Vicent AndréS Estellés (el llibre de les meravelles)- selectivo - pau PDF

Preview

Summary

Preguntas resueltas para la PAU de Vicent Andrés Estellés....

Description

El Llibre de les meravelles, Vicent Andrés Estellés Exemples de possibles pregunts de Literatura: Pregunta 3.a) (relativa a l´anàlisi de l´obra fragment): A) Respecte al contingut o a la temàtica: ● Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes…) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l´obra (època i espais)? ● Quina temàtica pròpia de l´obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d´aquesta obra? B) Respecte a la forma: ● Analitza la mètrica d´aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats d´aquest llibre? Raona la resposta. ● Identifica una figura retòrica (metàfora, comparació…) que trobes en aquest fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals en Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l´estil de Vicent Andrés Estellés. ● En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent. Pregunta 3.b) (relativa a la contextualització): A) Respecte al context històric i literari propi de l´obra i a la ubicació d´aquesta en la trajectòria de l´autor (la pregunta ha de partir de la consideració de la data de l´escriptura de l´obra, entenent que l´obra d´Estellés es vincula al període de la postguerra): ● En quin context històric i cultural se situa l´escriptura d´aquesta obra? ● Situa aquesta obra en la trajectòria de l´autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l´etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs). ● Quines característiques generals presenta el gènere de la poesia en el context de l´escriptura de l´obra? ● Quins altres autors o autores destaquen en el context de l´escriptura de l´obra dins del gènere de la poesia (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades sobre l´escriptura (títols destacatsi/o característiques bàsiques) d´aquests altres autors o autores. ● Quins altres models o corrents trobem en el context de l´obra dins del gènere de la poesia? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s´inscriu l´obra. B) Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra: ● Com evoluciona el gènere de la poesia amb posterioritat al context d´escriptura d´aquesta obra? Quines característiques presenta? ● Quins autors o autores destaquen en el gènere de la poesia amb posterioritat al context d´escriptura d´aquesta obra? (mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o diferències presenta l´escriptura d´aquests altres autors o autores respecte a l´autor del fragment?

1. La poesia des del 1939 fins als anys seixanta. Des de la postguerra fins a la dècada dels cinquanta (context polític i literari) Els canvis polítics que van començar l´any 1939 tenien entre els objectius bàsics la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l´Estat pel castellà. Es va prohibir l´ensenyament i l´ús públic i oficial del català. Relegada la llengua a un ús privat i familiar, desfets i prohibits els organismes culturals i literaris, sense revistes, ni diaris, ni ràdio, ni editorials, es condemnava la literatura catalana a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat. Amb la derrota, el 1945, de l´Alemanya nazi i la Itàlia feixista, es va instaurar un nou ordre polític internacional. La dictadura franquista va haver de retrocedir en l´intent de liquidació pura i simple de la llengua, i es va permetre la represa legal i pública, encara que molt restringida, de l´activitat literària en català. La historiografia ha fixat l´any 1951 per a tancar la postguerra pròpiament dita amb l´estabilització definitiva del franquisme. Gràcies als moviments de protesta interior i a la signatura dels acords amb els Estats Units el 1953, es va fer possible una certa liberalització, circumstància que va permetre que un cert nombre de publicacions i de grups vera la llum. Durant els anys cinquanta la cultura en català guanya espais per a desenvolupar-s´hi i es redueix el paper de la de l´exili. Van sorgir col·leccions noves i autors nous –com Manuel Pedrolo o Joan Fuster-, als quals se sumaren escriptors de l´exili com Pere Calders o Joan Sales. Així mateix, els llibres que Josep Pla va anar publicant amb regularitat van contribuir decisivament a recuperar un públic lector en català. El poeta Salvador Espriu es va afermar com a màxim representant de la jove poesia, juntament amb Pere Quart, i van aparéixer figures tan importants com la de Vicent Andrés Estelles. Durant els primers anys de la postguerra, a València i a Mallorca, les repressió contra la nostra llengua i cultura no va ser tan virulenta com a Catalunya, ja que el procés de recuperació lingüística i cultural havia tingut menor incidència social i no havia comportat un moviment polític sòlidament articulat. Després de la guerra, malgrat les circumstàcnies adverses, van aparéixer dues editorials Torre i Lletres valencianes. Gràcies a aquestes plataformes es van reincorporar a la literatura alguns escriptors de la generació anterior, com Casp, Adlert, Joan Valls, Enric Valor, i s´hi van donar a conéixer d´altres de més joves, com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Maria Beneyto. Cal dir que la producció literària de la generació de la postguerra es va decantar, generalment, per la poesia. Es continuava així la tradició de les nostres lletres. El magisteri de Xavier Casp va ser el que va acollir, en general, els poetes joves. Casp practicava una poesia de textura intel·lectualista i molt desconnectada de l´experiència concreta. Els altres poetes, en canvi, tenen l´impuls de dir alguna cosa, més atrevida, més complicada temàticament. D´altra banda, entre els anys cinquanta i seixanta l´editorial Sicània va començar a publicar llibres en prosa d´escriptors de generacions anteriors, com Beatriu Civera i Maria Ibars. També hi ha Maria Beneyto, que va publicar La dona forta, novel·la notable tant per la tècnica com pel tractament de la condició de la dona.

La represa dels seixanta L´any 1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada següent amb tot un seguit de canvis socioculturals. En el panorama cultural i literari català es va produir el relleu generacional i es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb la dictadura. A partir del 1960 dominen el panorama de novetats literàries autors que, quan eren molt joves, abans de la guerra ja havien començat a publicar. Són els casos de Salvador Espriu, Pere Calders, Llorenç Villalonga i Mercé Rodoreda; i en comencen a destacar d´altres que eren adolescents en el moment del conflict bèl·lic, com Joan Fuster o Joan Perucho. Al final de la dècada i al començament dels anys setanta, els escriptors crescuts després de la guerra comencen a publicar i causen un gran impacte en el món literari. Baltasar Porcel i Terenci Moix són els capdavanters d´aquest nou grup. La dictadura va evolucionar envers posicions més permissives, a causa de l´obertura internacional que va experimentar, cosa que va possibilitar l´accés dels escriptors a un públic més ampli i un funcionament menys restringit de la cultura catalana, a pesar de la continuïtat de la censura. Aquestes condicions relativament més favorables, que incloïen l´autorització per a traduir literatura estrangera al català, van permetre l´aparició de noves editorials com Edicions 62 i Proa. A València, el petit món literari valencià aplegat entorn de l´editorial Torre es va desintegrar a poc a poc amb el canvi de dècada. Entre el 1959 i el 1969 (data de l´aparició de la revista Gorg, que marca l´entrada d´una nova generació d´escriptors) es van radicalitzar les posicions anteriors i van començar a fer-se socialment consistents. La publicació, el 1962, de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster va donar lloc a una acció, cada vegada més decidida, per a fer desaparéixer el provincianisme i normalitzar en tots els aspectes la realitat valenciana, i cada vegada es va assumir d´una manera mésconscient per part d´un nombrós grup d´intel·lectuals, la necessitat de crear una infraestructura cultural d´arrel pròpia.

Pel que fa al conreu de la poesia, entre la fi dels quaranta i el començament dels cinquanta, Carles Riba va esdevenir un punt de referència per als escriptors joves i per a la cultura catalana que lluitava per sobreviure i reafirmar-se. Riba encarnava els valors de rigor moral, d´exigència literària i de fe en la cultura que havien de ser els fonaments per a redreçar el país. Riba va donar orientació a un conjunt de poetes més joves, que perllonguen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l´expressió culta i el rigor en l´ús de la llengua. Paral·lelament a aquesta línia, n´hi ha una altra d´aplegada entorn de Foix, que reivindica la ruptura formal i lingüística i l´experimentalisme de les avantguardes. En la literatura catalana dels anys seixanta es va viure un gran debat, que va enfrontar l´estètica de la tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. És l´anomenat realisme històric o social , que es basava en els plantejaments marxistes d´intel·lectuals com Antonio Gramsci o Bertolt Brecht, i reivindica la participacio de la literatura en la lluita per l´alliberament individual i social de l´ésser humà.

L´antologia Poesia catalana del segle XX (1963), de Joaquim Mola i Josep Maria Castellet, va ser el referent programàtic del nou corrent literari. Dos llibres de poesia de Pere Quart i Salvador Espriu, Vacances pagades i La pell de brau, publicats tots dos el 1960, van ser llegits en aquesta clau realista. En aquest context s´explica l´interés despertat per la Nova Cançó, un moviment que va ser utilitzat per escriptors i polítics per a arribar a un públic més ampli.

2. L´autor i la seua poesia. L´escriptor d´aquesta gran obra literària va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. La seua infantesa es va caracteritzar per les vivències relacionades amb el seu entorn més immediat i pròxim, el del conjunt de pobles i indrets de la comarca, l´Horta, i el de la ciutat de València; i també es va singularitzar per l´ajuda al pare i a l´avi en el forn de Burjassot on treballaven, àmbit que es refereix i recorda en algun dels seus poemes posteriors. Durant l´adolescència va fer d´aprenent d´orfebre. L´interés per la Literatura es va originar a partir de la lectura, amb els llibres que li deixava un veí lletraferit i republicà. Durant els anys trenta es va sentir especialment atret pel gènere del teatre; i, des els anys quaranta, sobretot per la poesia, la qual va començar a conrear, cada vegada amb més intensitat. La seua extensa producció poètica abraça més de cent títols, i va començar a publicar-se, primer amb textos en llengua castellana, a partir del 1944; i, ja amb obres en llengua atalana, des del 1953. L´edició va arribar, en la seua vida, fins al 1992, és a dir, tot plegat abraça un període de gairebé cinquanta anys. Aquesta llarga trajectòria poètica es pot sistematitzar mitjançant l´organització i agrupació a partir de les dècades durant les quals l´autor va escriure. Així doncs, hi ha una primera dècada, els anys quaranta, caracteritzada per l´escriptura inicial en llengua castellana, la qual mostra la seuaformació i l´aprenentatge del gènere poètic. Tot seguit hi ha dues dècades durant la postguerra, els anys cinquanta i els seixanta, en què va elaborar una intensa producció literària en valencià –que romangué majoritàriament inèdita-, la qual palesa el pas de la consolidació a la plenitud. I, finalment, hi ha dues dècades arran dels anys setanta i fins a la seua mort, les quals foren de recuperació de l´obra anterior que havia romàs inèdita i alhora d´eclosió de la nova producció escrita durant la maduresa. Si en les dècades dels anys cinquanta i seixanta, del període de la postguerra, només va aconseguir d´editar quatre llibres, en les dècades posteriors i més actuals, dels anys seixanta ençà, es va encadenar, de manera continuada, la primera edició de la seua obra completa (en dos volums), la qual cosa difonia i posava a l´abast dels lectors la major part de la seua poesia: aquests dos volums foren publicats entre els anys 1972 i 1990. A més a més, per completar el conjunt de la seua poesia, cal afegir-hi els tres extensos volums de Mural del País Valencià (1996), a banda d´alguna altra obra solta no inclosa en aquestes recopilacions, com és el cas per exemple del Llibre de meravelles (1971). Cal dir que si la seua producció dels anys cinquanta i seixanta el singularitza com el gran poeta de la postguerra valenciana, la de les dècades posteriors, els anys setanta i vuitanta, el consagren com el poeta nacional dels valencians. Evolució:

1. Període 1939-1970: el poeta de la postguerra valenciana. 1.1. Els anys quaranta: escriptura en castellà. L´agost de 1944 havia publicat per primera vegada un poema, que havia guanyat uns jocs florals a Benidorm. L´any 1945, va publicar poemes solts a diverses revistes literàries de Madrid. Al desembre, va aparéixer el seu primer recull poètic, Pájaros en la arena. Després del servei militar, l´any 1948, va entrar a treballar al diari Las Provincias.Eixe mateix any, va presentar un poemari de sonets en castellà, als jocs florals de Gandia, amb un poema preàmbul que anava redactat per primera vegada en valencià. El 1951 va concórrer al premi de poesia convocat per la Diputació de València, amb un poema intitulat El corazón en la mano. 1.2.Els anys cinquanta: De les homilies a les tenebres: L´any 1952, va redactar el seu primer poemari en valencià Ombres d´ales a l´aigua, que va romandre inèdit. Tant aquest poemari com l´editat a la primavera de 1953, Ciutat a cau d orella, publicat per l´editorial Torre, tracten d´indrets i monuments de la ciutat de Tarragona. Un moment, a més, en què començava la seua intensa amistat amb Joan Fuster. L´any 1956 va guanyar un premi literari a Catalunya amb el poemari Donzell amarg. Aquell 1956, però, moria la seua primera filla, Isabel, quan tenia tres mesos, i llavors l´autor s´enfonsava en un nou cicle que reorientava la seua escriptura, ara de crisi i exili interior, de desconnexió de l´entorn immediat que percebia sense sentit; un cicle que va considerar de tenebres. Un cicle que va tancar el mateix any amb l´edició del poemari La nit. De les tenebres a les meravelles: Estellés intensifica el ritme d´escriptura, creant nous i importants poemaris com L´Hotel París, Testimoni o La clau que obri tots els panys. Tots aquests llibres de tenebres foren creats quan vivia a València i confirmen el seu estil més genuí aconseguit durant la segona part dels anys cinquanta. Hi ha un salt quantitatiu per l´accentuació de l´univers temàtic de la quotidianitat, vista des de l´actitud de crisi, de neguit i de desolació. També per l´expressió literària, basada en el registre col·loquial i el predomini de l´alexandrí. Al voltant de 1959 el poeta es va traslladar a viure a Burjassot, cosa que va comportar sensacions de signe més positiu en distanciar-se de les vivències més adverses dels anys precedents. A poc a poc es feia un capgirament en la seua evolució, amb la incorporació d´una visió més esperançada. Al voltant del 1958 va poder escriure una part important de Llibre de meravelles. És una època en què escrivia poemes, més que no pas llibres, els quals sovint sorgien d´agrupacions i ordenacions de textos fetes a posteriori. Aquests poemes testimoniaven les vivències, els records, els instants de cada dia, els quals es convertien en positius dins un context dominat de pena i misèria, per la qual cosa eren especialment importants, per intensos, per únics… per meravellosos. El seu estil més genuí s´intensificava pel tractament poètic de la quotidianitat personal i compartida de postguerra, amb una visió testimonial i crítica; o la seua expressió a partir del registre col·loquial, amb un lèxic directe i senzill, i amb un ús sovint descriptiu i fins i tot de vegades narratiu que, tanmateix, mantenia amb escreix el component líric. A més, creixia considerablement la

intertextualitat amb altres escriptors (Garcilaso, Ausiàs, Jaume Roig, Shakespeare, Espriu…) i les relacions interdiscursives amb el cinema. 1.3. Els anys seixanta: obertura i amplicació: Duran esta dècada, Estellés va escriure prou, amb una intensitat més irregular i, en canvi, només va publicar un poemari, L´amant de tota la vida (1965). El poeta torna a residir a València, cosa que és com un retrobament amb la seua trajectòria anterior, i, a més, fou també el moment en què s´havia de completar i tancar Llibre de meravelles. La creació estellesiana d´aquests anys seixanta va evolucionar obrint-se cada vegada més a una major pluralitat de formes, de temes, de plantejaments i d´influències. A més, a la presència d´Ausiàs March es va afegir, de manera creixent, l´atracció pels poetes llatins, així com l´interés per nombrosos escriptors d´altres llengües. També cada vegada apareixien més relacions interartístiques amb la pintura i amb la música. Per últim, dir que en incorporar com a univers referencial la quotidianitat personal i compartida de postguerra, amb una actitud testimonial i alhora compromesa, permet incloure´l en un realisme compromés, sobretot en el corrent neorealista, de denúncia humanitarista. 2. Període 1970-2000: el poeta nacional dels valencians: 2.1 Els anys setanta: La difusió, el reconeixement de la seua obra (amb nombrosos guardons) i la projecció pública del fenomen Estellés, com un gran escriptor i el poeta nacional dels valencians van ocórrer a partir dels anys setanta: llavors es va recuperar la seua extensa obra inèdita, s´incrementà el seu ritme d´escriptura i es va començar l´edició de la poesia completa. Hi hagué, doncs, una convergència plural per la consagració i la difusió de la sea obra. El 1971 es produïa l´edició de quatre obres anteriors: Llibre de meravelles (amb pròleg de Manuel Sanchis Guarner), la clau que obri tots els panys, l´inventari clement i Primera audició. Cal dir que Llibre de meravelles ha arribat a tindre després un total de vint-i-huit edicions i reimpressions. A més, des de la dècada del setanta molts poemes d´Estellés han estat musicats per cantautors com Maria del Mar Bonet, Ovidi Montollor, Al Tall, Paco Múñoz… perquè la seua poesia és directa, senzilla i entenedora i, al remat, s´ha acabat convertint en el poeta valencià amb més musicacions. L´allau editorial que acompanyà el reconeixement i la plena difusió de la seua poesia s´incrementà mitjançant la continuació de la publicació no sols de diferents poemaris (Horacianes, Les acaballes de Catul, Hamburg, Antibes, El procés…), sinó també amb l´inici, el 1972, de les seues obres completes en deu volums. Aquests volums foren essencials en l´expansió en l´obra poètica d´Estellés, i es caracteritzen per tenir cadascun d´ells un sobretítol, identificador i unificador de cada conjunt. En els setanta, comprovem com en els seus versos es va incrementar l´orientació més compromesa de la seua poesia, i exemples ben evidents i coneguts són els de poemes com el de la Cançó de la rosa. A més, la relació de poetes influents o admirats es va ampliar notablement amb nou noms forans com els de Baudelaire, Poe, Paul Eluard…, a banda de continuar amb Neruda, Alberti, Aleixandre o Miguel

Hernández. Això no obstant, la tasca que més l´absorbí en la segona meitat d´aquesta dècada fou l´escriptura de Mural del País Valencià iniciat el 1974, és una composició integrada per un conjunt de seixanta llibres, dedicada a cantar tots els pobles i ciutats valencians, personatges històrics i accidents geogràfics. 2.2 Els anys vuitanta: Durant aquesta dècada, Estellés va presentar una poesia diversa, heterogènia i amb nombroses possibilitats temàtiques i formals. D´una banda, mantenia l´orientació més arrelada al seu àmbit social o al seu propi espai nacional (Cant temporal, Exili d´Ovidi o Puig Antich). Daltra banda, hi havia una lírica de temàtica amorosa, amb una orientació més sensual i eròtica (Versos per a Jackeley i Jackeley). També es van difondre cinc nous volums de l´obra completa. 2.3 Una escriptura singular: El poeta, ja des dels anys cinquanta, proposava el distanciament ...