més proper a l’àmbit empresarial que no al domèstic (si a l’empresa funcionen els premis, no ho sé).

7

Però, sobretot, els premis amenacen la mateixa qualitat moral de la conducta humana. La Marta ha fet els deures perquè sap que és el seu deure, ha tret bones notes perquè li agrada aprendre, ha ajudat el seu pare a rentar els plats perquè sap que els plats s’han de rentar i que a casa tothom ha d’ajudar. Se sent orgullosa d’ella mateixa, sap que és bona, sap que és capaç de fer les coses bé. Si hi ha hagut, però, la promesa d’un premi, per què ha fet la Marta tot això?¿Ha estudiat perquè li agrada saber o perquè volia la consola? ¿Ha rentat perquè volia ajudar o per menjar-se un pastís? ¿És realment bona o només és interessada? Comença a dubtar de les seves mateixes motivacions i, encara pitjor, comença a pensar que els seus pares no es fien d’ella. “Jo no em portaria bé si no és perquè vull joguines, i els meus pares ho saben”. També la qualitat moral del premi queda rebaixada. Si el premi és un gelat, una llaminadura, veure la tele... ¿estic dient que la llaminadura és l’aliment més sa i la tele el més adequat per a un nen? Si el premi és un llibre, anar al parc o jugar amb els amics, ¿estic dient que els nens dolents no han de llegir llibres, no han de fer exercici físic i no han de tenir amics? ¿De veritat pensa algú que no llegir i no jugar amb altres nens farà que els seus fills siguin millors persones? I sobretot, si jo li compro el llibre o la porto a la platja perquè l’estimo, si ho faig de manera desinteressada, per què he d’ocultar que sóc un bon pare i pretendre que només ho faig perquè ha endreçat l’habitació? Em sentiria ridícul dient “com que has fet els deures, anirem d ’excursió”, quan puc dir la pura veritat: “Anirem d’excursió, ja veuràs que ens ho passarem bé”. En tot cas, si el problema és la falta de temps: “Fes ara els deures, que hem d’anar d’excursió”. Millor encara, afegim-hi: “Jo t’ajudo”. Carlos González, Ni premis, ni càstigs, Ara criatures, 10/03/2012 4

TEMA: TESI: ESTRUCTURA: 8

Introducció/ exordi Exposició Conclusió/ peroració ESTRATÈGIA DE L’ESTRUCTURA: Analítica

sintètica

enquadrada

paral·lela

dialèctica

RECURSOSA.- Tipus d’arguments: Amb exemples

Per analogia

D’autoritat

De quantitat

Emotius

Apel·lació als valors compartits

9

Deductius

Fal·làcies argumentatives

B.- Característiques formals:

Oracions negatives com una reacció a l’afirmació de l’interlocutor

Modalitzats on el punt de vista de l’emissor s’introdueix d’opinióo performatius

amb

verbs

Modalitzats on el punt de vista de l’emissor

s’introdueix

amb

els

adverbis modals (lamentablement, afortunadament)

Modalitzats on el punt de vista de l’emissor s’introdueix amb adjectius 10

valoratius

Polifonia textual

Connectors o enllaços textuals de diferents tipus: - adversatius i causals per exposar els contraarguments i la tesi -d’ordenació

per

distribuir

els

arguments i introduir la conclusió -Índexs gràfics

Pedagogia i placebo Com tothom sap, un placebo és un fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu. Doncs bé, vull parlar avui de la pedagogia placebo. No vull dir que la pedagogia sigui un placebo (encara que n’hi ha que ho defensen), sinó que vull parlar d’una escola que pretén millorar els resultats acadèmics dels seus alumnes administrant-los placebos, cosa que, si té èxit, no deixa de ser inquietant per al futur dels pedagogs. Segons informava la periodista Maia Szalavitz l’1 de març al Time, la Hagen Road Elementary School de Boynton Beach, a Florida, subministrarà als alumnes un menjar especial que presenta com un “aliment cerebral” i els assegura que això els ajudarà a aprendre amb més facilitat. En realitat, es tracta d’una barreta de cereals que porta de manera molt visible aquest advertiment: “El consum d’aquest producte millora 11

l’escriptura”. Els pares n’han estat informats i són còmplices de tot plegat. Els mestres creuen que de la mateixa manera que a la medicina els placebos tenen efectes terapèutics ben contrastats, a l’escola podrien reforçar la instrucció. Afegeixen, que, si més no, l’experiència contribuirà a fer que tots els nens tinguin un esmorzar sa, cosa que, com se sap, és imprescindible per aprofitar el temps escolar. No són pocs els escolars que s’alimenten deficientment al matí. Confien, a més a més, que el placebo incrementi la seva confiança i que disminueixi la seva ansietat i, per tant, que també per aquesta via els ajudi a obtenir uns resultats més bons. Gregorio Luri, Pedagogia i placebo, Ara criatures, 10/03/2012

Una capital per a un país Molt probablement a qualsevol habitant d’aquest País que se l’interrogue sobre el que li suggereix la frase «una capital per a un País», li vindran al cap, almenys, dos interrogants: De quin país parlem?, de quina capital?... Aquests interrogants i les seues respostes, seran diferents si la qüestió es planteja a un valencià o a una valenciana de les comarques del sud, del nord o centrals. Tinc la sort de viure a les comarques del sud, a la ciutat d’Elx; he nascut a la Vall d’Albaida i he estudiat a la ciutat de València; és per això que, potser, la meua percepció del País no respon massa bé a la visió que la gent de les comarques del sud té d’aquest País tan allargassat, però díhuit anys a Elx poden ser, molt possiblement, una garantia suficient per a percebre aquests interrogants com la gent d’altres comarques. Per als valencians i valencianes del sud, València queda tan lluny!, i per als que viuen per damunt de la línia Biar-Bussot, Alacant queda tan lluny! Com deia Joan Fuster en el pròleg d’Alacant a part de J. V. Mateo, «un alacantí de Dénia, Pego, Alcoi, és encara valencià: Un alacantí d’Alacant, de Monòver, d’Elx, comença a ser gairebé exclusivament alacantí». Qui ha estat el responsable o quina és la causa que hi haja valencians que no se senten identificats amb aquesta denominació? Molt probablement, el provincialisme a què hem 12

estat sotmesos des de 1833. Les províncies venien a desvertebrar, encara més del que ja estava, el País Valencià; a més a més, aprofundien la rivalitat entre dues ciutats, Alacant i València, capitals de província i una d’elles, a més capital de la regió. Alacant abanderava un recel envers València apel·lant a un centralisme regional que, des del meu punt de vista, mai ha estat una realitat perquè entre altres coses, València ha ignorat la llunyana Alacant. Ni València ni Alacant han sabut, i encara no saben, exercir de capital. Alacant no s’ha sentit identificada mai amb els pobles que l’envolten, ni amb la seua comarca ni amb les comarques del sud i, per sort, aquesta falta d’identificació ha estat mútua: tampoc el pobles que l’envolten s’han identificat mai amb ella. A València, li ha passat el mateix, ha volgut ser un espill on es mirara tot el País i imposar-ne la seua visió particular, però sense ser conscient de la seua existència. Ens ha imposat la seua senyera, l’Himne regional, el nom de la llengua i la seua ortografia lizondista, el sucursalisme madrileny i la Comunitat; per això, ni els pobles ni les comarques s’han pogut mirar en el seu espill, perquè no ha sabut reflectir-los i no es reflecteixen perquè, senzillament, cap de les dues ciutats no creuen en cap país. Tudi Torró. El Periódico.

Zinedine Zidane

Quan França va guanyar l’últim Mundial de futbol, el comentari general es va centrar en la composició multiracial del seu equip. Zinedine Zidane -que ha rebut el premi de la FIFA al millor jugador del 1998- va passar a ser Zizou de França. Va ser el gran líder del Mundial, segons l’opinió de Ronaldo, i es va convertir en el principal símbol de França, el seu país. Sami Naïr, conseller de Jean-Pierre Chevènement, ministre de l’Interior francès, va comentar que la victòria significava més avenços per a la immi...