Rodolf Sirera (el verí del teatre)- selectivo - pau PDF

Preview

Summary

El verí del teatre, Rodolf SireraExemples de possibles preguntes de Literatura:Pregunta 3) (relativa a l ́anàlisi de l ́obra fragment):A) Respecte al contingut o a la temàtica:● Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, nomsde lloc, esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? T...

Description

El verí del teatre, Rodolf Sirera Exemples de possibles preguntes de Literatura: Pregunta 3.a) (relativa a l´anàlisi de l´obra fragment): A) Respecte al contingut o a la temàtica: ●

Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes…) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l´obra (època i espais)? ● Situa o ubica el contingut d´aquest fragment en l´argument de l´obra. (es triaran moments especialment significatius quant al desenvolupament o l´estructura de l´obra) ● Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l´obra? ● Quina temàtica pròpia de l´obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d´aquesta obra? B) Respecte a la forma: ● Analitza les característiques del tractament de l´acció en El verí del teatre. Segons el fragment triat, la pregunta podria relacionar-se amb el tractament de l´espai de l´acció i/o amb el tractament del temps. Sobre l´espai de l´acció, es podria plantejar la quantitat d´espais, les seues característiques, el seu canvi o transformació al llarg de l´obra i els possibles punts d´entrada i eixida dels personatges. Sobre el temps de l´acció (localització temporal i durada), es podria plantejar en quina franja horària se situa l´acció i si la durada de l´acció és més o menys llarga (a partir de la consideració de si l´acció és lineal i completa o si presenta algun tipus de recurs, com ara alguna el·lipsi temporal). ● Veiem un engany o un efecte sorpresa en aquest fragment d´El verí del teatre? Juguen un paper destacat aquests recursos en l´obra? Raona la resposta amb el comentari d´altres exemples d´enganys o d´efectes sorpresa presents en l´obra. Pregunta 3.b) (relativa a la contextualització): A) al context històric i literari propi de l´obra i a la ubicació d´aquesta Respecte en la trajectòria de l´autor: ● En quin context històric i cultural se situa l´escriptura d´aquesta obra? ● Situa aquesta obra en la trajectòria de l´autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l´etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs). ● Quines característiques generals presenta el gènere teatral en el context d´escriptura de l´obra? ● Quins altres autors o autores destaquen en el context d´escriptura de l´obra (dins del gènere)? (mínim 2 autors/es). Aporta algunes

1

El verí del teatre, Rodolf Sirera

dades sobre l´escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d´aquests altres autors o autores. B) Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra: ● Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d´escriptura d´El verí del teatre? Quines diferències trobem en el teatre entre aquests dos períodes? ● Quins autors o autores destaquen en el teatre amb anterioritat al context d´escriptura d´El verí del teatre? (mínim autors/es). Quines semblances o diferències presenta l´escriptura d´aquests altres autors o autores respecte a l´autor del fragment? C) Respecte a tot el període (postguerra i actual): ● Esmenta i ubica temporalment altres autores de teatre que destaquen en el període que va de la postguerra a l´actualitat?

2

El verí del teatre, Rodolf Sirera

CONTINGUTS DEL TEMA: 1 2 3

Anàlisi d´El verí del teatre (1978). El verí del teatre en la trajectòria de Rodolf Sirera. El teatre des de 1939 fins a l´actualitat.

1.Anàlisi d´El verí del teatre (1978). 1.1 Emmarcament ficcional Macroespai o lloc geogràfic: París (acotació inicial) Època: 1784 (acotació inicial) Context anterior a la Revolució francesa Context social: les diferents categories o estaments socials propis del denominat “Antic Règim” Context cultural: la Il·lustració o “segle de les llums”. Referents culturals i literaris (alguns vinculats directament al context ficcional i d´altres a èpoques anteriors): ✔ Estil rococó (estil del palau, acotació inicial) (segle XVIII) ✔ Enciclopèdia (segle XVIII) (“GABRIEL (sorprés): Decididament, tu seràs d´aquells que estaven subscrits d´amagat a l´Enciclopèdia! Mai no havia sentit un criat expressar-se amb un vocabulari semblant” p. 146.). ✔ Segle “tan il·lustrat”: la Il·lustració (segle XVIII) (“GABRIEL: Tanmateix, senyor Marqués… en aquest segle nostre, tan il·lustrat; entre els vostres civilitzats contemporanis”, p. 152-153). ✔ Diferents autors i filosòfs: - Anteriors al context de l´acció: Sòcrates (text dins el text: la mort de Sòcrates) Xenofont (obra Apologia de Sòcrates) (“MARQUÉS: És una adaptació lliure de la vida de Sòcrates, segons l´apologia de Xenofont…”, p. 157). Jean Racine (1639-1699) (referent del teatre clàssic francés) (“CRIAT: i, per altra banda, com participar sincerament dels sentiments dels personatges de Racine, posem per cas, quan Racine, com tots els clàssics, s´expressa per mitjà del vers, d´una forma que, segons jo arribe a entendre, no és natural i amb un vocabulari que, per altra banda, tampoc no és vocabulari d´ús corrent?...”, p. 145). - Vinculats al context de la Il·lustració: Jean Jacques Rousseau (1712-1778). (“MARQUÉS: Ah, si prenguéssem seriosament les teories del senyor Rousseau,

3

El verí del teatre, Rodolf Sirera

aquest món seria un infern…! (Diu açò darrer amb una certa delectació morbosa) El bon salvatge…”, p. 152). Denis Diderot (1713-1784). (“GABRIEL: M´has eixit filòsof tu, com el senyor Diderot?”, p. 146). (“MARQUÉS: A mi no em preocupen massa les opinions mundanes… No, amic Gabriel. La meua obra és una obra d´investigació. En ella vull comprovar –i demostrar també- les meues teories: el senyor Diderot parla, de manera absoluta, que el millor actor és aquell que més allunyat roman del seu personatge…”, p. 154). Remet a les idees de l´obra La paradoxa del comediant, de Diderot. ✔ Presència de topònims o noms de llocs: París (acotació inicial i dins el diàleg). (“GABRIEL (glaçat): La vostra opinió sobre la meua capacitat artística, senyor marqués, em sembla ben particular, i es contradiu, en la pràctica, amb la immensa majoria del públic de París. I, quan parle de públic, és obvi que em referisc a persones enteses… (remarcant les paraules) tan enteses i tan cultes com vós”, p. 162). Xipre (vi de Xipre) (“CRIAT: Particularment (com si no hagués sentit les paraules de l´altre) jo gosaria d´aconsellar-vos aquest vi de Xipre…”, p. 143). 1.2 Personatges - Personatges presents: Marqués i Gabriel. - Personatges latents (no apareixen en escena): Majordom (“CRIAT: Aqueixes són les ordres que he donat al meu majordom”, p. 149). -

4

Característiques del MARQUÉS: Denominació/nom: “Marqués de…”/ personatge sense nom ni cognom/ queda definit per l´estament social, per un títol nobiliari (aristòcrata). Caracterització externa (cos, veu i vestuari): canvi en la caracterització quan passa de Criat a Marqués. (“CRIAT: Gabriel de Beaumont… (El canvi en la veu del CRIAT ha estat tan sorprenent qe Gabriel s´atura, corprés)… (Mentre parla, ha obert la porta de l´armari, i en trau una perruca amb què substitueix la que duia, i una casaca luxosa, que canvia per la del CRIAT)…”, P. 150). Activitat i caracterització interna: El MARQUÉS queda definit, per una banda, per una posició social i, per una altra, pel desig d´aconseguir allò que li provoca plaer en una situació de poder: (“GABRIEL: “El teu marqués, per exemple, exerceix el poder… Gaudeix d´un poder efectiu, real…”, p. 146.). El MARQUÉS es presenta com un “investigador”. (“MARQUÉS: (enèrgic) Perquè necessite saber!... (amb dignitat) No sóc un assassí! Sóc un científic! … L´únic que m´interessa és l´estudi del comportament humà! Els sers humans són coses reals, coses vives, i aquest estudi produeix en mi major plaer que totes les vostres obres de teatre, i les vostres simfonies”, p. 157). Moralitat: el Marqués

El verí del teatre, Rodolf Sirera

posa per davant satisfer el seu plaer o les seues “necessitats” que el respecte a la vida humana. (“MARQUÉS: Oh! Quina ocasió tan excepcional per dur a terme el meu experiment! Aneu a morir de la mateixa manera que el meu personatge! La ficció es retira, vençuda per la realitat! Ja no hi ha dues visions del món ni de les coses! Una visió tan sols, una visió única, la veritat! La veritat per damunt de tots els sentiments i de totes les convencions socials…! La veritat, Gabriel! Això val el mateix que una vida!”, p. 167-168). Sadisme/Sade? (“MARQUÉS: I el verí, el verí vertader, a poc a poc començarà a actuar sobre el vostre organisme… molt lentament… durant algunes hores, i de manera dolorosa… Ah, quin moment més sublim, aquesta espera…”, p. 177). Nota inicial: el Marqués de Sade no es trobava a París.

5

-

Característiques de GABRIEL: Denominació/nom: Gabriel/ Gabriel de Beaumont (individualització). Caracterització externa (cos, veu i vestuari): No en tenim dades. Activitat i caracterització interna: “comediant”, actor de prestigi, marcat pel seu orgull professional. (“GABRIEL: Però, amic meu, un actor del meu prestigi està sempre ocupat!... Havia de llegir avui mateix algunes coses…”, p. 142) (“GABRIEL: Una prova? (Molest, ferit en el seu orgull professional) Voleu dir que no confieu en la meua capacitat… en la meua experiència…? Us heu pensat, potser, que sóc un principiant?”, p. 156) “GABRIEL: (glaçat) La vostra opinió sobre la meua capacitat artística, senyor marqués, em sembla ben particular, i es contradiu, en la pràctica, amb la de la immensa majoria del públic de París. I, quan parle de públic, és obvi que em referisc a persones enteses… (remarcant les paraules) tan enteses i tan cultes com vós”, p. 162) (“GABRIEL: No m´agrada que se m´insulte. I dubtar del meu art equival, per a mi, al que, per a vós, significaria dubtar de la vostra noblesa”, p. 163). Es mostra com algú conscient de la seua situació dins la societat: (“GABRIEL: I, de tota manera, la meua nissaga i la meua professió se m´imposen sempre com un mur de contenció, com un guàrdia vigilant, que em diu: ets rebut pels reis i seus a les taules de la noblesa, però mai no podràs posar-te el seu nivell. Sempre seràs un còmic”, p. 147. Tot i que no es troba a gust amb l´estructura social, “actua” segons les convencions socials, com veiem en la manera diferent de comportar-se (Criat/ Marqués). Gabriel se´ns mostra com algú fàcil d´enganyar , dominat per les aparences (p. 147-148). Ironia: l´expert en interpretació acaba enganyat per l´actuació del Marqués.

-

Trets d´oposició entre els dos personatges: Estatus: social/persona individual (denominacions), Aristocràcia/comediant, Poderós/ sotmés, Titellaire/ titella, Enganyador/enganyat, Botxí/ víctima.

El verí del teatre, Rodolf Sirera

-

Tipus de personatges: L´obra no se centra en la construcció d´uns personatges de gran complexitat, sinó en el plantejament d´unes idees (o unes reflexions) i en la creació d´una interacció marcada pels enganys i les sorpreses. L´obra no planteja una evolució interna en els personatges. Els personatges, especialment en el cas del Marqués, van “desvetlant-se” al llarg de l´acció (joc de màscares, va llevant-se les diferents màscares).

1.3 Història/acció - Inici de la història/ inici de l´acció (situació inicial): Escassa presència del passat anterior a la situació inicial de l´acció (“GABRIEL: En l´entreacte de la funció d´ahir va enviar-me un missatge: “Desitjaria parlar uns minuts amb el senyor Gabriel de Beaumont, comediant…”, p. 142; -retrospecció o analepsi indirecta-). Tot i que no s´hi esmenta explícitament, tindríem la preparació del pla per part del Marqués, amb tot allò que necessita per al seu objectiu, amb la incorporació d´un seguit d´objectes necessaris (les begudes, el seu text, l´ampolla de l´antídot/verí, el rellotge d´arena…).

6

-

Final de l´acció/final de la història: Mitjançant el darrer parlament del Marqués (fi de l´acció), se´ns avança el final de la història: la mort de Gabriel (anticipació o prolepsi indirecta).

-

Construcció de l´acció: Espai de l´acció (espai escenogràfic i microespai): Espai únic: (“Sala privada de rebre d´un palau rococó” –acotació inicial-). Espai tancat (sense moviments d´entrada i eixida): (“…un gran finestral enreixat…” –acotació inicial-) (“CRIAT: Amb el vostre permís… (Prepara una tauleta baixa amb un servei de begudes i copes que trau de darrere una de les portes laterals, que resulta ser la d´un gran armari encastat)”, p. 143) (“CRIAT: Això és un armari guarda-roba (somriu) i l´altra porta, la que dóna al vestíbul, està tancada amb clau…”, p. 149) (“El MARQUÉS descorre les cotines de la gran arcada que fa xamfrà en el fòrum. I hi queda oberta una espècie d´absis, amb estretes finestres enreixades. I sense cap porta. Els murs són de pedra, sense treballar. Sembla el decorat “teatral” d´una presó de l´edat mitjana…”, p. 156-157. –També implica una transformació en l´espai: espai escènic dins l´espai-.) Més sobre l´espai escènic dins l´espai de l´acció: (“GABRIEL:… (Com que el MARQUÉS no li respon, perquè està encenent els llums de l´escenari, GABRIEL, cada cop més incòmode, s´apropa al prosceni del petit teatre…”, p. 157). Transformació de l´espai (cada vegada més tancament): (“MARQUÉS (dolçament): Llavors, em descobrisc davant el vostre valor. (Avança cap a un costat de l´escenari, per la part on ha

El verí del teatre, Rodolf Sirera

descorregut les cortines, i prem una motllura de la paret, suament i sense bruit comença a baixar del sostre una gran reixa, la qual, en uns segons tan sols, arriba a terra, tancant completament la boca del petit escenari)”, p. 173). Progressiu tancament de l´espai per a Gabriel. L´espai com a presó o gàbia. -

Temps de l´acció: Localització temporal de l´acció: (“La resta del fòrum presenta un gran finestral enreixat, a través dels vidres del qual s´observa l´avanç inexorable del capvespre”, acotació inicial). (“Sonen en un rellotge llunyà, sis campanades”, p. 142). Durada (breu, al voltant d´una hora): a/ acció completa (sense el·lipsis temporals), b/ acció lineal (sense alteracions de l´ordre temporal de l´acció).

-

Atmosfera global : Un espai que va tancant-se i tancant Gabriel i un moment del dia en què es va fent fosc (llum de canelobres). Atmosfera sinistra, que presagia una desgràcia.

-

Estructura de l´acció: L´obra no té seqüenciació formal (sense divisions marcades per l´autor). Com un acte únic, sense divisió en escenes (els dos personatges es troben sempre a escena). Estructura interna de l´acció: obra en quatre parts: Primera part: “el joc innocent de les disfresses”. El Marqués es fa passar per Criat (denominació CRIAT al diàleg). Segona part (a partir de la p. 151): canvi en la denominació al text/ proposta i primera dramatització del text del Marqués/ Gabriel acaba pensant que ha estat enverinat. Tercera part (a partir de la p. 168-169): Proposta de fer una segona dramatització/ A la fi, Gabriel pensa que li ha donat l´antídot. Quarta part (a partir de la p. 173): transformació en l´espai (baixa la reixa)/ El Marqués explica a Gabriel que li ha donat el verí. Aquesta estructura es relaciona directament amb diferents enganys fins al moment de descobrir-se l´objectiu del Marqués.

-

La interacció: el subministrament de la informació (enganys i sorpreses): Interacció Marqués Gabriel: domina absolutament la forma del diàleg, encara que trobem les dues escenificacions del text del Marqués –monòleg en una situació de teatre (o assaig) dins el teatre- i el parlament final de l´obra adreçat a Gabriel, en què a patir d´un moment Gabriel perd el coneixement –monòleg adreçat a un destinatari que no pot contestar. Interacció obra-receptor extern (marc de la interacció): obra que respecta la quarta paret, els personatges no parlen mai directament

7

El verí del teatre, Rodolf Sirera

al receptor extern, tampoc no hi ha monòlegs interiors ni explícitament aparts. Gabriel és sotmés a una sèrie d´enganys per part del Marqués i experimenta diferents sorpreses. El receptor de l´obra serà sotmés al mateix itinerari que Gabriel, ja que el Marqués és qui ho sap tot i l´obra situa el receptor al mateix nivell informatiu que Gabriel. Enganys: -/ El Marqués es fa passar per Criat. -/ El Marqués explica les motivacions de la cita al palau: una suposada prova d´un text escrit per ell. -/ Després de la prova Gabriel creu que ha estat enverinat (amb el vi) i el Marqués no li ho desmenteix. -/ El Marqués fa creure a Gabriel que s´està jugant la vida i li proposa una segona dramatització del text. -/ Gabriel creu que el Marqués li ha donat l´antídot després de la segona escenificació. Sorpreses: -/ Gabriel s´assabenta que el Criat era el Marqués fent de criat: (“CRIAT (segur): … (Un cop vestit, tanca la porta de l´armari, i es gira vers GABRIEL, que el mira bocabadat). Què em dieu ara?”, p. 150). -/ Gabriel s´assabenta que el Marqués li ha donat el verí i no l´antídot (p. 174-176). Gabriel s´assabent de tot el pla del Marqués: veure la seua mort (“GABRIEL (aferrant-se angoixat a una darrera i fútil esperança): … Digueu-m´ho, per favor… Digueu-me que no és veritat… Digueu-me que somie…”, p. 176). En els dos casos Gabriel es resisteix a acceptar la nova situació davant la sorpresa. -/ Gabriel estava condemnat des del moment en què arriba al palau. El Marqués ha jugat amb Gabriel i, alhora, amb el receptor extern (gran tensió emocional en augment). 1.4. Temàtica de l´obra. Pérez González (1998, 104): El verí del teatre “presenta una polisèmia universal com cap altra de les obres, que la fa adient per a molt diverses lectures: la verinosa creació artística, les relacions humanes desiguals de poder, els límits de la convenció artística (entre la realitat i la ficció, que avui enllaçaria amb les snuff movies), la dramatització de diverses teories sobre la interpretació teatral (Diderot, Artaud) o el mal i la transgressió impune i amoral, entre altres”. -

-

8

L´art de la interpretació/ les tècniques de la interpretació (p. 144-146/ p. 154-155). Les categories socials/ les convencions socials/ “actuem” en el pla de la realitat/ “el teatre del món” o “el món com a teatre” (p. 146-147/ p. 151-152). Les arts de la representació enfront del moment únic i irrepetible (o de l´objecte únic). La “representació” de la mort/ representació única (realitat i ficció) (p. 158-159/ p. 163-165/ p. 176).

El verí del teatre, Rodolf Sirera

-

-

-

La bellesa o el plaer de la transgressió/ els límits del plaer (de l´espectador) (quins són els límits de la transgressió?), p. 153, p. 158, p. 159, p. 167-168, p. 175-177. La bellesa que pot tenir la transgressió de les convencions: (“MARQUÉS: Però jo, quan parlava de l´infern en la terra, ho feia no amb to de rebuig… moral… ni de condemnació pietosa… Constatava objectivament un fet pel qual, per altra banda, sent una certa admiració… diguem-ne estètica”. GABRIEL (sorprés): Llavors, no us comprenc, senyor marqués… Com pot tenir la transgressió… bellesa?. MARQUÉS: Oh, però… (Una mica decebut). No ho penseu vós també? Això m´estranya.. Realment, quan interpreteu personatges depravats o assassins, no sentiu al fons de la vostra ànima una certa enveja…? Vull dir… durant un temps abandoneu la pell de les convencions socials, de les formes establertes.. Deixeu de ser com cal…”, p. 153). (“MARQUÉS (amb dignitat): Els sers humans són coses reals, coses vives, i aquest estudi produeix en mi major plaer que totes les vostres obres de teatre, i les vostres simfonies!. GABRIEL: Esteu boig! Sou un monstre!”, p. 167-168). ART (ficció, representació)/ VIDA (realitat, veritat): Temàtica més vinculada a l´àmbit de l´art (estètica, objecte únic/representació, ficció/realitat escènica…) o a la vida (les convencions socials, la recerca del plaer, autenticitat/ fingiment…). REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA TEMÀTICA: Què vol l´espectador, amb què gaudeix, fins on es pot arribar per satisfer els desitjos dels espectadors/de les persones? “Què caldria ...